CG1- Recollir i seleccionar les fonts i la informació rellevant que permeti desenvolupar una recerca original que aporti coneixement nou en el propi àmbit de coneixement CG2- Comunicar-se oralment i per escrit sobre temes de la seva especialitat de forma original i creativa, adaptant-se a l'auditori o als destinataris (audiències expertes i no expertes) i utilitzant els suports i / o recursos que fan més eficaces les produccions orals i escrites CG7- Elaborar diverses alternatives creatives en relació als objectius de la investigació i triar una de les opcions havent valorat incerteses i riscos CE4- Utilitzar les fonts d'informació oportunes per a l'actualització del coneixement sobre avenços de la investigació i sobre mètodes i propostes d'intervenció en l'àmbit de la salut i la seva promoció
1. Bloc temàtic 1: Metodologia qualitativa: Aspectes teòrics i conceptuals. Estratègies de cerca i bases de dades per identificar els estudis qualitatius. Bloc temàtic 2: Disseny i fases d’una investigació qualitativa. Bloc temàtic 3: Tècniques de recollida d’informació. Bloc temàtic 4: Anàlisi i interpretació dels resultats. Bloc temàtic 5: Aspectes ètics de la recerca qualitativa. Bloc temàtic 6: La validesa i el rigor en investigacions qualitatives
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 1,00 0 1,00 Debat 10,00 0 10,00 Lectura / comentari de textos 3,00 34,00 37,00 Resolució d'exercicis 1,50 10,00 11,50 Seminaris 1,50 6,00 7,50 Sessió participativa 20,50 0 20,50 Total 37,50 50,00 87,5
Martín Zurro A, Cano Pérez JF. (2014). Atención Primaria. Conceptos, organización y práctica clínica. (Setena). Barcelona: Elsevier España. Maxwell JA (2005). Qualitative research design. An interactive approach (Segona). Thousand Oaks, CA: Sage. Angrosino M. (2012). Etnografía y observación participantes en investigación cualitativa.. Madrid: Ediciones Morata. Conde F. (2002). Encuentros y desencuentros entre la perspectiva cualitativa y la cuantitativa en. Revista Española de Salud Pública, 76(), 395-408 Popay J. (2003). Qualitative research and epidemiological imagination: a vital relationship.. Gaceta Sanitaria, 17(), 58-63 Grant MJ. (2004). How does you searching grow? A survey of search preferences and the use of optim. Health Information and Libraries Journal, 21(), 21-32 Wilczynski, N. L., Marks, S., & Haynes, R. B (2007). Search strategies for identifying qualitative studies in CINAHL. Qualitative Health Research, 17(), 705-710 Amezcua M (2003). La entrevista en grupo. Características, tipos y utilidades en investigación cua. Enfermería Clínica, 13(), 112-117 García Calvente MM y Mateo Rodríguez I. (2000). El grupo focal como técnica de investigación cualitativa en salud: diseño y pues. Atención Primaria, 25(), 115-122 Prieto MA, March JC. (2002). Paso a paso en el diseño de un estudio mediante grupos focales. Atención Primaria, 29(), 366-373 Santos MA. (1999). La observación en la investigación cualitativa. Una experiencia en el área de sa. Atención Primaria, 24(7), 425-430 Gibbs G. (2012). El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa. Madrid: Ediciones Morata. Amezcua M, Gálvez Toro A. (2002). Los modos de análisis en investigación cualitativa en salud: perspectiva crítica. Revista Española de Salud Pública, 76(5), 423-436 Flick U (2014). La gestión de la calidad en Investigación Cualitativa. Madrid: Ediciones Morata. Stige B, Malterud K, Midtgarden T. (2009). Toward an agenda for evaluation of qualitative research.. Qualitative Health Research, 19(10), 1504-1016 Calderón, C. (2003). El artículo original en la investigación cualitativa: aspectos a tener en cuenta. Matronas Profesión, 4(12), 17-21 Berenguera A, Fernández MJ, Pons M, Pujol E, Rodríguez D, Saura S. (2014). Escuchar,observar y comprender.Recuperando la narrativa en las ciencias de la sa (Primera). Barcelona: Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP J. Gol.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Classes participatives Assistència i participació. Debat Participació Lectura crítica d'un estudi qualitatiu. Seminari 1. Interès i participació Realització d'un grup de discussió. Seminari 2. Participació Exercici de perpectives i mètodes. Comparació de dos resums d'un congrés. Entregable 1 Es valorarà la correcció de les respostes, la seva reflexivitat i la discussió sobre les diferències entre els dos estudis. Exercici d'observació. Entregable 2 En l’entregable de l’observació es valorarà: Que s’hagin definit correctament les característiques de l’observació, sobre tot l’objectiu i el focus; el contingut de l’observació en sí mateixa, la presència d’interpretacions clarament diferenciades de l’observació, i els comentaris o incidències. Exercici d'anàlisi de dades qualitatives. Entregable 3. Es valorarà l’adquisició de competències d’ anàlisi de contingut temàtic (contextualització de las cites, la similitud semàntica en la codificació i la construcció de categories) Lectura crítica d'un estudi qualitatiu a escollir. Entregable 4. Obligatori En l’entregable de lectura crítica es valorarà la correcció de les respostes, però sobre tot la seva discussió reflexiva.
Aquesta assignatura requereix una actitud oberta i flexible, i també capacitat reflexiva per treballar amb la incertesa i la comprensió inductiva. Cal una mirada, que entengui la salut i la malaltia com a construccions discursives, amb significats simbòlics profunds, totalment arrelats al context social i cultural, i no únicament, des d’una vessant biològica. Es busca que les participants aprenguin d’una manera activa i amb autonomia tutoritzada. Durant les sessions teòriques s’introduiran els conceptes bàsics i es proporcionarà bibliografia apropiada per aprofundir en els mateixos. El exercicis i el seminari de lectura crítica serviran per reforçar els conceptes de manera pràctica. La professora estarà disponible (els dies de classe, o per correu electrònic) per resoldre els dubtes que vagin sorgint durant e treball no presencial d’immersió en el tema.