Dades generals

Curs acadèmic:
2018
Descripció:
Estudi i anàlisi dels signes escènics en la seva configuració retòrica, de la semiologia de la representació teatral, de les bases de la teoria dramàtica i del seu trasllat en les sintaxis escèniques contemporànies. Estudi i anàlisi de les teories de la representació de les diferents etapes històriques i la seva plasmació interpretativa. Aprofundiment.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
CAROLINA MARTINEZ LOPEZ
Idioma de les classes:
Català (10%), Castellà (80%), Anglès (10%)

Competències

  • B2 Llegir, comprendre i comentar textos.
  • E7 Identificar i analitzar les teories dramàtiques.
  • E8 Aplicar i analitzar les reflexions teòriques sobre el fet escènic.
  • E13 Llegir, analitzar i reflexionar sobre les necessitats de representació de l'individu contemporani en funció del seu present polític, econòmic i social.

Continguts

1. La construcció de l'escena moderna

          1.1. Wagner i l'obra d'art total com a antecedent de l'escena moderna

          1.2. Les propostes utòpiques de Adolphe Appia i Gordon Craig

          1.3. La dansa i la gimnàstica rítmica: Loïe Fuller, Isadora Duncan, É. Jacques-Dalcroze, Rudolph Laban, Mary Wigman

2. El teatre en l'època de les avantguardes. Teatre i abstracció

          2.1. Teatre futurista i teatre dadà (Hugo Ball i el Cabaret Voltaire, i Kurt Schwitters i el Teatro Merz). El teatre a la Bauhaus: Schreyer i el Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer

          2.2. Les grans col·laboracions artístiques. Fernand Léger, Picabia i els Ballets suecs. Parade. Les propostes escèniques de Schönberg i Kandinsky

          2.3. L'escena espanyola a l'època de les avantguardes

3. Els grans innovadors i la nova pedagogia actoral

          3.1. Introducció a la pedagogia actoral a Occident

          3.2. Stanislavski i el Teatre d’Art de Moscou. El sistema Stanislavski

          3.3. La Biomecànica de Meyerhold

          3.4. La pedagogia de Copeau i la manyaga corporal de Decroux

          3.5. Brecht i el teatre èpic

          3.6. Piscator i el teatre polític

          3.7. Artaud i la destrucció del teatre

          3.8. Michael Chéjov i l'Actors Studio de Nova York

          3.9. El “teatre pobre” de Grotowski

          3.10. Eugenio Barba i el Odin Teatret. El tercer teatre. L'Antropologia teatral i el nivell pre-expressiu de l'actor. Òpera xinesa, teatre Nô, teatre Kabuki, dansa Odissi, teatre Kathakali, teatre balinès

          3.11. Darío Fo com a continuador contemporani de la commedia dell’arte

          3.12. Augusto Boal i el "Teatre de l'oprimit"

4. Els nous camins de l'escena

          4.1. Del text al happening. John Cage i Merce Cunningham. L'escena neoyorkina. The Living Theatre, The Open Theatre, The Performance Group, Wooster Group, el Café La Mama, The Bread & Puppet

          4.2. Ariane Mnouchkine i el Théâtre du Soleil

          4.3. Tadeusz Kantor i el “teatre de la mort”

          4.4. “L’espai buit” de Peter Brook

          4.5. El cas espanyol. Els Joglars, Els Comediants, La Fura dels Baus, La Cuadra, Sara Molina, Legaleón Teatro, Carles Santos, La Zaranda

          4.6. Dramatúrgies complexes: Heiner Müller, Bob Wilson, Richard Foreman, Jan Fabre

          4.7. La dansa postmoderna. Simone Forti, Yvonne Rainer, Steve Paxton, Trisha Brown,...

          4.8. Pina Bausch i el naixement de la Dansa-teatre. Anne Teresa De Keersmaeker, Wim Wandekeybus, DV-8

5. Últimes tendències escèniques i l'estètica d'allò performatiu. Teatralitats expandides

          5.1. El teatre de les imatges: Krystian Luppa, Jan Lawers and The Needcompany, Robert Lepage, Frank Castorf, Christoph Marthaler, La Carnicería Teatre, Angélica Liddell, L'Alakran

          5.2. El nou teatre documental i polític

          5.3. La dansa contemporània a Espanya: La Ribot, Mal Pelo, Mónica Valenciano, Cesc Gelabert, Àngels Margarit, Olga Mesa, Israel Galván

          5.4. La nova escena llatinoamericana

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 30 60 90
Classes expositives 30 0 30
Elaboració de treballs 10 20 30
Total 70 80 150

Bibliografia

  • Alcázar, Josefina (1998). La cuarta dimensión del teatro. Tiempo, espacio y vídeo en la escena moderna. México: INBA.
  • Artaud, Antonin (1978). El teatro y su doble. Barcelona: Edhasa.
  • Barba, Eugenio (1987). Más allá de las islas flotantes. México: Firpo & Dobal.
  • Baril, Jacques (1987). La danza moderna. Barcelona: Paidós.
  • Berthold, Margot (1974). Historia social del teatro. Madrid: Guadarrama.
  • Boal, Augusto (1980). Teatro del oprimido. México: Nueva Imagen.
  • Brecht, Bertolt (1983). Escritos sobre teatro. Buenos Aires: Nueva Visión.
  • Brook, Peter (2012). El espacio vacío. Barcelona: Península.
  • Craig, Edward Gordon (1987). El arte del teatro. México: UNAM-GECSA.
  • Chéjov, Michael (1999). Sobre la técnica de la actuación. Barcelona: Alba Editorial.
  • Colomé, Delfín (1989). El indiscreto encanto de la danza. Madrid: Turner.
  • Duncan, Isadora, y Sánchez, J.A. (ed.) (2003). El arte de la danza y otros escritos. Madrid: Akal.
  • Fischer-Lichte, Erika (2017). Estética de lo performativo. Madrid: Abada.
  • Goldberg, Roselee (2002). Performance Art. Madrid: Destino.
  • Grotowsky, Jerzy (1980). Teatro laboratorio. Barcelona: Tusquets.
  • Innes, Christopher (1981). El teatro sagrado. El ritual y la vanguardia. México: F.C.E..
  • Kantor, Tadeusz (1984). El teatro de la muerte. Buenos Aires: Ed. de la Flor.
  • Lehmann, Hans-Thies (2016). Teatro posdramático. Murcia: CENDEAC.
  • Lepecki, André (2009). Agotar la Danza. Performance y política del movimiento. Centro Coreográfico Galego/ Mercat de les Flors/ Aula de Danza (UAH).
  • Meyerhold, Vsevolod E. (1992). Textos teóricos. Madrid: A.D.E..
  • Oliva, César y Torres Monreal, Francisco (2000). Historia básica del arte escénico. Madrid: Cátedra.
  • Pavis, Patrice (1993). Diccionario del teatro (Dramaturgia, estética, semiología). Barcelona: Paidós.
  • Piscator, Erwin (2001). Teatro político. Hondarribia: Hiru.
  • Salvat, Ricard (1981). Historia del teatro moderno. Barcelona: Península.
  • Sánchez, José Antonio (1994). Dramaturgias de la imagen (3ª Ed. 2002). Universidad de Castilla-La Mancha.
  • Sánchez, José Antonio (1999). La escena moderna. Antología de manifiestos y textos sobre teatro de vanguardia. Madrid: Akal.
  • Stanislavskij, Konstantin S. (2013). Mi vida en el arte. Barcelona: Alba Editorial.
  • Stanislavskij, Konstantin S. (2011). La construcción del personaje. Madrid: Alianza Editorial.
  • Szondi, Peter (2011). Teoría del drama moderno : (1880-1950). Tentativa sobre lo trágico. SL Dykinson.
  • Watson, Ian (2000). Hacia un tercer teatro: Eugenio Barba y el Odin Teatret. Ñaque Editora.
  • Archivo virtual de las artes escénicas. Recuperat , a http://artesescenicas.uclm.es/
  • Ubu. Recuperat , a http://ubuweb.com/

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes magistrals Participació activa en classe 5
Anàlisi de continguts escènics i textos teòrics Capacitiat d'anàlisi i d'extracciò d'informació d'un espectacle teatral. Anàlisi i comprensió de textos teòrics 15
Treball tèoric de recerca sobre un creador contemporani que es complementarà amb un treball pràctic Capacitat per desenvolupar una petita recerca tèorica i elaborar un discurs, fent servir correctament referències i bibliografia 20
Treball pràctic derivat d'un treball de recerca teòrica previ sobre un creador Creativitat, adequació a la recerca prèvia, coherència, comunicabilitat, expressió, interès del procès 20
Examen final Coneixement de l'assignatura, maduresa, implicació en la reflexió, punt de vista propi 40

Qualificació

Serà obligatori assistir com a mínim a un 70% de les sessions per poder ser avaluat de l'assignatura. La nota de l'examen final haurà de ser com a mínim d'un 4 per poder fer mitjana amb la resta de les assigantures.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de No Presentat s'esdevindrà quan l'alumne no presenti el treball tèoric-pràctic o no es presenti a l'examen final.

Observacions

Serà obligatori assistir com a mínim a un 70% de les sessions per poder ser avaluat de l'assignatura