Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Anàlisi dels articles 1 i 2 de la Carta de les Nacions Unides. Resolució 2625 de l'Assemblea General. Capítols sisè, setè i vuitè de la Carta de les Nacions Unides. Articles 33 a 53 de la Carta de les Nacions Unides.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup ER

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Idioma de les classes:
Castellà (100%)

Competències

  • CG1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenament jurídic
  • CG1. Llegir, comprendre, redactar i comentar textos científics.
  • CG1. Seleccionar, comprendre, analitzar i avaluar críticament la informació
  • CG2. Conèixer les tècniques informàtiques d'obtenció d'informació jurídica bàsica: bases de dades de legislació, jurisprudència i bibliografia.
  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CG4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenament jurídic
  • CG4. Capacitat de comunicació oral i escrita
  • CG5. Redactar correctament textos jurídics.
  • CG6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenament jurídic
  • CG6. Aprendre de manera autònoma
  • CG7. Conèixer una llengua estrangera
  • CG8. Aprendre de manera autònoma
  • CG8. Treballar en equip
  • CG9. Treballar en equip
  • CG9. Comunicar-se oralment i per escrit
  • CG10. Desenvolupar i sostenir en públic un discurs jurídic
  • CG11. Comprendre les funcions socials del dret com a instrument de govern de les societats modernes
  • CE1. Avaluar els costos i la sostenibilitat de les propostes legislatives i de determinades solucions doctrinals i jurisprudencials
  • CE6. Analitzar el llenguatge jurídic i comentar-ho
  • CE19. Conèixer la política internacional

Continguts

1. La societat internacional contemporània i les Nacions Unides; la prohibició de l’ús de la força i les seves excepcions; el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides.

2. El sistema de seguretat col·lectiva: el poder discrecional polític del Consell de Seguretat en la qualificació dels fets; l’ampliació del concepte de manteniment de la pau i la seguretat internacional.

3. El capítol VII de la Carta i la creació d’òrgans judicials ad hoc: el Tribunal Penal Internacional per l’ex-Iugoslàvia i les Resolucions 808 (1993) i 827 (1993); el Tribunal Penal Internacional per Ruanda i la Resolució 955 (1994).

4. Les mesures previstes en el sistema de seguretat col·lectiva: les mesures provisionals, les mesures que no impliquen l’ús de la força, les mesures que impliquen l’ús de la força. L’exercici de les accions que impliquen l’ús de la força armada.

5. Les insuficiències del sistema de seguretat col·lectiva i les operacions de manteniment de la pau: la Resolució Unió Pro Pau; les característiques i fonaments de les OMP; les OMP i conflictes concrets; la legítima defensa: noció i característiques; l’operació “Llibertat Duradora” i el marc jurídic de la legítima defensa; les Resolucions 1368 (2001) i 1373 (2001).

6. El sistema de seguretat col·lectiva com a legitimació de l’ús de la força armada per mitjà d’una autorització del Consell de Seguretat: (1) el conflicte armat Iraq-Kuwait i les Resolucions 661 (1990), 665 (1990), 678 (1990) i 687 (1991); (2) la crisi haitiana i la Resolució 940 (1994); (3) la situació de Timor Oriental i la Resolució 1264 (1999); (4) la situació a Líbia i la Resolució 1973 (2011). L’ús de la força al marge de la Carta de les Nacions Unides: (5) la intervenció armada de l’OTAN contra Sèrbia amb motiu del conflicte de Kosovo, la Resolució 1244 (1999) i la convalidació a posteriori pel Consell de Seguretat de l’ús unilateral de la força; (6) L’operació “Lliberat Iraquiana” i les Resolucions 1441 (2002), 1483 (2003) i 1511 (2003) i la formalització de la situació.

7. Autoritzacions a operacions de les Nacions Unides per fer ús de la força en l’exercici de les seves missions: (7) el conflicte del Congo i les Resolucions 161 (1961) i 169 (1961); (8) la situació a Somàlia i la Resolució 794 (1992); (9) el conflicte de Bòsnia i Hercegovina i les Resolucions 836 (1993) i 914 (1994); (10) la situació a Ruanda i la Resolució 929 (1994); (11) el conflicte de Sierra Leone i les Resolucions 1270 (1999) i 1289 (2000).

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 10,00 40,00 50,00
Exposició dels estudiants 2,00 11,00 13,00
Sessió participativa 6,00 6,00 12,00
Total 18,00 57,00 75

Bibliografia

  • Manuel Diez de Velasco (2003). Las organizaciones internacionales. Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Ortega Carcelén, M (1991). La legítima defensa del territorio del Estado. Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Paniagua Redondo, R y Acosta Estévez, J (1994). La crisis haitiana y Naciones Unidas. Barcelona: ANUE. Catàleg
  • Acosta Estévez, J (1994). La crisis Ikaq Kuwait. Responsabilidad de Iraq y respuesta internacional. Barcelona: PPU.
  • Carrillo Salcedo, J (1992). El Consejo de Seguridad y el mantenimiento de la paz. Cursos de Derecho Internacional de Vitoria Gasteiz,,
  • Acosta Estévez, J (2004). El capítulo VII de la Carta de NU y el ejercicio de la fuerza armada contra.... Anuario Mexicano De Derecho Internacional,,
  • Acosta Estévez, J (2005). La operación libertad duradera y la legítima defensa a la luz de.... Anuario Mexicano de Derecho Internacional,,
  • Cardona Llorens, J (1995). La aplicación de medidas que implican el uso de la fuerza armada.... Revista Española de Derecho Internacional,, Catàleg
  • Acosta Estévez, J y Piñol Rull, J (1994). Legitimidad, legalidad y proporcionalidad en el uso de la fuerza armada.... Anuario de Derecho Internacional,, Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Elaboració d'un treball en grup Coneixement del temari i del cas, bibliografia, estructura, capacitat d’anàlisi i aspectes formals 50
Exposició en grup del treball elaborat Capacitat d’exposició oral i coneixement de tot el contingut del treball 30
Participació a classe Seguiment del temari i capacitat d’anàlisi 20

Qualificació

L’avaluació de l’assignatura serà continuada i es tindran en compte els següents aspectes: exposició oral d’un treball en grup, presentació escrita d’aquest treball i participació a classe.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Aquells alumnes que faltin més d’un dia a classe, no podran optar a l’avaluació continuada. En aquest cas, la seva avaluació consistirà en un treball i un examen final.

Observacions

Es recomana que els alumnes que es matriculin a l’assignatura tinguin cursades -i aprovades- les assignatures de Dret internacional I i II.

Assignatures recomanades

  • Dret internacional públic I
  • Dret internacional públic II

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.