1. SANG I IMMUNITAT:
1.1. Característiques fisico-químiques i funcions generals de la sang
1.2. Elements formes de la sang i les seves funcions
1.3. Grup sanguini ABO/Rh
1.4. Hemostasia: fases, elements cel·lulars i humorals
1.5. Sistema limfoide: ganglis limfàtics, timus, melsa
1.6. Immunitat: tipus, respostes immunes cel·lular i humoral, paper de les immunoglobulines i de les proteïnes del complement, característiques funcionals dels antígens d'histocompatibilitat.
2. SISTEMA EXCRETOR I LÍQUIDS CORPORALS:
2.1. Morfologia general de l'aparell urinari: morfologia, disposició i estructura del ronyó; vascularització i innervació del ronyó; conductes excretors del ronyó i les seves relacions anatòmiques en ambdós sexes; morfologia, constitució, configuració, estructura i relacions de la bufeta urinària en ambos sexes; vascularització i innervació de la bufeta urinària; morfologia, constitució, trajecte, estructura histologia i relacions anatòmiques de la uretra en els seus diferents segments i en ambdós sexes; vascularització i innervació de la uretra.
2.2. Estructura general de l'aparell urinari: unitats estructurals del ronyó: túbuls urinífers, vasos sanguinis i teixit connectiu; organització dels conductes urinífers: nefrona i túbuls col·lectors; estructura microscòpica de la nefrona: corpuscle renal i túbuls renals; característiques de l’epiteli urinífer en les seves porcions proximal, intermedi i distal. Diferenciar entre epiteli urinífer i epiteli dels conductes col·lectors.
2.3. Funcions generals del ronyó: aigua corporal, compartiments líquids corporals, característiques i composició dels líquids corporals i relacions entre els compartiments corporals; funcions básiques del ronyó; unitat morfo-funcional del ronyó: la nefrona.
2.4. Funció i hemodinàmica glomerular: estructura funcional de la barrera de filtració del corpuscle renal: factors implicats en la filtración; concepte de taxa de filtració glomerular (TFG), mètodes d’avaluació, i mecanismes implicats en la seva regulació; concepte de flux sanguini renal, distribució intrarrenal i mecanismes implicats en la regulació del flux sanguini renal.
2.5. Funció del processos tubulars: mecanismes de reabsorció de glucosa, aminoàcids, aigua, i d’ions en els segments tubulars de la nefrona; mecanismes de secreció de potassi en els segments tubulars de la nefrona; mecanismes de secreció d’àcids i bases orgàniques; concepte i relació entre càrrega tubular, transport màxim i excreció urinària.
2.6. Regulació del volum i l'osmolalitat dels líquids corporals i mecanismes de concentració de l'orina: característiques del volum i composició dels líquids corporals; mecanismes implicats en la regulació del volum dels líquids corporals; mecanismes implicats en la regulació de l’osmolalitat dels líquids corporals; factors que influeixen en la concentració/dilució de l’orina: depuració d’aigua lliure; contribució del ronyó al control a llarg termini de la pressió arterial.
2.7. Regulació renal de l'equilibri àcid-bàsic dels líquids corporals: mecanisme renal de regulació a llarg termini de l’equilibri àcid-base dels líquids corporals; influència de les variacions de l’equilibri àcid-base dels líquids corporals en el contingut i distribució dels ions potassi i calci; mecanismes implicats en la regulació de la concentració plasmàtica d’ions sodi, potassi i calci.
2.8. Fisiologia de les vies urinàries: transport de l'orina en el tracte urinari superior; funcions de la bufeta urinària; micció: reflex de micció i control nerviós de la micció.
3. SISTEMA REPRODUCTOR MASCULÍ I FEMENÍ
3.1. Morfologia de l’aparell genital masculí i els seus òrgans integrants; morfologia, disposició, constitució i estructura del testicle i els seus embolcalls; via espermàtica, i les seves relacions topogràfiques, i la seva estructura histològica; el penis: constitució i estructura, i els seus embolcalls; morfologia, disposició, constitució, estructura i relacions de les glàndules annexes del sistema reproductor masculí; vascularització i innervació del testicle, vies espermàtiques i penis.
3.2. Estructura de l'aparell genital masculí: organització i composició cel·lular dels conductes seminífers i del teixit intersticial, i la seva interrelació; organització del sistema canalicular de la rete testis i l’estructura de l’epiteli que revesteix els canalicles; diferenciar entre els canalicles de la rete testis i els conductes eferents; estructura histològica de l’epidídim; organització estructural de la uretra masculina.
3.3. Funció de l'aparell genital masculí: eix hipotàlem-hipòfisi-gonadal que regula la formació i maduració dels gàmetes masculins, i la biosíntesi d’andrògens gonadals; funcions dels andrògens en el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris en l’home; resposta sexual masculina: canvis fisiològics genitals i extra genitals.
3.4. Morfologia de l’aparell genital femení i els seus òrgans integrants; morfologia, disposició, constitució, estructura i relacions de l’ovari; morfologia, localització, estructura i relacions de l’úter i trompes uterines; orientació de l’úter a la cavitat pelviana i els medis de fixació del conjunt uteroovàric; vascularització i innervació del conjunt uteroovàric; morfologia, constitució, estructura i relacions dels genitals externs femenins i glàndules annexes; vascularització i innervació dels genitals externs femenins; morfologia, situació, estructura i relacions de la mama; vascularització, innervació i drenatge limfàtic de la mama; canvis gestacionals dels òrgans genitals femenins.
3.5. Embriologia de l'aparell genital i altres: desenvolupament embrionari dels òrgans genitals interns i externs en ambdós sexes; desenvolupament embrionari del sistema uro-reproductor; constitució muscular del terra pelvià en ambdós sexes, raonant les seves implicacions funcionals en els mecanismes esfinterians.
3.6. Estructura de l'aparell genital femení: identificar a l’escorça d’un ovari madur els diferents estadis de desenvolupament fol·licular (fol·licles primordials, primaris, secundaris i terciaris) i els cossos lutis i albicans, i correlacionar els diferents estadis de desenvolupament fol·licular amb el cicle ovàric i l’ovulació; paper de les trompes en el transport i nodriment de l’oòcit, i en el transport i reserva d’espermatozoides, i conèixer els canvis cíclics de les trompes i la seva correlació amb el cicle ovàric; diferenciar estrat funcional i estrat basal de l’endometri, i conèixer els canvis que experimenta l’endometri al llarg del cicle menstrual.
3.7. Funció de l'aparell genital femení: eix hipotàlem-hipòfisi-gonadal femení, i les funcions hormonals que regulen el cicle menstrual; funcions dels estrògens en el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris de la dona; resposta sexual femenina: canvis fisiològics genitals i extra genitals. 3.8. Fisiologia de l'embaràs i la lactància: mecanismes implicats en l'embaràs; resposta de l’organisme matern durant l’embaràs; mecanismes fisiològics implicats en el part; paper de les hormones en el desenvolupament de les glàndules mamàries, en la producció i secreció de llet materna. 3.9. Fisiologia fetal i neonatal: mecanismes fisiològics implicats en el creixement i desenvolupament funcional del fetus; processos fisiològics del nounat i les seves adaptacions a la vida extrauterina.
4. SISTEMA ENDOCRÍ i METABOLISME CORPORAL
4.1. Hipotàlem i hipófisis: estructura de l'hipotàlem i hipòfisis con a entitat funcional; síntesi, secreció, mecanismes d’acció i funcions de les hormones hipotalàmiques; mecanisme de regulació de la secreció de les hormones hipotalàmiques; estructura microscòpica de l’adenohipòfisi i la neurohipòfisis; síntesi, secreció, mecanisme d’acció i funcions de les hormones neurohipofisàries; mecanisme de regulació de la secreció de les hormones neurohipofisàries; tipus cel·lulars i hormones de la adenohipòfisis; característiques químiques de les hormones adenohipofisàries; estructura, síntesi, secreció, transport i accions biològiques de l’hormona del creixement, i el mecanisme de la regulació de la seva secreció; estructura, síntesi, secreció, transport i accions biològiques de la prolactina, i el mecanisme de la regulació de la seva secreció.
4.2. Eix hipotàlem-hipòfiso-tiroïdal i regulació del metabolisme del fòsfor i calci: l’organització microscòpica de la glàndula tiroides; l’organització microscòpica de la glàndula paratiroides; estructura, síntesi, secreció, transport i accions biològiques de les hormones hipotalàmiques TRH i somatostatina, i el mecanisme de la regulació de les seves secrecions; metabolisme del iode en la glàndula tiroides; síntesi, secreció, transport, mecanisme d’acció i accions biològiques de les hormones tiroïdals, i el mecanisme de regulació de la secreció d’aquestes hormones; síntesi, secreció, transport, mecanisme d’acció i accions biològiques de les hormones reguladores del metabolisme del fòsfor i el calci: PTH i calcitonina.
4.3. Eix hipotàlem-hipòfiso-suprarenal: l’organització microscòpica de la glàndula suprarenal; característiques químiques, síntesi, secreció, accions biològiques i regulació de les hormones CRH i ACTH; síntesi, secreció, transport, mecanisme d’acció, accions biològiques, i mecanisme de regulació de la secreció dels corticosteroides, mineral corticoides i glucocorticoides; síntesi, secreció, transport, mecanisme d’acció i accions biològiques de les hormones de la medul·la suprarenal: catecolamines suprarenals.
4.4. Eix hipotàlem-hipòfiso-gonadal: característiques químiques, síntesis, secreció, mecansime d'acció i regulació del pèptid hipotalàmic alliberador de gonadotropines (GnRH); característiques químiques, síntesis i secreció, mecanismes d'acció, accions i regulació de la secreció de les gonadotropines hipofisàries; funció gonadal: hormones ovàriques i hormones testiculars.
4.5. Glàndula pineal: l’organització microscòpica de la glàndula pineal; estructura, síntesi, secreció, transport i accions biològiques de la melatonina, i el mecanisme de la regulació de la seva secreció.
4.6. Pàncrees endocrí: característiques histològiques dels illots pancreàtics, i dels diferents tipus de cèl·lules secretores; característiques funcionals del pàncrees endocrí; característiques químiques, síntesis, secreció, mecanisme d’acció, accions biològiques i regulació de la secreció d’insulina, glucagó, somatostatina, amilina i pèptid C.
4.7. Regulació neuro-humoral de la ingesta d'aliments: factors orexigèncis i anorexigènics; circuïts neuronals implicats en la regulació de la ingesta d'aliments.
4.8. Metabolisme corporal: equilibri energètic corporal, paper dels oligoelements en el metabolisme corporal, taxa metabòlica i requeriments energètics, regulació hormonal de la taxa metabòlica, temperatura corporal i metabolisme.4.9. Fisiologia dels ritmes biològics: característiques dels ritmes biològics; organització funcional del sistema circadiari; mecanismes moleculars. 4.10. Fisiologia de l'envelliment corporal: canvis fisiològics associats a l'envelliment
Per a la qualificació del mòdul, el 60% de la nota correspondrà a l'avaluació basada en problemes i el 40% correspondrà a l'avaluació teoricopràctica.
En l'AVALUACIÓ BASADA EN PROBLEMES, el 40% de la nota correspondrà a l'avaluació de la participació en les sessions ABP i el 20% restant correspondrà a l'examen tipus ABP final.
En l'AVALUACIÓ TEORICOPRÀCTICA, el 20% de la nota correspondrà a l'avaluació teòrica global del mòdul i el 20% a l'avaluació global pràctica.
Per poder aplicar els percentatges d’avaluació i obtenir la qualificació final del mòdul, és necessari que l'alumne obtingui una NOTA MÍNIMA de 5 a cadascun dels blocs (avaluació de les sessions d’ABP, examen tipus ABP i avaluació teoricopràctica).
Si no s’obté aquesta nota en algun/s dels blocs es considerarà que l'alumne NO SUPERA el mòdul. En aquest cas pels blocs d’Avaluació Basada en Problemes (examen tipus ABP) i Avaluació Teòrico-Pràctica, l’alumne podrà presentar-se a una AVALUACIÓ de RECUPERACIÓ en la que igualment caldrà que superi, en cadascun dels d’ells, una nota mínima de 5.
L’AVALUACIÓ DE SESSIONS d’ABP NO ÉS RECUPERABLE, donat que és una avaluació continuada de la participació en aquestes sessions que es realitza al llarg del mòdul.
La convocatòria de recuperació només donarà dret a obtenir una qualificació numèrica de 5 a la part suspesa. Al mateix temps, només podran presentar-se a aquesta convocatòria aquells alumnes que, havent realitzat les proves d'avaluació presencials ordinàries del mòdul, no l'hagin superat.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota global de NO PRESENTAT es reserva per aquells alumnes que no hagin vingut a cap de les proves d'avaluació, que són: sessions ABP, avaluació tipus ABP i avaluació global teórico-pràctica.
En cas que un alumne no es presenti a una o més de les proves d'avaluació, tindrà en aquesta/es la qualificació de 0, per tal de poder aplicar els percentatges a la resta de notes del mòdul.