Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Estudi i anàlisi dels signes escènics en la seva configuració retòrica, de la semiologia de la representació teatral, de les bases de la teoria dramàtica i del seu trasllat en les sintaxis escèniques contemporànies. Estudi i anàlisi de les teories de la representació de les diferents etapes històriques i la seva plasmació interpretativa. Aprofundiment.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
CAROLINA MARTINEZ LOPEZ
Idioma de les classes:
Català (10%), Castellà (80%), Anglès (10%)

Competències

  • B2 Llegir, comprendre i comentar textos.
  • E7 Identificar i analitzar les teories dramàtiques.
  • E8 Aplicar i analitzar les reflexions teòriques sobre el fet escènic.
  • E13 Llegir, analitzar i reflexionar sobre les necessitats de representació de l'individu contemporani en funció del seu present polític, econòmic i social.

Continguts

1. La construcció de l'escena moderna

          1.1. Wagner i l'obra d'art total com a antecedent de l'escena moderna

          1.2. Les propostes utòpiques de Adolphe Appia i Gordon Craig

          1.3. La dansa i la gimnàstica rítmica: Loïe Fuller, Isadora Duncan, É. Jacques-Dalcroze, Rudolph Laban, Mary Wigman

2. El teatre en l'època de les avantguardes. Teatre i abstracció

          2.1. Teatre futurista i teatre dadà (Hugo Ball i el Cabaret Voltaire, i Kurt Schwitters i el Teatro Merz). El teatre a la Bauhaus: Schreyer i el Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer

          2.2. Les grans col·laboracions artístiques. Fernand Léger, Picabia i els Ballets suecs. Parade. Les propostes escèniques de Schönberg i Kandinsky

          2.3. L'escena espanyola a l'època de les avantguardes

3. Els grans innovadors i la nova pedagogia actoral

          3.1. Introducció a la pedagogia actoral a Occident

          3.2. Stanislavski i el Teatre d’Art de Moscou. El sistema Stanislavski

          3.3. La Biomecànica de Meyerhold

          3.4. La pedagogia de Copeau i la manyaga corporal de Decroux

          3.5. Brecht i el teatre èpic

          3.6. Piscator i el teatre polític

          3.7. Artaud i la destrucció del teatre

          3.8. Michael Chéjov i l'Actors Studio de Nova York

          3.9. El “teatre pobre” de Grotowski

          3.10. Eugenio Barba i el Odin Teatret. El tercer teatre. L'Antropologia teatral i el nivell pre-expressiu de l'actor. Òpera xinesa, teatre Nô, teatre Kabuki, dansa Odissi, teatre Kathakali, teatre balinès

          3.11. Darío Fo com a continuador contemporani de la commedia dell’arte

4. Els nous camins de l'escena

          4.1. Del text al happening. John Cage i Merce Cunningham. L'escena neoyorkina. The Living Theatre, The Open Theatre, The Performance Group, Wooster Group, el Café La Mama, The Bread & Puppet

          4.2. Ariane Mnouchkine i el Théâtre du Soleil

          4.3. Tadeusz Kantor i el “teatre de la mort”

          4.4. “L’espai buit” de Peter Brook

          4.5. El cas espanyol. Els Joglars, Els Comediants, La Fura dels Baus, La Cuadra, Sara Molina, Legaleón Teatro, Carles Santos, La Zaranda

          4.6. Dramatúrgies complexes: Heiner Müller, Bob Wilson, Richard Foreman, Jan Fabre

          4.7. La dansa postmoderna. Simone Forti, Yvonne Rainer, Steve Paxton, Trisha Brown,...

          4.8. Pina Bausch i el naixement de la Dansa-teatre. Anne Teresa De Keersmaeker, Wim Wandekeybus, DV-8

5. Últimes tendències escèniques

          5.1. El teatre de les imatges: Krystian Luppa, Jan Lawers and The Needcompany, Robert Lepage, Frank Castorf, Christoph Marthaler, La Carnicería Teatre, Angélica Liddell, L'Alakran

          5.2. La dansa contemporània a Espanya: La Ribot, Mal Pelo, Mónica Valenciano, Cesc Gelabert, Àngels Margarit, Olga Mesa, Israel Galván

          5.3. L'escena llatinoamericana. El nou teatre argentí (Rafael Spregelburd, Daniel Veronese i El Perifèric d'Objectes, Ricardo Bartís, Alejandro Tantaniáin, Beatriz Catani); el “Teatre de l'oprimit” d'Augusto Boal (Brasil); el Teatre documental de Mapa Teatre (Colòmbia); Yuyachkani (Perú)

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 30 90 120
Classes expositives 30 0 30
Total 60 90 150

Bibliografia

  • Alcázar, Josefina (1998). La cuarta dimensión del teatro. Tiempo, espacio y vídeo en la escena moderna. México: INBA.
  • Artaud, Antonin (1978). El teatro y su doble. Barcelona: Edhasa.
  • Barba, Eugenio (1987). Más allá de las islas flotantes. México: Firpo & Dobal.
  • Baril, Jacques (1987). La danza moderna. Barcelona: Paidós.
  • Berthold, Margot (1974). Historia social del teatro. Madrid: Guadarrama.
  • Boal, Augusto (1980). Teatro del oprimido. México: Nueva Imagen.
  • Brecht, Bertolt (1983). Escritos sobre teatro. Buenos Aires: Nueva Visión.
  • Brook, Peter (2012). El espacio vacío. Barcelona: Península.
  • Craig, Edward Gordon (1987). El arte del teatro. México: UNAM-GECSA.
  • Chéjov, Michael (1999). Sobre la técnica de la actuación. Barcelona: Alba Editorial.
  • Colomé, Delfín (1989). El indiscreto encanto de la danza. Madrid: Turner.
  • Duncan, Isadora, y Sánchez, J.A. (ed.) (2003). El arte de la danza y otros escritos. Madrid: Akal.
  • Goldberg, Roselee (2002). Performance Art. Madrid: Destino.
  • Grotowsky, Jerzy (1980). Teatro laboratorio. Barcelona: Tusquets.
  • Innes, Christopher (1981). El teatro sagrado. El ritual y la vanguardia. México: F.C.E..
  • Kantor, Tadeusz (1984). El teatro de la muerte. Buenos Aires: Ed. de la Flor.
  • Lehmann, Hans-Thies (2016). Teatro posdramático. Murcia: CENDEAC.
  • Lepecki, André (2009). Agotar la Danza. Performance y política del movimiento. Centro Coreográfico Galego/ Mercat de les Flors/ Aula de Danza (UAH).
  • Meyerhold, Vsevolod E. (1992). Textos teóricos. Madrid: A.D.E..
  • Oliva, César y Torres Monreal, Francisco (2000). Historia básica del arte escénico. Madrid: Cátedra.
  • Pavis, Patrice (1993). Diccionario del teatro (Dramaturgia, estética, semiología). Barcelona: Paidós.
  • Piscator, Erwin (2001). Teatro político. Hondarribia: Hiru.
  • Salvat, Ricard (1981). Historia del teatro moderno. Barcelona: Península.
  • Sánchez, José Antonio (1994). Dramaturgias de la imagen (3ª Ed. 2002). Universidad de Castilla-La Mancha.
  • Sánchez, José Antonio (1999). La escena moderna. Antología de manifiestos y textos sobre teatro de vanguardia. Madrid: Akal.
  • Stanislavskij, Konstantin S. (2013). Mi vida en el arte. Barcelona: Alba Editorial.
  • Stanislavskij, Konstantin S. (2011). La construcción del personaje. Madrid: Alianza Editorial.
  • Szondi, Peter (2011). Teoría del drama moderno : (1880-1950). Tentativa sobre lo trágico. SL Dykinson.
  • Watson, Ian (2000). Hacia un tercer teatro: Eugenio Barba y el Odin Teatret. Ñaque Editora.
  • Archivo virtual de las artes escénicas. Recuperat , a http://artesescenicas.uclm.es/
  • Ubu. Recuperat , a http://ubuweb.com/

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes magistrals Assistència a classe, actitud i participació 10
Anàlisi de textes i continguts audiovisuals escènics Participació activa en la classe, seminaris i debats 15
Treballs escrits de recerca i reflexió personal Maduresa, implicació en la reflexió, punt de vista propi 15
Presentació en classe d'un treball teòric o teòric-pràctic juntament amb documentació audiovisual L'adequació del tema, el llenguatge correcte i la creativitat en l'escriptura, així com la justificació i raonament en el context de l'assignatura 30
Examen final Coneixement de l'assignatura, maduresa, implicació en la reflexió, punt de vista propi 30

Qualificació

És obligatori aprovar cadascuna de les activitats d'avaluació per poder superar l'assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de No Presentat s'esdevindrà quan l'alumne no presenti els treballs escrits, no faci la presentació del treball tèoric-pràctic o no es presenti a l'examen final.