Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Joan Molina Figueras
Idioma de les classes:
Català (60%), Castellà (20%), Anglès (10%), Francès (10%)

Competències

  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CE 14. Explicar de manera argumentada un coneixement precís i crític de les coordenades espai-temporals de la Història de l'Art
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal
  • CE 16. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques que s'han succeït al llarg de la història en l'àmbit regional
  • CE 21. Adquirir i aplicar coneixements pràctics de la metodologia científica aplicada a la Història de l'Art

Continguts

1. 1. (03-02-2015) Art hispà del regne got. Problemes interpretatius. Debats en la identificació i naturalesa de l’art abans i després de la conversió de Recared. Repertori figuratiu. El discurs de la Història de l’Art i de l’Arqueologia. La Tarraconense. 2. (05-02-2015) La irrupció de l’Islam. La configuració de les primeres estructures arquitectòniques i el desenvolupament de les grans estructures religioses i polítiques califals. El repertori ornamental omeia i els contactes amb l’art cristià peninsular 3. (10-02-2015) La construcció d’un regne pels elegits i militants. La monarquia astur i la herència religiosa, cultural, política i artística dels hispans. Un temps nou i la evocació posterior del visigotisme. 4. (12-02-2015) La expansió territorial dels cristians. El primer art comtal català i l’aparició dels grans promotors artístics. Primers compassos arquitectònics i figuratius en el regne de Pamplona-Nájera. Arquitectura i ornamentació per la litúrgia hispana en el Regne de Lleó: de Cantàbria a la vall del Duero. La gran miniatura endògena hispana. 5. (17-02-2015) Córdoba califal: Mesquita i Medinat al-Zhara. Ivoris i arquitectura. Art Taifal. 6. (19-02-2015) La reconstrucció dels bisbats. Els promotors polítics i eclesiàstics. Centres de producció de manuscrits i arts sumptuàries. Instruments per la instrucció doctrinal i la incentivació del culte. La recuperació de relíquies de màrtirs i la articulació d’instruments per a la seva devoció. L’eclosió icònica en uns territoris de pretesa tradició anicònica. 7. (24-02-2015) Els grans projectes monumentals en el territoris comtals de la futura Catalunya. Catedrals i monestirs benedictins: artífexs forans i interpretacions locals. Desplaçament d’operaris i internacionalització de propostes constructives i espacials. Producció escripturària, documental i d’il•luminació. Una novetat transcendental: concepció i configuració dels claustres. 8. (26-02-2015) Un mon en transformació: la segona meitat del segle XI en els regnes centrals i occidentals de la península ibèrica. Un centre artístic internacional: Lleó. El canvi de la litúrgia i les noves articulacions dels espais de culte. 9. (03-03-2015) Els grans centres monàstics dels Pirineus i de la Meseta. Abats reformadors: reforma espiritual sense transformació d’ordres. Art en el Camí. De Jaca a Compostela, passant per Toulouse. L’Antiguitat com model, inspiració i recolzament ideològic i institucional. 10. (05-03-2015) Les catedrals sepultades (Girona, Vic, Barcelona, Pamplona, Burgos, León, Oviedo). Castells, abadies i col•legiates al marge del Iter: Loarre, Oña, Arlanza, Silos, Santillana del Mar. 11. (10-03-2015) Un art cluniancenc, un art dirigit? Programes visuals monumentals: un art públic obert als camins vs. art privat reglar. El viatge cap a les relíquies. Les grans catedrals als comtats catalans. Catalunya: renovació des dels tallers de marbre rossellonesos; reflexions sobre la producció seriada. Els tallers de Roda, Vic i Ripoll. Ripoll: política dinàstica, lluita militar i religió en una portada solemne. 12. (13-03-2014) La monumentalització del claustres: programes iconogràfics, valors simbòlics i iconològics. De Silos a Pamplona i Girona. 13. (17-03-2015) Discursos visuals a la pintura mural catalana i les seves relacions amb Itàlia: Pedret i Burgal. La depurada assumpció de les tendències bizantines: la Maiestas de Taüll. Pintura de producció popular a Catalunya: taules i frontals. Iconografia evangèlica, mariana i hagiogràfica. Aragó: Bagüés i el seu desplegament programàtic. Les manifestacions castellà-lleoneses: Sant Isidoro, Berlanga, Maderuelo i Segòvia. Paviments de mosaics. Els elements del mobiliari litúrgic. Baldaquins i frontals d’altar a monestirs i parròquies catalanes. Aparició i desenvolupament de les imatges de culte. Les representacions tridimensionals i les pràctiques paralitúrgiques. Davallaments i majestats. 14. (19-03-2015) Problemàtica cronològica i iconogràfica de les Bíblies de Roda i Ripoll; els exemplars de León, Burgos, Àvila i Lleida. Els cartularios de Compostela i Oviedo. Tallers d’ivoris: León i La Cogolla. (24-03-2015) L’excel•lència dels tallers hispans d’esmalts: l'art del taller de Silos enfront de les obres de Llemotges; les peces d'Aralar i Orense. Reliquiaris monumentals i memòria sacra. (26-03-2015) La internacionalitat de les corrents artístiques a la segona meitat del segle XII. El geni de Mestre Mateo. Un nou art: Sigena. 15. (07-04-2015) Les grans fàbriques en busca d’un nou llenguatge i sistema: La Calzada, Salamanca, Ciudad Rodrigo, Sigüenza, Lleida i Tarragona. El nou impuls del poder episcopal i la promoció artística dels capítols catedralicis. 16. (09-04-2015) Les ordres monàstiques del rigor espiritual: cistercens, premonstratencs i cartoixans. Las Reales Huelgas de Burgos. El triangle cistercenc tarraconí. (14-04-2015) Almohades i almoràvits. Mesquites i processos ornamentals. El llegat de les fàbriques i dels sistemes ornamentals musulmans i cristians de la península ibèrica 17. (16-04-2015). Opus francigenum. Ávila, Cuenca, Burgos, Toledo i Lleó. El nou sistema constructiu de murs translúcids. Promoció regia, impuls episcopal i representació del poder. (21-04-2015) Dependències i particularismes respecte als plantejaments septentrionals. Mestres estrangers, deixebles autòctons. La construcció de les catedrals en un context d'expansió territorial i exaltació episcopal 18. (23-04-2015) Programes escultòrics i convocatòria d’audiències urbanes: Tudela, Tui, Burgos, León i Toledo. Visió transcendent: vitralls. (28-04-2015) Claustres catedralicis: representació i memòria. Panteons regis i panteons nobiliaris. 19. (30-04-2015) Arquitectura per l’espiritualitat mendicant: franciscans i dominics. El desenvolupament de l’arquitectura civil i militar. (05-05-2105) Un art palatí excepcional: Alfonso X el Savi, a Segòvia, Toledo i Sevilla. Originalitat del projecte artístic del monarca: ciència, màgia i jocs. Inclinacions antiquitzants i aspiracions imperials. Notes sobre la política, societat, cultura i espiritualitat a través de les Cantigas. Del pes de la tradició i la tardana penetració del llenguatge gòtic a Navarra, Aragó i Catalunya: miniatura i escultura; Matfré d’Ermengau. El sostre de la catedral de Terol. 20. (07-05-2015) Propostes arquitectòniques d’un altre model meridional: les noves catedrals catalanes i la recerca dels límits constructius. Les seus de Barcelona i Girona. El súmmum constructiu: Santa Maria del Mar i Bernat de Montagut. El sincretisme de la catedral-panteó de Palma. Comerç de pedra tallada. Colors i línies en l’espai: els cicles pictòrics renovadors sota la batuta italiana. 21. (12-05-2015) Un univers mediterrani: escultors, pintors i miniaturistes italians en el Principat i la Corona d’Aragó. Un art de cort i la multiplicitat de models d’inspiració. Art del regne de Mallorca. (14-05-2015) Les construccions civils (llotges, drassanes, palaus). Solucions formals i iconogràfiques en retaules d'alabastre i sepulcres monumentals. Besllums d'una espiritualitat intimista: hagiografia i cicles marians. 22. (19-05-2015) Promotors artístics. Els sobirans de la Corona d’Aragó: Jaume II, Pere IV i Marti l’Humà: mausoleus, palaus, còdexs i regalia. La producció infatigable de manuscrits jurídics i religiosos. L'estètica gòtica en les miniatures dels haggadots jueus. (21-05-2015)La tasca dels bisbes Arnaldo de Barbazán a Pamplona i Arnau de Montrodó a Girona. La contribució burgesa a la configuració del paisatge arquitectònic urbà: el paradigma de Barcelona, apropiació d'espais específics i promoció artística.

2. 3. (01-05-2012) L'escultura catalana, entre el colonialisme artístic (Jean de Tournai, Aloi de Montbrai, Joan Avesta, Lupo di Francesco) i l'aparició de mestres locals (Jaume Cascalls, Bartomeu de Robió, Pere Moragues, Guillem Morey). Artistes-empresaris i producció seriada. Tallers escultòrics a Navarra i el País Basc: escultura funerària; el claustre de Pamplona i les últimes grans portades (Vitòria, Laguardia). Toledo: portades i sepulcres (reis i prelats). Pervivència i fortuna de l'estil lineal: de la catedral de Salamanca a San Miguel de Foces i les catedrals de Pamplona i Lleida. La recepció del model toscà a Mallorca i Catalunya: Ramón des Poal i el taller dels Bassa. Ferrer Bassa, miniaturista del Llibre d'Hores de la reina María de Navarra: origen i naturalesa dels llibres de devoció. L'art amable i reiteratiu dels Serra. Italianismes a Aragó i València. El gran segle de l'orfebreria a Catalunya i València, devoció (dues obres emblemàtiques: el baldaquí i retaule de plata de Girona i els Corporals de Daroca) i luxe aristocràtic. 24. (03-05-2012) El regne nazarí i el súmmum de la subtilesa: l’Alhambra i el Generalife. Altres alcàssers. L’enlluernat art a la Corona de Castella durant el segle XIV: integració i transferència d’artistes i solucions. El problema de les categories i els estils artístics. Debats nominals. 25. (08-05-2012) Dels models d’inspiració mediterrània als parisins: l’anomenat Art Internacional. Del Palau del rei Martín al de la Generalitat. L'arquitecte i escultor Guillem Sagrera: audàcia estructural, nitidesa espacial, dissenys fantasiosos i estereotomía moderna en la Llotja de Mercaders de Mallorca i la Sala dei Baroni de Nàpols. La promoció d'Alfonso V el Magnànim. ESCULTURA. En el deixant de Sluter: renovació de l'escultura al Portal del Mirador de Palma. El taller de Pere Ça Anglada i el cadirat de cor de la catedral de Barcelona. Iconografia de misericòrdies: lectures lúdiques, costumistes i morals. L'última generació de l'escultura catalana: Antoni Canet i Pere Oller. Pere Johan a les ordres de Dalmau de Mur: l'excepcional bancal del retaule major de Tarragona i l'homòleg de Saragossa. 26. (10-05-2012). Pintura Internacional a Catalunya. Gremis, confraries i clergues en el desenvolupament del retaule pintat. De Lluis Borrassà i Joan Matas a Bernat Martorell. Manuscrits i miniaturistes francesos i aviñoneses en la Barcelona de Juan I i Martín l'Humà. Rafael Destorrents. L’heterogeni desenvolupament pictòric a València: Marçal de Sax, Gerardo Starnina i Pere Nicolau. La segona generació valenciana: Miquel Alcañís i Gonçal Peris. Navarra: la promoció del canceller Pedro López d'Ayala. Janin Lomme de Tournai en la Navarra de Carlos III el Noble: la recepció de models francesos i borgonyons en la seva dimensió funerària. Escenaris del poder Evreux: Olite i la catedral de Pamplona. La capella del canceller Villaespesa en la col•legiata de Tudela. Italianisme tardà a Toledo: el retaule de Sancho de Rojas. Els focus de penetració del gòtic internacional en el regne de Castella: Sevilla; Salamanca i els Delli; León i Nicolás Francès. 27. (15-05-2012) Arquitectura i programes visuals durant els regnats d’Enrique IV i Isabel I. Les sagues d’artistes. Els edificis i els seus empaquetatges decoratius com a expressió de l'orgull dels poderosos. La provocadora ubicació de les capelles funeràries dels condestables a Toledo i Burgos; Murcia. Formes i dissenys de Hannequin de Brussel•les i Simón de Colònia. Dos projectes per la dinastia monàrquica: la cartoixa de *Miraflores i Sant Joan dels Reis. El gran Gil de *Siloe: *estilemas nòrdics, ofici excel•lent i originalitat de dissenys i programes al servei de reis i prelats. Exaltació de la dinastia i de la majestat monàrquica en els sepulcres de *Miraflores; singularitat iconogràfica i compositiva dels retaules de fusta *policromada (*Miraflores i catedral de Burgos). Palau del duc de l’Infantado de Juan Guas. Edificis regis i nobiliaris: Egeas Cueman. 28. (17-05-2012) Opera catalana: les sales comercials dels segle XV. L’excepcionalitat de Guillem Sagrega. Pintura i escultura de l’ultima Edat Mitjana a Catalunya. Dalmau, Martorell, Huguet. Primeres ordenances d'associació de pintors. Clients, tipologies i programes dels retaules. Bartolomé Bermejo, un genial mestre hispà de formació nòrdica. El model flamenc en el regne de Castella. Pintors al servei de la noblesa i la burgesia: Jorge Inglés, el Maestro de Sopetrán i Diego de la Creu. Fernando Gallego i el seu taller a Salamanca. Pintors i miniaturistes a l'entorn d'Isabel la Catòlica. Llibres i biblioteques: Marquès de Santillana. L’arquitectura exquisida de Francesc Baldomar i Pere Compte: Llotja de València. L’apoteosis decorativa en la façanes “tapís”: Valladolid (Sant Gregorio i Sant Pablo), Burgos i Aranda. Velles i noves catedrals les torres d'Hans de Colònia a Burgos, la porta S de Toledo i la reordenació del projecte de Sevilla. Els sepulcres com a expressió d'orgull (A. de Lluna: Sebastián d'Almonesir), martiri, vanitat del món i malenconia (Doncel de Sigüenza). Els cadirats de cor: programes piadosos i lúdics; els límits de l'anatomia humana. *Rodgrigo Alemany a Toledo.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 9,00 18,00 27,00
Prova d'avaluació 4,00 66,00 70,00
Sessió expositiva 21,00 0 21,00
Sessió participativa 4,50 0 4,50
Sessió pràctica 4,50 8,00 12,50
Sortida de camp 4,50 10,00 14,50
Total 47,50 102,00 149,5

Bibliografia

  • Español, Francesca (2007 ). El Romànic català . Barcelona: Angle. Catàleg
  • Yarza, Joaquín (cop. 2003 ). Claustros románicos hispanos . León: Edilesa. Catàleg
  • Yarza, Joaquín ([2003] ). La Nobleza ante el rey : los grandes linajes castellanos y el arte en el siglo XV . [Madrid]: El Viso. Catàleg
  • Yarza, Joaquín Fité i Llevot, Francesc, 1948- (1999 ). L'Artista-artesà medieval a la Corona d'Aragó : actes : Lleida, 14, 15 i 16 de gener de 1998 . [Lleida]: Universitat de Lleida [etc.]. Catàleg
  • Yarza, Joaquín (1997 ). Arte y arquitectura en España 500-1250 (8ª ed.). Madrid: Cátedra.
  • Español, Francesca (2001 ). Els Escenaris del rei : art i monarquia a la corona d'Aragó . Manresa: Angle :Caixa de Manresa. Catàleg
  • Español, Francesca (cop. 1995 ). El Escultor Bartomeu de Robio y Lleida : eco de la plástica toscana en Catalunya . Lleida: Universitat de Lleida. Catàleg
  • Yarza, Joaquín Melero Moneo, María Luísa (2001 ). Imágenes y promotores en el arte medieval : miscelánea enhomenaje a Joaquín Yarza Luaces . Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Catàleg
  • Pladevall i Font, Antoni (2002- ). L'Art gòtic a Catalunya . Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Molina Figueras, Joan (2003 ). Bernat Martorell i la tardor del gòtic català : el context artístic del retaule de Púbol . Girona: Museu d'Art de Girona. Catàleg
  • García Guinea, Miguel Ángel (2002-2007 ). Enciclopedia del Románico en Castilla y León . Aguilar del Campoo: Fundación Santa María La Real. Centro de Estudios del Románico. Catàleg
  • García de Castro Valdés, César (1995 ). Arqueología cristiana de la Alta Edad Media en Asturias . Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. Catàleg
  • García de Castro Valdés, César (DL 2004 ). Arte prerrománico en Asturias . Oviedo: Nobel. Catàleg
  • Maravillas de la España medieval : tesoro sagrado y monarquía (D.L. 2001 ). [León]: Junta de Castilla y León :Caja España. Catàleg
  • Monjes y monasterios hispanos en al Alta Edad Media (DL 2006 ). Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real :Monasterio de Santa María la Real. Catàleg
  • Monjes y monasterios hispanos en al Alta Edad Media (DL 2006 ). Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real :Monasterio de Santa María la Real. Catàleg
  • Momplet Míguez, Antonio Eloy (cop. 2004 ). El Arte hispanomusulmán . Madrid: Encuentro. Catàleg
  • Grabar, Oleg (1980 ). La Alhambra : iconografía, formas y valores . Madrid: Alianza. Catàleg
  • López Quiroga, Jorge (2007 ). Monasteria et territoria : elites, edilicia y territorio en el Mediterráneo medieval (siglos V-XI) : Universidad Autónoma de Madrid (UAM), Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR), Museo de San Isidro (Madrid),18. Oxford: John and Erica Hedges. Catàleg
  • Martínez Tejera, Artemio Manuel (2005 ). El Templo del Monasterium de San Miguel de Escalada : "arquitectura de fusión" en el reino de León (siglos X-XI) . Rivas Vaciamadrid: Asociación para el Estudio y Difusióndel Arte Tardoantiguo y Medieval. Catàleg
  • Fernández-Ladreda, Clara (2002 ). El arte románico en Navarra . Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Cultura yTurismo. Institución Príncipe de Viana. Catàleg
  • Franco Mata, Ángela (2004 ). Patrimonio artístico de Galicia y otros estudios : homenaje al ... Serafín Moralejo Álvarez . Santiago de Compostela: Xunta de Galicia. Catàleg
  • Las Catedrales de Galicia (2005 ). Trobajo del Camino (León): Edilesa. Catàleg
  • Alcoy i Pedrós, Rosa (cop. 2004 ). San Jorge y la princesa : diálogos de la pintura en Cataluña y Aragón : el siglo XV . Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Catàleg
  • Gómez-Moreno, Manuel (1998 ). Iglesias mozárabes : arte español de los siglos IX a XI . Granada: Universidad de Granada. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (1989 ). Alta Edad Media : de la tradición hispanogoda al Románico. [Madrid]: Sílex. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (1992 ). El Románico en España . Madrid: Espasa Calpe. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (2003 ). Remembering Sepharad : Jewish culture in medieval Spain :Washington National Cathedral May 9-June 8, 2003 . [Madrid]: State Corporation for Spanish Cultural Action Abroad. Catàleg
  • Barral i Altet, Xavier (1981 ). L'Art pre-romànic a Catalunya : S. IX-X . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Barral i Altet, Xavier (2009 ). L'Art romànic català a debat . Barcelona: Edicions 62. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Treball monogràfic (10%) = 1,2cr (CT3, CE14, CE21) Es realitzarà un treball a partir de la bibliografia exigida 30
Prova d'Avalució Inclourà anàlisis i assaig sobre la matèria de l'assignatura 70

Qualificació

Un examen sobre les Classes expositives i les participatives 70% ; Un treball individual d'Anàlisi de casos i de lectures 30%

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.