Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Balanç comparatiu de l'arqueologia a la Mediterrània i a Amèrica, amb especial atenció a les societats prehistòriques i les formes originals d'assentaments humans nòmades i sedentaris, d'una banda, i a l'anàlisi de les ciutats antigues, de l'altra banda. L'assignatura consta de tres parts: - Les societats prehistòriques de la península Ibèrica, des del paleolític inferior fins l'inici de l'edat del ferro. - La reconstrucció de la ciutat romana a partir de l'arqueologia. A través d'un seguit de temes visualment tractats es pretén explicar les característiques i el funcionament de la ciutat tot analitzant l'origen i evolució dels diversos àmbits, espais i edificis (les muralles, el fòrum, la casa privada, els edificis d'esbarjo...). - Estudi de l'evolució de les societats ameríndies fins la Conquesta espanyola.
Crèdits ECTS:
18

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Julià Maroto Genover  / Josep Maria Nolla Brufau  / ISAAC RUFI CASALS  / Nuria Sala Vila
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (10%), Anglès (20%)

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CED17. Conèixer i usar les bases teòriques i metodològiques de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CEP24. Capacitat de definir temes d'investigació que puguin contribuir al coneixement i al debat historiogràfic
  • CEP25. Capacitat d'exposar narrativament i d'acord amb els cànons acadèmics hipòtesis i resultats de la investigació pròpia
  • CEP26. Capacitat d'identificar, localitzar, tractar i interpretar les fonts de la disciplina

Continguts

1. Arqueologia prehistòrica de la península Ibèrica. 1. Quadre ambiental del plistocè i l'holocè ibèrics. Cronologia, clima, paisatge, fauna. 2. El paleolític inferior: els primers pobladors. 3. El paleolític inferior: el tecnocomplex acheulià. 4. El paleolític mitjà. El paleolític mitjà antic: coexistència dels sistemes tècnics acheulià i levallois. El paleolític mitjà clàssic. 5. La substitució del paleolític mitjà pel paleolític superior i dels neandertals pels humans moderns. 6. El paleolític superior: l'aurinyacià. 7. El paleolític superior: el gravetià. 8. El paleolític superior: el solutrià. 9. El paleolític superior: el magdalenià. 10. L'inici de l'holocè i la transformació del paisatge. L'epipaleolític i el mesolític. 11. L'arribada i l'adopció del neolític. El neolític antic. 12. El neolític ple. 13. El neolític final i el calcolític. 14. L'edat del bronze. 15. El final de l'edat del bronze i la transició a l'edat del ferro.

2. La ciuitas romana. 16. Diversos tipus de ciuitates. El govern municipal. Ciuitates, conuentus, prouincia. 17. Material i tècniques constructives. 18. Principis generals d'urbanisme. La fundació d'una ciutat. 19. El perímetre de l'oppidum: muralles i fortificacions. 20. Els grans monuments urbans: el fòrum. porticats, basíliques i cúries. 21. Els edificis sagrats. Temples i altars. 22. Mercats i botigues. Edificis artesanals. Factories. 23. Edificis residencials. Cases unifamiliars (domus) i plurifamiliars (insulae) 24. L'abastiment d'aigua. Pous, cisternes, aqüeductes. Els balnea. 25. Edificis d'esbarjo: teatres, amfiteatres, circs, estadis, gymnasia. 26. Monuments commemoratius. Trofeus, arcs i columnes. 27. El món dels morts. Rituals, espais funeraris i tombes. 28. L'ager. Agrupacions secundàries. Cases de camp. 29. Vies. Ports. Mines. 30. Instrumenta domestica.

3. 1. Medi geogràfic i ocupació de l'espai pels pobles caçadors, pescadors, recol•lectors. 2. Assentaments i pobles del Neolític-Preceràmic americà. 3. Preclàssic a Mesoamèrica i Horizonte Temprano als Andes. 4. Clàssic a Mesomèrica i Desenvolupaments Regionals i Horizonte Medio als Andes. 5. Imperis Tenochca i Tawantinsuyo. 6. Amèrica a 1492-1522.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Lectura / comentari de textos 0 115,50 115,50
Prova d'avaluació 9,00 180,00 189,00
Sessió participativa 133,50 0 133,50
Tutories de grup 12,00 0 12,00
Total 154,50 295,50 450

Bibliografia

  • Adam, J. P. (1984). La construction romaine. Matériaux et téchniques. Paris: éditions Picard. Catàleg
  • Adams, Richard E. W (cop. 2000 ). Las Antiguas civilizaciones del nuevo mundo . Barcelona: Crítica. Catàleg
  • Almagro-Gorbea, Martín, 1946- (2014 ). Protohistoria de la Península Ibérica : del neolítico a la romanización . Ibeas de Juarros: Fundación Atapuerca. Catàleg
  • Ballart, Josep Petit i Mendizàbal, Maria Àngels, 1952- (2005 ). Tal como éramos : las sociedades prehistóricas de la península ibérica . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Barandiarán, Ignacio (1998 ). Prehistoria de la Península Ibérica . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Cabrera Valdés, Victoria Muñoz Amilibia, Ana María (1996 ). Unidades didácticas de prehistoria . Madrid: UNED. Catàleg
  • Canziani, José (2006). EL IMPERIO INKA LA INTEGRACIÓN MACROREGIONAL ANDINA Y EL APOGEO DE LA PLANIFICAC. ARQUITECTURA Y CIUDAD, 2(),
  • Canziani, José (2007). Paisajes Culturales y Desarrollo Territorial en los Andes (PUCP). Lima: Cuadernos de Arquitectura y Ciudad.
  • Canziani Amico, José (2012 ). Ciudad y territorio en los Andes : contribuciones a la historia del urbanismo prehispánico (2ª ed.). Lima: Fondo Editorial de la Pontificia Universidad Católica del Perú. Catàleg
  • Carbonell, Eudald (2005 ). Homínidos : las primeras ocupaciones de los continentes . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Ciudad, Andrés y Ponce, Mª Josefa (2001). Reconstruyendo la ciudad maya el urbanismo en las sociedades antiguas . Madrid: Sociedad Española de Estudios Mayas.
  • De los Reyes, Aurelio Gonzalbo Aizpuru, Pilar Rubial García, Antonio Staples, Anna Escalante, Pablo, 1963- (2004- ). Historia de la vida cotidiana en México . México, D.F.: Fondo de Cultura Económica :El Colegio de México. Catàleg
  • Dillehay, Tom D (cop. 2000 ). The Settlement of the Americas : a new prehistory . New York: Basic Books. Catàleg
  • Diversos autors (1958). Enciclopedia dell'Arte Antica Classica ed Orientale. Roma: Politecnica dello Stato. Catàleg
  • Eiroa, Jorge Juan (2010 ). Prehistoria del mundo . Barcelona: Sello. Catàleg
  • Ember, Melvin (cop. 2001 ). Encyclopedia of prehistory . New York [etc.]: Kluwer Academic :Plenum Publishers. Catàleg
  • Fash, W.L., López Luján, L. (2009). The art of urbanism: how Mesoamerican kingdoms represented themselves in archite. Harvard University Press.
  • Gamble, Clive (2001 ). Las Sociedades paleolíticas de Europa . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Garanger, José (2002 ). La Prehistoria en el mundo : nueva edición de La Prehistoria de André Leroi-Gourhan . Madrid: Akal. Catàleg
  • Ginouves, R. i Martin, R. (1985). Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque et romaine. I. Matériaux, téch. Atenes-Roma: CNRS. Catàleg
  • Gros, P. (1996). L'architecture romaine du bébut du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire. París: ëditions Picard. Catàleg
  • Haynes, Gary (2002 ). The Early settlement of North America : the Clovis Era . Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Lavallée, Danièle (cop. 1995 ). Promesse d'Amérique : la Préhistoire de l'Amérique du Sud. Paris: Hachette. Catàleg
  • Leroi-Gourhan, André (1988 ). Dictionnaire de la préhistoire . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg
  • López Luján, Leonardo (1994-2000 ). Historia antigua de México (2ª ed.). Mexico, D.F: INAH :Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Antropológicas :Porrúa. Catàleg
  • Menéndez, Mario (cop. 1997 ). Diccionario de prehistoria . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Moore, Jerry D. A Prehistory of South America : ancient cultural diversity on the least known continent . . Catàleg
  • Murra, John V (1989 ). La Organización económica del estado inca (5ª ed.). México: Siglo XXI. Catàleg
  • Pardo, Cecilia (ed.) (2011). Modelando el mundo. Imágenes de la arquitectura precolombina.. Lima: MALI. Catàleg
  • Sala, Robert, 1963- (2014 ). Los Cazadores recolectores del pleistoceno y del holoceno en Iberia y el Estrecho de Gibraltar: estado actual del conocimiento del registro arqueológico . Ibeas de Juarros: Fundación Atapuerca. Catàleg
  • Silverman, Helaine Isbell, William H. (cop. 2008 ). The Handbook of South American archaeology . New York, NY: Springer. Catàleg
  • Washburn, Wilcomb E. (1996-2000 ). The Cambridge history of the native peoples of the Americas . Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Pozzi-Escot, Denise et alii (2017). Pachacamac. El Oráculo en el horizonte marino del sol poniente.. Lima: Banco de Crédito.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Assistència i participació a les activitats docents, incloses les sortides pràctiques (museus, exposicions temporals, jaciments arqueològics) i les conferències recomanades. Assistència i participació a les activitats docents. Seguiment de les lectures proposades. 10
La ciuitas romana. Anàlisi del procés històric de la seva formació. L'alumne haurà de demostrar el coneixement dels conceptes claus desenvolupats i debatuts a classe i de les lectures proposades en una prova escrita. 20
L'alumne ha d'aprofundir en un dels quinze temes desenvolupats a la ciuitas romana, i ampliar la temàtica exposada amb lectures acadèmiques. S'avalua la capacitat de l'alumne en aprofundir i sintetitzar els coneixements historiogràfics sobre un tema concret. 10
Anàlisi dels continguts teòrics relacionats amb l'arqueologia i la prehistòrica a la Península Ibèrica desenvolupats a classe. Capacitat de comprensió i utilització dels conceptes emprats en arqueologia prehistòrica. 20
L'alumne ha de realitzar un dossier de pràctiques que li servirà per aprofundir en la temàtica relativa a l'arqueologia prehistòrica de la península Ibèrica. Capacitat d'argumentar el procés històric de la Prehistòria, adeqüat a la Península Ibèrica i d'utilitzar cabalment els conceptes i paradigmes de la disciplina 10
Anàlisi de les formes d'hàbitat des de l'arribada dels humans a Amèrica fins la conquesta espanyola: relació medi-ambient, nomadisme i procés d'urbanització. Capacitat d'observació, descripció i anàlisi d'imatges medi-ambientals, plantes d'assentaments, d'edificis i trames urbanes específiques de les societats aborígens americanes. 10
Realització d'un treball entorn a l'exercici del poder a l'Amèrica prehispànica. Control de lectures proposades i assoliment dels conceptes en ús en la historiografía de l'Amèrica Prehispànica 20

Qualificació

La qualificació combinarà exàmens, de parts de la matèria, amb treballs monogràfics.
La qualificació positiva global de l'assignatura d'Arqueologia exigeix que l'alumne:
- hagi realitzat totes i cascuna de les proves.
- tingui a cada una de les tres parts de l'assignatura una nota mínima de quatre (4).
Es valorarà l'assistència i participació de l'alumne a les classes teòriques i pràctiques (10% de l'avaluació global).
La nota final serà el resultat de la mitjana de les 3 notes parcials obtingudes, matisada i consensuada entre els tres professors de l'assignatura.
Hi hauran recuperacions de cada una de les parts i en cas que no s'aprovi el global de l'assignatura, es preveu una recuperació única en data i horari establert per la facultat, on s'avaluarà la capacitat d'emprar els conceptes claus de l'arqueologia i l'anàlisi d'estudi de cas i/o comparatiu dels diferents processos que analitza la disciplina.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat l'alumne que no hagi participat en dos terços de les proves d'avaluació definides.

Observacions

La bibliografia és genèrica. Per cadascun dels temes desenvolupats es recomanarà bibliografia complementària.

Assignatures recomanades

  • Arqueologia-patrimoni, paleografia, antropologia
  • Art antic I. Proper orient
  • Art antic II. Grècia i Roma
  • Art clàssic: escultura grecoromana
  • Art prehistòric
  • Conquesta i colonització d'Amèrica
  • Història antiga
  • Humans fòssils

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.