Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Les imatges i els edificis de la Baixa Edat Mitjana (s. XI-XV) des de la perspectiva de la història de la cultura.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Joan Molina Figueras

Horaris:

Activitat Horari Aula
Gran grup1 dt 11:00-12:30, dj 11:00-12:30
Grup mitjà1 dt 11:00-12:30, dj 11:00-12:30

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CE 16. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques que s'han succeït al llarg de la història en l'àmbit regional
  • CE 20. Adquirir i aplicar coneixements bàsics d'iconografia
  • CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic
  • CE 27. Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i/o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i el seu abast social

Continguts

1. Introducció. Els estigmes de l'Edat Mitjana. Fortuna crítica i sentit actual dels termes. La història de les imatges abans del naixement de l'Art: de les imatges acheropites a les obres de devoció. Funcions i usos dels edificis i els objectes medievals. Virtuts i defectes de la contextualització museística i la classificació taxonòmica. Canvis i oscil.lacions estilístiques: la voluntat de forma. Devoció i poder, un binomi fonamental per compendre el valor i significat de l'art medieval. Les imatges i el seu públic: vers una nova sociologia de les creacions medievals. Una producció seriada a l’Edat Mitjana: esmalts, alabastres, ivoris i manuscrits.

2. Perspectives de l’art romànic (s. XI-XII). Tòpics i estereotips. De la diversitat geogràfica a la heterogeneitat de fonts: l’eclecticisme estètic. L’herència de l’Antigüitat: un mirall deformat o una mirada particular? El Mestre Gregori i les "meravelles" de Roma. Bizanci i el món islàmic. La fascinació per l’objecte: esmalts, brodats, vidrieres, bronzes i manuscrits. Els protagonistes: mestres d’obra, artistes i patrons.

3. Reforma litúrgica i art romànic (1000-1070). Cluny i el prestigi del món monàstic. Plegaria i liturgia: la definició d'una nova topografia templaria per l'Opus Dei. El llenguatge romànic: una arquitectura articulada. Transformacions i pervivències dels arquetips postcarolingis. La particular síntesi formal i tipològica dels edificis catalans. Tradició i innovació en el regne de Fernando I. Epíleg: el colosalisme de Cluny III.

4. El paisatge arquitectònic a l'Europa romànica (1070-s. XII). Sobre el poder taumatúrgic i profilàctic de les relíquies. Mentalitat i comportaments. Existeix una arquitectura de peregrinació? El camí de Santiago i els espais sagrats. Existeix un model tipològic? Les capçaleres de girola amb capelles radials. Dinamisme constructiu hispà: Jaca, Arlanza, Frómista i San Isidoro de León. El paisatge arquitectònic a l'Europa romànica. L'arquitectura cistercenca, una variant de l'arquitectura romànica. Fontenay, testimoni de l'època de sant Bernat. Topografia monàstica: continuitats i modificacions. De Borgonya a la Península Ibèrica. L’arquitectura simbòlica.El ressó de Terra Santa: les esglésies del Sant Sepulcre.

5. Formes i funcions de l'escultura monumental (1070-1160). L'extroversió de la figuració en la portada monumental i el claustre historiat. Els primers exemples: particularitats, evolució. Les raons del bifrontisme artístic de Silos. La varietat de modes d'expressió. Imatges i idees. Els programes iconogràfics de les portades i la seva relació amb la teologia divulgativa: Moissac, Conques, Autun. Funció didàctica, mnemònica i emotiva els grans timpans. De la monumentalització de la iconografia apocalíptica a la creació de programes de propaganda político-religiosa (Vezelay, Ripoll). Escultura en els camins de peregrinació a Santiago i Roma. Les imatges "sense audiència". Moral romànica i concupiscència visual. Sant Bernat i l'us de les imatges. Monstres i altres èssers fantàstics: de Silos a Canterbury. Epíleg: Lanfranco i Wiligelmo al Duomo de Modena.

6. Les arts de la llum i els colors (1080-1180). Perfils del gust estètic dels espectadors romànics. Color i brillantor en les peces d'orfebreria: reliquiaris i tríptics. Sobre la reutilització de teixits àrabs. Vidrieres i tapissos. Èpica i propaganda política en el tapís de Bayeux. La geografia de les escoles pictòriques. Imatges i cicles narratius a França. De l'herència carolíngia a la creixent difusió dels corrents bizantins i italians arreu d'Europa Occidental. El renaixement del mosaic a Itàlia: Venècia, Roma i Sicilia. El darrer esplendor dels scriptoria monàstics: la il.luminació de Bíblies, obres litúrgiques i manuscrits hagiogràfics.

7. L'època de les catedrals a la França Reial (1140-1270). La capçalera de Saint-Denis i l'abat Suger. Una arquitectura pel culte a les relíquies, una obra ad maiorem gloriam de la monarquia capeta. Panofsky i la mística de la llum. Les grans catedrals: de Sens i Notre-Dame de Paris a Chartres i Amiens. Tècniques constructives i ideologia del poder. El gòtic radiant a l'època de sant Lluis: la Sainte Chapelle. La creació de l'estàtua-columna i el desenvolupament de les portades monumentals. La Portada Reial de Chartres. Estructura, semàntica i simbolisme de les enciclopèdies figuratives. De Vincent de Beauvais a Innocenci III. Nous temes per a una nova espiritualitat de signe marià. Evocacions de l'imaginari de la societat feudal.

8. La metamorfosis de les imatges. De l'estil 1200 al gòtic lineal francés. Una nova renovatio clàssica? Polisemanticitat i policentrisme de l'estil 1200. L'orfebreria i metalisteria renano-mosanes: Nicolau de Verdun. L'escultura all'antica a França, Anglaterra i l'Imperi. Les vidrieres de Chartres i Bourges. Fluències i influències de l'art bizantí des de la Mediterrània fins Anglaterra. Pintors, escultors, miniaturistes. El particular univers plàstic de mestre Mateo: composició, estil i iconografia del Pórtico de la Gloria. Nous clients del llibre il.luminat (Cort i Universitat) i aparició del miniaturista laic. Paris: capital artística d’Occident. Del regnat de sant Lluís a l’època dels reis maleïts (1250-primer terç s. XIV). Llibres per llegir, llibres per mirar: saltiris i Bíblies. L’art de l’amor. La moda, element de distinció social i signe de l'empirisme cortesà. La dona, promotora i protagonista de la creació artística.

9. El model italià I. Arquitectura i escultura (1220-1390). La geografia artística: art de les ciutats, art de les corts. La permanent fascinació envers el món antic i Bizanci. Art i poder a l'època de Federic II. La sobrietat estructural de les grans catedrals i esglésies mendicants. Els grans mestres escultors. Pisa, epicentre artístic. Del classicisme arqueològic de Nicola Pisano a la reinterpretació expressionista del seu fill Giovanni. El programes iconogràfics dels púlpits toscans. Noves fórmules en l'àmbit de l'escultura funerària. Sobre el caràcter innovador de l'orfebreria. Andrea Pisano i les primeres portes del Baptisteri de Florència.

10. El model italià II. Pintura (1220-1390). I primi lumi: continuitats i ruptures. Espiritualitat franciscana i iconografia religiosa. Nous usos de les imatges. Roma, caput mundi: imatges i cicles a la ciutat dels papes a l’època de Nicolau III i Bonifaci VIII. La basílica de sant Francesc d’Asis, epicentre artístic del Trecento italià. La poderosa personalitat artística de Giotto: biografia, obra, clients. La traducció visual de la biografia de sant Francesc. La Capella Scrovegni, imatges i idees. Sota el signe de Giotto. L'escola senesa. Valors cívics i religiosos de la Maestà de Duccio. Pintura i política a l'obra de Simone Martini: de la Maestà al sant Lluis d'Anjou. La gran obra de la pintura política i moral del Trecento: l'al.legoria del Buon Governo del Palazzo Pubblico. Pervivències i canvis després de la Peste Negra.

11. Entre la tradició i el canvi. Anglaterra, l'Imperi i la Península Ibèrica (1150-1350). Tipologies i formes arquitectòniques. De les peculiars tipologies templàries angleses als manierismes compositius dels edificis hispans. Art de cort, art del poder a l'Anglaterra d'Enric III. Construcció i decoració d'una abadia reial: Westminster. Memòria i orgull: vers la definició de la tomba monumental i el panteó dinàstic. Originalitat estilística i iconogràfica dels scriptoria de cort: obres hagiogràfiques, saltiris i apocalipsis d'us privat. La drôlerie, joc, símbol, document històric. La culminació de l'escultura alemanya del s. XIII: el jubé i cor occidental de la catedral de Naumbourg. El realisme germànic.

12. Avinyó, Praga, Paris. Art de la cúria, art del poder (1330-1380). Avinyó. La residència pontificia, símbol del nou papat: de la sòbria construcció de Benedicte XII al luxe i sumptuositat de Climent VI. Mestres i models per l'escultura i la pintura. Praga. Carles IV i el seu p

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Lectura / comentari de textos 0 20,00 20,00
Prova d'avaluació 0 20,00 20,00
Sessió expositiva 25,00 50,00 75,00
Sessió pràctica 15,00 20,00 35,00
Total 40,00 110,00 150

Bibliografia

  • Belting, H. (1987). L'arte e il suo pubblico. Bolonia.
  • Camille, M. (2005). Arte gótico. Visiones gloriosas. Madrid. Catàleg
  • Castelnuovo, E. (ed.) (1986). La Pittura in Italia. Il Duecento e il Trecento. Torí. Catàleg
  • Conant, Kenneth John (1987). Arquitectura carolingia y romànica, : 800-1200. . Madrid. Catàleg
  • Enciclopedia dell’arte medievale (1991). Roma. Catàleg
  • Erlande-Brandenburg, A. (1987). La conquête de l´Europe 1260-1380, . París. Catàleg
  • Freedberg, D. (1992). El poder de las imágenes. Estudios sobre la historia y la teoría de la respuesta. Madrid. Catàleg
  • Sauerlander, W. (1989). Le monde gothique. Le siècle des cathedrales 1140-1260. París . Catàleg
  • Schmitt, J, C. & Baschet, J. (eds.) (1996). Fonctions et usages des images dans l'Occident médiéval . París. Catàleg
  • Toman, R. (ed) (1996). El Románico. Arquitectura, Escultura, Pintura. . Colonia. Catàleg
  • Toman, R (ed.) (1999). El Gótico. Arquitectura, Escultura, Pintura. . Colonia. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Assistència a les classes on s'imparteix la matèria Coneixement crític i sintètic de les manifestacions arquitectòniques i artístiques a l'Europa occidental durant la Baixa Edat Mitjana 50
Estudi pel reconeixement visual de les principals obres de la Baixa Edat Mitjana europea Identificació de les obres 10
Lectura de textos científics Comprensió i interpretació de les dades i hipòtesis més rellevants exposades en els textos sel·leccionats. 20
Sortida de camp-seminari a París per analitzar "in situ" alguns exemples paradigmàtics de l'art de la Baixa Edat Mitjana. Llocs de visita: Museu del Louvre, Notre-Dame, Sainte-Chapelle, Saint-Denis i Museu Cluny Demostració del coneixement de les obres estudiades i del seu entorn cultural 20

Qualificació


Avaluació

-Prova escrita. Comentari d’un tema i de quatre diapositives (50% de la nota final). Primera quinzena de juny (data a determinar)
-Identificació d’imatges. 20 diapositives (20% de la nota final) Dimarts 25 de maig 11.00 hores
-Treball-Exposició oral (30% de la nota final). Al llarg del viatge a París i els divendres del 14 i 21 de maig (de 13.00-14.30 h.).
Per poder fer mitjana les notes de cadascuna d’aquestes proves hauran de ser superiors a 4.



1.Prova escrita

Tindrà dues parts. La primera serà un comentari d’un text escollit entre els articles i textos que composen el dossier.
La segona part consistirà en la identificació i el comentari anàlitico-històric d’un objecte, obra o imatge sel•leccionada entre totes aquelles que s’hauran projectat i comentat a les classes. Es pretèn que el comentri, naturalment sintètic, analitzi qüestions relacionades amb l’obra escollida i el seu context històric, social i artístic.
Valor de la prova: 50 % de l'assignatura

2. Identificació d'imatges

Identifiació de 20 obres: Nom de l'obra, de l'autor (si és conegut) i segle de realització. Per poder ser avaluat de la resta de parts de l'examen caldrà haver identificat correctament al menys 9 obres.
Valor de la prova: 20% de l'assignatura

3. Una obra, un comentari. Treball-exposició oral sobre una una peça del Musée du Louvre, l'abadia de Saint Denis o el Musée Cluny de París

Cada alumne/a haurà de fer una exposició oral de 10 minuts sobre un objecte o imatge de la Baixa Edat Mitjana. Es valorarà la capacitat de síntesi a l'hora d'analitzar les particularitats més notables de la peça escollida, ja siguin qüestions tècniques, formals, iconogràfiques, funcionals, de context (autor, promotor) o, senzillament, aquelles relacionades amb la fortuna històrica o historiogràfica. En definitiva, es concedeix una notable llibertat metodològica i temàtica a l'hora d'enfocar el comentari. Això sí, sempre que es fagi amb rigor -cosa que implica la consulta de materials bibliogràfics- i que no perdi mai de vista que l'objectiu i objecte del comentari és l'obra sel•leccionada -el que suposa evitar caure en comentaris massa generals i imprecisos. El model, en definitiva, seria el d'una fitxa especialitzada de catàleg.
Es valorarà la fluidesa i articulació del discurs oral, en el que no es podran consultar materials escrits.

Les obres s'hauran de triar d'un llistat elaborat amb peces del Museu del Louvre. Tots els alumnes que fagin el viatge a París del proper mes de maig podran fer la presentació "in situ". Aquells que no vinguin faran l'exposició oral a classe amb un suport de powerpoint que haura de preparar com a suport visual del seu discurs.

Per l'avaluació final s'haurà de presentar una fitxa escrita de dos fulles on s'inclourà la bibliografia consultada.

Valor de la prova: 30 % de l'assignatura




Observacions

Una obra, un comentari. Llistat i bibliografia


Musée du Louvre

Dep. d'Objectes d'Art (web del Louvre)

Àlvarez, Meritxell,Vas de cristall d'Alienor
Andreu, Elisabet, Anell de Joan sense Por
Aragon, Christian, Tapís amb escena d'ossos portadors d'escuts
Batlle, Helena, Ceptre de Carles V
Carmona, Miriam, Crist d’ivori
Cornellà, Claudia, Creu de Saint Vincent de Laon
Cortés, David, Creu d'orfebreria senesa
Davila, Neus, Cofre amb la història de Châtelaine de Vergy
Echevarria, Jessica, Estatueta d'ivori de la Verge i el Nen de la Sainte Chapelle
Escoriza, E., Reliquiari de Sant Henri
García, Beatriz, Tapís de l'ofrena del cor
Grassot, Marta, Políptic de Floreffe
Jiménez, Alex, Aiguamans del griu
Lorenzo, Ariadna, Camafeu amb príncep coronat per dues victòries
Mata, Fiona, Grup d'ivori del Davallament de la Creu
Montroig, Sara, Creu de casulla
Pallarès, Eulàlia, Políptic d'ivori de la Verge gloriosa
Parra, Amparo, Verge amb el Nen de Jeanne d'Evreux
Pi, Albert, Àliga de Suger
Pons, Adrià, Taula de la Trinitat
Pujol, Andreu, Corona-reliquiari de Lieja
Ruiz, Eva, Autoretrat de Jean Fouquet
Puig, Judit, Braç reliquiari de Sant Lluís de Tolosa
Riera, Eva, Reliquiari de Sant Francesc d'Assis
Riera, Sara, Espasa i baina de la coronació dels reis de França
Roca, Carme, Cofre de Sant Lluís
Roig, Sonia, Mirall amb escenes cortesanes
Sánchez, Paula, Reliquiari de Sant Carlemany
Shkarinska, Kateryna i Olena, Retaule de Poissy (2)
Turcott, Tamara, Cobertes de mirall amb escenes cortesanes (escena d'escacs)
Vilalta, Mireia, Reliquiari de la Vera Creu

Altres peces (no presents a la web del Louvre)

Caballero, Miriam, Àngel de l’Anunciació ca. 1300
Pérez, Claudia, Cofre amb la història de Perceval i diferents sants.


Dep. d' Escultures (web del Louvre)

Illa, Mireia, André Beauneveu. Cap d’apòstol
Gou, Josep, Tomba de Philippe Pot
Fernández, Meritxell, Imatges jacent de Carles IV i Jeanne d'Evreux
Barret, Clara, Gregor Erhart, Santa Magdalena
Paredes, Melany, Martin Hoffmann, Verge amb el Nen

Saint-Denis

Rovira, Andrea, Vitrall amb l'arbre de Jessé
Hurtado, Javier, Jean de Liege, Tomba de Carles V
Banti, Elia, Tomba de Jean I
Barris, Irene, Tomba de Felip IV


Referències bibliogràfiques per l'estudi de les obres
-Le Trésor de Saint-Denis, Bibliothèque Nationale-Réunion des Musées Nationaux, Paris 1991.
-L'art au temps du rois maudits. Philippe le Bel et ses fils, Réunion des Musées Nationaux, Paris 1998.
-Paris 1400. Les arts sous Charles VI, Réunion des Musées Nationaux-Ed. Fayard, París, 2004.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.