Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Es proposa d'introduir els estudiants en la comprensió i l'evolució dels principals corrents artístics dins de la dinàmica estètica del segle XX, conèixer els seus objectius i propostes. El contingut té un caràcter integrador i, alhora, transdisciplinari. S'encara l'obra d'art com a necessitat constructiva, comunicativa o interactiva d'una societat, d'un lloc i d'un temps concret, i s'estudia amb les aportacions de fonts sociopolítiques, literàries, filosòfiques, religioses, etc.
Crèdits ECTS:
4

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (15%), Anglès (15%)

Competències

  • T1. Recollir, seleccionar, avaluar i transmetre la informació de manera eficaç i eficient, en funció d'objectius determinats i de diferent procedència i format.
  • T2. Llegir, comprendre i comentar texts científics.
  • T3. Comunicar-se de manera efectiva oralment i per escrit.
  • T8. Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge, i elaborar estratègies per millorar-los.
  • T12. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi, de síntesi i de judici crític, identificant i argumentant les causes i el context.
  • T13. Mostrar sensibilitat cap a la diversitat d'opinions, pràctiques i formes de vida, per actuar amb responsabilitat, assolint principis ètics sòlids i prenent com a referència els valors democràtics i d'equitat.
  • T16. Analitzar les característiques socioculturals del propi àmbit disciplinari i personal per tenir-les en compte de manera constructiva.
  • I2. Mostrar una conducta atenta i curiosa cap a l'entorn que modifiqui nivells de percepció comuna en nivells de percepció estètica.
  • I16. Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període, utilitzant per a això les variables estètiques, formals, sociològiques i perceptives adequades.

Continguts

1. Introducció: L'estètica neoclàssica i el llegat de la Il·lustració. L'antiguitat clàssica: el concepte d'imitació en Winckelmann. Pintura: David i Ingres.

2. Romanticisme: L'estetica del Sturm und Drang. La filosofia en l'idealisme alemanys: Schelling i Hegel. Una nova mirada a l'història. La naturalesa romàntica: el paisatge, les ruïnes i el laberint; els espais de l'abisme, la nit i les tenebres. Romanticisme(s): alemany (Friedrich), anglès (Constable), francès (Géricault i Delacroix). Goya. Blake.

3. Realisme: El realisme com a actitud crítica. Positivisme. El compromís històric: Saint Simon i Proudhon. Baudelaire i la modernitat. Pintura: Corot i el paisatgisme, Courbert i Millet. El naixement de la fotografia

4. Impressionisme i Post-Impressionisme. Objectivitat i percepció. Dissolució de la forma: la llum i el color. Noves teories. L'art i la vida quotidiana. Protagonisme de l'instant. Impressionisme: Manet, Monet, Pissaro, Renoir i Degas. Post-Impresionisme: Cézanne, Gauguin, Van Gogh, Toulouse-Lautrec i Seurat.

5. Simbolisme i la fi de segle: Pessimisme i dedadència en la fi de segle. Pintura simbolista a frança: Moreau, Redon, Puvis. La secessió vienesa: Klimt, Schiele, Kokoschka. Edward Munch i Rodin.

6. Primeres avantguardes:

          6.1. El Fauvisme: Violència cromàtica. EL color i l'emoció. Matisse, Vlaminck i Derain. Marquet i Van Dongen

          6.2. L'Expressionisme Alemany: Els grups Die Brücke (Kirchner, Müller, Nolde) i Der Blaue Reiter (Kandinsky, Marc, Macke, Münter). Inicis de l'abstracció: Kandinsky.

          6.3. El Cubisme. L'herència de Cézanne. Les teories de Gleizes i Metzinger. Picasso i Braque. Gris, Léger i Delaunay. El naixement del collage.

          6.4. El futurisme. Els manifestos de Marinetti. El culte a la màquina i l'elogi de la guerra. Dinamisme i velocitat. La metròpoli. Pintors del futurisme italià: Severini, Boccioni, Russolo, Marinetti, Balla. El vorticisme anglès. La pintura metafísica.

7. Segones avantguardes:

          7.1. L'avantguarda russa: Tradició realista i l'avantguarda. Raionisme: Larionov i Gontxarova. Cubofuturisme. Suprematisme: Malevitx. Art i revolució. Constructivisme: Tatlin, Rodtxenco, Gabo i Pevsner. El Lissitky.

          7.2. Neoplasticisme i abstracció geomètrica. Mondrian i la utopia neoplàstica. De Stijl.

          7.3. La Bauhaus. Ensenyamça experimental de l'art i la formulació del disseny contemporani. Funcionalisme i racionalisme arquitectònic. Le Corbussier, Mies Van der Rohe.

          7.4. Dadaisme. Tristan Tzara i els manifestos. El “Cabaret Voltaire”: art i provocació (Tzara, Ball, Janco, Huelsenbeck i Arp). Actitud i acció dadà, el nihilisme de la tendència i la noció d'anti-art. Intervenció de l'atzar: Arp, Picabia i Man Ray. El fotomuntatge com a eina política: Hausmann i Höch. La figura de Duchamp: els ready made.

          7.5. Surrealisme: Dadà com a punt de partida. Breton i el manifestos. Vies d'actuació: automatisme i via onírica. Masson, Ernst, Magritte, Tanguy, Miró i Dalí. Arp i Giacometti. Expansió vers els Estats Units.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 15,00 15,00 30,00
Assistència a actes externs 12,00 25,00 37,00
Elaboració individual de treballs 0 10,00 10,00
Prova d'avaluació 3,00 0 3,00
Treball en equip 0 20,00 20,00
Total 30,00 70,00 100

Bibliografia

  • Rosenblum, R, i Janson, H.W (1992). El arte del siglo XIX.. Madrid: Akal.
  • Argan, G.C (1991). El Arte Moderno. Madrid: Akal.
  • Honour, H (1994). El Romanticismo. Madrid: Alianza Editorial.
  • Nochlin, L (1991). El Realismo. Madrid: Alianza Editorial.
  • Rewald, J (1975). Historia del Impresionismo. Barcelona: Seix Barral.
  • Bozal, V (1996). Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas, I-II. Madrid: Visor.
  • Calvo Serraller, F (2001). El arte contemporáneo. Madrid: Taurus.
  • De Micheli, M (1971). ., Las vanguardias artísticas del s. XX. Madrid: Alianza.
  • Elderfield, J (1987). El fauvismo. Madrid: Alianza.
  • Marinetti, F.T. (1978). Manifiestos y textos futuristas. Barcelona: Edic. del Cotal.
  • Tzara, T (1999). Siete manifiestos Dada. Barcelona: Tusquets.
  • Cirlot, J.E (1996). La imagen surrealista. Valencia: IVAM.
  • Anfam, D (2002). El expresionismo abstracto. Barcelona: Destino.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lliurables: Durant el curs es faran ressenyes mensuals sobre alguna de les categories estètiques treballades,sobre alguna obra d'art vista a classe o sobre alguna de les exposicions programades. M'interessa que l'alumne assoleixi els continguts teòrics i em demostri que sap expresar, relacionar i interpretar idees a través d'un llenguatge escrit. L'objectiu es portar un seguiment i assegurar-nos que l'alumnes domina el llengutage escrit per tal d'exposar i desenvolupar els continguts del programa.
En total es presentaran 3 exercicis.

Abans de finalitzar el semestre s'haurà de presentar un treball final sobre alguns dels continguts que marca el programa.El treball serà en grup i haurà d'haver estat treballat i acordat amb el professor amb antelació a través de les tutories.L'objectiu del treball és que em demostrin que saben treballar en grup, organitzar-se, discutir i solucionar possibles desacords.
Les ressenyes són un 10% de la nota.
El treball final és un 40% de la nota.
30
Prova final: a on els estudiants hauran de demostrar que han assolit els coneixements treballats a partir d'una pregunta del temari i l'anàlisi d'una obra d'art. es valorarà el coneixement dels continuts assolits, la capacitat de comentar una obra visual i la capacitat de reflexió entorn la preunta de tema. Es tindrà molt en compte la capacitat relacional, és a dir, relacionar l'obra o el tema, amb el passat, present i futur. 40
Treball final: Es lliurarà un treball final, el tema del qual haurà de ser algun del continguts que marca el temari. El fet que el treball final sigui en grup m'interessa per veure com assoleixen i duen a la pràctica una metodologia unitària a través del grup. Es valorarà que el treball tingui cohesió i respongui als criteris mínims. També valoraré la capacitat de pluralitzar les fonts i anar més enllà del què s'ha treballat a classe..
30

Qualificació

L'alumne haurà de demostrar que ha assolit les competències necessàries mitjançant els lliurables, el treball final i l'examen.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Els alumnes que no tinguin Nota de Presentació dels treballs no es podran presentar a l’examen Final i per tant se’ls qualificarà com No Presentat.

Constarà com a No Presentat de l’assignatura si la suma dels percentatges totals de proves o exàmens als que s’ha presentat es inferior al 25 %.

L‘absència a les sessions docents de més d’un 60% constarà com No Presentat.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.