Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Estructures bàsiques i evolució del Dret espanyol.
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:

Competències

  • Prendre consciència del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
  • Prendre consciència del caràcter unitari de l'ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinar dels problemes jurídics
  • Desenvolupament de la oratoria jurídica. Capacitat per a expressar-se oralment davant d'un auditori.
  • Capacitat per a llegir i interpretar textos jurídics.
  • Capacitat per a utilitzar la red informàtica (Internet) en l'obtenció d'informació i comunicació de dades.
  • Adquisició de consciència crítica en l'analisi de l'ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica.
  • Adquisició de valors i principis ètics.
  • Comprensió i coneixement de les principals institucions públiques i privades en la seva gènesi i conjunt.
  • Comprensió de les diverses fonts de creació del Dret.
  • Reconeixement de cultures.
  • Habilitats de gestió de la informació.
  • Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
  • Aprenentatge autònom.
  • Capacitat de planificació i organització.
  • Capacitat d’anàlisi i síntesi.
  • Raonament crític.

Continguts

1. PART PRIMERA: EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA I LA MONARQUIA VISIGODA OBJECTIUS GENERALS: Les lliçons que componen aquest primer bloc pretenen descriure els cursos a través dels quals es produeix l’expansió del dret romà i la seva incidència a la Península. També s’atendrà l’estudi de la crisi del segle III i de les seves conseqüències en l’ordre jurídic, i la instal·lació dels visigots en terra peninsular i les seves creacions legals considerades com la culminació del procés romanitzador

          1.1. TEMA I. LES FONTS DE PRODUCCIÓ DEL DRET ROMÀ 1.1. L’època primitiva. 1.2. La República. 1.2.1. La llei. 1.2.2. La interpretació. 1.2.3. El ius honorarium. 1.3. El Principat. 1.4. El Dominat

          1.2. TEMA II. EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA: 2.1. La conquesta de la Península. 2.2. La romanització de la societat. 2.3. La romanització jurídica

          1.3. TEMA III. EL REGNE DELS GOTS A LA PENÍNSULA 3.1. Itinerari històric del poble visigot. 3.2. La creació del dret en el regne visigot. 3.3. La legislació dels monarques visigots

2. PART SEGONA: LES MONARQUIES CRISTIANES MEDIEVALS OBJECTIUS GENERALS: I. es pretén comprendre la ruptura de la unitat jurídica anterior que dóna lloc a l'aparició del fenomen de la dispersió normativa i la consegüent aparició (o reaparició), de múltiples formes de formulació del dret. Des d'aquests paràmetres s'explicarà la formació d'un feudalisme inicial a la Península, amb la seva ordenació corresponent, un renaixement urbà, amb el seu dret foral i municipal consegüent, i un tercer àmbit jurídic, el real, amb pretensions territorialitzadores i d'integració normativa, que es caracteritzarà per la pervivència de la recopilació visigoda i l'aparició de noves vies de formulació jurídica. També es pretén conèixer els drets d'àmbit personal que conviuen amb les ordenacions cristianes. II. Es pretén analitzar la formació i recepció del dret comú, analitzant el procés primer de manera general i després a cada regne hispànic. És un moment d'especial interès, ja que es creen els diferents drets territorials hispànics. Es tractarà de comprendre la importància que té la creació jurisprudencial del dret, obra, per tant, de juristes, que permetrà la seva expansió uniforme per les formacions polítiques europees al compàs d'una nova estructuració social i política. III. Es pretén analitzar la instauració de la monarquia hispànica, amb l'afirmació d'un poder real la fonamentació teòrica del qual es produeix des de les formulacions doctrinals dels juristes, absolutistes o contractualistes, a més de la tendència a l'augment de la capacitat legislativa del poder reial i de la seva intervenció en els assumptes del regne. Des d'aquestes coordenades, s'intentarà comprendre la crisi final de la monarquia hispànica i la consolidació de l'absolutisme, amb la corresponent repercussió d'un dret nacional castellanitzant i progressivament antiromanista.

          2.1. TEMA IV. EL PENSAMENT JURÍDIC 4.1. El teocentrisme polític i la concepció subjectiva del dret. 4.2. La república cristiana i la renovació de l’Imperi Romà. 4.3. El iuscentrisme polític, el protagonisme dels juristes i la concepció objectiva del dret. 4.3.1.Competències materials. 4.3.2. Competències formals. 4.3.3. Finalitat. 4.4. El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune. 4.4.1. Origen de l’escola jurídica de Bolonya. 4.4.2. Textos jurídics. 4.4.3. El dret canònic i el seu estudi. 4.5. L’escola dels glossadors i dels comentaristes. 4.6. El dret comú del mar i el Llibre del Consolat de Mar. 4.6.1. La creació del dret. 4.6.2. La fixació del dret i els consolats de mar.

          2.2. TEMA V. LA CORONA DE CASTELLA I LA RECEPCIÓ DEL DRET COMÚ. 5.1. L’ordenament jurídic de Castella. 5.1.1. Els drets municipal i senyorial. 5.1.2. El dret regi i la política legislativa d’Alfons X (1252-1284). 5.1.3. El sistema de fonts del dret castellà i les recopilacions. 5.1.4. Les comunitats basques. 5.1.5. Navarra. 5.1.6. La monarquia universal.

          2.3. TEMA VI. LA CORONA D’ARAGÓ I ELS SEUS ORDENAMENTS JURÍDICS. 6.1. El dret general de la Corona. 6.2. Catalunya. 6.2.1. L’imperi carolingi i el naixement de Catalunya. 6.2.2. La monarquia feudal i la recepció del dret comú (segles XI-XIII). 6.2.3. La monarquia estamental (del final de segle XIII al començament del segle XVIII). 6.3. Aragó. 6.4. València. 6.5. El Regne de Mallorca . 6.6. La guerra de Successió i les seves conseqüències polítiques i jurídiques en el segle XVIII.

3. PART TERCERA: L’ESTAT CONSTITUCIONAL ESPANYOL. OBJECTIUS GENERALS: els temes que corresponen a aquest últim apartat s’ocupen de l’estudi de la revolució burgesa i de la formació de l’Estat liberal. Es preten analitzar les transformacions del segle XIX i comprendre les dues fonts més característiques del dret en aquest temps: els codis i les constitucions.

          3.1. TEMA VII. LA HISTÒRIA DEL CONSTITUCIONALISME. 7.1. Circumstàncies històriques . 7.1,1. La invasió napoleònica. 7.1.2.. La insurrecció americana. 7.1.3. La revolució liberal. 10.2. De l’estat constitucional liberal a l’estat constitucional democràtic i social. 10.3. Constitucionalisme històric espanyol. 10.3.1. Les primeres constitucions. 10.3.2. A partir de la Revolució de 1868. 10.3.2.1 Les constitucions polítiques de la monarquia espanyola. 10.3.2.2. Les constitucions polítiques de les repúbliques espanyoles .

          3.2. TEMA VIII. LA CODIFICACIÓ. 8.1. El codi com a norma. 8.2. El moviment codificador europeu. 8.3. La codificació a Espanya. 11.3.1. La codificació penal. 11.3.2. La codificació mercantil. 11.3.3. La codificació processal. 11.3.4. La codificació civil.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • MONTAGUT I ESTRAGUES, Tomàs (1990). Història del Dret Espanyol (tercera). Barcelona: UOC.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

AVALUACIÓ

1. Els alumnes seran avaluats únicament en les convocatories de juny, el dia i hora assenyalat oficialment per la UdG.

2. La prova consistirà en respondre un test de 20 preguntes amb tres o quatre respostes alternatives, en la qual només una és correcta. Inclourà tot el programa de l’assignatura. El llibre d’estudi, és el del professor MONTAGUT (Coordinador de l'obra). Història del Dret espanyol. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

3. La nota de l’examen dependrà del nombre de respostes correctes segons el barem següent;

RESPOSTES CORRECTES...........PUNTUACIÓ
0.............................................................0
1, 2, 3.....................................................1
4, 5, 6.....................................................2
7, 8, 9.....................................................3
10, 11, 12..............................................4
13 ..........................................................5
14...........................................................6
15, 16....................................................7
17, 18....................................................8
19............................................................9
20...........................................................10


4.La nota de l'examen serà la nota final de l’assignatura.

5.L’aprovat és la nota numèrica de 5 o superior.

Observacions

IMPORTANT

1. La revisió de l’examen només es farà el dia i hora assenyalats, que s’indicarà en el mateix moment en que és celebri la prova.

2. Atès que la prova consisteix en un test en el qual les respostes estan en el llibre del professor MONTAGUT, publicació redactada en català: la prova, les preguntes i les respostes del test es faran integrament en català.

3. Per fer alguna tutoria al llarg del curs es convindrà a través del correu electrònic. No serà possible fer tutories els dies previs a l’examen.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.