Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
En les societats medievals, com en les d'altres èpoques, els poders eclesiàstics (episcopals, canonicals i abacials) i laics (regis, aristocràtics i burgesos) van percebre la necessitat de recolzar les seves accions i manifestacions socials mitjançant promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies de legitimació i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris) l'estudi dels quals s'enriqueix quan s'analitzen des d'aquest punt de vista multidisciplinar (des de l'arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics de grans projectes artístics, literaris, filosòfics que des de les catedrals, els palaus i les clausures es van desplegar per servir com a instruments de promoció política, social i institucional.
Crèdits:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
GERARDO BOTO VARELA  / JOSEP MARIA RUIZ SIMON  / Mª ELISA VARELA RODRIGUEZ
Idioma de les classes:
Català (40%), Castellà (20%), Anglès (20%), Francès (5%), Italià (15%)

Competències

  • CB1 Seleccionar de manera adequada les fonts i la informació que permetin desenvolupar una recerca original que aporti nous coneixements en el camp de les ciències humanes.
  • CB2  Analitzar problemes nous en tota la seva complexitat i proposar la seva solució des d'una perspectiva multidisciplinària.
  • CE2  Explorar noves vies de creació de coneixement, en investigacions concretes de l'àmbit humanístic, a partir del coneixement i la reflexió sobre una pluralitat de línies de recerca desenvolupades en aquest àmbit.
  • CE3  Avançar i aprofundir, en el registre que correspon a un postgrau, en el coneixement de problemàtiques concretes plantejades en les diferents disciplines de l'àmbit de les ciències humanes.
  • CE4  Aplicar, en investigacions concretes de l'àmbit humanístic, la terminologia i els marcs conceptuals adequats i estar en condicions de relacionar els problemes específics d'aquestes investigacions amb les teories de referència.
  • CE6  Analitzar i interpretar, amb el màxim rigor acadèmic, i en la seva forma original, les fonts primàries de les investigacions en ciències humanes, ja siguin documentals, materials o iconogràfiques.

Continguts

1. Les estratègies de legitimació de l'Església Romana durant l'Edat Mitjana (Professor Josep Maria Ruiz Simon): 1.1. De la reivindicació de la primacia romana a l'elaboració de la doctrina de la plenitud de poder. 1.2 Els fonaments de la teocràcia papal: exegesi bíblica, llegendes i invenció i falsificació de textos legals. El cas de la "Donatio Constantini". 1.3. Crítiques medievals de les estratègies de legitimació del poder pontifici.

2. Professora M. Elisa Varela-Rodríguez. 2.1. Les tradicions orals. 2.2. La cultura escrita. 2.3. La cultura monàstica. 2.4. Les universitats a la Europa medieval.

3. Professor Gerardo Boto. 3.1.Institucionalització de la presència de l'Església a les ciutats i als regnes: Promoció artística i monumental dels bisbes i capítols catedralicis. 3.2. Construcción de la memoria institucional a les catedrales medievals. 3.3. Institucionalització de la presència del poder reial a les ciutats i als regnes: Promoció artística i monumental del reis i reines.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 13 62 75
Total 13 62 75

Bibliografia

  • Dante Alighieri (cop. 1992 ). Monarquía . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Guillem,|cd'Occam (1981 ). Breviloqui sobre el principat tirànic damunt les coses divines i humanes : i en especial damunt els súbdits de l'imperi : usurpat pels anomenats suprems pontífexs . Barcelona: Laia. Catàleg
  • Guillem,|cd'Occam (2007 ). Sobre el poder de los emperadores y los papas . Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Marsili,|cde Pàdua (1988 ). El Defensor de la paz . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Valla, Lorenzo (2012 ). La Falsa i inventada donació de Constantí . Martorell: Adesiara. Catàleg
  • Le Chiavi e la Tiara : immagini e simboli del papato medievale (1999 ). Roma: Viella. Catàleg
  • Bayona, Bernardo (2007 ). Religión y poder : Marsilio de Padua: ¿la primera teoría laica del Estado? . Madrid: Prensas Universitarias de Zaragoza [etc.]. Catàleg
  • Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg
  • Miethke, Jürgen (cop. 2005 ). Ai confini del potere : il dibattito sulla potestas papale da Tommaso d'Aquino a Guglielmo d'Ockham . Padova [Italy]: Editrici Francescane. Catàleg
  • Paravicini Bagliani, Agostino (1996 ). Il Trono di Pietro : l'universitalità del papato da Alessandro III a Bonifacio VIII . Roma: Nuova Italia Scientifica. Catàleg
  • Paravicini Bagliani, Agostino (1994 ). Il Corpo del Papa . Torino: Eiunaudi. Catàleg
  • Prodi, Paolo (2011 ). El Soberano pontífice : un cuerpo y dos almas: la monarquía papal en la primera edad moderna . Tres Cantos, Madrid: Akal. Catàleg
  • Ullmann, Walter ([1970] ). The growth of Papal government in the Middle Ages; a study in the ideological relation of clerical to lay power ([3d ed.]). London,: Methuen. Catàleg
  • Ullmann, Walter (2003 ). A Short history of the Papacy in the Middle Ages (2nd ed.). New York: Routledge. Catàleg
  • Ullmann, Walter (1983 ). Historia del pensamiento político en la Edad Media . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Schimmelpfennig, Bernhard (2006 ). Il Papato : antichità, medioevo, rinascimento . Roma: Viella. Catàleg
  • Recht, Roland (1999). Le Croire et le voir : l'art des cathédrales . Paris: Galimard. Catàleg
  • Batjin, Mijail, (2005). La cultura popular en la Edad Media y el Renacimiento. El contexto de François R. Madrid.: Alianza Editorial.
  • Burche, Peter, (1996). Hablar y callar. Funciones sociales del lenguaje a través de la historia. Barcelona: Gedisa.
  • Cardona, Giorgio Raimondo (1994). Los lenguajes del saber. Barcelona: Gedisa.
  • Cardona, Giorgio Raimondo (1994). Antropología de la escritura. Barcelona: Gedisa.
  • Cavallo, Guiglielmo (1988). Libri e lettori nel mondo antico e medievale. Roma-Bari: Laterza.
  • Cavallo, Guiglielmo (1988). Libri e lettori nel Medioevo. Guida storica e critica. Bari: Laterza.
  • Cavallo, Guiglielmo-Chartier, Roger (dirs.) (1997). Historia de la lectura en el mundo occidental. Madrid: Taurus.
  • Clanchy, M. T. (1993). From Memroy to Written Record. England 1066-1307. Oxford: Blackwell.
  • De Ridder-Symoens, H. (dir.) (1992). A History of the University in Europe: Universities in the Middle Ages. Cambridge: -----------.
  • Duby, G. (1998). Arte y sociedad en la Edad Media. Madrid: Taurus.
  • Duby, G. (1985). El siglo de los caballeros. Madrid: Alianza Editorial.
  • Duby, G. (1985). Guillermo el mariscal. Madrid: Alianza Editorial.
  • Eco, Umberto (1990). Art i bellesa en l'estètica medieval. Barcelona: Destino.
  • Eco, Umberto (2012). De los espejos y otros ensayos. Barcelona: Debolsillo.
  • Eliade, Mircea, (1999). Imágenes y símbolos. Madrid: Taurus.
  • Favier, Jean (dir.) (1996). XIVè et XVè siècles: Crisis et genèses. Paris: P.U.F..
  • Frenck, Margit, (2005). Entre la voz y el silencio. México: F.C.E..
  • Garín, Eugenio, (1987). La educación en Europa 1400-1600. Barcelona: Crítica.
  • Garín, Eugenio, (2001). Medioevo y Renacimiento. Madrid: Taurus.
  • Googman, A, a Mackay, A., (dir.) (1990). The Impact of Humanism on Western Europe. Londres: ------------------.
  • Guriévich, Aron, (1990). Las categorías de la cultura medieval. Presentación de Georges Duby. Londres: -------------------------.
  • Haskins, C.H., (1972). The Rise of Universities. Cornell: ------------.
  • Huizinga, Johan, (1968). Homo ludens. Madrid: Alianza Editorial.
  • Kauthold, M. (dir), (2004). Polítical thought in the age of Scholasticism. Leiden: ------------------.
  • Le Goff, Jacques (1985). Les intellectuels au Moyen Âge. Paris // Barcelona, 1999: Éditions du Seuil // Gedisa.
  • Moulin, Léo (1991). Ña vie des étudiants au Moyen Âge. Paris: Albin Michel.
  • Ong, Walter, (1997). Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. México: F.C.E..
  • Mullet, Michael, (1990). La cultura popular en la Baja Edad Media. Barcelona: Crítica.
  • Powicke, F.M. ; Emden, A.B. (eds.) (1987). Hastings Rashdall: The Universities of Europe in the Middle Ages. Oxford: ---------------------.
  • Rashdall Hastings, (1936). The Universities of Europe in the Middle Ages, 3 vols. Oxford: Oxford University Press.
  • Riché, Pierre& Verger, Jacques, (2006). Des nains sur des épaules de géants. Maïtres et élèves au Moyen Äge. Paris: Édit. Tallandier.
  • Steiner, George (2000). Lenguaje y silencio. Ensayos sobre la literatura, el lenguaje y lo inhumano. Barcelona: Gedisa.
  • Verger, Jacques, (1973). Les universités au Moyen Àge. Paris: P.U.F..

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectura de textos i articles 15
Participació a classe 5
El·laboració del treball de l'assignatura 80

Qualificació

L'alumne haurà de redactar un breu assaig sobre un argument que mantingui relació amb el contingut de l'assignatura.
L'extensió mínima serà de 10 pàgines, amb bibliografia, notes, gràfics i imatges inclosos.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es tindrà en compte l'assistència a les classes, donat que es una assignatura presencial. En el cas de que algun alumne no pugui assistir amb regularitat, haurà d'advertir-ho des de principi de curs a cada professor de la assignatura

Assignatures recomanades

  • Espais urbans i mercats en l'occident medieval
  • La cultura de l'humanisme i les seves pervivències
  • La difusió de la cultura en els regnes d'Aragó i Castella
  • Literatura i societat a l'època moderna
  • Noves tendències en els estudis del món medieval