5. Seleccionar i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació més adequades a cada situació 6. Recollir i seleccionar informació de manera eficaç i eficient 8. Treballar en equip, establint aquelles relacions que més poden ajudar a fer aflorar potencialitats de cooperació i mantenir-les de manera contínua. 13. Identificar elements rellevants procedents d'altres cultures i la diversitat de costums existents. 21. Utilitzar la terminologia i el llenguatge dels diversos àmbits turístics
1. Gastronomia 1.1. Orígens i evolució de gastronomia. Conceptes. 1.2. La nova cuina innovadora 1.3. Dietes alimentàries 1.4. Premis gatronòmics. La crítica gastronòmica. La guia Michelin i altres. Patrimoni gastronòmic. 1.5. Turisme gastronòmic 2. Enologia. 2.1. Història del vi. 2.2. Tasts i maridatges. 2.3. Zones vinícoles mundials. 2.3.1. Catalunya. 2.3.2. España. 2.3.3. Zones d'Europa. 2.3.4. Altres zones del món. 2.4. Enoturisme. 3. Cuines del món
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Debat 1,00 6,00 7,00 Elaboració individual de treballs 2,00 6,00 8,00 Prova d'avaluació 2,00 33,00 35,00 Sessió expositiva 12,00 0 12,00 Treball en equip 3,00 10,00 13,00 Total 20,00 55,00 75
JOSEP PLA (1980). El que hem menjat . Barcelona: Destino. LORENZO MILLO CASAS (1990). Gastronomía. Madrid: Pirámide. FAUSTINO CORDÓN (1999). Cocinar hizo al hombre. Barcelona: Tusquets Editors. MANUEL M. MARTÍNEZ (1998). Historia de la gastronomía española . Historia de la gastronomía española : Altaya. LUIS ANTONIO DE VEGA (1969). Viaje por la cocina española. Madrid: Salvat. JULIO CAMBA (1995). La casa de Lúculo o el arte del buen comer. Donostia: Sugar R&B. A. BILLANT-SAVARIN (1979). Fisiología del gusto. Barcelona: Iberia. JESÚS CONTRERAS (1193). Antropología de la alimentación. Madrid: Eudema. XAVIER DOMINGO (1980). Cuando sólo nos queda la comida. Barcelona: Tusquets. ALVARO CUNQUEIRO (1981). La cocina cristiana de Occidente. Barcelona: Tusquets. CLAUDE FISCHLER (1995). El hombre omnívoro. Barcelona: Anagrama. JEAN-FRANÇOIS REVEL (1980). Un festín en palabras. Barcelona: Tusquets. CARSON I.A.RITCHIE (1986). Comida y civilización (Alianza Editorial). Madrid: Alianza Editorial.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % ACTIVITAT 1: qüestionari tema 1 (prova individual). Prova tipus test 15 ACTIVITAT 2: qüestionari tema 2 (prova individual). Prova tipus test 15 ACTIVITAT 3: Participació a classe. Comentaris de les lectures recomenades, debats, anàlisi de les notícies, visionat de vídeos. 15 ACTIVITAT 4: Redacció d'una crítica gastronòmica. S'haurà d'entregar un treball escrit en pdf. Individual o per parelles. 15 ACTIVITAT 5: Realitzar una ruta enològica o una cata o una visita a un celler i presentar un treball escrit. S'haurà d'entregar un treball escrit en pdf. Treball individual, però l'activitat es pot realitzar en grup. 15 ACTIVITAT 6: Els alumnes han de presentar la gastronomia d'un país a classe en un temps màxim de 20 minuts. Es valoren la qualitat de la informació, capacitat de síntesi, presentació i utilització d'eines ofimàtiques i d'expressió oral. El powerpoint s'ha d'entregar. 20 Assistència a les classes expositives. L'alumne que assisteixi a un 75% o més de les classes obtindrà una qualificació de deu per aquest concepte d'avaluació. Per sota del 75% la nota serà de zero. 5
Avaluació contínua: assistència mínima del 50% i realització obligatòria de totes les activitats d'avaluació contínua. Per obtenir l'aprovat s'ha de tenir un 5. Avaluació única: notificar-ho a la professora durant les primeres setmanes de curs; consistirà en dues parts: entrega d'un treball escrit i realització d'una prova escrita; cada una de les parts s'ha d'aprovar amb un 5 com a nota mínima. Criteris específics de la nota «No Presentat»:Assistència inferior al 50% i / o no presentació de les activitats d'avaluació establertes.
La asignatura debe capacitar al alumno para utilizar la gastronomía y la enología de un destino como un recurso turístico y, posteriormente, gestionar su utilización por parte de las empresas turísticas. Para ello, el alumno debe analizar el hecho gastronómico en función de factores como el clima, la historia, la alimentación, la religión, la tradición y la cultura. Asimismo, el alumno debe desarrollar la capacidad de integrar este atractor de forma práctica en la actividad turística (potenciando la gastronomía local en la oferta de las empresas de alojamiento y restauración, incorporando el factor gastronómico en rutas e itinerarios o diseñando productos turísticos específicos especializados en este ámbito).
Destinacions turístiques Geografia turística mundial Gestió d'empreses d'allotjaments i de restauració Introducció al turisme