Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Presentació de les principals teories del turisme. Anàlisi sociocultural dels principals impactes socials i culturals de l´activitat turística. Tipologies turístiques. Anàlisi de l´experiència turística.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
ESTER NOGUER JUNCA
Idioma de les classes:
Català (40%), Castellà (40%), Anglès (20%)

Competències

  • 1. Adquirir coneixements bàsics en les disciplines que estudien el turisme
  • 6. Recollir i seleccionar informació de manera eficaç i eficient
  • 14. Analitzar i reflexionar sobre la dimensió transversal del turisme i el seu caràcter evolutiu.
  • 18. Analitzar els impactes generats pel turisme
  • 21. Utilitzar la terminologia i el llenguatge dels diversos àmbits turístics

Continguts

1. TEMA1: INTRODUCCIÓ

          1.1. Breu història de la cultura.

          1.2. El turisme com a eina pel diàleg intercultural.

          1.3. Turisme cultural: definicions, tipologies, impactes.

          1.4. Polítiques i institucions de protecció del patrimoni.

          1.5. Introducció als nous productes turístics de turisme cultural.

2. LA IMATGE TURÍSTICA

          2.1. La imatge turística: concepte, components i tipologies.

          2.2. La imatge turística de les destinacions de litoral.

          2.3. La imatge turística de les destinacions d'interior i de muntanya.

          2.4. La imatge turística de les destinacions urbanes.

3. LA INTERPRETACIÓ SOCIOCULTURAL DELS ESPAIS TURÍSTICS

          3.1. La pintura

          3.2. La literatura

          3.3. La fotografia

          3.4. El cinema

          3.5. Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació

4. LA SEMIÒTICA DELS ESPAIS TURÍSTICS

          4.1. Elements de l'espai turístic

          4.2. El codi turístic

          4.3. La turistificació dels espais turístics

          4.4. Relacions entre hostes i amfitrions

          4.5. La capacitat de càrrega

5. ELS PROJECTES TURÍSTICO-CULTURALS

          5.1. Identificació i diagnòstic

          5.2. Disseny

          5.3. Gestió i funcionament

          5.4. Avaluació

          5.5. Públics versus beneficiaris

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 36 114 150
Total 36 114 150

Bibliografia

  • ANTON CLAVÉ, S.; GONZÁLEZ, F. (coord.) (2007). A propósito del turismo. La construcción social del espacio turístico. Barcelona: UOC.
  • AUGÉ, M. (2008). El viaje impossible. El turismo y sus imágenes. Barcelona: Gedisa Editorial.
  • BARBAZA, Y. (1988). El paisatge humà de la Costa Brava (2 volums). Barcelona: Edicions 62 («Cultura Catalana Contemporània», núm. 20 i 21).
  • BARTHES, R. (1989). La càmera lúcida. Nota sobre la fotografía. Barcelona: Paidós, (9a. ed.). .
  • CAMPRUBÍ, R. (2009). La formació de la imatge induïda: El paper de les xarxes relacionals. Girona: Universitat de Girona.
  • CASTAÑO BLANCO, J. M. (2005). Psicología social de los viajes y del turismo. Madrid: Thomson Ediciones.
  • CHOAY, F. (2007). Alegoría del patrimonio . Barcelona: Gustavo Gili.
  • DELGADO, M. (2004). Ciutats de mentida. El turisme cultural com a estratègia de desactivació urbana». Dins (Ed.), Tour-ismes. La derrota de la dissensió (, p. 460). Barcelona: Fundació Antoni Tàpies i Fòrum Barcelona.
  • DONAIRE, J.A. (2008). Turisme cultural, entre l’experiència i el ritual. Bellcaire d'Empordà: Vitel.la.
  • DOS SANTOS, R. J. (2005). Antropología, comunicación y turismo. Estudios y Perspectivas en Turismo, 14(4), 293-310
  • ECO, U. (1985). La guerre du faux. París: Grasset.
  • ELIADE, M. (1995). El Mito del eterno retorno : arquetipos y repetición. Madrid: Alianza.
  • ELIADE, M. (1999). Imágenes y símbolos. Madrid: Taurus.
  • FERNANDO VERA, J. (coord.) (2013). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos. València: Tirant Humanidades.
  • GALÍ, N.; DONAIRE, J. A. (2005). The social construction of the image of Girona: A methodological aprroach. Tourism Management, 26(), 777-785
  • JURDAO, F. (1992). Los mitos del turismo. Madrid: Endymion.
  • LERIVRAY, B (1975). Guides bleus, guides vertes et lunettes roses. París: Cerf.
  • MCCANNELL, D. (2003). El turista. Una nueva teoría de la clase ociosa. Barcelona: Melusina.
  • MCCANNELL, D. (2006). El destí del simbòlic en l’arquitectura per al turisme. Nexus (Noves polítiques per al turisme cultural: Reptes, ruptures, respostes), 35(), 30-43
  • MCCANNELL, D. (2007). Lugares de encuentro vacíos. Barcelona: Melusina.
  • NOGUER, E. (2014). La imatge turística del Pirineu català: el cas de la Vall de Camprodon . Universitat de Girona.
  • PALOU, S. (2006). La ciudad fingida. Representaciones y memorias de la Barcelona turística. Pasos: Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 4(1), 13-28
  • PALOU, S. (2012). Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció pública. Bellcaire d'Empordà: Vitel.la.
  • RIFKIN, J. (2000). La era del acceso. Barcelona: Paidós.
  • SAID, E. (2013). Orientalismo. Madrid: Debolsillo.
  • SAN EUGENIO, J. (coord.). (2009). Manual de comunicación turística. Girona: Documenta Universitaria.
  • SANTANA, A. (2003). Mirando culturas: la antropología del turism. Dins UBIO GIL, À. (Ed.), Sociología del turismo (, p. 103-125). Barcelona: Ariel.
  • SMITH, V. (1992). Anfitriones e invitados. Antropología del turismo. Madrid: Endymion.
  • UNESCO (1972). Convención del patrimonio mundial de la UNESCO. París: UNESCO.
  • URBAIN, J. D. (1993). El idiota que viaja. Madrid: Endymion («Turismo y Sociedad»).
  • URBAIN, J. D. (2006). Del turisme al turista, o el món inesgotable?. Nexus (Noves polítiques per al turisme cultural: Reptes, ruptures, respostes), (35), 20-29
  • URRY, J. (1990). The tourist gaze. London: SAGE.
  • URRY, J. (1994). Consuming places. London: Routledge.
  • URRY, J. (2004). La mirada del turista. Lima: Universidad de San Martín de Porres.
  • VVAA (2009). Atles del Turisme de Catalunya. . Recuperat , a http://www.atlesturismecatalunya.cat
  • WILLIANS, S. (2009). Tourism geography: a new synthesis. London: Routledge.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
1er EXERCICI: anàlisi d'una ruta turística cultural Análisis de una ruta turístico-cultural (se puede escoger cualquier localización o situación geográfica) 25
2on EXERCICI: creació d'un itinerari interpretatiu 1. Elaboración de un itinerario relacionado con la pintura, la literatura, la fotografía o el cine (se puede escoger cualquier localización o situación geográfica). 25
3er EXERCICI: elaboració d'un projecte cultural 1. Elaboración de un proyecto de turismo cultural, siguiendo las pautas explicadas en clase. 25
Prova escrita Prueba sobre los conocimientos adquiridos durante el curso. 20
Assistència a les classes expositives. Les classes són presencials. El professor exposarà el contingut dels temes amb la presa d'apunts per part de l'alumne.Igualment es consideren participatives, ja que la intervenció i l'assistència de l'estudiant serà fonamental. Asistencia a las sesiones de clase 5

Qualificació

Els criteris d'avaluació són els següents:

- Tres treballs de curs en grup que valdran el 75% de la nota final.
- Realització d'una prova escrita que valdrà el 20%.
- L'assistència a les classes es valorarà en un 5%.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota "NO PRESENTAT" es té en compte com a convocatòria de qualificació. Aquesta NOTA FINAL de l´assignatura comptarà com a nota de qualificació i els estudiants que esgotin les tres convocatòries de qualificació a les que tenen dret, per a superar cadascuna de les assignatures o mòduls, podràn sol.lictar a la Direcció de CETA una quarta i última convocatòria.
Recordeu que no estem parlant de NP com a no presentació d´un treball, examen o exercici, ja que això equival a un 0, sino que estem parlant d´aquesta qualificació com a nota final de l´assignatura.

Observacions

Cal mirar sovint l´apartat de DOCÈNCIA, on trobareu lectures, articles, etc.. d´interès i complementaris a les classes expositives.

Assignatures recomanades

  • Dimensió territorial del turisme
  • Sociologia del turisme
  • Turismes alternatius