Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
El curs proposa una reflexió sobre les transformacions de l’àmbit musical contemporani tot destacant els seus nexes amb la resta de les arts; les tecnologies emprades i el seu context econòmic i polític, així com l’atenció creixent cap a l’ecologia sonora.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Maria Carmen Pardo Salgado

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 13:00-14:30, dc 13:00-14:30
Pràctiques d'aula1 dl 13:00-14:30, dc 13:00-14:30

Grup SO

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Maria Carmen Pardo Salgado

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 13:00-14:30, dc 13:00-14:30
Pràctiques d'aula1 dl 13:00-14:30, dc 13:00-14:30

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal
  • CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic
  • CE 26. Aplicar el coneixement de la terminologia específica de la disciplina als estudis i investigacions entorn de fenòmens artístics amplis o obres d'art particulars
  • CE 27. Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i/o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i el seu abast social

Continguts

1. Previs: L’especificitat de la música a l’àmbit de la reflexió estètica. La música com a objecte estètic. La pregunta de Michel Foucault: com parlar de música i no sobre música?

2. La música contemporània: principals problemàtiques i tendències

          2.1. Cap a una música informal

                    2.1.1. l’entrada del soroll: de l’orquestra de sons-sorolls futuristes a les màquines post-futuristes de Francis Picabia i Man Ray. El ready made sonor i la música industrial de finals dels 70

                    2.1.2. l’emancipació del timbre: L’Escola de Viena i la relació Schoenberg-Kandinsky a través de Die glückliche Hand (La mà feliç, 1909-1913). De la melodia de timbres de Schoenberg a l’alliberació de la veu al teatre musical i l’òpera contemporània. L’exemple de Un re in ascolto (1984), de Luciano Berio amb llibret d’Italo Calvino

                    2.1.3. la música a l’espai: models científics i renovació de l’escolta. La col.laboració música i arquitectura al Poème électronique (1958), de Varèse amb Le Corbussier i el Prometeo. Tragedia dell’ascolto (1984), de Luigi Nono amb Renzo Piano

          2.2. Transformacions de la percepció: entre memòria i oblit

                    2.2.1. el serialisme integral: Paul Klee i l’obra de Pierre Boulez

                    2.2.2. música, atzar i indeterminació: de Music of Changes (1951), a les Number Pieces (1992), de John Cage

                    2.2.3. músiques repetitives: Morton Feldman i l’expressionisme abstracte nord-americà. L’exemple de la Rothko Chapel (1971)

          2.3. Transformacions de l’àmbit musical

                    2.3.1. del happening al musicircus: Els nous nexes entre música, pintura i dansa (Rauschenberg, Johns, Cage i Cunningham). De Cage a ZAJ passant per Fluxus

                    2.3.2. la noció d’intermedia de Dick Higgins

          2.4. Música i Tecnologia: la música a l’era elèctrica i cibernètica

                    2.4.1. Música i magnetisme: les ones Martenot i el Theremin

                    2.4.2. Els primers laboratoris musicals a Europa: música concreta i música electrònica

                    2.4.3. De les famílies de la techno i els DJs. L’exemple del DJ Spooky i un precedent: Moholy-Nagy

                    2.4.4. Transformacions de la percepció: entre l’escolta regressiva formulada per Adorno i la noció de distracció benjaminiana

                    2.4.5. Transformacions de l’àmbit musical: la industrialització del so. Música i comerç: el cas de la música pop i la música clàssica. Música i globalització. El poder de la música i la música del poder (De El flautista de Hamelin a La ritournelle de Deleuze i Guattari)

          2.5. Música i ecologia

                    2.5.1. el paisatge sonor versus el Land art. El precedent cinematogràfic de Walter Ruttmann i l’exemple del World Soundscape Project de Murray Schafer

                    2.5.2. Transformacions de la percepció: les derives de l’escolta de l’entorn. L’escolta en continuïtat I

                    2.5.3. Transformacions de l’àmbit musical: l’exemple de la ciutat com a cartografia sonora

3. Últimes tendències: Art Sonor

          3.1. problemes de definició i aspectes històrics

                    3.1.1. la poesia sonora: l’ultraisme espanyol

                    3.1.2. l’art radiofònic: Samuel Beckett, Orson Welles i Juan Muñoz

                    3.1.3. de l’escultura sonora a la instal.lació sonora: Jardín de poetas (2008-2010), de Concha Jérez i José Iges

          3.2. Transformacions de la percepció: l’escolta en continuïtat II

          3.3. Quins espais per l’art sonor? L’exemple de La exposición invisible (2007), al MARCO de Vigo/Centro José Guerrero de Granada

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Assistència a actes externs 1,00 2,00 3,00
Elaboració individual de treballs 0 30,00 30,00
Lectura / comentari de textos 3,00 1,50 4,50
Prova d'avaluació 2,00 0 2,00
Sessió expositiva 32,00 25,00 57,00
Tutories de grup 2,00 0 2,00
Visionat/audició de documents 3,00 3,00 6,00
Total 43,00 61,50 104,5

Bibliografia

  • Griffiths, Paul (1978 ). A Concise history of modern music : from Debussy to Boulez . London: Thames and Hudson. Catàleg
  • Nyman, Michael (2006 ). Música experimental : de John Cage en endavant . Girona: Documenta Universitaria. Catàleg
  • Schoenberg, Arnold (1987 ). Cartas, cuadros y documentos de un encuentro extraordinario . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Schafer, R. Murray (cop. 1994 ). The Soundscape : our sonic environment and the tuning of the world . Rochester, Vt.: Destiny Books. Catàleg
  • Boulez, Pierre (1989 ). Le Pays fertile : Paul Klee . Paris: Gallimard. Catàleg
  • Cage, John (1999 ). Escritos al oído . Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos. Catàleg
  • Adorno, Theodor W (2000 ). Sobre la música . Barcelona [etc.]: Paidós :ICE de la Universidad Autónoma de Barcelona. Catàleg
  • Benjamin, Walter (1993 ). L'Obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica : tres estudis de sociologia de l'art (2a ed.). Barcelona: Edicions 62.
  • Deleuze, Gilles (1988 ). Mil mesetas : capitalismo y esquizofrenia . Valencia: Pre-Textos. Catàleg
  • Schaeffer, Pierre (DL 1988 ). Tratado de los objetos musicales . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Gibbs, Tony (cop.2007 ). The Fundamentals of sonic art & sound design . Lausanne: AVA. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Elaboració de treball de curs Capacitat de síntesi i raonament crític; treball amb bibliografia i discografia i assimilació del material, correcció lingüística 30
Presentació del treball a final de curs Es valorarà la capacitat d'interpretació, raonament, i la capacitat crítica, tot en vinculació amb el temari 60
Presentació de comentaris i/o ressenyes de concert Es valora la capacitat per a escoltar críticament i interpretar allò escoltat en relació al temari donat. 10

Qualificació

L’avaluació es realitza mitjançant l’elaboració d’un treball. Aquest treball pot ser de caire teòric i aprofundir en qualsevol dels aspectes del curs, o de caire pràctic com per exemple la realització del paisatge sonor de la Facultat de Lletres.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considera que un alumne no s'ha presentat quan:

-no entregui el treball escrit de curs en el termini establert

Observacions

No es requereixen coneixements musicals, només interès per l'art del nostre temps.

Assignatures recomanades

  • Avantguardes artístiques: Art i utopia. Llenguatges utòpics en l'art contemporani
  • Estètica II
  • Últimes tendències 1960-1990: moviments artístics de la segona meitat del segle XX

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.