Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Es presentaran els agents i les estratègies de la mediació vinculats a les institucions del Patrimoni i adaptades a les possibilitats i necessitats de les diferents tipologies de públic, d'audiències: gabinets i materials didàctics, exposicions temporals, tallers especialitzats en variades tipologies de públics (infantil , tercera edat, persones amb discapacitats físiques o psíquiques, etc.).
Crèdits:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
ROSER JUANOLA TERRADELLAS
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG3. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació especialitzades per als objectes de divulgació i investigació
  • CG4. Comunicar-se oralment i per escrit utitizant les tècniques que fan més efectius els dicursos orals
  • CB9. Saber comunicar les conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sostenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • CE3. Tenir la capacitat d'interpretar el patrimoni com un producte històric, social, econòmic i cultural i d'explicar els canvis produïts en ell des de la seva gènesi fins a l'actualitat
  • CE4. Ser capaç de desenvolupar actuacions professionals i investigadores de sensibilització sobre la naturalesa del patrimoni com a bé col·lectiu i la gestió sostenible del mateix
  • CE10. Ser capaç de dissenyar material didàctic i itineraris educatius del patrimoni adaptats a la diversitat de públics i als diversos objectius socials

Continguts

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Adams, E.; Ward, C. (1982). Art and the Built Environment. A Teacher's approach.. Regne Unit: Longman.
  • Antigüedad del Castillo-Olivares, M. D. (2013). Mediación y gestión del patrimonio en Europa. Centro de Estudios Ramón Areces, S.A.
  • Barbosa, A. M. (1991). Art education and environment. Journat of Multicultural and Cross-Cultural Research in Art Education, (9), 59-64
  • Calaf, R.; R. Fontal, O. (2004). Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos. Gijón: Trea.
  • Calbó, M. (2000). Cap a una crítica eco-social de l'educació artística.. Contents of 25th ATEE Annual World Congress.
  • Calbó, M. (2001). Els valors eco-socials de l'art com a valors de l'art en l'educació, A Huerta R.. València: Universitat de València.
  • Calbó, M. (2005). El enfoque ambiental de la educación artística: el patrimonio como ambiente. . Mèxic: Benémerita Universidad Autónoma de Puebla.
  • Calbó, M.; Juanola, R. (2004). Modelos globales en arte y educación.. Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos.,, 105-136
  • Cambil, M. E.; Tudela, A. (2017). Educación y patrimonio cultural: fundamentos, contextos y didácticas (psicología. Pirámide.
  • Cuenca, J.M.; Martin, M. (2014). Manual para el desarrollo de proyectos educativos de museos. Trea.
  • Dewey, J. (1998). Democracia y educación. Madrid: Ediciones Morata.
  • Espinosa, A.; Bonmatí, C. (2014). Manual de accesibilidad e inclusión en museos y lugares del patrimonio cultural . Trea.
  • Fontal, O. (2003). La educación patrimonial. Teoría y práctica en el aula, el museo e Internet.. Gijón: Trea.
  • Fontal, O. (2004). Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos. Gijón: Trea.
  • Freeman, T. (1977). La interpretación de nuestro patrimonio. (1ª). University of North Carolina: Asociación para la interpretación del patrimonio.
  • Geertz, C. (1988). Interpretación de las culturas. . Barcelona: Gedisa.
  • Ham, S. (1992). Interpretación Ambiental. Una guía práctica para gente con grandes ideas y.... Colorado: North American Press.
  • Ham, S. (2005). Audiencias cautivas y no-cautivas.. España: Boletin Interpretación 13. Asociación para la interpretación del patrimonio.
  • Hernández, F. X. (2012). Museografía didáctica e interpretación de espacios arqueológicos.. Trea.
  • Juanola, R. (1995). cultura(s) en arte y educación. Aula, 35(), 5-10
  • Juanola, R. (2010). Una cartografía de los museos y la educación: territorios para ubicar los modelo. Madrid: Ariel/Fumdación Telefónica.
  • Juanola, R.; Calbó, M.; Vallès, J. (2006). Educació del patrimoni: visions interdisciplinàries. Arts, cultures, ambient.. Girona: documenta Universitaria.
  • Llonch, N.; Santacana, J. (2016). El patrimonio cultural inmaterial y su didáctica. Trea.
  • Martínez, J.; Garcia, M. V.; Soto, V. (2017). El estudio del patrimonio cultural. Universitaria.
  • Mas, S. (1991). Modernitat i postmodernitat. . Barcelona: Barcanova.
  • McFee, J.K.; Degge, R. M. (2000). Els primers vint-i-cinc anys dels ensenyaments artístics a Girona. Tesi doctoral. Girona: Universitat de Girona.
  • Molina, S.; Llonch, N. (2017). Identidad, ciudadanía y patrimonio. Trea.
  • Morales, J. (2001). Los objetivos específicos en interpretación (para saber, sentir, hacer).. Boletín de Interpretación 4.
  • Morales, J. (2002). Guía práctica para la interpretación del patrimonio. (2ª edició). Sevilla: Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía y TRAGSA.
  • Morales, J.; Guerra, F.; Serantes, A. (2009). Bases para la definición de competencias en interpretación del patrimonio.. España: Centro Nacional de Educación Ambiental, CENEAM.
  • Morin, E. (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. . París: UNESCO.
  • Moure, A. (2017). Patrimonio cultural y patrimonio natural: una reserva de futuro. Universidad de Cantabria.
  • Muriel, D. (2015). La mediación experta en la construcción del patrimonio cultural como producción . Revista de Antropología Iberoamericana, 10(2), 259-288
  • Padró, C. (2002). Re-visitar els museus des de la museologia com a critica cultural. . Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 6(), 85-94
  • Santacana, J; López, V. (2015). Educación, tecnología digital y patrimonio cultural. Para una educación inclusiv. Trea.
  • Valcárcel, J. O (2018). El patrimonio territorial: el territorio como recurso cultural y económico.. Ciudades, (4), 31-48
  • Vayreda, M.; Vallès, J. (2005). Rèplica 23. Una proposta de treball entre el museu i l'escola. Congrés d'Educaci. Terrassa: Obrir portes, trencar rutines.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació


El curs es qualificarà amb l´assistència a classe i la participació activa.

Caldrà editar un portafoi reflexiu de totes les sessions en el que cal fer referències a les perspectives de mediació més destacades contrastant-les amb les lectures obligades i un posicionament personal.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:

Es considera no presentat quant no es lliure el portafoli que vertebre i cohesiona tota la tasca que s´ha fet el curs.

Observacions

Donat que el curs alterna pràctiques d´aula, sortides i conferències d´altres ponents, l´assistència a les sessions es considera imprescindible.
La bibliografia recomenada està adjuntada en el programa de curs