Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Analitzar les formes d’organització i de funcionament de les organitzacions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Joaquim Maria Puigvert Sola
Idioma de les classes:
Català (40%), Castellà (50%), Anglès (10%)

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CT9. Reconèixer la diversitat cultural i les seves implicacions al llarg del temps i l'espai
  • CED14. Coneixement d'aspectes específics (econòmics, socials, polítics, culturals) d'un o més períodes del passat de la humanitat
  • CEP21. Capacitat per exposar idees i arguments historiogràfics per escrit i en el propi idioma, amb claredat, coherència i segons els cànons acadèmics
  • CEP26. Capacitat d'identificar, localitzar, tractar i interpretar les fonts de la disciplina
  • CEP27. Capacitat d'analitzar adequadament situacions i informacions complexes tant en el passat com en el present

Continguts

1. Panoràmica de les institucions actuals que vetllen pel patrimoni cultural a Europa: arxius, biblioteques, museus i associacions vàries.

2. Una visió històrica i dinàmica del concepte de “patrimoni”.

3. Els diferents valors del patrimoni. Del valor d’ús al valor com a recurs cultural. Valor d’ús, econòmic, formal, simbòlic, científic, pedagògic.

4. Evolució històrica de les biblioteques i de les seves funcions, del seu origen a l’actualitat.

5. Evolució històrica dels arxius i de les seves funcions, del seu origen a l’actualitat.

6. Història del col•leccionisme i dels museus de l’Antiguitat a la Revolució Francesa.

7. El naixement del concepte de patrimoni públic o “nacional” a l’època de les Revolucions Liberals.

8. Els Jardins Botànics.

9. El naixement dels Parcs nacionals.

10. Anàlisi comparativa dels “models” britànic i francès-espanyol de tractament sobre el patrimoni històric: dels national trust a la gestió estatal.

11. La gestió del patrimoni arquitectònic i artístic en el pas del segle XIX al XX i les influències de Ruskin i Viollet-le-Duc. Anàlisi de textos de Jeroni Martorell.

12. L’emergència de les noves arqueologies agrària i industrial en el context dels canvis sòcio-econòmics de l’Europa de la segona meitat del segle XX.

13. Patrimoni i Guerra al llarg del segle XX: de la Guerra Civil espanyola a la Guerra d’Iraq.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 3,50 0 3,50
Cerca i anàlisi d'informació 0 35,00 35,00
Exposició dels estudiants 1,00 3,00 4,00
Lectura / comentari de textos 0 30,00 30,00
Prova d'avaluació 3,00 24,00 27,00
Sessió participativa 24,00 0 24,00
Sessió pràctica 3,00 8,00 11,00
Sortida de camp 16,00 3,00 19,00
Tutories de grup 1,00 3,00 4,00
Total 51,50 106,00 157,5

Bibliografia

  • Alberch i Fugueras, Ramon, Duchein, Michel pr (2003). Los Archivos, entre la memoria histórica y la sociedad del conocimiento. Barcelona: UOC.
  • ARGERICH, I.; ARA, J. (ed.) (2003). Arte protegido. Memoria de la Junta del Tesoro Artístico durante la Guerra Civil. Madrid: Instituto de Patrimonio Histórico Español/Museo Nacional del Prado. Catàleg
  • Ballart, Josep (1997). El Patrimonio histórico y arqueológico, : valor y uso. Barcelona: Ariel.
  • BARRAL, Xavier (2005). Catalunya destruïda. Barcelona: Edicions 62.
  • BOLAÑOS, María (1997). Historia de los museos en España. Gijón: Ediciones Trea.
  • Calvo, Blanca y Salaberria, Ramón (2005). Biblioteca en guerra. Madrid: Biblioteca Nacional-Ministerio de Cultura.
  • Carandini, Andrea (1984). Arqueología y cultura material. Barcelona: Mitre.
  • Carreras Monfort, César (2004). Patrimoni cultural. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
  • CASADO DE OTAOLA, Santos (1996). Los primeros pasos de la ecología en España. Madrid: Publicaciones de la Residencia de Estudiantes-Ministerio de Agricultura.
  • Escolar Sobrino, Hipólito (1990). Historia de las bibliotecas (3ª ed., corregida, revisada y ampliada). Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez [etc.].
  • GIFRE, Pere, MATAS, Josep i SOLER, Santi (2002). Els arxius patrimonials. Girona: CCG Edicions, Biblioteca d'Història Rural, Col•lecció Fonts, núm. 2.
  • GÓMEZ MENDOZA, Josefina (1992). Ciencia y política de los montes españoles (1848-1936). Madrid: Icona.
  • GONZÁLEZ-VARAS, Ignacio (2000). Conservación de bienes culturales. Teoría, historia, principios y normas. Madrid: Manuales de Arte Cátedra.
  • Iniesta, Montserrat (1994). Els Gabinets del món. Antropologia, museus i museologies. Lleida: Pagès.
  • LENIAUD, Jean-Michel (2002). Les archipels du passé. Le patrimoine et son histoire. París: Fayard. Catàleg
  • LOWENTAL, David (1998). El pasado es un país extraño. Madrid: Akal.
  • LAFUENTE, Antonio (1998). Guía del Madrid científico. Ciencia y corte. Madrid: Ed. Doce calles.
  • Llorens, Josep M., Plana, Clàudia, Costa, Immaculada; Matas, Josep (dir.) (2006). La Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la Província de Girona . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
  • Mañà, Teresa (2006). La creació de les Biblioteques populars de la Mancomunitat. Avenç, (314), 46-49
  • MARTÍNEZ JUSTICIA, Mª José (2001). Historia y teoría de la conservación y restauración artística. Madrid: Tecnos. Catàleg
  • ORDIERES, Isabel (1995). Historia de la restauración monumental en España (1835-1936). Madrid: Ministerio de Cultura.
  • Petrucci, Armando (1999). Alfabetismo, escritura y sociedad. Barcelona: Gedisa.
  • PUIGVERT i SOLÀ, Joaquim M. (2002). “La restauració de Ripoll revisitada”. Cercles. Revista d'Història Cultural, (5), 36-51 Catàleg
  • PUERTO SARMIENTO, Francisco Javier (1988). La ilusión quebrada: botánica, sanidad y política científica en la España Ilustr. Madrid: Ed. Serbal, CSIC.
  • Ramon, Antoni i Granell, Enric (2006). Lluís Domènech i Montaner. Viatges per l'arquitectura romànica catalana. Barcelona: COAC.
  • SANTACANA, J, i SERRAT, N. (coord.) (2005). Museografía Didáctica. Barcelona: Ariel.
  • SOBRINO, Julián (1996). Arquitectura industrial en España, 1830-1990. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • SOLÉ, Jordi i BRETON, Víctor (1986). “El Paraíso Poseído. La política española de parques naturales (1880-1935)”. Geo-crítica, (63),

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Pràctica a partir de documentació original de la Comissió de Monuments de Girona Es valorarà la capacitat de relacionar la documentació primària seleccionada per a cada alumne amb la informació teòrica donada a classe i en el dossier de fotocòpies 15
INFORME SOBRE OPs (Pràctica 10+1). Sessió de tutoria individual: Presentació proposta de treball. S'exigirà haver realitzat almenys una sessió de tutoria. Es valorarà la capacitat de presentar un guió ben estructurat a la sessió de tutoria, haver mirat la bibliografia proposada i la realització de 3 fitxes de mostra 10
INFORME SOBRE OPs (Pràctica 10+1). Cerca de documentació a la xarxa, elaboració de fitxes sobre els centres localitzats i de la memòria final. Caldrà presentar les fitxes i la memòria seguint el model que s'haurà explicat en la sessió de presentació. Es valorarà la capacitat de fer una cerca de qualitat a la xarxa; saber relacionar el tema escollit amb el màxim d'aspectes tractats en el temari de l'assignatura; i la capacitat de síntesi i anàlisi i el nivell de la reflexió personal en les conclusions finals. 10
INFORME SOBRE OPs (Pràctica 10+1). Exposició oral dels informes. Es disposarà de 10 minuts per a exposar l'oferta, les característiques i l'evolució històrica d'un tipus d'organització patrimonial en un país. Es valorarà la capacitat d'exposar oralment de manera sintètica i estructurada els informes elaborats. 10
Realització de dues visites d'estudi: a) a Núria: amb el tema de l'alpinització de Núria (sobre la protecció del patrimoni natural i la contribució dels arquitectes en la construcció d'una determinada visió del paisatge).
b) a Barcelona: visita al Museu Marès (un museu de col·leccionista) i visita sobre el tema de l'obertura de la via Laietana i la invenció del "barri gòtic" de Barcelona.
Hi haurà una pregunta a l'examen sobre cadascuna de les dues sortides a triar-ne una.
Hi haurà una pregunta a l'examen sobre una de les dues sortides a triar (es valorarà la capacitat observadora, així com la capacitat de relacionar la sortida amb les lectures indicades i el temari de l'assignatura). 10
Examen escrit on es plantejaran dues qüestions relacionades amb els continguts + un comentari de text + una pregunta sobre una de les dues sortides. Es valorarà el nivell de comprensió de les lectures efectuades al llarg del curs així com la capacitat de respondre les diverses qüestions amb claredat i coherència expositiva. 45

Qualificació

La nota final s’obtindrà a través de l’examen final on es plantejaran dues qüestions relacionades amb els continguts de l’assignatura + un comentari de text (45 % de la nota) i una pregunta a triar sobre una de les dues sortides (Núria o Barcelona)(10% de la nota); memòria de la pràctica de la Comissió de Monuments (15% de la nota);informe sobre les OPs(30% = 10% la tutoria; 10% l’exposició oral; 10% la memòria escrita).

Observacions

Al servei de fotocòpies hi haurà dos dossiers de fotocòpies de lectura obligatòria (entren com a matèria per a l'examen i són també necessaris per a fer les pràctiques):
1) dossier amb els temes de l'assignatura: inclou els diferents temes de l'assignatura desglossats, amb bibliografia específica i material gràfic i textos que comentarem a classe mitjançant videoprojector. Cal portar sempre aquest dossier a classe perquè anirem comentant aquest material al llarg de l'assignatura. Aquest material també estarà penjat a la pàgina de l'assignatura a "la meva Udg".
2) dossier amb articles de lectura obligatòria: referits a diferents temes de l'assignatura i també per preparar la pràctica de la Comissió Provincial de Monuments. S'indicarà oportunament a classe el ritme per efectuar aquestes lectures.
El primer dia de classe es passaran també més instruccions sobre la realització de les pràctiques, així com el calendari d'entrega dels treballs. Aquesta informació també es penjarà a la pàgina de l'assignatura de "la meva Udg".

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.