Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Es presentaran els agents i les estratègies de la mediació vinculats a les institucions del Patrimoni i adaptades a les possibilitats i necessitats de les diferents tipologies de públic, d'audiències: gabinets i materials didàctics, exposicions temporals, tallers especialitzats en variades tipologies de públics (infantil , tercera edat, persones amb discapacitats físiques o psíquiques, etc.).
Crèdits:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Roser Juanola Terradellas
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG3. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació especialitzades per als objectes de divulgació i investigació
  • CG4. Comunicar-se oralment i per escrit utitizant les tècniques que fan més efectius els dicursos orals
  • CB9. Saber comunicar les conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sostenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • CE3. Tenir la capacitat d'interpretar el patrimoni com un producte històric, social, econòmic i cultural i d'explicar els canvis produïts en ell des de la seva gènesi fins a l'actualitat
  • CE4. Ser capaç de desenvolupar actuacions professionals i investigadores de sensibilització sobre la naturalesa del patrimoni com a bé col·lectiu i la gestió sostenible del mateix
  • CE10. Ser capaç de dissenyar material didàctic i itineraris educatius del patrimoni adaptats a la diversitat de públics i als diversos objectius socials

Continguts

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Adams, E.; Ward, C. (1982). Art and the Built Environment. A Teacher's approach.. Regne Unit: Longman.
  • Antigüedad del Castillo-Olivares, M. D. (2013). Mediación y gestión del patrimonio en Europa. Centro de Estudios Ramón Areces, S.A.
  • Barbosa, A. M. (1991). Art education and environment. Journat of Multicultural and Cross-Cultural Research in Art Education, (9), 59-64
  • Calaf, R.; R. Fontal, O. (2004). Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos. Gijón: Trea.
  • Calbó, M. (2000). Cap a una crítica eco-social de l'educació artística.. Contents of 25th ATEE Annual World Congress.
  • Calbó, M. (2001). Els valors eco-socials de l'art com a valors de l'art en l'educació, A Huerta R.. València: Universitat de València.
  • Calbó, M. (2005). El enfoque ambiental de la educación artística: el patrimonio como ambiente. . Mèxic: Benémerita Universidad Autónoma de Puebla.
  • Calbó, M.; Juanola, R. (2004). Modelos globales en arte y educación.. Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos.,, 105-136
  • Cambil, M. E.; Tudela, A. (2017). Educación y patrimonio cultural: fundamentos, contextos y didácticas (psicología. Pirámide.
  • Cuenca, J.M.; Martin, M. (2014). Manual para el desarrollo de proyectos educativos de museos. Trea.
  • Dewey, J. (1998). Democracia y educación. Madrid: Ediciones Morata.
  • Espinosa, A.; Bonmatí, C. (2014). Manual de accesibilidad e inclusión en museos y lugares del patrimonio cultural . Trea.
  • Fontal, O. (2003). La educación patrimonial. Teoría y práctica en el aula, el museo e Internet.. Gijón: Trea.
  • Fontal, O. (2004). Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos. Gijón: Trea.
  • Freeman, T. (1977). La interpretación de nuestro patrimonio. (1ª). University of North Carolina: Asociación para la interpretación del patrimonio.
  • Geertz, C. (1988). Interpretación de las culturas. . Barcelona: Gedisa.
  • Ham, S. (1992). Interpretación Ambiental. Una guía práctica para gente con grandes ideas y.... Colorado: North American Press.
  • Ham, S. (2005). Audiencias cautivas y no-cautivas.. España: Boletin Interpretación 13. Asociación para la interpretación del patrimonio.
  • Hernández, F. X. (2012). Museografía didáctica e interpretación de espacios arqueológicos.. Trea.
  • Juanola, R. (1995). cultura(s) en arte y educación. Aula, 35(), 5-10
  • Juanola, R. (2010). Una cartografía de los museos y la educación: territorios para ubicar los modelo. Madrid: Ariel/Fumdación Telefónica.
  • Juanola, R.; Calbó, M.; Vallès, J. (2006). Educació del patrimoni: visions interdisciplinàries. Arts, cultures, ambient.. Girona: documenta Universitaria.
  • Llonch, N.; Santacana, J. (2016). El patrimonio cultural inmaterial y su didáctica. Trea.
  • Martínez, J.; Garcia, M. V.; Soto, V. (2017). El estudio del patrimonio cultural. Universitaria.
  • Mas, S. (1991). Modernitat i postmodernitat. . Barcelona: Barcanova.
  • McFee, J.K.; Degge, R. M. (2000). Els primers vint-i-cinc anys dels ensenyaments artístics a Girona. Tesi doctoral. Girona: Universitat de Girona.
  • Molina, S.; Llonch, N. (2017). Identidad, ciudadanía y patrimonio. Trea.
  • Morales, J. (2001). Los objetivos específicos en interpretación (para saber, sentir, hacer).. Boletín de Interpretación 4.
  • Morales, J. (2002). Guía práctica para la interpretación del patrimonio. (2ª edició). Sevilla: Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía y TRAGSA.
  • Morales, J.; Guerra, F.; Serantes, A. (2009). Bases para la definición de competencias en interpretación del patrimonio.. España: Centro Nacional de Educación Ambiental, CENEAM.
  • Morin, E. (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. . París: UNESCO.
  • Moure, A. (2017). Patrimonio cultural y patrimonio natural: una reserva de futuro. Universidad de Cantabria.
  • Muriel, D. (2015). La mediación experta en la construcción del patrimonio cultural como producción . Revista de Antropología Iberoamericana, 10(2), 259-288
  • Padró, C. (2002). Re-visitar els museus des de la museologia com a critica cultural. . Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 6(), 85-94
  • Santacana, J; López, V. (2015). Educación, tecnología digital y patrimonio cultural. Para una educación inclusiv. Trea.
  • Valcárcel, J. O (2018). El patrimonio territorial: el territorio como recurso cultural y económico.. Ciudades, (4), 31-48
  • Vayreda, M.; Vallès, J. (2005). Rèplica 23. Una proposta de treball entre el museu i l'escola. Congrés d'Educaci. Terrassa: Obrir portes, trencar rutines.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació


El curs es qualificarà amb l´assistència a classe i la participació activa.

Caldrà editar un portafoi reflexiu de totes les sessions en el que cal fer referències a les perspectives de mediació més destacades contrastant-les amb les lectures obligades i un posicionament personal.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:

Es considera no presentat quant no es lliure el portafoli que vertebre i cohesiona tota la tasca que s´ha fet el curs.

Observacions

Donat que el curs alterna pràctiques d´aula, sortides i conferències d´altres ponents, l´assistència a les sessions es considera imprescindible.
La bibliografia recomenada està adjuntada en el programa de curs

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.