Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
L'assignatura és una introducció a les tecnologies informàtiques apicables a la recerca en ciències humanes. El seu objectiu és familiaritzar l'estudiant amb repositoris documentals i amb altres insruments que permetin obtenir, catalogar i analitzar documentació amb rapidesa, agilitat i eficàcia. Al mateix temps, l'estudiant adquirirà habilitats en el disseny i gestió de programari i d'utilitats que puguin ser emprades creativamente en el tractament i l'anàlisi de la informació que es gestiona habitualment en els camps de recerca propis del màster (textual, visual, auditiva)
Crèdits:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
SADURNI MARTI CASTELLA  / ENRIC SAGUER HOM
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CB4  Dominar les metodologies i tècniques d'investigació d'una manera prou obert per aplicar-les i renovar-les en el futur de forma autònoma.
  • CE6  Analitzar i interpretar, amb el màxim rigor acadèmic, i en la seva forma original, les fonts primàries de les investigacions en ciències humanes, ja siguin documentals, materials o iconogràfiques.

Altres Competències

  • Resultats d'aprenentatge: el coneixement de les diverses aplicacions possibles de les noves tecnologies en investigacions humanístiques; una iniciació en el maneig de les principals bases de dades, de les tècniques d’edició digital de textos així com de les tècniques de representació gràfica.

Continguts

1. Noves aplicacions i recursos per a l'estudi de la Llengua i la Literatura

          1.1. L’estandardització i codificació de les dades: Avantatges i inconvenients. Els conceptes de ‘text’, ‘hipertext’, ‘edició’ i ‘hiperedició’.

          1.2. L’edició de textos a l’era de la informàtica: Word, Libreoffice, Adobe InDesign, Classical Text Editor, etc.

          1.3. L’intercanvi d’informació a la Xarxa: la recerca d’un estàndard. SGML i les seves evolucions; HTML; XML; la Text Encoding Initiative (TEI) — Biblioteques digitals: nocions generals i bases per a la seva construcció.

          1.4. Noves tecnologies per a la classificació i l’estudi dels manuscrits i els impresos: de la fitxa a les grans co?leccions digitals. El projecte TRAME. NarpanDB i els seus projectes. El projecte CPHL i The Canterbury Tales Project. El software de Scholarly Digital Editions. L’IRHT i les seves bases de dades. The Atlas of Early Printing (Iowa), Early European Books (ProQuest) i altres fonts d’informació bibliogràfica.

2. Noves aplicacions i recursos per a la Història: Gestors de bases de dades

          2.1. Les bases de dades i la recerca històrica: 1.El procés de recerca històrica i les bases de dades. Peculiaritats i problemes. Documentació estructurada i no estructurada. --- 2. Tipus de bases de dades segons l’estructuració de la informació: planes, relacionals i orientades a objectes. --- 3. Bases relacionals i bases documentals Dos models de SGBD: Knosys i Acces. Objectius, potencialitat i limitacions: procediments de recuperació i tractament de la informació. --- 4. Presentació del cas-exemple: Una BD de dispeses d’amonestació matrimonial.

          2.2. Introducció a ACCES. Exploració de les eines de consulta d’ACCES: 1. Introducció a Acces. Els tipus d’objecte bàsics: taules, formularis i consultes. La finestra de relacions. --- 2. Fer consultes a una base Acces (I). Tipus de consulta. Consultes simples. Consultes de selecció multitaula. Criteris de camp. --- 3. Utilització d’expressions en una consulta. Sintaxi d’expressions. Els elements d’una expressió. El generador d’expressions. Controls calculats en una consulta. Consultes de selecció totalitzades. Consulta de taula de referències creuades

          2.3. Integració d’ACCES i EXCEL en el procés d’anàlisi de dades. Generació de gràfics a partir de consultes. De la consulta d’ACCES a la cartografia: La generació de mapes amb Mapviewer

          2.4. Creuament de bases de dades: 1. La integració de dades de procedència diversa. Importació de taules i consultes en ACCES. --- 2. Record Linkage: historiografia i usos --- 3. Principis i bases del Nominal Record Linkage. Algorismes laxos, algorismes estrictes. La selecció de l’algorisme òptim. Algorismes múltiples

          2.5. De les bases NoSQL al big data

          2.6. Projecció de dades en taules i mapes digitals

3. Mètodes de representació gràfica

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Prova d'avaluació 3,00 26,00 0 29,00
Resolució d'exercicis 0 15,00 0 15,00
Sessió expositiva 8,00 20,00 0 28,00
Sessió pràctica 28,00 50,00 0 78,00
Total 39,00 111,00 0 150

Bibliografia

  • Bernardo Ares, José Manuel de (2005 ). Historia e informática : metodología interdisciplinar de la investigación històrica . Córdoba: Universidad de Córdoba. Servicio de Publicaciones :CajaSur. Catàleg
  • Cameron, Sonja (2005 ). Using computers in history : Sonja Cameron and Sarah Richardson . Basingstoke [etc.]: Palgrave Macmillan. Catàleg
  • Camões, Jorge (2016). Data at Work. Best practices for creating effective charts and information graphics in Microsoft Excel,. Berkeley: New Riders.
  • Elmasri, Ramez (cop. 2007 ). Fundamentos de sistemas de bases de datos (5 ed.). Madrid [etc.]: Pearson Addison Wesley. Catàleg
  • Genet, J.Ph. & Zorzi, A. (2011). Les historiens et l’informatique: Un métier à réinventer. Roma: École Française de Rome.
  • Graham, S.; Milligan, I. & Weingart, S. (2015). The Historian's Macroscope: Big Digital History. Imperial College Press. Recuperat , a http://www.themacroscope.org/2.0/
  • Greenstein, Daniel I (cop. 1994 ). A historian's guide to computing . Oxford [etc.]: Oxford University Press. Catàleg
  • Harvey, Charles (1996 ). Databases in historical research : theory, methods and applications . Basingstoke: Macmillan. Catàleg
  • Marcos Marín, F. A (1994). Informática y humanidades. Madrid : Gredos.
  • Martín Moraleja, José Carlos (1998 ). Informàtica aplicada a les ciències humanes i socials . Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Catàleg
  • Sistac i Planas, Jaume (2005 ). Bases de dades . Barcelona: UOC. Catàleg
  • Towsend, S. et al. (1999). Digitising History. A Guide to Creating Digital Resources from Historical Docume. Arts and Humanities Data Service .

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Prova 1: Codificació de textos en format TEI 30 No
Prova 2: Resolució d'exercicis de consulta i manipulació de bases de dades Capacitat de maneig de bases amb gran quantitat de dades.
Comprensió dels procediments d'interrogació de bases de dades
45
Prova 3: Resolució d'exercicis de representació gràfica Habilitat en la generació de representacions gràfiques. 15 No

Qualificació

La nota final sortirà de la mitjana ponderada dels exercicis proposats per cada professor. El 10% restant s'avaluarà a partir de la participació i l'assistència regular a les sessions.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
El No Presentat només s'atorgarà quan l'alumne no hagi realitzat cap dels exercicis d'avaluació proposats.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Mentre perduri el periode excepcional decretat pel rector de la UdG i acordat en el Consell Interuniversitari de Catalunya, les tutories es faran sempre a través de Google Meet. Caldrà sol·licitar cita prèvia i acordar l'hora d'entrada a la reunió.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Ara per ara es preveu que totes les sessions del curs puguin ser presencials i siguin un espai d'interacció amb els alumnes. En el cas que no això no fos possible, s'utilitzarà google meet com a plataforma per a realitzar les sessions mitjançant videoconferència.

La plataforma Moodle serà l'espai que s'utilitzarà per distribuir materials de l'assignatura. Sempre que sigui necessari mantenir feed-back s'utilitzaran les tasques i altres eines de la mateixa plataforma.

Els resultats dels exercicis es comunicaran a través de Moodle.

Observacions

Cada professor proporcionarà als estudiants una bibliografia recomanada per a cada tema.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En el cas que s'hagi de reduir l'activitat presencial, les activitats previstes continuaran realitzant-se de manera virtual a través de videoconferències amb google meet i dels materials penjats a Moodle. Es mantindrà el calendari i horari previst per a les sessions tant si són presencials com virtuals.

Modificació de l'avaluació:
Les condicions d'avaluació no es modificaran en el cas de reducció de l'activitat presencial. Tots els exercicis, proves i treballs es lliuraran a través de tasques habilitades amb aquesta finalitat al Moodle de l'assignatura.

Tutoria i comunicació:
Per qualsevol incidència, es pot contactar amb els tutors a través del seu correu electrònic institucional. Si cal, es pot concertar una sessió de videoconferència amb google Meet.