1. En aquest curs l’habitatge serà el tema essencial d’estudi, de reflexió i d’aprenentatge, però el curs té altres trets que completen el seu caràcter formatiu. Aquests trets són: el propòsit de basar els temes de treball en una component clarament actual, com és ara l’aprofitament del parc construït al nostre país, un segon propòsit, que no es pot veure independent del primer, basar-se en la ciutat de Girona, prenent aquesta com a camp de treball i altres dos trets més, no menys importants, donat que es tracta d’una assignatura que es desenvolupa en gran part en règim de taller; un és la forma de plantejar tant els diferents treballs a realitzar com el seu desenvolupament, treballant-los de forma simultània i l'altre el format amb el que es proposa reunir els treballs al final del curs, un llibre.
2. Projectar, reparar, reaprofitar… En la situació actual i en el nostre país, en la que els fets econòmics resulten tan determinants i en els que ha tingut un paper destacat la construcció, tant per la seva implicació en la crisi com per les conseqüències que sobre aquest sector ha tingut, sembla oportú qüestionar-se certs tòpics sobre l’arquitectura contemporània. Òbviament partim del convenciment de que es tracta d’alguna cosa més que d’una pura conjuntura i que en qualsevol cas el que ha succeït mereix una reflexió per poder aprendre’n alguna cosa, sobretot tractant-se de l’escola d’arquitectura, el lloc on ens trobem. Ens preguntem senzillament si el fet de la sobreproducció del parc edificat i la necessària reconsideració del consum, com l’hem entès fins ara, no té una repercussió en el projecte d’arquitectura. No ens referim a la incorporació dels habitualment anomenats criteris de sostenibilitat, avui presents a moltes pràctiques arquitectòniques, sinó a una reconsideració del fet de fer a partir del que ja està construït, sigui quin sigui el seu estat de conservació. En la terminologia de Richard Sennett, pensar en el projecte com a reparació de la realitat construïda posant l’èmfasi en la reparació de l’ús més que no pas en la de l’objecte. En aquest sentit un dels objectius del curs és dotar als alumnes d’eines per a formar-se una opinió i per projectar espais des de la re-utilització, i la re-adaptació d’allò que ja està construït, en el camp de l’habitatge. Potser pot ajudar prendre la ciutat com a exemple i observar-la des d’aquest punt de vista, com alguna cosa que es troba en constant procés de transformació, completant-se, reformant-se si cal, i acollint nous usos d’una manera que podríem dir natural.
3. L’experiència del lloc: Girona El curs parteix de l’arquitectura de la ciutat de Girona com a protagonista. Els temes de treball dels projectes es correspondran a diversos edificis de la ciutat sobre els que treballarem aspectes diferents en cadascun d’ells. Girona, serà doncs, un laboratori on els alumnes podran dibuixar, estudiar i conèixer els elements de l’arquitectura que conformen la ciutat. De fet proposar un curs d’habitatge i no fer una referència explícita i constant a la ciutat ens resulta difícil d’imaginar, així doncs, la intenció és aprendre a projectar tant les peces que pertanyen a l’interior de l’habitatge, com les parts de l’edifici que dialoguen amb el seu entorn al mateix temps que coneixem l’arquitectura de la ciutat i algunes de les seves interioritats. El curs tindrà lloc dins les aules però també fora d’elles, prenent la ciutat com a camp de treball. Així dons el curs s’estructurarà a partir de classes teòriques, exercicis a l’aula però també amb exercicis al carrer que aproparan la realitat arquitectònica als alumnes. Girona és un immens laboratori de treball i resultaria inconcebible des d’uns ulls aliens, que un curs de projectes, que té lloc en aquesta ciutat, no aprofités la seva capacitat formativa.contemporània. Òbviament partim del convenciment de que es tracta d’alguna cosa més que d’una pura conjuntura i que en qualsevol cas el que ha succeït mereix una reflexió per poder aprendre’n alguna cosa, sobretot tractant-se de l’escola d’arquitectura, el lloc on ens trobem. Ens preguntem senzillament si el fet de la sobreproducció del parc edificat i la necessària reconsideració del consum, com l’hem entès fins ara, no té una repercussió en el projecte d’arquitectura. No ens referim a la incorporació dels habitualment anomenats criteris de sostenibilitat, avui presents a moltes pràctiques arquitectòniques, sinó a una reconsideració del fet de fer a partir del que ja està construït, sigui quin sigui el seu estat de conservació. En la terminologia de Richard Sennett, pensar en el projecte com a reparació de la realitat construïda posant l’èmfasi en la reparació de l’ús més que no pas en la de l’objecte. En aquest sentit un dels objectius del curs és dotar als alumnes d’eines per a formar-se una opinió i per projectar espais des de la re-utilització, i la re-adaptació d’allò que ja està construït, en el camp de l’habitatge. Potser pot ajudar prendre la ciutat com a exemple i observar-la des d’aquest punt de vista, com alguna cosa que es troba en constant procés de transformació, completant-se, reformant-se si cal, i acollint nous usos d’una manera que podríem dir natural.
4. Els projectes del curs i el règim de treball. El curs es basa en el desenvolupament de diversos treballs a partir d’elements reconeixibles en els edificis d’habitatges: posició a la ciutat, escales i vestíbuls, sistemes de distribució general, façanes, distribucions dels espais interiors -tant d’estada com intermitjos-, portes, finestres,... Cercant reflexionar tant des del punt de vista de la ciutat com des del seu espai interior.Aquests treballs també es desenvoluparan a partir del dibuix, dels relleus o de diverses maquetes. Aquesta és la forma en la que es poden introduir determinats temes que permeten, tant l’explicació a l’aula, com el desenvolupament al taller. Malgrat que és cert que en un sol edifici d’habitatges, en projectar-lo, podem trobar un conjunt divers de temes purament pedagògics, preferim posar l’accent en aquests temes i imaginar una mena d’edifici “collage” resultant dels diferents projectes que es realitzaran al llarg del curs. Encara que la divisió en diferents treballs acotats no sigui una novetat com a manera d’abordar un curs de projectes, sí que ho és el fet de que aquests es desenvolupin tots alhora. Es tracta d’aprofitar-se de l’experiència de la simultaneïtat i provocar que qüestions que es plantegen en un dels projectes, puguin deixar-se sentir en un altre de forma diferent. De fet, si ho pensem, aquest és un ritme de treball real en qualsevol estudi d’arquitectura. No es tracta doncs de suposar que un projecte segueix a un altre amb un grau de dificultat major, com si l’aprenentatge el poguéssim mesurar per setmanes, sinó de considerar el curs en el seu conjunt, apostant per un plantejament més real i menys acadèmic. L’estudiant haurà d’organitzar el seu temps per abordar els diferents treballs i el paper dels professors serà graduar la dedicació a cada tema i controlar el calendari perquè els treballs puguin dur-se a terme.
5. Un llibre i no un projecte. El conjunt de projectes realitzats durant el curs s’haurà de reunir en un llibre. Amb això volem que l’estudiant aprengui a confeccionar un instrument més adient per mostrar el seu aprenentatge. Es tracta de poder organitzar una explicació entenedora del que cada projecte realitzat conté i de quins són els seus trets més importants. Un llibre també permet reunir materials que han servit per desenvolupar les idees d’un projecte, essent més eficaç per mostrar el procés que els plànols on es recull el resultat final, i que no passen de ser més que una còpia incompleta dels documents necessaris per dur a terme una obra d’arquitectura. El llibre té la capacitat de mostrar en el procés, l’aprenentatge d’una manera més clara. Però a més, el confeccionar un llibre sobre el treball en una assignatura, dóna la possibilitat, en reunir els diferents projectes del curs, d’ampliar el relat a tot el conjunt de la feina feta i per tant d’ordenar el material de la manera que cada estudiant jutgi més adequadament en relació a allò que ha après al llarg del curs. El llibre és doncs, també una presentació de la feina realitzada i per extensió d’un mateix, un aprenentatge útil a l’hora d’haver de mostrar el propi currículum en un futur no massa llunyà.
Els diferents temes que es tractaran al llarg del curs s'expliquen a través d'una selecció de textos del llibre "Casa Collage", que reproduim a continuació,
La casa, la gente y sus enseres
La gente, las personas que habitan los edificios, siguen siendo, en el fondo, los grandes olvidados en la arquitectura residencial. Sin embargo, una casa es una vivienda más la gente que la habita y los objetos que guarda. (p.14)
Subvertir, usar mal
Usar una cosa de otra manera de la que estaba prevista es un tipo de crítica a la que deberíamos estar atentos. (p.32)
La ambigüedad válida
Podríamos asegurar que, cuanto mayor ha sido la especialización de las piezas de la casa y más piezas indefinidas han desaparecido, mayor ha sido la pérdida de flexibilidad de ésta. (p.46)
La habitación ideal
La casa como una reunión de habitaciones autosuficientes, acorde con la cada vez más heterogénea clase de vínculos que se establecen en el terreno de las relaciones familiares. (p.52)
Dentro de la pared
Deberíamos dejar libre el centro de las piezas y formar gruesos con las paredes para instalar en ellas los servicios y los lugares de estancia de la casa. (p.58)
Acceso y flexibilidad
El número de accesos, el de puertas interiores, su forma y uso, constituyen un entramado de dispositivos que es la expresión sofisticada de la variedad de usos de una casa. (p.72)
La habitación exterior
La terraza y la actividad exterior de la casa pueden volver a plantearse, entre otras cosas, por la transformación del ambiente urbano, menos ruidoso, contaminado y desértico en la actualidad. (p.134)
Repensar el bloque de viviendas
Plantearse de nuevo el bloque residencial, destacando su capacidad para poder definir lo que algunos han llamado la casa dispersa. (p.144)
Monteys, Xavier. Fuertes, Pere. Casa Collage, Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Gustavo Gili. Barcelona. 2001