Dades generals

Curs acadèmic:
2018
Descripció:
Estudi i anàlisi dels textos fonamentals de la literatura dramàtica universal com a instruments de representació dins un context històric, cultural, polític i social. Estudi dels seus valors literaris i de les diferents corrents literàries que emmarquen aquests textos i el seu significat com a codis d’interpretació ideològics, estètics i polítics de cada època.
Crèdits ECTS:
8

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOSE LUIS CORAZON ARDURA  / CAROLINA MARTINEZ LOPEZ
Idioma de les classes:
Català (80%), Castellà (10%), Anglès (5%), Francès (5%)

Grup B

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOSE LUIS CORAZON ARDURA  / CAROLINA MARTINEZ LOPEZ
Idioma de les classes:
Català (80%), Castellà (10%), Anglès (5%), Francès (5%)

Competències

  • B1 Compilar, seleccionar, avaluar i transmetre informació de manera eficaç i eficient, segons objectius específics i de diferent precedència i format.
  • B2 Llegir, comprendre i comentar textos.
  • B3 Comunicar-se de manera efectiva, oralment i per escrit.
  • E5 Identificar, analitzar i utilitzar les tècniques de l'escriptura teatral.
  • E9 Llegir, analitzar i contextualitzar la literatura dramàtica.
  • E10 Utilitzar eines per desenvolupar la imaginació escènica.

Continguts

1. INTRODUCCIÓ AL TEXT DRAMÀTIC. La relació entre el text dramàtic i la representació teatral. Estructura bàsica del text dramàtic. Caràcter i tipus del diàleg dramàtic. La noció de personatge teatral. Anàlisi de l’estructura de la trama dramàtica. El temps i l’espai en el text dramàtic.

2. EL TEATRE GREC. Context social i polític de la literatura dramàtica grega. Caràcter de l’espectacle teatral grec. Els poetes tràgics: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Etapes i autors de la comèdia grega.

3. EL TEATRE A ROMA. Context social i polític de la literatura dramàtica llatina. Desenvolupament del teatre a Roma. La comèdia romana: Plaute i Terenci. L’obra tràgica de Sèneca.

4. EL TEATRE MEDIEVAL. Context social i polític de la literatura dramàtica a l'Edat Mitjana. Formes de la literatura dramàtica medieval.

5. LA RENOVACIÓ TEATRAL AL RENAIXEMENT I BARROC. Teoria i pràctiques teatrals a l'Edat Moderna. Els nous teatres. La comèdia italiana renaixentista: Niccolò Machiavelli. Lectura de "La mandràgora". El naixement de la commedia dell'arte. El teatre espanyol del Segle d'Or: Lope de Vega, Calderón de la Barca i Francesc Fontanella. Lectura de "Fuenteovejuna" i "La vida es sueño". El classicisme francès: Corneille, Racine i Molière. Lectura de "Fedra" i "Tartuf".

6. SHAKESPEARE. El Renaixement i el Barroc anglesos. El teatre elisabetià: context sociocultural, espectacle teatral, autors dramàtics. L’obra de Kyd, Marlowe, Jonson. El cànon shakespearià: tipologia, caràcter i evolució. Les obres històriques. Els "romances". Usos i formes de la comèdia. Les formes de la tragèdia shakespeariana.

7. LA LITERATURA DRAMÀTICA DEL SEGLE XVIII. NEOCLASSICISME. Les idees de la Il·lustració i l’exportació del classicisme a Europa. Comèdia, tragèdia i drama burgés. França: Marivaux i Beaumarchais. Espanya: Moratín. Itàlia: L’herència de la "commedia dell’arte" i l’obra de Goldoni. Anglaterra: David Garrick. Anàlisi de "La locandiera" de Goldoni.

8. PREROMÀNTICS I ROMÀNTICS. El Sturm und Drang alemán. Lessing, Goethe y Schiller.Anàlisi de "Woyzeck" de Büchner. El melodrama. Teatre romàntic francès i espanyol: Víctor Hugo, Dumas, Zorrilla. El naixement d l'òpera i els seus components principals.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 24 44 68
Classes participatives 48 48 96
Prova d'avaluació 8 28 36
Total 80 120 200

Bibliografia

  • Allegri, Luigi (2011). Teatro e spettacolo nel Medioevo (11). Bari: laterza.
  • Aubrun, Charles Vincent (1968 ). La Comedia española : 1600-1680 . Madrid: Taurus. Catàleg
  • Berthold, Margot (1974 ). Historia social del teatro . Madrid: Guadarrama. Catàleg
  • Bloom, Harold (2005). ¿Cómo leer y por qué?. Anagrama.
  • Brockett, Oscar G (cop. 2007 ). History of the theatre . Boston: Allyn and Bacon. Catàleg
  • Jung, Carl Gustav (2015). Los arquetipos y lo inconsciente colectivo. En Carl Gustav Jung, Obra Completa: . Madrid: Trotta.
  • Jung, Carl Gustav (1995). El hombre y sus símbolos. Barcelona: Paidós Ibérica.
  • Leal Duart, Julio (2007). El teatro francés de Corneille a Beaumarchais. Madrid: Síntesis.
  • Massip, Francesc (2007- ). Història del teatre català . Tarragona: Arola. Catàleg
  • Oliva, César (2003 ). Historia básica del arte escénico (7a ed. ampliada). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Pandolfi, Vito (1989-1993 ). Història del teatre . Barcelona: Institut del Teatre. Catàleg
  • Pavice, Patrice (1984). Diccionario del teatro. Dramaturgia, Semiología, Estética. Barcelona: Paidós.
  • Rodríguez Adrados, Francisco (cop. 1999 ). Del teatro griego al teatro de hoy . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Russell Brown, John (ed.) (1995). Oxford Illustrated History of the Theatre. Oxford: Oxford University Press.
  • VV.AA. (2013). Teatro español de los Siglos de Oro. Madrid: Visor.
  • Wiles, David (2000 ). Greek theatre performance : an introduction . Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Wiles, David (2003 ). A Short history of western performance space . Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Wickham, Glynne William Gladstone (1992 ). A History of the theatre (2nd ed.). London: Phaidon. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes magistrals Actitud i participació activa 10
Treballs sobre textos dramàtics Anàlisi i comprensió del text. Capacitat creativa i maduresa per portar al llenguatge audiovisual un text dramàtic 50
Proves sobre les lectures obligatòries del programa Bona redacció: faltes d'ortografia, sintaxi i nivell semàntic correcte. Encert en l'anàlisi dels continguts, riquesa en la comparació amb altres obres i autors. Correcte contextualització històrica. Empra de referències bibliogràfiques proporcionades. 40

Qualificació

L'estudiant haurà de treure un mínim de 4 sobre 10 a les proves sobre les lectures obligatòries per poder fer mitjana amb la resta de tasques avaluables.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de NO Presentat s'esdevnidrà quan l'alumne no presenti les tasques demanades o no es presenti a les proves de lectura obligatòries.