Estudia

Horaris:

Horaris:

Horaris:

• Prendre consciència del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
• Prendre consciència del caràcter unitari de l'ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinar dels problemes jurídics
• Desenvolupament de la oratoria jurídica. Capacitat per a expressar-se oralment davant d'un auditori.
• Capacitat per a llegir i interpretar textos jurídics.
• Capacitat per a utilitzar la red informàtica (Internet) en l'obtenció d'informació i comunicació de dades.
• Adquisició de consciència crítica en l'analisi de l'ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica.
• Adquisició de valors i principis ètics.
• Comprensió i coneixement de les principals institucions públiques i privades en la seva gènesi i conjunt.
• Comprensió de les diverses fonts de creació del Dret.
• Reconeixement de cultures.
• Habilitats de gestió de la informació.
• Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
• Aprenentatge autònom.
• Capacitat de planificació i organització.
• Capacitat d’anàlisi i síntesi.
• Raonament crític.

1. PART PRIMERA: EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA I LA MONARQUIA VISIGODA OBJECTIUS GENERALS: Les lliçons que componen aquest primer bloc pretenen descriure els cursos a través dels quals es produeix l’expansió del dret romà i la seva incidència a la Península. També s’atendrà l’estudi de la crisi del segle III i de les seves conseqüències en l’ordre jurídic, i la instal·lació dels visigots en terra peninsular i les seves creacions legals considerades com la culminació del procés romanitzador

          1.1. TEMA I. LES FONTS DE PRODUCCIÓ DEL DRET ROMÀ 1.1. L’època primitiva. 1.2. La República. 1.2.1. La llei. 1.2.2. La interpretació. 1.2.3. El ius honorarium. 1.3. El Principat. 1.4. El Dominat

          1.2. TEMA II. EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA: 2.1. La conquesta de la Península. 2.2. La romanització de la societat. 2.3. La romanització jurídica

          1.3. TEMA III. EL REGNE DELS GOTS A LA PENÍNSULA 3.1. Itinerari històric del poble visigot. 3.2. La creació del dret en el regne visigot. 3.3. La legislació dels monarques visigots

2. PART SEGONA: LES MONARQUIES CRISTIANES MEDIEVALS OBJECTIUS GENERALS: I. es pretén comprendre la ruptura de la unitat jurídica anterior que dóna lloc a l'aparició del fenomen de la dispersió normativa i la consegüent aparició (o reaparició), de múltiples formes de formulació del dret. Des d'aquests paràmetres s'explicarà la formació d'un feudalisme inicial a la Península, amb la seva ordenació corresponent, un renaixement urbà, amb el seu dret foral i municipal consegüent, i un tercer àmbit jurídic, el real, amb pretensions territorialitzadores i d'integració normativa, que es caracteritzarà per la pervivència de la recopilació visigoda i l'aparició de noves vies de formulació jurídica. També es pretén conèixer els drets d'àmbit personal que conviuen amb les ordenacions cristianes. II. Es pretén analitzar la formació i recepció del dret comú, analitzant el procés primer de manera general i després a cada regne hispànic. És un moment d'especial interès, ja que es creen els diferents drets territorials hispànics. Es tractarà de comprendre la importància que té la creació jurisprudencial del dret, obra, per tant, de juristes, que permetrà la seva expansió uniforme per les formacions polítiques europees al compàs d'una nova estructuració social i política. III. Es pretén analitzar la instauració de la monarquia hispànica, amb l'afirmació d'un poder real la fonamentació teòrica del qual es produeix des de les formulacions doctrinals dels juristes, absolutistes o contractualistes, a més de la tendència a l'augment de la capacitat legislativa del poder reial i de la seva intervenció en els assumptes del regne. Des d'aquestes coordenades, s'intentarà comprendre la crisi final de la monarquia hispànica i la consolidació de l'absolutisme, amb la corresponent repercussió d'un dret nacional castellanitzant i progressivament antiromanista.

          2.1. TEMA IV. EL PENSAMENT JURÍDIC 4.1. El teocentrisme polític i la concepció subjectiva del dret. 4.2. La república cristiana i la renovació de l’Imperi Romà. 4.3. El iuscentrisme polític, el protagonisme dels juristes i la concepció objectiva del dret. 4.3.1.Competències materials. 4.3.2. Competències formals. 4.3.3. Finalitat. 4.4. El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune. 4.4.1. Origen de l’escola jurídica de Bolonya. 4.4.2. Textos jurídics. 4.4.3. El dret canònic i el seu estudi. 4.5. L’escola dels glossadors i dels comentaristes. 4.6. El dret comú del mar i el Llibre del Consolat de Mar. 4.6.1. La creació del dret. 4.6.2. La fixació del dret i els consolats de mar.

          2.2. TEMA V. LA CORONA DE CASTELLA I LA RECEPCIÓ DEL DRET COMÚ. 5.1. L’ordenament jurídic de Castella. 5.1.1. Els drets municipal i senyorial. 5.1.2. El dret regi i la política legislativa d’Alfons X (1252-1284). 5.1.3. El sistema de fonts del dret castellà i les recopilacions. 5.1.4. Les comunitats basques. 5.1.5. Navarra. 5.1.6. La monarquia universal.

          2.3. TEMA VI. LA CORONA D’ARAGÓ I ELS SEUS ORDENAMENTS JURÍDICS. 6.1. El dret general de la Corona. 6.2. Catalunya. 6.2.1. L’imperi carolingi i el naixement de Catalunya. 6.2.2. La monarquia feudal i la recepció del dret comú (segles XI-XIII). 6.2.3. La monarquia estamental (del final de segle XIII al començament del segle XVIII). 6.3. Aragó. 6.4. València. 6.5. El Regne de Mallorca . 6.6. La guerra de Successió i les seves conseqüències polítiques i jurídiques en el segle XVIII.

3. PART TERCERA: L’ESTAT CONSTITUCIONAL ESPANYOL. OBJECTIUS GENERALS: els temes que corresponen a aquest últim apartat s’ocupen de l’estudi de la revolució burgesa i de la formació de l’Estat liberal. Es preten analitzar les transformacions del segle XIX i comprendre les dues fonts més característiques del dret en aquest temps: els codis i les constitucions.

          3.1. TEMA VII. LA HISTÒRIA DEL CONSTITUCIONALISME. 7.1. Circumstàncies històriques . 7.1,1. La invasió napoleònica. 7.1.2.. La insurrecció americana. 7.1.3. La revolució liberal. 10.2. De l’estat constitucional liberal a l’estat constitucional democràtic i social. 10.3. Constitucionalisme històric espanyol. 10.3.1. Les primeres constitucions. 10.3.2. A partir de la Revolució de 1868. 10.3.2.1 Les constitucions polítiques de la monarquia espanyola. 10.3.2.2. Les constitucions polítiques de les repúbliques espanyoles .

          3.2. TEMA VIII. LA CODIFICACIÓ. 8.1. El codi com a norma. 8.2. El moviment codificador europeu. 8.3. La codificació a Espanya. 11.3.1. La codificació penal. 11.3.2. La codificació mercantil. 11.3.3. La codificació processal. 11.3.4. La codificació civil.

• MONTAGUT I ESTRAGUES, Tomàs (1990). Història del Dret Espanyol (tercera). Barcelona: UOC.
• TOMAS Y VALIENTE, Francisco (1983). Manual de Historia del Derecho Español (cuarta). Madrid: Tecnos.

Activitats d'avaluació:

MÉTODOS DOCENTES Y SISTEMAS DE EVALUACIÓN:

El proceso de aprendizaje de los contenidos de la asignatura se organiza en torno a dos tipos de docencia: la clase expositiva, y comentarios de texto histórico jurídicos.


A. LA CLASE EXPOSITIVA:

La impartirán mayoritariamente los profesores: J. M. Pérez y J. Günzberg.

Se trata de clases teóricas de tipo expositivo-participativo. En este tipo de clases, el profesor se encarga de explicar los conceptos y los elementos esenciales de cada lección, intentando llamar la atención del alumno sobre los aspectos más relevantes del tema.

La información que se explica está en buena medida reflejada en los manuales de los profesores Montagut y Tomás y Valiente. Es posible que los estudiantes asuman algún protagonismo en las clases, ya que han de acudir a las mismas con una lectura previa de las páginas que se van a explicar. El profesor podrá plantear preguntas, debiendo el alumno contestar a cuestiones vinculadas directa o indirectamente con el tema.

La evaluación del proceso de aprendizaje desarrollado a través de las clases expositivas se lleva a cabo mediante dos tipos de prueba:
1. Pruebas de control de cada una de las lecciones: Antes de comenzar la explicación de cada lección los estudiantes realizarán un examen test que acredite que han realizado una lectura básica de los contenidos del tema. Ello sirve para garantizar que la explicación del profesor se hace a unos estudiantes que ya están iniciados en la lección.
2. Las dos pruebas escritas que tienen lugar los días 19 de enero (5 primeros temas del Programa), y 1 de junio (temas 6, 7 y 8 del Programa). Estas pruebas consisten en la resolución por escrito de diversas cuestiones teóricas del programa. La forma de plantearlo podrá ser: tanto a través de preguntas cortas en papel tasado como también en la forma de bateria de preguntas en tipo test. Además, el profesor tendrá en cuenta la actitud mantenida en las clases expositivas por los estudiantes a lo largo del semestre al calificar el examen . En este sentido, aunque la asistencia no es obligatoria, sí constituye un valor positivo de evaluación.

La evaluación de las clases expositivas da lugar al 60% de la calificación final. De este 60% corresponde un 10% a los pruebas de control en forma de test de cada una de las lección del programa, y un 50% a las pruebas finales de cada semestre.

B. COMENTARIOS DE TEXTO:

Las impartirán mayoritariamente los profesores J. M. Pérez, J. Gúnzberg, Tünde Mikes, Judit Valls y Manuel José Vial.

A lo largo del curso se realizarán 8 comentarios de texto. El objetivo que se persigue es que los estudiantes puedan enmarcar los distintos derechos históricos que se exponen en las clases expositivas, dentro de su contexto social, económico y cultural. LA ASISTENCIA ES OBLIGATORIA Y LA PARTICIPACIÓN ACTIVA SERÁ EVALUADA.

Las clases prácticas de Historia del Derecho, consistirán en la realización de 8 comentarios de texto a lo largo del curso. De estos 8 comentarios, 4 se tendrán que redactar en casa y presentar en clase donde se discutirán y se corregirán. Los otros 4 comentarios se redactarán en clase, el profesor previamente indicará al alumno unas lecturas preparatorias para realizar dichos comentarios de texto.

Los 8 comentarios se evaluarán con una nota numérica, de tal manera que el alumno que obtenga una nota media de 5 o superior, que haya presentado todas las prácticas y que además haya asistido a clase como mínimo en 3 de las 4 sesiones semestrales, no deberá realizar el examen final.

C. EVALUACIÓN

Cada uno de estos tipos de docencia tienen su propio sistema de evaluación, el cual repercute en la nota final del estudiante en las siguientes proporciones: pruebas de control de cada tema 10%; examen teórico cuatrimestral de las lecciones del temario 50% y comentarios de texto 40%.

IMPORTANTE:

1. Para facilitar la incorporación y el seguimiento de la asignatura por parte de alumnos extranjeros, las clases en el grupo A (grupo de mañana) y grupo C (tarde) se impartirán en catalán, mientras que las clases en el grupo B (mañana) se impartirán en castellano.

2. Los exámenes teóricos y las pruebas de control únicamente se celebrarán en las fechas oficiales señaladas en la ficha docente.

3. Las revisiones de examen sólo se realizan en la fecha (día, hora y lugar) que se señalará el día en que se celebren las pruebas o con la publicación de los listados de notas.

4. Fuera de las fechas señaladas no se celebrarán ningún tipo de examen teórico, pruebas de control o revisión de examen, salvo casos imprevistos y extraordinarios, respaldados documentalmente y a valorar por el Área de Historia del Derecho.

5. El aprobado es la nota numérica 5 o superior. Para hacer la nota media final de esta asignatura es necesario haber aprobado las dos partes, es decir, el primero y segundo cuatrimestre.

6. En cada cuatrimestre la nota final es la suma de las notas de las siguientes pruebas, en la proporción: 10% pruebas control, 50 % examen teórico y 40% de los comentarios de texto. Para hacer media entre todas estas notas es necesario sacar una nota numérica de 4 o superior en los examenes teóricos y en los comentarios de texto.

• Antecedents i trajectòria de les institucions laborals espanyoles en el marc jurídic europeu
• Història de les constitucions i de la codificació
• La tradició jurídica europea I (introducció i dret patrimonial)
• La tradició jurídica europea II (dret de família i dret de successions)