Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
L'assignatura és una introducció a les tecnologies informàtiques apicables a la recerca en ciències humanes. El seu objectiu és familiaritzar l'estudiant amb repositoris documentals i amb altres insruments que permetin obtenir, catalogar i analitzar documentació amb rapidesa, agilitat i eficàcia. Al mateix temps, l'estudiant adquirirà habilitats en el disseny i gestió de programari i d'utilitats que puguin ser emprades creativamente en el tractament i l'anàlisi de la informació que es gestiona habitualment en els camps de recerca propis del màster (textual, visual, auditiva)
Crèdits:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
MARIA ROSA CONGOST COLOMER  / SADURNI MARTI CASTELLA  / ENRIC SAGUER HOM
Idioma de les classes:

Competències

  • CB4  Dominar les metodologies i tècniques d'investigació d'una manera prou obert per aplicar-les i renovar-les en el futur de forma autònoma.
  • CE6  Analitzar i interpretar, amb el màxim rigor acadèmic, i en la seva forma original, les fonts primàries de les investigacions en ciències humanes, ja siguin documentals, materials o iconogràfiques.

Altres Competències

  • Resultats d'aprenentatge: el coneixement de les diverses aplicacions possibles de les noves tecnologies en investigacions humanístiques; una iniciació en el maneig de les principals bases de dades, de les tècniques d’edició digital de textos així com de les tècniques de representació gràfica.

Continguts

1. Noves aplicacions i recursos per a l'estudi de la Llengua i la Literatura

          1.1. L’estandardització i codificació de les dades: Avantatges i inconvenients. Precodificació i postcodificació. El procés de normalització de la base.

          1.2. Noves tecnologies per a la classificació i l'estudi dels manuscrits i els impresos (1). 1) De la fitxa a les grans col·leccions de dades. -- 2) El projecte TRAME. -- 3) NarpanDB

          1.3. Noves tecnologies per a la classificació i l'estudi dels manuscrits i els impresos (2). 3) L'IRHT i les seves bases de dades. -- 4) The Atlas of Early Printing (Iowa), Early European Books (ProQuest) i altres fonts d'informació bibliogràdica.

          1.4. L'estudi de la llengua, noves aplicacions i nous recursos. 1) Els conceptes de 'text', 'hipertext', 'edició' i 'hiperedició'. -- 2) L'intercanvi d'informació a Internet: la recerca d'un estàndard (SGML); HTML i les seves evolucions; la codificació XML. -- 3) La Text Encoding Initiative (TEI) -- 4) Biblioteques digitals: nocions generals i bases per a la seva construcció.

          1.5. L'edició de textos a l'era de la informàtica: dels programaris d'edició tradicional a l’edició cladística. 1) El programari d'edició de texos tradicional: Word, Adobe InDesign, Classical Text Editor. -- 2) Les noves eines: el projecte CPHL i The Canterbury Tales Project. El software de Scholarly Digital Editions.

2. Noves aplicacions i recursos per a la Història: Gestors de bases de dades

          2.1. Les bases de dades i la recerca històrica: 1.El procés de recerca històrica i les bases de dades. Peculiaritats i problemes. Documentació estructurada i no estructurada. --- 2. Tipus de bases de dades segons l’estructuració de la informació: planes, relacionals i orientades a objectes. --- 3. Bases relacionals i bases documentals Dos models de SGBD: Knosys i Acces. Objectius, potencialitat i limitacions: procediments de recuperació i tractament de la informació. --- 4. Presentació del cas-exemple: Una BD de dispeses d’amonestació matrimonial.

          2.2. Introducció a ACCES. Exploració de les eines de consulta d’ACCES: 1. Introducció a Acces. Els tipus d’objecte bàsics: taules, formularis i consultes. La finestra de relacions. --- 2. Fer consultes a una base Acces (I). Tipus de consulta. Consultes simples. Consultes de selecció multitaula. Criteris de camp. --- 3. Utilització d’expressions en una consulta. Sintaxi d’expressions. Els elements d’una expressió. El generador d’expressions. Controls calculats en una consulta. Consultes de selecció totalitzades. Consulta de taula de referències creuades

          2.3. Integració d’ACCES i EXCEL en el procés d’anàlisi de dades. Generació de gràfics a partir de consultes. De la consulta d’ACCES a la cartografia: La generació de mapes amb Mapviewer

          2.4. Creuament de bases de dades: 1. La integració de dades de procedència diversa. Importació de taules i consultes en ACCES. --- 2. Record Linkage: historiografia i usos --- 3. Principis i bases del Nominal Record Linkage. Algorismes laxos, algorismes estrictes. La selecció de l’algorisme òptim. Algorismes múltiples

          2.5. De les bases NoSQL al big data

          2.6. Projecció de dades en taules i mapes digitals

          2.7. Mètodes de representació gràfica

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 15 15
Classes expositives 8 20 28
Classes pràctiques 28 50 78
Prova d'avaluació 3 26 29
Total 39 111 150

Bibliografia

  • Bernardo Ares, José Manuel de (2005 ). Historia e informática : metodología interdisciplinar de la investigación històrica . Córdoba: Universidad de Córdoba. Servicio de Publicaciones :CajaSur. Catàleg
  • Cameron, Sonja (2005 ). Using computers in history : Sonja Cameron and Sarah Richardson . Basingstoke [etc.]: Palgrave Macmillan. Catàleg
  • Elmasri, Ramez (cop. 2007 ). Fundamentos de sistemas de bases de datos (5 ed.). Madrid [etc.]: Pearson Addison Wesley. Catàleg
  • Genet, J.Ph. & Zorzi, A. (2011). Les historiens et l’informatique: Un métier à réinventer. Roma: École Française de Rome.
  • Greenstein, Daniel I (cop. 1994 ). A historian's guide to computing . Oxford [etc.]: Oxford University Press. Catàleg
  • Harvey, Charles (1996 ). Databases in historical research : theory, methods and applications . Basingstoke: Macmillan. Catàleg
  • Marcos Marín, F. A (1994). Informática y humanidades. Madrid : Gredos.
  • Martín Moraleja, José Carlos (1998 ). Informàtica aplicada a les ciències humanes i socials . Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Catàleg
  • Sistac i Planas, Jaume (2005 ). Bases de dades . Barcelona: UOC. Catàleg
  • Towsend, S. et al. (1999). Digitising History. A Guide to Creating Digital Resources from Historical Docume. Arts and Humanities Data Service .
  • Graham, S.; Milligan, I. & Weingart, S. (2015). The Historian's Macroscope: Big Digital History. Imperial College Press. Recuperat , a http://www.themacroscope.org/2.0/

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Prova 1: Codificació d'un text breu en format TEI 30
Prova 2: Resolució d'exercicis de consulta, manipulació i representació gràfica de dades Capacitat de maneig de bases amb gran quantitat de dades.
Comprensió dels procediments d'interrogació de bases de dades
Habilitat en la generació de representacions gràfiques.
60

Qualificació

La nota final sortirà de la suma dels exercicis proposats per cada professor. El 10% restant s'avaluarà a partir de la participació i l'assistència regular a les sessions.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
El No Presentat només s'atorgarà quan l'alumne no hagi realitzat cap dels exercicis d'avaluació proposats.

Observacions

Cada professor proporcionarà als estudiants una bibliografia recomanada per a cada tema.