Anar al contingut (click a Intro)
Tancar
Menú
Identificació

Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
El procés penal. Principis que informen el procés penal. Sistemes de procediment penal. Judici Ordinari; procediment abreujat; enjudiciament ràpid; judici de faltes. Processos penals especials.
Crèdits:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Idioma de les classes:
Català (100%)

Altres Competències

  • En aquesta assignatura l'estudiant trobarà les eines bàsiques per a assolir els objectius següents: 1) Comprendre la importància del procés penal com a eina per a l'aplicació jurisdiccional del dret penal 2) Entendre la singularitat i la complexitat del procés penal 3) Conèixer els principis que informen el procés penal, i els sistemes d'acord amb els quals es pot estructurar el procés penal des de la perspectiva dels manaments constitucionals 4) Comprendre els pressupòsits i l'objecte del procés penal 5) Aprendre la dinàmica general del procés penal 6) Distingir les particularitats que presenten els diferents procediments penals quant a la seva dinàmica 7) Assumir les exigències constitucionals referides al procés penal i les seves conseqüències pràctiques i familiaritzar-se amb la legislació relativa al procés penal, així com amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre la matèria

Continguts

1. Lliçó 1. El procés penal: finalitats i característiques. Analogies i diferències amb el procés civil. Sistemes i principis no estructurals del procés penal. 1. El procés penal: finalitats i característiques.- 2. Analogies i diferències entre el procés civil i el procés penal.- 3. Sistemes i principis no estructurals del procés penal. 3.1. Principis derivats del dret material al que serveix. 3.1.1. Principi de necessitat i principi d’oficialitat. 3.1.2. Principi de legalitat i principi d’oportunitat 3.1.3. Principi d'aportació de part i d'investigació dels fets.- 3.2. Principis inherents a un sistema acusatori. 3.2.1. Principi d’igualtat. 3.2.2. Principi d’audiència o contradicció. 3.2.3. El dret de defensa i les seves garanties. 3.2.4. Principi acusatori

2. Lliçó 2. Principis estructurals del procés penal. Les fonts del procés penal. 1. Principis i regles de valoració de la prova; la presumpció d’innocència.- 2. Principi de la única o de la doble instància en els processos penals; el dret als recursos.- 3. L'anomenat "principi del consens". 4. Principis procedimentals. 4.1. Oralitat i escriptura. 4.2. Immediació i mediació. Concentració. 4.3. Publicitat i secret.- 5. Altres principis. 5.1. Principi de proporcionalitat. 5.2. Principi d'esmena i conservació dels actes.- 6. Les fonts del dret processal penal

3. Lliçó 3. La determinació dels jutjadors: jurisdicció i competència penal, repartiment, recusació i abstenció. 1. En general.- 2. La Jurisdicció. 2.1. Criteri objectiu. 2.2. Criteri territorial. 2.3. Criteri subjectiu. 2.4. Tractament processal de la jurisdicció.- 3. La competència. 3.1. La competència objectiva. 3.2. La competència funcional 3.3. La competència territorial 3.4. Alteració de la jurisdicció, de la competència objectiva i de la competència territorial per raó de la connexió 3.5. Tractament processal de la competència objectiva i funcional 3.6. Tractament processal de la competència territorial.- 4. El repartiment.- 5. Abstenció i recusació

4. Lliçó 4. Les parts en el procés penal (I): parts acusadores. 1. La dificultat d'aplicar el concepte processal civil de part.- 2. El Ministeri Fiscal. 2.1. Generalitats. 2.2 Principis informadors. 2.3. Principals funcions en relació amb el procés penal.- 3. L'acusador popular. 3.1. Característiques essencials i configuració constitucional. 3.2. Qui pot exercitar l'acció popular i qui n'està exclòs. 3.3. Especialitats en l'exercici de l'acció popular: criteris jurisprudencials.- 4. L'acusador particular.- 5. L'acusador privat.- 6. L'actor civil

5. Lliçó 5. Les parts en el procés penal (II): parts acusades. 1. L'imputat. 1.1. Generalitats. 1.2. Capacitat i legitimació. 1.3. Postulació processal. 1.4. Presència i absència de l'imputat. 1.5. L'extradició activa. 1.6. L'ordre europea de detenció i entrega.- 2. El responsable civil.- 3. Pluralitat de parts

6. Lliçó 6. L'objecte del procés penal. Les qüestions prejudicials. 1. Elements delimitadors de l'objecte del procés penal.- 2.Característiques de l'objecte del procés penal: delimitació progressiva i immutabilitat.- 3. Moment i forma de fixació de l'objecte del procés penal.- 4. L'acció civil en el procés penal 4.1. Contingut de l'acció civil 4.2. Subjectes legitimats. 4.3. Règim processal de l'exercici de l'acció civil.- 5. L'acumulació

7. Lliçó 7. La instrucció (I): Fase preliminar. 1. El procediment preliminar. Sumari o instrucció: finalitat general i varietats. 1.1. modalitats d'instrucció en els processos penals a Espanya. 1.2. Naturalesa jurídica de la instrucció. 1.3. Normes generals de la instrucció. 1.4. Contingut de la fase instructora. 1.5. Competència i intervenció de les parts.- 2. Iniciació del procediment: la denúncia, la querella i la iniciació d'ofici 2.1. La denúncia. 2.2. La querella. 2.3. La iniciació d'ofici

8. Lliçó 8. La instrucció (II): desenvolupament del sumari o diligències prèvies. Els diversos actes d'investigació. Valoració de les diligències sumarials. Prova anticipada i prova preconstituïda. 1. La inspecció ocular.- 2. El cos del delicte.- 3. Determinació del presumpte delinqüent i de les seves circumstàncies personals.- 4. Declaracions de testimonis.- 5. Declaració del processat/imputat.- 6. Acarament.- 7. Informes pericials 8. Identificació de l'imputable processable i de les seves circumstàncies personals.- 9. Diligències per a determinar el dany i el responsable.- 10. Altres actes d'investigació. 10. 1. Circulació o entrega vigilada d'estupefaents. 10.2. Actuació d'agents encoberts.- 11.Valoració de les diligències sumarials. Prova anticipada i prova preconstituïda.

9. LLiçó 9. La instrucció (III): Mesures limitatives de drets fonamentals. 1. Entrada i escorcoll en lloc tancat.- 2. Escorcoll de llibres i papers.- 3. Intervenció de les comunicacions personals.- 4. Inspeccions i intervencions corporals.- 5. Algunes mesures concretes. 5.1. Les intervencions corporals per a la determinació del perfil del ADN de l'imputat. 5.2. Reconeixements mèdics, anàlisis de sang i exploracions ginecològiques. 5.3. Les anomenades "intervencions lleus": escorcolls i la prova de l'alcohol. 5.4 Les intervencions corporals en l'àmbit penitenciari. 5.5. Videovigilància: filmació de llocs públics.- 6. Incorporació al procés de la denúncia de violació de drets fonamentals

10. Lliçó 10. Mesures cautelars. 1. Finalitat i pressupòsits. 1.1. Apunts específics sobre les mesures cautelars en el procés penal. 1.2. L'absència de mesures cautelars alternatives. 1.3. Pressupòsits per a l'adopció de mesures cautelars. 1.4. Característiques de les mesures cautelars.- 2. Mesures cautelars personals 2.1.La citació. 2.2. La detenció 2.3. La presó provisional 2.4. La llibertat provisional 2.5. Altres mesures, en especial, la privació del permís de conducció de vehicles a motor.- 3. Mesures cautelars reals. 3.1. La fiança. 3.2. L'embargament 3.3. L'aval solidari de duració indefinida i altres mesures previstes a la LEC.

11. Lliçó 11. Delimitació subjectiva de l’acció penal: la interlocutòria de processament; la imputació. Acabament de la fase instructora. Fase intermitja. Sobresseïment. 1. Delimitació subjectiva de l'acció penal: imputació material i imputació formal. 1.1. La interlocutòria de processament. 1.2. La imputació en el procés abreujat. 1.3. La imputació en l'enjudiciament ràpid. 1.4. La imputació en el judici de faltes i en el judici davant el Tribunal del Jurat.- 2. Acabament de la fase instructora 2.1. En el procediment ordinari. 2.2. En el procediment abreujat.- 3. La fase intermitja. 3.1. Funcions de la fase intermitja 3.2. La fase intermitja en el procés ordinari i en el procés abreujat: diferent seu i institucions comunes 3.3. Extensió i contingut de la fase intermitja.- 4. Sobreseïment 4.1. Concepte 4.2. Classes i motius de sobreseïment. 4.2.1. El sobreseïment lliure 4.2.2. El sobreseïment provisional 4.3. Recursos 4.3.1. Procediment ordinari per delictes greus 4.3.2. Procediment abreujat 4.4. Efectes del sobreseïment 4.4.1. Efectes comuns a tota classe de sobreseïments 4.4.2. Efectes del sobreseïment lliure 4.4.3. Efectes del sobreseïment provisional 4.5. La dinàmica del sobreseïment: la vinculació de l'òrgan jurisdiccional a les peticions d'obertura del judici o de sobreseïment formulades per les parts 4.5.1. Procediment ordinari per delictes greus 4.5.2. Procediment abreujat

12. Lliçó 12. El judici oral (I): Tràmits anteriors a la seva celebració: escrits d'acusació i defensa; qualificacions de les parts; interlocutòria d'obertura del judici oral; artícles de previ pronunciament o qüestions prèvies ( tractament dels pressupòsits processals). La conformitat de l'acusat. 1. Qualificacions provisionals. Escrits d'acusació i defensa.- 1.1. Escrits d'acusació 1.1.1. Qualificacions provisionalas i acció penal 1.1.2. Qualificacions provisionals i acció civil 1.1.3. Qualificació alternativa 1.1.4. Proposició de proves 1.1.5. Règim legal de la presentació de l'escrit d'acusació en el procediment abreujat i en el procediment per a l'enjudiciament ràpid. 1.2 Escrits de defensa 1.2.1. Qualificació provisional de la defensa. Règim legal de l'exercici de la defensa en el procediment abreujat 1.2.2. Qualificació del responsable civil 2. La interlocutòria d'obertura del judici oral.- 3. Els articles de previ pronunciament i les qüestions prèvies 3.1. Els articles de previ pronunciament en el procés ordinari per delictes greus 3.1.1. Procediment 3.1.2. Motius al·legables com a articles de previ pronunciament 3.1.3. Efectes de la seva estimació 3.1.4. Recursos. 3.2. Els articles de previ pronunciament i les qüestions prèvies en el procediment abreujat. 3.2.1. Efectes de la seva estimació. 3.2.2. Recursos.- 4. La conformitat 4.1.Introducció. Aclariment de diversos extrems. 4.2. la conformitat dels articles 655 i 688 de la LECrim de 1882 (procediment ordinari). 4.3. La conformitat a la reforma de 1988 (procediment abreujat). 4.4. La conformitat en la reforma parcial de la LECrim de 2002. 4.4.1 Conformitat manifestada davant el jutge instructor 4.4.2 Conformitat manifestada en el judici oral 4.4.3 Règim legal de la conformitat en el procediment abreujat 4.4.4 Altres conformitats i manifestacions del principi d'oportunitat: breu referència: la conformitat en la guàrdia i el reconeixement de fets.

13. Lliçó 13. El judici oral (II): La prova. 1. Concepte.- 2. La prova anticipada i preconstituïda.- 3. L'atestat (les diligències policials) i les diligències sumarials. La seva eficàcia probatòria.- .4. Objecte de la prova.- 5. Procediment probatori.- 6. Valoració de la prova. 6.1. Prova obtinguda amb vulneració de drets fonamentals. 6.2. Valoració de la prova i presumpció d'innocència.- 7. Càrrega de la prova. 7.1. Càrrega de la prova i in dubio pro reo. 7.2. Diferència entre la presumpció d'innocència i el principi in dubio pro reo..- 8. Els diferents mitjans de prova. 8.1.Declaració de l'acusat. Declaració de coimputats: valor probatori. 8.2. Prova de testimonis 8.3. Prova pericial 8.4. Prova documental 8.5. La inspecció ocular. 8.6. Prova per indicis

14. Lliçó 14. Terminació del procés i cosa jutjada. 1. Terminació provisional del procés. 2. Terminació definitiva del procés. En especial, la sentència 2.1. Supòsits especials de terminació anticipada del procés 2.2. La terminació definitiva del procés a través de la sentència 2.2.1. Concepte 2.2.2 Classes 2.2.3. Formació de la sentència 2.2.4 Correlació entre acusació i sentència (congruència penal) 3. Efectes del procés: la cosa jutjada 3.1 Cosa jutjada formal 3.2. Cosa jutjada material 3.3. Elements identificadors de l'objecte del procés penal i de la cosa jutjada 3.3.1. Element subjectiu 3.3.2. Element objectiu 3.4. L'absència d'eficàcia positiva o prejudicial de la cosa jutjada penal 3.5. La cosa jutjada penal en el procés posterior. Tractament processal.

15. Lliçó 15. Els recursos. 1. Qüestions generals 1.1 El dret a recórrer en el procés penal 1.2 Classes de recursos: diferents criteris classificadors 1.3 Efectes dels recursos 2. Recursos contra resolucions interlocutòries 2.1. Recurs de reforma 2.2 Recurs de súplica 2.3. Recurs de queixa 2.4. Recurs d’apel·lació 3. Recursos contra sentències 3.1. La segona instància. Recurs d’apel·lació contra sentències i actes que posen fi al procés 3.1.1 Recurs d’apel·lació contra sentències dictades pel Jutge d’allò Penal i pel Jutge Central d'allò Penal en el procediment abreujat 3.1.2. Recurs d’apel·lació contra sentències dictades en el judici de faltes i pel Jutge d’allò Penal en l’àmbit de l'enjudiament ràpid . 3.2. El recurs de cassació penal 3.2.1 Resolucions recurribles 3.2.2 Motius del recurs 3.2.2.1 Motius del recurs de cassació per infracció de llei 4.2.2 Motius del recurs de cassació per trencament de forma 3.2.3 Procediment 4. La rescisió de sentències fermes 4.1 L’anomenat recurs de revisió 4.2 L’anomenat recurs d’anul·lació

16. Lliçó 16. Especialitats del procediment abreujat (breu repàs). Judici de faltes. 1. Procediment abreujat 1.1.Aspectes generals abans de la reforma de 2002 1.2. El procediment abreujat en la reforma operada per la Llei 38/2002 1.3 Àmbit d’aplicació 1.4 Fases del procediment 1.5 Disposicions generals 1.6 Actuacions de la Policia i del Ministeri Fiscal 1.7 Diligències Prèvies 1.8 Preparació del judici oral o judici d’acusació 1.9 Judici oral i sentència 1.10 Recursos contra resolucions Interlocutòries i impugnació de la sentència 2. El judici de faltes 2.1. Parts. Les especialitats de l’assistència lletrada i absència de l’imputat 2.2. Presència del Ministeri Fiscal 2.3 Tramitació: dues possibles vies processals 2.4 Citacions i senyalaments 2.5 Vista, sentència i execució 2.6 Recursos

17. Lliçó 17. Procediments especials (I): El procediment per a l’enjudiciament ràpid. 1. Introducció. Línies generals de la reforma de 2002 2. Naturalesa jurídica 3. Àmbit objectiu d’aplicació del procediment per a l’enjudiciament ràpid 4. Mesures i facultats reconegudes a la policia 5. Procediment 5.1 Actuacions de la Policia 5.2 Diligències urgents al Jutjat de Guàrdia 5.3 Fi de la instrucció i període intermedi. Règim legal de l'exercici de l'acció penal 5.4 Preparació del judici oral. Règim legal de l’exercici de l’acusació penal. 5.5 Escrit de defensa i citació per a la vista 5.6 Judici oral 5.6 La sentència i la seva impugnació. Execució de la sentència 6. La conformitat 6.1 La conformitat en la guàrdia 7. El reconeixement de fets.

18. Lliçó 18. Procediments especials (II): El procediment davant el Tribunal del Jurat. El procediment de menors. 1. El procediment davant el Tribunal del Jurat 1.1. Composició i funcions del Tribunal del Jurat 1.2. Estatut jurídic dels jurats i procediment de designació 1.3. Competència del Tribunal del Jurat 1.4 Àmbit territorial 1.5 Procediment 1.5.1. Instrucció, audiència preliminar i preparació del judici 1.5.2. Constitució del Tribunal del Jurat 1.5.3. Judici oral 1.5.4 El veredicte 1.5.5. La sentència 1.5.6. Recursos 2. El procediment de menors 2.1 Àmbit d’aplicació i característiques generals de l’enjudiciament de menors 2.2 procediment 2.2.1 Instrucció 2.2.2 Audiència 2.2.3 Sentència i impugnació 2.2.4 Execució

19. Lliçó 19. Procediments especials (III): Processos plurinacionals i altres. 1. Procediment penal contra Diputats o Senadors a Corts 2. Procediment contra Jutges, Magistrats i Fiscals 3. Procediment per delictes d'injúries i calúmnies contra particulars 4. Procediment per delictes comesos per mitjà de la impremta, el gravat, o altre mitjà mecànic de publicació 5. El procediment d'Habeas Corpus 6. Procediments en matèria de delictes comesos per persones integrades o relacionades amb bandes armades o individus terroristes o rebels 7. Especialitats processals en els estats d'excepció i setge 8. Processos plurinacionals 8.1 La Cort Penal Internacional 8.1.1. El Estatut de Roma i la CPI 8.1.2. L'accés a la CPI 8.1.3. Composició de la CPI 8.1.4. Òrgans de la CPI 8.1.5. Principis i regles d'actuació de Dret Penal i Processal Penal 8.1.6. Procediment 8.1.7 Cooperació de l'Estat espanyol amb la CPI. 8.2 Procés Penal i Dret de la Unió Europea 8.2.1 Fonts: Ordenament Europeu i Cooperació Judicial 8.2.2 Projectes comunitaris en l’ordre penal i processal penal.

20. Lliçó 20. Costes i execució. 1. Les costes 2. L'execució penal 2.1 Concepte, fonts i naturalesa 2.2. Òrgans i competència 2.3. Títol executiu 2.4.Classes d'execució 2.5. Acabament de l'execució 2.6. Recursos en matèria d'execució.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Derecho procesal penal (2003) (6a edición 15 de julio de 2003. Completada y actualizada). Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces. Catàleg
  • Armenta Deu, Teresa (2004). Lecciones de derecho procesal penal (2ª ed). Madrid [etc.]: Marcial Pons. Catàleg
  • Derecho jurisdiccional (2000-2001) (10ª ed). Valencia: Tirant lo Blanch. Catàleg
  • Gimeno Sendra, Vicente, Moreno Catena, Víctor, Cortés Domínguez, Valentín (1999). Derecho procesal penal (3ª ed). Madrid: Colex. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

L'avaluació es durà a terme d'aquesta manera:

1. Es faran dos exàmens parcials de l'assignatura:

- El 1º inclou les lliçons 1 a 9 del programa (mireu la pestanya on posa "competències/continguts/activitats"). Aquest parcial es farà entre finals de novembre i començaments de desembre de 2014 i alliberarà matèria si s'hi obté com a mínim una qualificació de 5.

- El 2º inclou les lliçons 10 a 17 del programa (mireu la pestanya on posa "competències/continguts/activitats"). Aquest parcial es farà quan estigui previst en el calendari oficial de gener (1º convocatòria) i alliberarà matèria si s'hi obté com a mínim una qualificació de 5.

2. Si l'alumne aprova el parcial de novembre-desembre i no es presenta a la 1º convocatòria de gener, se li guardarà la nota per la segona convocatòria de gener.

3. Els examens parcials (cas d'obtenir com a mínim un 5 en cadascun), faran mitjana entre ells (50% cadascun).

4. L'alumne que no s'hagi presentat al primer parcial pot presentar-se al mes de gener (1º convocatòria) i s'haurà d'examinar de tota la matèria del programa.

5. Els temes del programa relatius a esquemes no entren a l'examen.

6. Els alumnes que s'acullin a la convocatòria extraordinària s'hauran d'examinar de la integritat del programa (esquemes exclosos)

Observacions

PARTS ESPECIALMENT IMPORTANTS DE L'ASSIGNATURA

En el benentès que el programa de l'assignatura entra en la seva integritat, hi ha alguns temes i epígrafs que resulten d'especial importància per a afrontar l'estudi i l'examen de l'assignatura (Els temes i epígrafs assenyalats corresponen al programa de l’assignatura) LLIÇÓ 2 sencera LLIÇÓ 4 sencera LLIÇÓ 5 sencera llevat punts 1.5 i 1.6 LLIÇO 7 Sencera LLIÇÓ 8 punt 11 LLIÇÓ 10 punts 2.1; 2.2; 2.3. LLIÇÓ 11 sencera LLIÇÓ 12 sencera LLIÇÓ 13 sencera LLIÇÓ 15 punt 3.
* Les lliçons 16 i 17 es poden estudiar mitjançant els ESQUEMES DEL PROCEDIMENT ORDINARI, DEL PROCEDIMENT ABREUJAT I DEL JUDICI RÀPID que es publicaran al web de l’assignatura.

CONEIXEMENTS PREVIS RECOMANATS:
És recomanable que l'estudiant tingui presents els fonaments del Dret Processal, prèviament adquirits en assignatures de la mateixa branca del dret realitzades en cursos anteriors, per tal que el llenguatje tècnic i la pressumpció de coneixements adquirits no siguin obstacle per al correcte enteniment de l'assignatura.

ACTUALITZACIÓ INFORMACIÓ:
Al llarg del curs, seràn publicats a la web de l'assignatura els documents de treball, material docent que es consideri pertinent, avisos i novetats.
També s'hi publicaran bibliografies recomenades específiques per a cada matèria, més enllà dels manuals de caràcter general que s'especifiquen en aquest programa.
Per aquests motius és altament recomanable que l'estudiant visiti asiduament la web per a conèixer la informació que s'hi publica.

SESSIÓ DE PRESENTACIÓ:
La primera sessió del curs estarà dedicada a la presentació de l'assignatura i explicació de la dinàmica del curs. És altament recomanable que l'estudiant hi acudeixi, per permetre el coneixement de les característiques del grup i per a que, prèvia lectura del programa, pugui formular les preguntes relatives a l'assignatura.

IDIOMA PRINCIPAL DE LA DOCÈNCIA:
Per a afavorir l'elecció de docència en les dues llengües oficials, s'informa que la docència del Grup A es realitzarà preferentment en català i la del Grup B preferentment en castellà.