Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Reflexió a l'entorn de la ciutat i el fet urbà en general com a àmbit, instrument i conseqüència de processos econòmics i culturals, recolzant-se en diverses ciutats i situacions concretes com a exemples. Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.
Crèdits ECTS:
12

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Amanda Braga de Melo Fadigas  / Ingrid Guardiola Sanchez  / Alejandro Eduardo Santaflorentina Jiménez
Idioma de les classes:
Català (80%), Castellà (10%), Anglès (10%)

Competències

  • T6. Ser conscients de la diversitat lingüística i cultural i respectar-la com a font de riquesa
  • T11. Analitzar, sintetitzar de manera crítica les diferents produccions culturals
  • E35. Conèixer els principals referents històrics i culturals del món contemporani
  • E36. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diferents manifestacions informatives en el domini universal
  • E37. Adquirir i aplicar coneixements pràctics de la terminologia científica aplicada als estudis d'Humanitats
  • E38. Analitzar l'àmbit dels estudis culturals des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats en l'àmbit dels estudis culturals
  • E39. Analitzar i argumentar coneixements específics sobre gestió de la cultura
  • E40. Integrar la perspectiva de gènere a les ciències socials
  • E41. Identificar i diferenciar els sistemes de recepció de la cultura en diferents àmbits sociològics
  • E42. Reunir i interpretar dades rellevants i elaborar treballs acadèmics o informes professionals sobre aspectes de gestió cultural

Continguts

1. CIUTAT

          1.1. Ciutat i societats humanes 1.2 La ciutat post-moderna 1.3 Ciutat local/Ciutat global 1.4 Territoris virtuals

2. CULTURA URBANA

          2.1. Cultura contemporània i ciutat 2.2 Dinàmiques culturals i ciutats 2.3 Ciutats multiculturals

3. IDENTITATS I ESPAI URBÀ

          3.1. Les “identitats” 3.2 De la identitat individual cap a la identitat col·lectiva 3.3 Identitat cultural i territori 3.4 Identitat social urbana 3.5 Identitat de gènere 3.6 Dones i ciutat 3.7 LGTB i ciutat

4. Continguts Específics de l'Assignatura de Gestió Cultural: TEMA 1 – GESTIÓ DE PROJECTES CULTURALS 1.1 Gestió de projectes musicals: de la discogràfica al net-label. Canvis en la indústria cinematogràfica i discogràfica. Principals discogràfiques. La revolució digital. De la ràdio a la ràdio per internet i el podcasting. Música i video: dels videoclips al mash up i l’HTML5. El futur de la distribució musical. La Net Generation i els canvis en el mercat. Tendències que impactaran en el futur de la música. 1.2 Gestió de projectes editorials. El panorama editorial català. Publicacions offline i online. El llibre digital. 1.3 Anàlisis del model “festival” a partir de casos concrets L’efecte Sónar. La ciutat com a aparador. Festivals monotemàtics vs. transdisciplinars. Festival i noves tecnologies. Festival i sostenibilitat. 1.4 Noves maneres de gestió i finançament de projectes. Canvis en les formes de consum cultural. Mutació de la massa. Plataformes de microfinançament. Modes de participació cultural. Autogestió vs. Indústries Culturals. TEMA 2- MODELS CURATORIALS (a partir de casos concrets) 2.1 Orígens dels museus i algunes lectures crítiques.André Malraux, Le musée imaginaire. El museu fictici de Marcel Broothaers. Maurice Blanchot, La sonrisa de los dioses. Hal Foster, The Archive Without Museum. Hito Steyerl, És el museu una fàbrica? Douglas Crimp, On the museums ruin 2.2 Anàlisi sobre algunes exposicions: de la idea al públic. Els centres i museus d’art contemporani. Els escriptors i les seves ciutats. Post-it Cities. Banquete. Encuentros de Pamplona. Les immatériaux. LOOP. Low Cost. Nocturama. The Otholyth Group. Pantalla Global. There is no road. Domino Caníbal. Esto no es una exposición. 2.3 Incorporació del vídeo i les noves tecnologies al Museu. Del cub blanc a la caixa negra. Galeries virtuals. La conquesta de la ubiqüitat: net art. Computer curating TEMA 3- LES INSTITUCIONS I LA PRAXI CULTURAL (LOCAL I ESTATAL) 3.1 Panoràmica i anàlisi de les institucions culturals 3.2 Panoràmica i anàlisi dels equipaments culturals 3.3 Panoràmica i anàlisi dels agents culturals 3.4 Legislació i cultura: anàlisis de les matrius legals a partir de les quals s’edifica la cultura actual

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 28,00 54,00 82,00
Elaboració individual de treballs 1,00 12,00 13,00
Lectura / comentari de textos 7,50 30,00 37,50
Prova d'avaluació 3,00 20,00 23,00
Sessió participativa 28,50 0 28,50
Visionat/audició de documents 3,00 0 3,00
Total 71,00 116,00 187

Bibliografia

  • Amorós, Cèlia (DL 2001 ). Feminismo y filosofía . Madrid: Síntesis. Catàleg
  • Duby, Georges (1992- ). Historia de las mujeres en Occidente . Madrid: Taurus [etc.]. Catàleg
  • Rodríguez Magda, Rosa María (1997 ). Mujeres en la historia del pensamiento . [Rubí]: Anthropos. Catàleg
  • Rodríguez, Rosa María (1999 ). Foucault y la genealogía de los sexos . México: Universidad Autónoma Metropolitana. Unidad Iztapalapa. División de Ciencias Sociales y Humanidades. Catàleg
  • McDowell, Linda (cop. 2000 ). Género, identidad y lugar : un estudio de las geografías feministas . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Sabaté Martínez, Ana (DL 1995 ). Mujeres, espacio y sociedad : hacia una geografía del género . Madrid: Síntesis. Catàleg
  • Butler, Judith (2006 ). Gender trouble : feminism and the subversion of identity . New York: Routledge. Catàleg
  • Gender, place and culture (1994- ). Abingdon: Carfax. Recuperat 02-07-2012, a http://www.informaworld.com/openurl?genre=journal&issn=0966-369X Catàleg
  • Cavana, María Luisa Puleo, Alicia H. Segura, Cristina (2004 ). Mujeres y ecología : historia, pensamiento, sociedad . [Madrid]: Asociación Cultural Al-Mudayna. Catàleg
  • Puleo, Alicia H (2000 ). Filosofía, género y pensamiento crítico . Valladolid: Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial. Universidad de Valladolid. Catàleg
  • Carbonell, Neus (2003 ). La Dona que no existeix : de la Il·lustració a la Globalització . Vic: Eumo :Universitat de Vic. Catàleg
  • AAVV (2011). Arte y eficiencia : el sector de la cultura visto desde la empresa. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra : IESE Business School. Catàleg
  • Cultura de la gestión : reflexiones sobre el oficio de administrar proyectos par (2010). Marchiaro, Pancho . Caseros, Argentina: RGC Libros. Catàleg
  • Roselló, David (2010). Institucions, empreses i entitats culturals : els agents culturals . Barcelona: UOC. Catàleg
  • AAVV (2009). Gestión de proyectos culturales : análisis de casos . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Friedmann, Reinhard (2009). Arte y gestión : una poética para el gerente del tercer milenio . Gijón: CICEES. Catàleg
  • Vives, Pedro A. (2007). Glosario crítico de gestión cultural . Granada: Comares : Junta de Andalucía,. Catàleg
  • Roselló, David (2007). Diseño y evaluación de proyectos culturales : de la idea a la acción . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Cuadrado García, Manuel (2002). El Consumo de servicios culturales . Madrid: ESIC. Catàleg
  • Subirós, Pep (1999). Estratègies culturals i renovació urbana . Barcelona: Aula de Barcelona. Catàleg
  • Francesca R. Uccella (2013). Manual de patrimonio literario. Ediciones Trea. Catàleg
  • (2010). Notes on women in the global city: Chicago. Gender, Place & Culture: A Journal of Feminist ,, . Recuperat , a http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/09663691003737678#.U7SC5_l_t6c Catàleg
  • (2007). Queers in the American City: Transgendered perceptions of urban space. Gender, Place & Culture: A Journal of Feminist Geography,, . Recuperat , a http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/09663690601122309#.U7SD2vl_t6c Catàleg
  • (2000). Calidad de vida y percepción de la desigualdad de la mujer en la ciudad de Giron. Intervención Psicosocial ,, . Recuperat , a http://hdl.handle.net/10256/8627 Catàleg
  • (2011). LGBTQs in the City, Queering Urban Space. International Journal of Urban and Regional Research,, . Recuperat , a http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1468-2427.2010.01030.x/abstract Catàleg
  • López de Aguileta, Iñaki (cop. 2000 ). Cultura y ciudad : manual de política cultural municipal . Gijón: Trea. Catàleg
  • Dones treballant. Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere (2011). . Recuperat , a http://punt6.files.wordpress.com/2011/03/dones-treballant-final-baixa.pdf
  • Coll-Planas, Gerard (DL 2010 ). La Voluntad y el deseo : la construcción social del género y la sexualidad : el caso de lesbianas, gays y trans . Madrid: Egales. Catàleg
  • Kotkin, Joel (2006 ). La Ciudad : una historia global . Barcelona: Debate. Catàleg
  • Harvey, David (2013). Ciudades rebeldes. Del derecho a la ciudad a la revolución urbana. Barcelona: Akal. Catàleg
  • Berman, Marshall (2004). Todo lo sólido se desvanece en el aire (15ena edició ). Ciutat de Mèxic: Siglo XXI Editores. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Bloc "Ciutat, cultura i identitats". Continguts ajustats al plantejament de les proposta,en base a la pròpia comprensió dels continguts de l´assignatura, no a la reproducció dels apunts. Continguts correctes. Llenguatge acadèmic, clar i precís. Rigor expositiu. Incorporació de continguts d’ampliació del temari. 10
Bloc "Ciutat, Cultura i identitats". Lectura obligatòria de textos i comentar-los Comentaris que responguin al que s'ha demanat per a l'avaluació 10
Bloc "Ciutat, cultura i identitats". Examen final Superació de les preguntes de l'examen final 30
BLOC "GESTIÓ CULTURAL". TREBALL 01 · PRESENTACIÓ D’UN PROJECTE EDITORIAL/ CULTURAL:
Data de presentació:
Final de curs.

Extensió:
5-8 pàgines (índex, bibliografies i annexos a part)

Tema:
ideació i elaboració d’un projecte cultural ja sigui en l’àmbit musical, en l’àmbit editorial literari o periodístic o en l’àmbit dels festivals. Els projectes poden centrar-se en un tema determinat, en una àrea cultural específica o ser transversals. Els mitjans de comunicació implicats poden ser exclusivament digitals, impresos o en altres suports físics, basats en l’activitat puntual, en l’activitat seqüencial, etc.

Estructura:
- Descripció general del projecte
- Entitat que organitza el projecte i descripció de la mateixa
- Objectius artístics-culturals
- Programa d’activitats
- Calendari de producció
- Pla de comunicació
- Resultats previstos
- Descripció dels recursos i viabilitat econòmica
- Conclusions
- Material gràfic
- Descripció dels referents: projectes o referències que han influenciat o motivat el vostre projecte. Poden ser tant els que han estat comentats a classe o d’altres projectes (sempre ben referenciats). Argumentar l’àmbit d’influència.
- La pertinència i coherència del projecte general.
- L'adequació dels continguts impartits a l'aula aplicats com a referències.
- L'originalitat i risc del projecte.
- L'elaboració d'un pressupost viable.
- La bona redacció i presentació del mateix.
25
Bloc GESTIÓ CULTURAL. TREBALL 02 · PRESENTACIÓ D’UN PROJECTE CURATORIAL:
Data de presentació oral:
Primera quinzena de maig

Data de presentació escrita:
31 de maig

Extensió:
10 pàgines (índex, bibliografies i annexos a part)

Tema:
elaboració d’un projecte curatorial. El tema i l’àmbit expositiu, així com el material a utilitzar són completament flexibles. Cal tenir present que fer una exposició no és exclusiu dels museus i que l'àmbit d'acció no necessàriament s'ha de referir al passat o a autors morts. Cal escollir un tema en el qual tingueu molt d’interés.

Estructura:
- Descripció general del projecte
- Entitat que organitza el projecte i descripció de la mateixa
- Objectius artístics-culturals i context motivacional del projecte
- Estructura del projecte
- Àmbit expositiu
- Calendari de producció
- Pla de comunicació
- Resultats previstos
- Descripció dels recursos i viabilitat econòmica
- Conclusions
- Material gràfic
- Descripció dels referents: projectes o referències que han influenciat o motivat el projecte. Poden ser tant els que han estat comentats a classe o d’altres projectes (sempre ben referenciats). Argumentar l’àmbit d’influència.
- La pertinència i coherència del projecte general.
- L'adequació dels continguts impartits a l'aula aplicats com a referències.
- L'originalitat i risc del projecte.
- L'elaboració d'un pressupost viable.
- La bona redacció i presentació del mateix.
25

Qualificació

Bloc "CIUTAT, CULTURA I IDENTITATS":

Les classes consistiran en exposicions de temes, per part del professorat i el comentari dirigit de les lectures que haurà de realitzar l'alumnat.

L'avaluació es fonamenta en dues activitats:

1) Comentaris per escrit de lectures obligatòries -segons una pauta prefixada- que aniran confegint un dossier de l'assignatura. Formen part de la matèria i es comentaran a classe.

La mitja dels comentaris té un valor del 40% de la nota final. El fet de lliurar-los en les dates marcades és condició imprescindible per a seguir l'assignatura i poder accedir a la realització de l'examen.

2)Examen final. Suposa l'altre 60% de l'avaluació final. El format de l’examen es decidirà en funció del perfil del grup i de com hagi estat el desenvolupament de l’assignatura.

En funció del desenvolupament del curs es podrà plantejar, prèvia comunicació a l'alumnat, algun tipus de prova parcial que formarà part del percentatge de nota assignat a l'examen final.




Bloc "GESTIÓ CULTURAL", CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:
- La pertinència i coherència del projecte general.
- L'adequació dels continguts impartits a l'aula aplicats com a referències.
- L'originalitat i risc del projecte.
- L'elaboració d'un pressupost viable.
- La bona redacció i presentació del mateix.
Es prendrà en consideració que quedi reflectit el següent:
- Coneixement de les institucions culturals.
- Coneixement del "mercat cultural" actual en l'àmbit discogràfic, editorial i museogràfic, des del funcionament de les institucions, els agents culturals que treballen en el sector, fins a conèixer els diferents processos de producció en els respectius àmbits.
- Coneixement dels canvis que ha implicat l'aplicació de les TIC als projectes culturals.
- Coneixement del marc legal en el qual es desenvolupa la gestió cultural avui en dia.
- Es tindrà en compte la correcció en la redacció dels projectes tant a nivell ortogràfic, com sintàctic, com gramàtical com lèxic.

BLOC "GESTIÓ CULTURAL", ACTIVITAT D'AVALUACIÓ:

TREBALL 01 · PRESENTACIÓ D’UN PROJECTE EDITORIAL / CULTURAL:

Data de presentació:
Final de curs

Extensió:
5-8 pàgines (índex, bibliografies i annexos apart)

Tema:
ideació i elaboració d’un projecte cultural ja sigui en l’àmbit musical, en l’àmbit editorial literari o periodístic o en l’àmbit dels festivals. Els projectes poden centrar-se en un tema determinat, en una àrea cultural específica o ser transversals. Els mitjans de comunicació implicats poden ser exclusivament digitals, impresos o en altres suports físics, basats en l’activitat puntual, en l’activitat seqüencial, etc.

Estructura:
- Descripció general del projecte
- Entitat que organitza el projecte i descripció de la mateixa
- Objectius artístics-culturals
- Programa d’activitats
- Calendari de producció
- Pla de comunicació
- Resultats previstos
- Descripció dels recursos i viabilitat econòmica
- Conclusions
- Material gràfic
- Descripció dels referents: projectes o referències que han influenciat o motivat el vostre projecte. Poden ser tant els que han estat comentats a classe o d’altres projectes (sempre ben referenciats). Argumentar l’àmbit d’influència.


TREBALL 02 · PRESENTACIÓ D’UN PROJECTE CURATORIAL:

Data de presentació oral:
Primera quinzena de maig

Data de presentació escrita:
Final de curs

Extensió:
10 pàgines (índex, bibliografies i annexos apart)

Tema:
elaboració d’un projecte curatorial. El tema i l’àmbit expositiu, així com el material a utilitzar són completament flexibles. Cal tenir present que fer una exposició no és exclusiu dels museus i que l'àmbit d'acció no necessàriament s'ha de referir al passat o a autors morts. Cal escollir un tema en el qual tingueu molt d’interés.

Estructura:
- Descripció general del projecte
- Entitat que organitza el projecte i descripció de la mateixa
- Objectius artístics-culturals i context motivacional del projecte
- Estructura del projecte
- Àmbit expositiu
- Calendari de producció
- Pla de comunicació
- Resultats previstos
- Descripció dels recursos i viabilitat econòmica
- Conclusions
- Material gràfic
- Descripció dels referents: projectes o referències que han influenciat o motivat el projecte. Poden ser tant els que han estat comentats a classe o d’altres projectes (sempre ben referenciats). Argumentar l’àmbit d’influència.

nota: La nota podrà baixar o pujar en funció de la implicació de l'alumne/a i el treball a l'aula.







dty
tj

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Bloc GÈNERE, LLOC I CULTURA"

La presentació de la totalitat dels comentaris de les lectures, en les dates fixades per a cadascuna, es condició indispensable per a poder accedir a la prova d’avaluació. S’entén doncs que si no s’acompleix aquest requisits l’alumne/a no podrà realitzar la prova final i constarà a les actes com a NO PRESENTAT.

Cas que, tot i haver lliurat adequadament els comentaris de les lectures, l’alumne/a no es presenti a la prova final, constarà igualment en les actes com a NO PRESENTAT, sigui quina sigui la qualificació resultat dels comentaris.

Observacions

Bloc de "GÈNERE, LLOC I CULTURA":

La manca d’assignatures que tractin els aspectes més bàsics de l’anàlisi de gènere en el nostre pla d’estudis fa que haguem de partir de la diferenciació bàsica sexe- gènere. A partir d’aquí, es tractarà d’ analitzar de quina manera el gènere del subjecte que coneix , condiciona la percepció individual del mon i la del paper dels individus en ell, a traves dels discursos, assimilats per la cultura, i que es transmeten de diversa manera. Veurem, tot seguit, com el gènere actua en la conformació de relacions de poder entre individus i del rols que les materialitzen i els situen en un "ordre" social determinat que , en una primera aproximació, qualifiquem, simplement Fent un pas més enllà completarem la caracterització d’aquest ordre social, mostrant les condicions històriques i geopolítiques que el caracteritzen en tant que ordre etnoandrocentric, específic, de la realitat històrica de l’època moderna i contemporània. Així, analitzarem les formes en les quals, la dimensió de gènere entra en contacte amb altres categories com ara l’ètnia , la raça o la classe social.
Tot seguit , penetrarem en el camp del coneixement científic per tal d’analitzar les diverses maneres en les quals el gènere es fa pressent de manera implícita o explicita. Altre cop , no es tracta de reduir el "problema" al fet de saber si els professionals de la ciència son homes o dones, sinó d’ entendre de quines maneres la dimensió de gènere influeix en els continguts, els enfocaments i les practiques de la construcció del coneixement científic; en la seva transmissió acadèmica , en la producció de resultats sigui en forma de discursos , teories, descobriments o accions transformadores de la realitat a traves de la tecnologia i , finalment en els estereotips de la imatge de la ciència presents en la cultura. El darrer apartat del programa aborda , amb el bagatge acumulat fins aquí, l’enfocament de gènere dels temes més pròpiament ambientals i sociogeogràfics. ".

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.