Estudia

• CG1 - Aplicar el mètode científic com a eina, amb coneixement de les seves aplicacions i limitacions.
• CG2 - Cercar, obtenir, organitzar i interpretar informació bàsica i aplicada amb raonament crític i adquirir les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar la seva formació d'una manera autònoma.
• CG3 - Capacitat per estructurar i transmetre oralment i per escrit coneixements i raonaments a diversos tipus de públic (expert i no expert), de forma clara, adecuada original i creativa.
• CE-1 - Reconèixer i descriure les aplicacions de la biotecnologia en la producció de matèries primeres, en processos de conservació i transformació d'aliments i com a eines de control de productes i processos de la indústria alimentària.
• CE-2 - Planificar estratègies i triar les eines i les tècniques adequades per assolir un objectiu concret relacionat amb el disseny d'un experiment o el desenvolupament d'una aplicació en l'àmbit de la biotecnologia alimentària.
• CE-3 - Obtenir, manipular i conservar mostres biològiques, atenent els objectius d'una línia d'investigació o al desenvolupament d'un producte o procés biotecnològic producte o procés biotecnològic.
• CE-5 - Desenvolupar una consciència crítica en relació als condicionants socioculturals i les implicacions ètiques dels avenços de la biotecnologia en l'àmbit alimentari.

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. La Biotecnologia Vegetal. Concepte. Perspectiva històrica. Aplicacions. Ús de la biotecnologia en la millora vegetal, combinació amb la millora clàssica. La biotecnologia en el control d’agents nocius en producció i post-collita, i en la fertilització i estimulació del creixement dels cultius.

2. BIOTECNOLOGIA I MILLORA VEGETAL

          2.1. El cultiu in vitro. Principis del cultiu in vitro, tipus i aplicacions. Sistemes de propagació clonal: micropropagació, embriogènesi somàtica. Producció de plantes lliures de patògens. Conservació in vitro dels recursos genètics.

          2.2. Genètica cel•lular asexual. Variació somàtica i mutacions. Cultiu d’haploids i dobles haploids. Producció asexual d’híbrids somàtics. Aplicacions en la producció de noves varietats.

3. ENGINYERIA GENÈTICA EN ESPÈCIES CULTIVADES

          3.1. Característiques generals dels gens de plantes i disseny de construccions gèniques

          3.2. Tècniques de transformació de cèl•lules vegetals

          3.3. Selecció i regeneració de plantes transgèniques

          3.4. Anàlisi de les plantes obtingudes: a nivell fenotípic; gènic; de seguretat; de comportament agronòmic.

          3.5. Estratègies de coexistència

          3.6. Aplicacions de les plantes GM d’interès alimentari: exemples que il·lustren estratègies i tipus de productes finals

4. BIOTECNOLOGIA I CONTROL D’AGENTS NOCIUS

          4.1. Introducció. Principals agents nocius. Control químic. La biotecnologia en el control d’agents nocius: Definició. Maneig del control biològic: Introducció, augmentació i conservació.

          4.2. Control malalties. Agents i mecanismes d’acció. Biocontrol de bacteris i fongs fitopatògens. Aplicació. Exemples pràctics: Trichoderma sp.

          4.3. Control plagues. Parasitoides i Depredadors. Entomopatògens: bacteris, baculovirus, nematodes. Insecticides biorracionals: modificadors del comportament (confusió sexual, captura massiva, agregació), reguladors de creixement (anàlegs JH, inhibidors cutícula). Exemples pràctics: Bacillus thuringensis i feromones de confusió sexual.

          4.4. Control males herbes. Agents i mecanismes d’acció de micoherbicides. Aplicació.

5. BIOTECNOLOGIA I QUALITAT EN POST-COLLITA

          5.1. Principals alteracions del material vegetal en conservació. Fisiologia dels òrgans vegetals en post-collita (maduració i senescència). Deteriorament fúngic d’un cultiu en la fase de post-collita.

          5.2. Aplicacions de la biotecnologia en post-collita. Mètodes per reduir la severitat de les podridures i fisiopaties de post-collita. Millora de les propietats que engloben la ‘qualitat total’ dels cultius recol•lectats.

6. BIOFERTILITZANTS I FITOESTIMULANTS

          6.1. Biofertilitzants. Elements limitants del desenvolupament dels cultius. Utilització de microorganismes específics per la fertilització: Rhizobium, Azotobacer.

          6.2. Estimuladors del creixement de les plantes. Micorrizes i bacteris auxiliars. Bacteris promotors del creixement de les plantes (PGPRs). Aplicacions i exemples d’ús.

• Altman, A. (1998). Agricultural Biotechnology. New York: Marcel Dekker, Inc. Catàleg
• Benitez Burraco, A (2005). Avances recientes en biotecnología vegetal e ingeniería genética de plantas (1era). Barcelona: Reverté.
• Chet, I: (1993). Biotechnology in plant disease control. New York: John Wiley and Sons.
• Cubero Salmerón, José Ignacio (2003). Introducción a la mejora genética vegetal (2ª ed. rev. y ampliada). Madrid [etc.]: Mundi-Prensa.
• Hiatt, Andrew (cop. 1993). Transgenic plants : fundamentals and applications. New York: Marcel Dekker.
• Kuckuck, H.; Kobabe, G.; Wenzel, G. (1991). Fundamentals of Plant Breeding. Berlin: Springer-Verlag.
• Menn, Julius J., Hall, Franklin R. (1999). Biopesticides : use and delivery. Totowa, N.J.: Humana Press Inc..
• Peña, L. (2005). Transgenic plants: methods and protocols.. Humana Press Inc..
• Primrose, S.B.; Twyman, R.M. (2006). Principles of genen manipulation (7ena). Blackwell Publishing. Catàleg
• Puigdomènech, P. (2004). ¿Qué comemos?. Barcelona: Planeta Actual. Catàleg
• Ramón, D. (1999). Los genes que comemos. Valencia: Algar.
• Serrano García, Manuel, Piñol Serra, Ma. Teresa (cop. 1991). Biotecnologia vegetal. Madrid: Síntesis.
• Slater, Adrian, Scott, Nigel, Fowler, Mark (2003). Plant biotechnology : the genetic manipulation of plants. Oxford [etc.]: Oxford University Press.
• Tagu, D.; Moussard, C. (2006). Fundamentos de las técnicas de biología molecular (1era). Acribia. Catàleg
• Hultin, Herbert O. (1978). Postharvest Biology and Biotechnology. Westport, CT: Food and Nutritions Press.
• Salunkhe, D. K., Desai, B.B. (1984). Postharvest biotechnology of vegetables. Boca Raton: CRC Press.
• Postharvest technology of horticultural crops (1992) ([2nd ed.]). Oakland [Calif.]: University of California. Division ofAgriculture and Natural Resources.
• OMG. Recuperat , a http://www.agbios.com
• OMG. Recuperat , a http://www.geo-pie.cornell.edu//gmo.html
• OMG. Recuperat , a http://gmo-crl.jrc.it
• OMG. Recuperat , a http://www.tecnociencia.es/especiales/transgenicos/1.htm
• Information Systems for Biotechnology (ISB) News Report. Virginia University. Recuperat, a http://www.isb.vt.edu
• Trends in Plant Science. Elsevier.

Activitats d'avaluació:

Les sortides, pràctiques, seminaris i exposicions i debats són activitats d'assistència obligatòria.
Avaluació continuada en pràctiques, seminaris i classes participatives i presentació i exposició de treballs (40% de la nota). Examen final sobre diferents blocs dels continguts (60% de la nota). Per aprovar l'assignatura cal realitzar totes les activitas d'avaluació i obtenir com a mínim 5/10 en la prova escrita i en la nota global de l'assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No assistència al 80% de les pràctiques de laboratori i sortides de camp/visites.
No entrega dels treballs i informes d'avaluació.
No presentació a les activitats presencials d'avaluació (prova escrita, debat, etc).