Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2013
Descripció:
Estudi de la cultura visual de la modenitat, incidint especialment en les pràctiques i els discursos sobre l'art contemporani, i prenent com a models de referència els projectes de Warburg i Benjamin.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Maria Recasens Vert

Grup SO

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Maria Recasens Vert

Competències

  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CE 17. Adquirir, interpretar i posar en pràctica coneixements específics relatius a llenguatges i tècniques artístiques
  • CE 18. Adquirir, interpretar i aplicar coneixements específics relatius a la teoria de l'art i el pensament estètic i, en general, al coneixement integral i integrat del fet artístic
  • CE 19. Discernir i utilitzar coneixements específics relatius a les ciències i tècniques historiogràfiques, així com a les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina
  • CE 23. Adquirir, interpretar i posar en pràctica coneixements instrumentals aplicats a la Història de l'Art, com per exemple planimètrics i gràfics, fotografia i imatge en moviment, programes informàtics o materials de l'obra d'art
  • CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic

Continguts

1. Teoria: de què parlem quan parlem de "cultura visual"?

          1.1. La cultura visual procedent de les universitats americanes, que qüestiona els límits de la disciplina tradicional universitària de la Història de l'art (Mitchell i Mirzoeff)

          1.2. La cultura visual com un corrent historiogàfic de la història de l'art entesa com història de la cultura (Burckhardt, Baxandall, Alpers, Bailly)

          1.3. La cultura visual com una disciplina de l'antropologia (Cassirer, Belting, Freedberg)

          1.4. L'experiència visual com una qüestió filosòfica de la semiòtica i l'hermeneùtica (Sini)

2. Història: del gravat al net-art...

          2.1. Dos referents imprescindibles per poder fer aquesta història...

                    2.1.1. Aby Warburg: la "ciència sense nom" i el projecte "Mnemosyne"

                    2.1.2. Walter Benjamin : "l'expert en imatges" i el projecte dels "Passages"

          2.2. Lectura i comentari de "L'obra d'art a l'època de la reproductibilitat tècnica" de Walter Benjamin

          2.3. Escriptures visuals industrials

                    2.3.1. El gravat

                    2.3.2. La fotografia

                    2.3.3. El cinema

                    2.3.4. La televisió

                    2.3.5. Internet

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 5,00 35,00 40,00
Assistència a actes externs 0 5,00 5,00
Cerca i anàlisi d'informació 0 20,00 20,00
Exposició dels estudiants 10,00 10,00 20,00
Lectura / comentari de textos 0 25,00 25,00
Prova d'avaluació 2,00 5,00 7,00
Sessió expositiva 50,00 0 50,00
Total 67,00 100,00 167

Bibliografia

  • Heidegger, Martin (1998 ). Caminos de Bosque . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Warburg, Aby (2010 ). Atlas Mnemosyne . Madrid: Akal. Catàleg
  • Michaud, Philippe-Alain (1998 ). Aby Warburg et l'image en mouvement . Paris: Macula. Catàleg
  • Warburg, Aby (2004 ). El Ritual de la serpiente . Mexico: Sextopiso. Catàleg
  • Warburg, Aby (cop. 2005 ). El Renacimiento del paganismo : aportaciones a la historia cultural del Renacimiento europeo . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Gombrich, E. H.|q(Ernst Hans) (cop. 1992 ). Aby Warburg : una biografía intelectual . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Didi-Huberman, Georges (2009 ). La imagen superviviente : historia del arte y tiempo de los fantasmas según Aby Warburg . Madrid: Abada. Catàleg
  • Didi-Huberman, Georges (2007 ). La Imagen mariposa . Barcelona: Mudito & Co.. Catàleg
  • Didi-Huberman, Georges (c2002 ). Ninfa moderna : essai sur le drapé tombé . Paris: Gallimard. Catàleg
  • Agamben, Giorgio (2010 ). Ninfas . Valencia: Pre-textos. Catàleg
  • Agamben, Giorgio (2008 ). La Potencia del pensamiento : ensayos y conferencias . Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • Calasso, Roberto (2007 ). La Follia que ve de les nimfes . Barcelona: Quaderns Crema. Catàleg
  • Benjamin, Walter (1987 ). Dirección única . Madrid: Alfaguara. Catàleg
  • Benjamin, Walter (cop. 2005 ). Libro de los pasajes . Madrid: Akal. Catàleg
  • Benjamin, Walter (1983 ). L'Obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica : tres estudis de sociologia de l'art . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Benjamin, Walter (cop. 2006- ). Obras . Madrid: Abada. Catàleg
  • Agamben, Giorgio (1996 ). La Comunidad que viene . Valencia: Pre-Textos. Catàleg
  • Agamben, Giorgio (2008 ). Què vol dir ser contemporani? . Barcelona: Arcàdia. Catàleg
  • Buck-Morss, Susan (cop. 1995 ). Dialéctica de la mirada : Walter Benjamin y el proyecto de los Pasajes . Madrid: Visor. Catàleg
  • Buck-Morss, Susan (1981 ). Origen de la dialéctica negativa : Theodor W. Adorno, Walter Benjamin y el Instituto de Frankfurt . México, D.F.: Siglo XXI. Catàleg
  • Wismann, Heinz (cop. 1986 ). Walter Benjamin et Paris : colloque international, 27-29 juin 1983 . [Paris]: Cerf. Catàleg
  • Witte, Bernd (cop. 2007 ). Topographies du souvenir : Le livre des passages de Walter Benjamin . Paris: Presses Sorbonne nouvelle. Catàleg
  • Rancière, Jacques (2003 ). Le Destin des images . Paris: La Fabrique. Catàleg
  • Rancière, Jacques (2010 ). El Espectador emancipado . Castellón: Ellago. Catàleg
  • Rancière, Jacques (2009 ). El Reparto de lo sensible : estética y política . Santiago de Chile: LOM. Catàleg
  • Sini, Carlo (1989 ). I Segni dell'anima : saggio sull'immagine . Roma: Laterza. Catàleg
  • Sini, Carlo (2009 ). L'uomo, la macchina, l'automa : lavoro e conoscenza tra futuro prossimo e passato remoto . Torino: Bollati Boringhieri. Catàleg
  • Mitchell, W. J. Thomas (2009 ). Teoría de la imagen : ensayos sobre representación verbaly visual . Tres Cantos, Madrid: Akal. Catàleg
  • Mirzoeff, Nicholas (cop. 2003 ). Una Introducción a la cultura visual . Barcelona [etc.]: Paidós. Catàleg
  • Alpers, Svetlana (cop. 1995 ). Tiepolo e l'intelligenza figurativa . Torino: Giulio Einaudi. Catàleg
  • Baxandall, Michael (2000 ). Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento (4ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Alpers, Svetlana (1987 ). El Arte de describir : el arte holandés en el siglo XVII . Madrid: Blume. Catàleg
  • Alpers, Svetlana (1992 ). El Taller de Rembrandt : la libertad, la pintura y el dinero . Madrid: Mondadori. Catàleg
  • Bailly, Jean-Christophe (cop. 2001 ). La Llamada muda : ensayo sobre los retratos de El Fayum . Madrid: Akal. Catàleg
  • Freedberg, David (cop. 1992 ). El Poder de las imágenes . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Belting, Hans (2007 ). Antropología de la imagen . Buenos Aires [etc.]: Katz. Catàleg
  • Belting, Hans (1998 ). Image et culte : une histoire de l'image avant l'époque de l'art . Paris: Éditions du Cerf. Catàleg
  • Cassirer, Ernst (1971-1976 ). Filosofía de las formas simbólicas . México: Fondo de Cultura Económica. Catàleg
  • Crary, Jonathan (cop. 2008 ). Las Técnicas del observador : visión y modernidad en el siglo XIX . Murcia: Cendeac. Catàleg
  • Crary, Jonathan (cop. 2008 ). Suspensiones de la percepción : atención, espectáculo y cultura moderna . Madrid: Akal. Catàleg
  • Berger, John (1975 ). Modos de ver . Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Berger, John (1990 ). El Sentido de la vista . Madrid: Alianza. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Puntualment el professor requerirà a l'alumne que es prepari i exposi oralment o per escrit un tema del programa correcció oral i escrita 20
L'alumne haurà de fer recensions per escrit de les lectures que indiqui el professor durant el curs tres recensions equivalents al 30% de la nota final 30
La prova final d'evaluació consistirà un exàmen oral o escrit, en funció del nombre d'alumnes matriculats. capacitat de l'alumne de fer-se seu el tema tractat
correcció en l'argumentació
correcció en l'exposició oral i escrita

50

Qualificació

L'alumne haurà de fer tres exercicis-recensions dels textos proposats i un exàmen final que serà oral o escrit en funció del nombre d'alumnes matriculats.
La nota dels tres exercicis-recensions equival al 30% i l'exàmen final al 60% de la nota final.
A més a més s'avaluarà l'actitud participativa a classe que serà un 10% de la nota final.


El professor qualificarà els exercicis-recensions dels alumnes valorant especialment:
-la capacitat de fer-se seus els continguts de l'assignatura,
-la correcció argumental,
-la pertinència dels exemples proposats per l'alumne,
-i la correcció i fluidesa en l'expressió oral i escrita.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Per a ser avaluat, l'alumne ha d'assistir regularment a classe.

Els exercicis no presentats (recensions i comentaris de textos) es consideraran equivalents a 0.

Es considera "no presentat" el cas en que l'alumne no entrega cap dels exercicis requerits, ni es presenta a l'avaluació final.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.