Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2021
Descripció:
Estudi de l'ordenament jurídic en matèria del títols valors de natura canviària, el concurs de creditors i els contractes mercantils
Crèdits ECTS:
4

Grups

Grup D1

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Víctor Martínez Mulero
Idioma de les classes:
Català (90%), Castellà (10%)

Grup D2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Víctor Martínez Mulero
Idioma de les classes:
Català (10%), Castellà (90%)

Competències

  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CE2. Conèixer l'ordenament jurídic, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cadascun dels sectors de l'ordenament jurídic: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret del Treball, Dret Mercantil, Dret Financer i Tributari i en Dret Internacional Privat
  • CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat

Continguts

1. CAT.

2. TÍTOL PRIMER. DRET DELS TÍTOLS VALOR

3. Lliçó 1. Teoria general: concepte, funció, sistema i classes de títols valor

4. 1.1.Concepte i funció econòmica dels títols valor. 1.2.Qüestions terminològiques. 1.3.La necessitat d’una construcció jurídica de la categoria. 1.4.Els títols valor i la manipulació dels emesos en massa. 1.5.La ruptura de la unitat de representació dels valors. 1.6.La seguretat del tràfic com a finalitat essencial del sistema. 1.7.L’autonomia com a principi destinat a resoldre qüestions de titularitat. 1.8.La literalitat com a principi destinat a resoldre qüestions de contingut de drets. 1.9.Les relacions entre el pla cartular i els negocis subjacents. 1.10.Les disputes doctrinals sobre l’origen dels drets cartulars. 1.11.Els criteris de classificació. A) La forma de designació del titular. B) El tipus de relació amb els negocis subjacents. C) El contingut de drets.

5. Lliçó 2. Introducció i naturalesa jurídica de la lletra de canvi

6. 2.1.Noció i funció econòmica. 2.2.Origen històric. 2.3.Sistemes canviaris i unificació del règim canviari. 2.4.La reforma espanyola del règim canviari. 2.5.El problema de la naturalesa jurídica: A) Negoci subjacent i negoci canviari. B) La relació cartular inter partes i inter-tertios. 2.6.Breu esbós de les doctrines canviàries. 2.7.Una proposta constructiva que tingui en compte el règim positiu d’accions i excepcions.

7. Lliçó 3. Emissió i requisits formals de la lletra de canvi

8. 3.1.L’emissió de la lletra i les declaracions canviàries. 3.2.Descripció dels requisits formals de la lletra. 3.3.La representació. 3.4.La lletra en blanc i la lletra incompleta. 3.5.Clàusules potestatives. 3.6.El suplement de la lletra. 3.7.Pluralitat d’exemplars i còpies. 3.8.Pèrdua, sostracció i destrucció de la lletra. Caràcter general del règim establert per als títols canviaris.

9. Lliçó 4. La circulació de la lletra de canvi, la seva acceptació i la seva garantia

10. 4.1.Les finalitats del règim jurídic de la circulació. 4.2.L’endós i els seus efectes. 4.3.Classes d’endós. 4.4.La transmissió de la lletra sense endós. 4.5.La cessió de la provisió. 4.6.L’endós i l’operació bancària del descompte. 4.7. Concepte i naturalesa jurídica de l’acceptació. 4.8.L’obligació d’acceptar la lletra: el «vell» problema de la provisió. 4.9.Regulació legal: A) Presentació a l’acceptació; B) Formes d’acceptació i contingut de la declaració; C) Efectes de l’acceptació 4.10.Conseqüències de la falta d’acceptació.6.1.Formes de garantir el crèdit canviari. 4.11.L’aval. Concepte i natura i règim jurídic: a) Declaració canviària d’aval; b) Efectes de l’aval.

11. Lliçó 5. El compliment de l’obligació canviària i les accions en cas d’incompliment

12. 5.1.El venciment de la lletra de canvi. 5.2.La renovació canviària. 5.3.La presentació al pagament. 5.4.El pagament de la lletra i la seva acreditació. 5.5.El regrés. 5.6.Breu referència a la intervenció de la lletra de canvi. 5.7.Introducció al sistema d’accions. El sistema d’excepcions. 5.8.L’acció canviària directa. 5.9.L’acció canviària de regrés. 5.10.L’acció causal. Especial atenció a la cessió de la provisió. 5.11.Caducitat i prescripció. 5.12.L’acció d’enriquiment. 5.13.El judici canviari.

13. Lliçó 6. El pagaré i el xec

14. 6.1.El pagaré. A) Règim jurídic. B) El pagaré com a valor mobiliari. 6.2.El xec. A) Concepte, funció i requisits. B) La circulació del xec. C) L’aval. D) La presentació i el pagament del xec. E) Les accions en cas de falta de pagament. F) Pèrdua, sostracció i destrucció del xec. 6.3.Xecs especials.

15. TÍTOL SEGON. DRET CONCURSAL

16. Lliçó 7. Introducció al dret concursal

17. 7.1.El sistema concursal espanyol. 7.2.Antecedents històrics: la fallida i la suspensió de pagaments. 7.3.El fonament i les finalitats del sistema concursal: de la par conditio creditorum a la concursalitat. 7.4.La reforma del sistema concursal espanyol: tendències de política jurídica. 7.5. L’àmbit internacional dels procediments concursals. 7.6. Presentació i caracterització general de la refosa de la Llei concursal aprovada a través del Real Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig. 7.7. Dret concursal, Dret preconcursal i Dret paraconcursal.

18. Lliçó 8. El concurs (I)

19. 8.1. La declaració de concurs: A) El pressupòsit subjectiu; B) El pressupòsit objectiu: insolvència actual o imminent.- C) Els pressupòsits processals.- 8.2. La sol•licitud individual o conjunta: A) La sol•licitud del deutor i el deure de sol•licitar; B) La sol•licitud del creditor i dels demés legitimats.- 8.3. Admissió a tràmit i oposició.- 8.4. L'acte de declaració de concurs voluntari o necessari o de desestimació de la sol•licitud: A) Publicitat; B) Publicitat registral; C) La determinació dels danys i perjudicis en cas de desestimació.- 8.5. Els òrgans del concurs.- 8.6. L'òrgan judicial: els jutjats de lo mercantil: A) La jurisdicció i la competència. En especial la competència internacional: el «concurs principal» i el «concurs territorial»; B) La declinatòria; 8.7. El Ministeri Fiscal.- 8.8. L'òrgan d'administració: l'administració concursal: A) Composició; B) Nomenament; C) Acceptació; D) Estatut jurídic (retribució, exercici del càrrec, responsabilitat, separació). E) L'informe de l'administració concursal.- 8.9. (Continua) Els auxiliars delegats.- 8.10. L'organització dels creditors: la junta de creditors.- 8.11.- La qualificació del concurs: A) Concurs fortuït; B) Concurs culpable; C) Oposició; D) Efectes. En especial la condemna a pagar els creditors.

20. Lliçó 9. El concurs (II)

21. 9.1. Els efectes del concurs sobre el deutor: A) La intervenció o suspensió de les facultats d'administració i disposició i l'exercici d'accions; B) Sobre els drets i llibertats fonamentals en matèria de correspondència, residència i lliure circulació; C) El deure de col•laboració. Els llibres, documents i comptes anuals; D) La continuació de l'activitat del deutor; E) El dret d'aliments; F) El règim especial dels efectes sobre el deutor persona jurídica. 9.2. Els efectes del concurs sobre els creditors: A) Sobre les accions declaratives i executives individuals i els constrenyiments (prohibició, suspensió, continuació i acumulació). En especial l'execució de les garanties reals; B) Sobre els crèdits (compensació, interessos, prescripció); C) Sobre els contractes (continuació, resolució, modificació, suspensió, extinció i rehabilitació). 9.3. La determinació de la massa activa: A) Concepte; B) Composició; C) Reducció (separació de bens i drets) ;D) Reintegració (accions revocatòries i d'impugnació); E) L'inventari de la massa activa.- 9.4. La determinació de la massa passiva: A) Concepte; B) Els crèdits contra la massa; C) Comunicació i reconeixement dels crèdits concursals; E) Classificació (crèdits amb privilegi especial o general i crèdits ordinaris i subordinats); F) La llista de creditors.

22. Lliçó 10. El concurs (III)

23. 10.1. El conveni concursal: A) Concepte; B) Naturalesa; C) Estructura; D) Forma; E) Contingut: F) Adhesió.- 10.2. La proposta anticipada de conveni: A) Presentació; B) Prohibicions; C) Admissió; D) Adhesió; E) L'escrit d'avaluació; F) L'aprovació judicial; G) L'oposició; H) El rebuig d'ofici; I) El manteniment; 10.3. Les propostes de conveni: A) Presentació; B) L'acte d'obertura de la fase de conveni; C) Admissió; D) L'escrit d'avaluació; E) Adhesió; F) La junta de creditors (convocatòria, celebració, constitució, assistència, deliberació, votació i majories); G) L'oposició a l'aprovació judicial; H) L'aprovació judicial; I) El rebuig d'ofici.- 10.4. L'eficàcia del conveni concursal: A) Efectes sobre la declaració de concurs i l'administració concursal; B) Efectes sobre el concursat; C) Efectes sobre els creditors i altres; D) Efectes sobre el contingut dels crèdits.- 10.5. El compliment del conveni: A) El deure d'informar sobre el compliment; B) La declaració judicial de compliment; C) L'incompliment i la rescissió; D) La nul•litat. 10.6. La liquidació anticipada i la obertura de la fase de liquidació: A) Causes; B) Sol•licitud; C) Efectes; D) El pla de liquidació; E) El règim legal supletori.- 10.7. Les operacions de liquidació de la massa activa: A) L'alienació d'unitats productives; B) L'alienació aïllada dels elements; C) L'administració concursal en la fase de liquidació.- 10.8. El pagament dels creditors: A) El pagament dels crèdits contra la massa; B) El pagament dels crèdits amb privilegi especial o general; C) El pagament dels crèdits ordinaris; D) El pagament dels crèdits subordinats.- 10.9. La conclusió del concurs: A) Causes; B) Oposició; D) Efectes; 10.10. La reobertura del concurs. 10.11. El dispositius de segona oportunitat pel deutor persona natural empresària o consumidora: una referència específica al benefici d'exoneració del passiu insatisfet.

24. Lliçó 11- El Dret preconcursal i el Dret paraconcursal. 11.1. El Dret preconcursal. 11.1.1 comunicació de negociacions amb els creditors. 11.1.2. Els acords de refinançament i la seva homologació: requisits, procediment, impugnació i gestió de l'incompliment. 11.1.3. L'acord extrajudicial de pagaments: la figura del mediador, procediment, formalització de l'acord extrajudicial, incompliment, impugnació de l'acord i concurs consecutiu. 11.2. El Dret paraconcursal. 11.2.1.Introducció. 11.2.2. Un exemple històric significatiu: el tractament de la crisi de les «companyies i em¬preses de ferrocarrils i altres obres públiques». 11.2.3.La legislació de crisis del sector industrial. 11.2.4.La legislació de crisis del mercat financer. A) Mercat del crèdit. B) Mercat de valors. C) Mercat d’assegurances.

25. TÍTOL TERCER. DRET DEL COMERÇ

26. Lliçó 12. El dret del comerç i l’organització del mercat

27. 12.1.Introducció. Concepte econòmic i jurídic de mercat i principis de regulació (atenció especial al principi constitucional d’«unitat del mercat»).12.2.Estructura de l’Estat i distribució de competències en matèria de comerç interior.12.3.Mercats tradicionals i nous mercats de distribució. 12.4.Els operadors del mercat. 12.5.El comerç independent. 12.6.El comerç integrat. A) Integració horitzontal i integració vertical. B) Integració societària i integració contractual.

28. Lliçó 13. El dret del comerç i el dret d’obligacions

29. 13.1.Aspectes generals. A) Finalitats perseguides per la regulació del tràfic mercantil. B) Objectivació de la prestació i estandardització del contracte. 13.2.Problemes inherents a la duplicitat de codis en el nostre dret. A) El dret comú d’obligacions i contractes. B) Les característiques de les obligacions mercantils. C) Les fonts de les obligacions mercantils. 13.3.La modalitat general de contractació mercantil. A) Concepte i característiques. B) La formació del contracte. C) La forma del contracte. D) La prova dels contractes. E) La interpretació del contracte. 13.4.Les modalitats específiques de contractació mercantil. A) La atipicitat contractual. B) Variables rellevants (poder contractual, durada, distribució del risc i informació). 13.5.La regulació de les modalitats específiques de contractació mercantil. A) El comerç electrònic B) Els codis i els usos. C) Els reglaments. D) Els contractes normats i tipus; E) Les condicions generals. 13.6.La disciplina general de protecció dels consumidors i usuaris. 13.7.La resolució dels conflictes. A) Previsions contractuals. B) L’arbitratge.

30. Lliçó 14. El contracte de compravenda

31. 14.1 Aspectes generals. Concepte i funció. La distinció entre compravenda mercantil i compravenda civil. 14.2.Règim jurídic de la compravenda mercantil. A) La formació del contracte. B) L’objecte. C) Les obligacions de les parts. D) La transmissió del risc. E) Disciplina de l’incompliment. 14.3.Els models reals d’intercanvi. Una proposta de sistematització en funció de les variables econòmiques i jurídiques rellevants. 14.4.Trascendència de les variables relatives a la contractació. 14.5.Transcendència de les variables relatives a la qualitat, quantitat i preu. 14.6.Trascendència de les variables relatives al lloc. 14.7.Transcendència de les variables relatives al temps. 14.8.El contracte estimatori. El contracte de subministrament. 14.9.La garantia de bon funcionament. Substitucions i reparacions. 14.10.Els serveis vinculats a l’intercanvi. El servei postvenda i l’assistència tècnica. 14.11.El finançament de la compravenda. A) Sistemes generals. B) La compravenda a terminis. C) El contracte de leasing. 14.12.La compravenda internacional. Règim jurídic. Atenció especial als convenis internacionals.

32. Lliçó 15. Els contractes de distribució

33. 15.1.L’evolució dels sistemes de distribució. A) Els auxiliars autònoms del comerç independent. B) La xarxa de distribuïdors del comerç integrat (integració contractual i limitació del risc). C) Del minorista independent al comissionista. 15.2.El contracte de comissió i el contracte de mediació o corretatge. 15.3.El contracte d’agència. 15.4.El contracte de concessió. Atenció especial a la clàusula d’exclusiva. 15.5.El contracte de franquícia 15.6.Distribució i pràctiques restrictives de la competència.

34. Lliçó 16. El transport

35. 16.1.L’organització del transport. 16.2.Classes de transport. A) Transport terrestre (per carretera i per ferrocarril). B) Transport per via fluvial, transport marítim i transport aeri. C) Transport multimodal. D) Transport de viatgers i de mercaderies. E) Transport nacional i internacional. 16.3.El transport terrestre. A) Ordenació legal dels transports terrestres. B) L’empresari de transports (lliure empresa i requisits per a l’exercici professional de l’activitat). C) Activitats auxiliars i complementàries del transport (agències de transport i agències de viatges, magatzemistes, comissionistes de transport i transitaris). D) Règim de control administratiu i sancions. E) Les societats estatals. F) El transport de mercaderies i viatgers per ferrocarril. 16.4.El contracte de transport terrestre. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) El transport de mercaderies per carretera. C) La carta de port i la declaració de port. D) Obligacions i drets del carregador, portador i destinatari o consignatari. E) El privilegi del portador. F) El deixament de compte. G) Pèrdues, avaries i retard. H) La responsabilitat en el transport combinat de mercaderies. 16.5.Risc i assegurança de transport. 16.6.El transport de viatgers. Els transports urbans. El transport turístic. 16.7.El transport internacional. Règim jurídic. Convenis internacionals. El transport multimodal internacional.

36. CAST.

37. TÍTULO PRIMERO. DERECHO DE LOS TÍTULOS VALOR Lección 1. Teoría general: concepto, función, sistema y clases de títulos valor 1.1.Concepto y función económica de los títulos valor. 1.2.Cuestiones terminológicas. 1.3.La necesidad de una construcción jurídica de la categoría. 1.4.Los títulos valor y la manipulación de los emitidos en masa. 1.5.La ruptura de la unidad de representación de los valores. 1.6.La seguridad del tráfico como finalidad esencial del sistema. 1.7.La autonomía como principio destinado a resolver cuestiones de titularidad. 1.8.La literalidad como principio destinado a resolver cuestiones de contenido de derechos. 1.9.La relaciones entre el plano cartular y los negocios subyacentes. 1.10.Les disputas doctrinales sobre el origen de los derechos cartulario. 1.11. Los criterios de clasificación. A) La forma de designación del titular. B) El tipo de relación con los negocios subyacentes. C) El contenido de derechos. Lección 2. Introducción y naturaleza jurídica de la letra de cambio 2.1.Noción y función económica. 2.2. Origen histórico. 2.3. Sistemas cambiarios y unificación del régimen cambiario. 2.4.La reforma española del régimen cambiario. 2.5.Los problema de la naturaleza jurídica: A) Negocio subyacente y negocio cambiario. B) La relación Cartular inter partes e inter-tertios. 2.6. Esbozo de las doctrinas cambiarias. 2.7.Una propuesta constructiva que tenga en cuenta el régimen positivo de acciones y excepciones. Lección 3. Emisión y requisitos formales de la letra de cambio 3.1.La emisión de la letra y las declaraciones cambiarias. 3.2. Descripción de los requisitos formales de la letra. 3.3.La representación. 3.4.La letra en blanco y la letra incompleta. 3.5. Cláusulas potestativas. 3.6.Los suplemento de la letra. 3.7.Pluralidad de ejemplares y copias. 3.8.Pérdida, sustracción y destrucción de la letra. Carácter general del régimen establecido para los títulos cambiarios. Lección 4. La circulación de la letra de cambio, su aceptación y su garantía 4.1.Los fines del régimen jurídico de la circulación. 4.2.El endoso y sus efectos. 4.3.Clases de endoso. 4.4.La transmisión de la letra sin endoso. 4.5.La cesión de la provisión. 4.6.El endoso y la operación bancaria del descuento. 4.7. Concepto y naturaleza jurídica de la aceptación. 4.8.La obligación de aceptar la letra: el «viejo» problema de la provisión. 4.9. Regulación legal: A) Presentación a la aceptación; B) Formas de aceptación y contenido de la declaración; C) Efectos de la aceptación 4.10. Consecuencias de la falta de aceptación. 6.1.Formas de garantizar el crédito cambiario. 4.11. El aval. Concepto y naturaleza y régimen jurídico: a) Declaración cambiaria de aval; b) Efectos del aval. Lección 5. El cumplimiento de la obligación cambiaria y las acciones en caso de incumplimiento 5.1.El vencimiento de la letra de cambio. 5.2.La renovación cambiaria. 5.3.La presentación al pago. 5.4.El pago de la letra y su acreditación. 5.5.El regreso. 5.6. Breve referencia a la intervención de la letra de cambio. 5.7.Introducción al sistema de acciones. El sistema de excepciones. 5.8.La acción cambiaria directa. 5.9.La acción cambiaria de regreso. 5.10.La acción causal. Especial atención a la cesión de la provisión. 5.11. Caducidad y prescripción. 5.12.La acción de enriquecimiento. 5.13.El juicio cambiario. Lección 6. El pagaré y el cheque 6.1.El pagaré. A) Régimen jurídico. B) El pagaré como valor mobiliario. 6.2.Los cheques. A) Concepto, función y requisitos. B) La circulación del cheque. C) El aval. D) La presentación y el pago del cheque. E) Las acciones en caso de falta de pago. F) Pérdida, sustracción y destrucción del cheque. 6.3. Cheques especiales.

38. TÍTULO SEGUNDO. DERECHO CONCURSAL Lección 7. Introducción al derecho concursal 7.1.El sistema concursal español. 7.2. Antecedentes históricos: la quiebra y la suspensión de pagos. 7.3.El fundamento y los fines del sistema concursal: de la par conditio creditorum la concursalidad. 7.4.La reforma del sistema concursal español: tendencias de política jurídica. 7.5. El ámbito internacional de los procedimientos concursales. 7.6. Presentación y caracterización general de la refundición de la Ley Concursal aprobada a través del Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo. 7.7. Derecho concursal, Derecho preconcursal y Derecho paraconcursal. Lección 8. El concurso (I) 8.1. La declaración de concurso: A) El presupuesto subjetivo; B) El presupuesto objetivo: insolvencia actual o inminente.- C) Los presupuestos procesales.- 8.2. La solicitud individual o conjunta: A) La solicitud del deudor y el deber de solicitar; B) La solicitud del acreedor y de los demás legitimados.- 8.3. Admisión a trámite y OPOSICIÓN.- 8.4. El acto de declaración de concurso voluntario o necesario o de desestimación de la solicitud: A) Publicidad; B) Publicidad registral; C) La determinación de los daños y perjuicios en caso de desestimación.- 8.5. Los órganos del concurso.- 8.6. El órgano judicial: los juzgados de lo mercantil: A) La jurisdicción y la competencia. En especial la competencia internacional: el «concurso principal" y el "concurso territorial»; B) La declinatoria; 8.7. El Ministerio Fiscal.- 8.8. El órgano de administración: la administración concursal: A) Composición; B) Nombramiento; C) Aceptación; D) Estatuto jurídico (retribución, ejercicio del cargo, responsabilidad, separación). E) El informe de la administración concursal.- 8.9. (Continuación) Los auxiliares delegados.- 08:10. La organización de los acreedores: la junta de acreedores.- 8.11.- La calificación del concurso: A) Concurso fortuito; B) Concurso culpable; C) Oposición; D) Efectos. En especial la condena a pagar a los acreedores. Lección 9. El concurso (II) 9.1. Los efectos del concurso sobre el deudor: A) La intervención o suspensión de las facultades de administración y disposición y el ejercicio de acciones; B) Sobre los derechos y libertades fundamentales en materia de correspondencia, residencia y libre circulación; C) El deber de colaboración. Los libros, documentos y cuentas anuales; D) La continuación de la actividad del deudor; E) El derecho de alimentos; F) El régimen especial de los efectos sobre el deudor persona jurídica. 9.2. Los efectos del concurso sobre los acreedores: A) Sobre las acciones declarativas y ejecutivas individuales y apremios (prohibición, suspensión, continuación y acumulación). En especial la ejecución de las garantías reales; B) Sobre los créditos (compensación, intereses, prescripción); C) Sobre los contratos (continuación, resolución, modificación, suspensión, extinción y rehabilitación). 9.3. La determinación de la masa activa: A) Concepto; B) Composición; C) Reducción (separación de bienes y derechos); D) Reintegración (acciones revocatorias y de impugnación); E) El inventario de la masa activa.- 9.4. La determinación de la masa pasiva: A) Concepto; B) Los créditos contra la masa; C) Comunicación y reconocimiento de los créditos concursales; E) Clasificación (créditos con privilegio especial o general y créditos ordinarios y subordinados); F) La lista de acreedores. Lección 10. El concurso (III) 10.1. El convenio concursal: A) Concepto; B) Naturaleza; C) Estructura; D) Forma; E) Contenido: F) Adhesión.- 10.2. La propuesta anticipada de convenio: A) Presentación; B) Prohibiciones; C) Admisión; D) Adhesión; E) El escrito de evaluación; F) La aprobación judicial; G) La oposición; H) El rechazo de oficio; I) El mantenimiento; 10.3. Las propuestas de convenio: A) Presentación; B) El auto de apertura de la fase de convenio; C) Admisión; D) El escrito de evaluación; E) Adhesión; F) La junta de acreedores (convocatoria, celebración, constitución, asistencia, deliberación, votación y mayorías); G) La oposición a la aprobación judicial; H) La aprobación judicial; I) El rechazo de oficio.- 10.4. La eficacia del convenio concursal: A) Efectos sobre la declaración de concurso y la administración concursal; B) Efectos sobre el concursado; C) Efectos sobre los acreedores y otros; D) Efectos sobre el contenido de los Créditos.- 10.5. El cumplimiento del convenio: A) El deber de informar sobre el cumplimiento; B) La declaración judicial de cumplimiento; C) El incumplimiento y la rescisión; D) La nulidad. 10.6. La liquidación anticipada y la apertura de la fase de liquidación: A) Causas; B) Solicitud; C) Efectos; D) El plan de liquidación; E) El régimen legal supletorio.- 10.7. Las operaciones de liquidación de la masa activa: A) La enajenación de unidades productivas; B) La enajenación aislada de los elementos; C) La administración concursal en la fase de liquidación.- 10.8. El pago de los acreedores: A) El pago de los créditos contra la masa; B) El pago de los créditos con privilegio especial o general; C) El pago de los créditos ordinarios; D) El pago de los créditos subordinados.- 10.9. La conclusión del concurso: A) Causas; B) Oposición; D) Efectos; 10:10. La reapertura del concurso. 10:11. Los dispositivos normativos de segunda oportunidad previstos para el deudor persona natural empresaria o consumidora: una referencia específica al beneficio de exoneración del pasivo insatisfecho. Lección 11- El Derecho preconcursal y el Derecho paraconcursal. 11.1. El Derecho preconcursal. 11.1.1 comunicación de negociaciones con los acreedores. 11.1.2. Los acuerdos de refinanciación y su homologación: clases, requisitos, procedimiento, impugnación y gestión del incumplimiento. 11.1.3. El acuerdo extrajudicial de pagos: la figura del mediador, procedimiento, formalización del acuerdo extrajudicial, incumplimiento, impugnación del acuerdo y concurso consecutivo. 11.2. El Derecho paraconcursal. 11.2.1.Introducción. 11.2.2. Un ejemplo histórico significativo: el tratamiento de la crisis de las «compañías y empresas de ferrocarriles y otras obras públicas». 11.2.3.La legislación de crisis del sector industrial. 11.2.4.La legislación de crisis del mercado financiero. A) Mercado del crédito. B) Mercado de valores. C) Mercado de seguros.

39. TÍTULO TERCERO. DERECHO DEL COMERCIO Lección 12. El derecho del comercio y la organización del mercado 12.1.Introducción. Concepto económico y jurídico de mercado y principios de regulación (atención al principio constitucional de «unidad del mercado»). 12.2.Estructura del Estado y distribución de competencias en materia de comercio interior.12.3.Mercados tradicionales y nuevos mercados de distribución. 12.4. Los operadores del mercado. 12.5.El comercio independiente. 12.6.El comercio integrado. A) Integración horizontal e integración vertical. B) Integración societaria e integración contractual. Lección 13. El derecho del comercio y el derecho de obligaciones 13.1.Aspectos generales. A) Finalidades perseguidas por la regulación del tráfico mercantil. B) Objetivación de la prestación y estandarización del contrato. 13.2.Problemas inherentes a la duplicidad de códigos en nuestro derecho. A) El derecho común de obligaciones y contratos. B) Las características de las obligaciones mercantiles. C) Las fuentes de las obligaciones mercantiles. 13.3.La modalidad general de contratación mercantil. A) Concepto y características. B) La formación del contrato. C) La forma del contrato. D) La prueba de los contratos. E) La interpretación del contrato. 13.4.La modalidades específicas de contratación mercantil. A) La atipicidad contractual. B) Variables relevantes (poder contractual, duración, distribución del riesgo e información). 13.5.La regulación de las modalidades específicas de contratación mercantil. A) El comercio electrónico B) Los códigos y los usos. C) Los reglamentos. D) Los contratos tipo; E) Las condiciones generales. 13.6.La disciplina general de protección de los consumidores y usuarios. 13.7.La resolución de los conflictos. A) Previsiones contractuales. B) El arbitraje. Lección 14. El contrato de compraventa 14.1 Aspectos generales. Concepto y función. La distinción entre compraventa mercantil y compraventa civil. 14.2.Régimen jurídico de la compraventa mercantil. A) La formación del contrato. B) El objeto. C) Las obligaciones de las partes. D) La transmisión del riesgo. E) Disciplina del incumplimiento. 14.3. Los modelos reales de intercambio. Una propuesta de sistematización en función de las variables económicas y jurídicas relevantes. 14.4. Trascendencia de las variables relativas a la contratación. 14.5. Transcendencia de las variables relativas a la calidad, cantidad y precio. 14.6. Trascendencia de las variables relativas al lugar. 14.7. Transcendencia de las variables relativas al tiempo. 14.8.El contrato estimatorio. El contrato de suministro. 14.9.La garantía de buen funcionamiento. Sustituciones y reparaciones. 14.10. Los servicios vinculados al intercambio. El servicio post-venda y la asistencia técnica. 14.11.El financiación de la compraventa. A) Sistemas generales. B) La compraventa a plazos. C) El contrato de leasing. 14.12.La compraventa internacional. Régimen jurídico. Atención especial a los convenios internacionales. Lección 15. Los contratos de distribución 15.1.La evolución de los sistemas de distribución. A) Los auxiliares autónomos del comercio independiente. B) La red de distribuidores del comercio integrado (integración contractual y limitación del riesgo). C) Del minorista independiente al comisionista. 15.2.El contrato de comisión y el contrato de mediación o corretaje. 15.3.El contrato de agencia. 15.4.El contrato de concesión. Atención especial a la cláusula de exclusiva. 15.5.El contrato de franquicia 15.6. Distribución y prácticas restrictivas de la competencia. Lección 16. El transporte 16.1. La organización del transporte. 16.2.Clases de transporte. A) Transporte terrestre (por carretera y por ferrocarril). B) Transporte por vía fluvial, transporte marítimo y transporte aéreo. C) Transporte multimodal. D) Transporte de viajeros y de mercancías. E) Transporte nacional e internacional. 16.3.El transporte terrestre. A) Ordenación legal de los transportes terrestres. B) El empresario de transportes (libre empresa y requisitos para el ejercicio profesional de la actividad). C) Actividades auxiliares y complementarias del transporte (agencias de transporte y agencias de viajes, almacenistas, comisionistas de transporte y transitarios). D) Régimen de control administrativo y sanciones. E) Las sociedades estatales. F) El transporte de mercancías y viajeros por ferrocarril. 16.4.El contrato de transporte terrestre. A) Concepto y naturaleza jurídica. B) El transporte de mercancías por carretera. C) La carta de porte y la declaración de puerto. D) Obligaciones y derechos del cargador, portador y destinatario o consignatario. E) El privilegio del portador. F) La dejación de cuenta. G) Pérdidas, averías y retraso. H) La responsabilidad en el transporte combinado de mercancías. 16.5.Riesgo y seguro de transporte. 16.6.El transporte de viajeros. Los transportes urbanos. El transporte turístico. 16.7.El transporte internacional. Régimen jurídico. Convenios internacionales. El transporte multimodal internacional.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 1,00 4,00 1,00 6,00
Lectura / comentari de textos 1,00 4,00 0 5,00
Prova d'avaluació 4,00 48,00 4,00 56,00
Sessió participativa 24,00 7,00 2,00 33,00
Total 30,00 63,00 7,00 100

Bibliografia

  • VV.AA. (2021). Versions actualitzades dels diferents manuals existents alguns dels títols dels quals s'indiquen tot seguit. Vàries editorials.
  • Menéndez Menéndez, Aurelio Rojo Fernández-Río, Ángel (2012 ). Lecciones de derecho mercantil (10ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas. Catàleg
  • Broseta Pont, Manuel (2010 ). Manual de derecho mercantil (17ª ed. / |ba cargo de Fernando Martínez Sanz). Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Jiménez Sánchez, Guillermo J. (2008 ). Nociones de derecho mercantil (3ª ed.). Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Menéndez Menéndez, Aurelio Uría, Rodrigo Aparicio González, Mª Luisa (2009 ). Lecciones de derecho mercantil (7ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson reuters Civitas. Catàleg
  • Sánchez Calero, Fernando (2009 ). Instituciones de derecho mercantil (32ª ed., 5ª ed. en Aranzadi). Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi. Catàleg
  • Menéndez Menéndez, Aurelio Uría, Rodrigo Aparicio González, Mª Luisa (2009 ). Lecciones de derecho mercantil (7ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson reuters Civitas. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Prova 1 de control teòric / Prueba 1 de control teórico Control dels coneixements des de la perspectiva teòrica en matèria de Dret dels títols valor i, de manera específica, el Dret canviari.
Control de los conocimientos desde la perspectiva teòrica en materia de Derecho de los títulos valor y, de manera específica, el Derecho cambiario.

19
Prova 2 de control teòric / Prueba 2 de control teórico Control dels coneixements des de la perspectiva teòrica en matèria de Dret concursal.

Control de los conocimientos desde la perspectiva teórica en materia de Derecho concursal
19
Prova 3 de control teòric / Prueba 3 de control teórico Control dels coneixements des de la perspectiva teòrica en matèria de Dret de la contractació mercantil.

Control de los conocimientos desde la perspectiva teórica en materia de Derecho de la contratación mercantil
19
Prova 4 de control pràctic / Prueba 4 de control práctico Control dels coneixements des d'una perspectiva pràctica i multidisciplinar de les disciplines normatives estudiades al llarg del curs: el Dret dels títols valor (especialment el Dret canviari), el Dret concursal i el Dret de la contractació mercantil.

Control de los conocimientos desde una perspectiva práctica y multidisciplinar de las disciplinas normativas estudiadas a lo largo del curso: el Derecho de los títulos valor (especialmente el Derecho cambiario), el Derecho concursal y el Derecho de la contratación mercantil
43

Qualificació

L’avaluació i qualificació de l’assignatura es basarà (per aquells i aquelles estudiants que optin per seguir l'avaluació continuada) en la realització obligatòria de quatre proves de control. D'aquesta manera, durant el transcurs del semestre, en les dates concretes que s'indicaran amb antelació per part del professor i Coordinació d'estudis, s’efectuaran tres proves de control dels coneixements teòrics durant el transcurs d'una determinada classe que consistiran en un mínim de 5 i un màxim de 10 preguntes a respondre en un temps màxim d'entre 20 i 40 minuts aproximadament, sobre qüestions relacionades amb la definició i règim jurídic dels conceptes i institucions relatives a cadascun dels 3 blocs temàtics (Dret dels títols valor i canviaris, Dret concursal i Dret de la contractació mercantil) en els que s'organitza el programa de l'assignatura. Amb caràcter complementari a les tres proves referides de control dels coneixements teòrics, també s’haurà de realitzar durant la data prevista de la setmana blava de final de curs una quarta prova de control dels coneixements específicament pràctics de caràcter multidisciplinar consistent en la resolució (podent disposar de la normativa al respecte) d'un cas o supòsit de fet al voltant del qual es plantejaran diferents preguntes relacionades amb l'aplicació pràctica dels diferents conceptes i institucions referits en el programa i la regulació jurídic associada a ells. Només podran realitzar la prova pràctica aquells i aquelles estudiants que hagin obtingut una nota mínima mitjana de 4,5 de la part teòrica, havent superat, com a mínim amb 5 punts, 2 de les 3 proves de control teòric.

Només podran quedar emparats en aquest sistema els i les estudiants que segueixin l'avaluació continuada. S'entendrà que l'estudiant pot seguir l'avaluació continuada quan hagi assistit a un 85% de les classes de l'assignatura havent lliurat per altra banda els diferents comentaris d'articles, resums de sentència o altres activitats concretes d'extensió breu que el professor pugui proposar puntualment al grup al llarg del semestre.

En cas de no complir aquests requisits, l'estudiant corresponent no podrà superar el curs a través de la realització de les 4 proves de control referides havent de fer l'examen final de recuperació de l'assignatura al que també tindran dret a presentar-se en format d'avaluació única aquells i aquelles estudiants que hagin optat per aquesta fórmula o aquells i aquelles estudiants que no superin el curs a través de l'avaluació continuada al no haver obtingut una nota mitjana final de 5 d'acord amb els criteris acabats d'indicar i els percentatges de ponderació entre les diferents activitats d'avaluació continuada descrits en altres apartats de la fitxa d'aquesta assignatura.

L’ examen final, que ja no podrà ser recuperat a través de cap prova ulterior de control de coneixement, es realitzarà durant la data prevista del calendari d'exàmens i estarà estructurat al voltant d'un seguit d'exercicis i preguntes de natura pràctica i teòrica.

En cas de que un/a estudiant sigui identificat realitzant algun tipus de conducta de natura fraudulenta en la realització de qualsevol tipus de treball, prova de control teòric o pràctica o examen, serà qualificat amb una nota de 0 punts amb independència de les conseqüències que en termes administratius i sancionadors es puguin derivar de la conducta realitzada.

La evaluación y calificación de la asignatura se basará (para aquellos y aquellas estudiantes que opten por seguir la evaluación continua) en la realización obligatoria de cuatro pruebas de control. De este modo, durante el transcurso del semestre, en las fechas concretas que se indicarán con antelación por parte del profesor y Coordinación de estudios, se efectuarán tres pruebas de control de los conocimientos teóricos durante el transcurso de una determinada clase. Estas 3 pruebas consistirán en un mínimo de 5 y un máximo de 10 preguntas (a responder en un tiempo máximo de entre 20 y 40 minutos aproximadamente) sobre cuestiones relacionadas con la definición y régimen jurídico de los conceptos e instituciones relativas a cada uno de los 3 bloques temáticos (Derecho de los títulos valor, especialmente títulos cambiarios, Derecho concursal y Derecho de la contratación mercantil) en los que se organiza el programa de la asignatura. Con carácter complementario a las tres pruebas referidas de control de los conocimientos teóricos, también se deberá realizar durante la fecha prevista de la semana azul de final de curso una cuarta prueba de control de los conocimientos específicamente prácticos de carácter multidisciplinar consistente en la resolución (pudiendo disponer de la normativa al respecto) de un caso o supuesto de hecho alrededor del cual se plantearán diferentes preguntas relacionadas con la aplicación práctica de los diferentes conceptos e instituciones referidos en el programa y la regulación jurídico asociada a ellos. Sólo podrán realizar la prueba práctica aquellos y aquellas estudiantes que hayan obtenido una nota mínima media de 4,5 de la parte teórica, habiendo superado, como mínimo con 5 puntos, 2 de las 3 pruebas de control teórico.

Sólo podrán quedar amparados en este sistema los y las estudiantes que sigan la evaluación continuada. Se entenderá que el estudiante puede seguir la evaluación continua cuando haya asistido a un 85% de las clases de la asignatura habiendo entregado por otro lado los diferentes comentarios de artículos, resúmenes de sentencia u otras actividades concretas de extensión breve que el profesor pueda proponer puntualmente al grupo a lo largo del semestre.

En caso de no cumplir estos requisitos, el estudiante correspondiente no podrá superar el curso a través de la realización de las 4 pruebas de control referidas debiendo realizar directamente el examen final de recuperación de la asignatura al que también tendrán derecho a presentarse en formato de evaluación única aquellos y aquellas estudiantes que hayan optado por esta fórmula o aquellos y aquellas estudiantes que no consigan superar el curso a través de la evaluación continua al no haber obtenido una nota media final de 5 de acuerdo con los criterios acabados de indicar y los porcentajes de ponderación entre las diferentes actividades de evaluación continua descritos en otros apartados de la ficha de esta asignatura.

El examen final, que ya no podrá ser recuperado a través de ninguna prueba ulterior de control de conocimiento, se realizará durante la fecha prevista del calendario de exámenes y estará estructurado en torno a una serie de ejercicios y preguntas de naturaleza práctica y teórica

En caso de que un/a estudiante sea identificado realizando algún tipo de conducta de naturaleza fraudulenta en la realización de cualquier tipo de trabajo, prueba de control teórico o práctica o examen, será calificado con una nota de 0 puntos con independencia de las consecuencias que en términos administrativos y sancionadores puedan derivarse de la conducta realizada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no realització de l'examen final de Dret mercantil II fixat en el calendari acadèmic per part d'estudiants que no hagin aprovat el curs a través de l'avaluació continuada o que hagin optat per fer l'avaluació única sense acabar fent l'examen corresponent mereixerà la nota de No Presentat/a.

La no realización del examen final de Derecho mercantil II fijado en el calendario académico por parte de estudiantes que no hayan aprobado el curso a través de la evaluación continua o que hayan optado por hacer la evaluación única sin acabar haciendo el examen correspondiente merecerá la nota de No Presentado / a.

Avaluació única:
L'estudiant que opti en els terminis habilitats per fer-ho per aquesta possibilitat d'avaluació única, disposarà a mode d'avaluació única de la possibilitat d'acreditar l'adquisició dels coneixements necessaris per superar l'assignatura a través de realització d'un examen final (d'estructura igual a l'examen final de recuperació que hauran de fer els estudiants que no hagin pogut superar l'avaluació continuada) amb una part pràctica i una altra de teòrica. Aquesta prova es realitzarà en la data corresponent del calendari d'exàmens prevista per aquesta assignatura.
El estudiante que opte en los plazos habilitados para hacerlo por esta posibilidad de evaluación única, dispondrá a modo de evaluación única de la posibilidad de acreditar la adquisición de los conocimientos necesarios para superar la asignatura a través de realización de un examen final (de estructura igual al examen final de recuperación que deberán hacer los estudiantes que no hayan podido superar la evaluación continua) con una parte práctica y otra teórica. Esta prueba se realizará en la fecha correspondiente del calendario de exámenes prevista para esta asignatura

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Para considerar superada la asignatura, será necesario obtener una calificación mínima de 5.0

Tutoria

Al llarg de la durada de tota l'assignatura, els i les estudiants d'aquesta disposaran de l'acompanyament i tutorització del seu professor. En aquest sentit, aquesta tutorització es podrà desenvolupar de manera individual o col·lectiva per canals presencials o virtuals en funció de cada cas i de la situació sanitària, sent recomanable que l'estudiant interessat en fer ús d'una tutoria contacti prèviament amb el professor a fi de mostrar-li el seu interès per dur-la a terme.

A lo largo de la duración de toda la asignatura, los y las estudiantes de esta dispondrán del acompañamiento y tutorización de su profesor. En este sentido, esta tutorización se podrá desarrollar de manera individual o colectiva para canales presenciales o virtuales en función de cada caso y de la situación sanitaria, siendo recomendable que el estudiante interesado en hacer uso de una tutoría contacte previamente con el profesor a fin de mostrarle su interés por llevarla a cabo.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

En funció de cada cas, en el marc de les classes o fora d'elles, el professor atendrà durant tot el semestre als i les estudiants i interaccionarà amb ells i elles fent ús dels canals presencials o virtuals disponibles.

En función de cada caso, en el marco de las clases o fuera de ellas, el profesor atenderá durante todo el semestre a los estudiantes y interaccionará con ellos y ellas haciendo uso de los canales presenciales o virtuales disponibles.

Observacions

És del tot recomanable, abans de matricular-se en aquesta assignatura, haver superat, com a mínim, l'assignatura Dret mercantil I.

Es del todo recomendable, antes de matricularse en esta asignatura, haber superado, al menos, la asignatura Derecho mercantil I.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
Com succeeix amb la resta d'assignatures, a fi d'adaptar el desenvolupament de la nostra a les indicacions de les autoritats acadèmiques i sanitàries producte de l'evolució de la situació sanitària, la planificació de les diferents classes i altres activitats durant el transcurs del curs s'anirà adaptat a la situació sanitària existent d'acord amb les capacitats organitzatives disponibles, per exemple, en termes d'espais disponibles. Tot plegat, respectant sempre el marc dels horaris oficials i fent ús de les plataformes tecnològiques posades a disposició de la comunitat per part de la nostra universitat. El professor, per tant, impartirà en format presencial, virtual o semivirtual el temari de l'assignatura amb normalitat i en directe el dia i franja horàries assenyalades en els horaris aprovats pel Consell d'estudis.

Considerem que la natura i tipologia de la docència d'aquesta assignatura així com el sistema d'avaluació de la mateixa son perfectament compatibles en termes generals amb els possibles escenaris que sempre seran gestionats d'una manera ponderada i sensible als interessos acadèmics i d'aprenentatge dels i les estudiants matriculades. En aquest sentit, seran especialment reforçats i intensificats els canals de comunicació permanent amb el grup i els i les estudiants que l'integren a fi d'adaptar-se i donar una solució a les circumstàncies específiques que puguin anar sorgint amb caràcter col·lectiu o individual.

Como sucede con el resto de asignaturas, a fin de adaptar el desarrollo de la nuestra a las indicaciones de las autoridades académicas y sanitarias producto de la evolución de la situación sanitaria, la planificación de las diferentes clases y otras actividades durante el transcurso del curso se irá adaptado a la situación sanitaria existente de conformidad con las capacidades organizativas disponibles, por ejemplo, en términos de espacios disponibles. Todo ello, respetando siempre el marco de los horarios oficiales y en uso de las plataformas tecnológicas puestas a disposición de la comunidad por parte de nuestra universidad. El profesor, por tanto, impartirá en formato presencial, virtual o semivirtual el temario de la asignatura con normalidad y en directo el día y franja horarias señaladas en los horarios aprobados por el Consejo de estudios.

Consideramos que la naturaleza y tipología de la docencia de esta asignatura así como el sistema de evaluación de la misma son perfectamente compatibles en términos generales con los posibles escenarios que siempre serán gestionados de una manera ponderada y sensible a los intereses académicos y de aprendizaje de los y las estudiantes matriculadas. En este sentido, serán especialmente reforzados y intensificados los canales de comunicación permanente con el grupo y los y las estudiantes que lo integran a fin de adaptarse y dar una solución a las circunstancias específicas que puedan ir surgiendo con carácter colectivo o individual.


Modificació de l'avaluació:
Les conseqüències derivades de l'evolució de la pandèmia no comportaran un canvi en la natura fonamental del sistema d'avaluació descrit anteriorment. Amb tot, per exemple, en el que es refereix a l'avaluació continuada o a la recuperació final, la possibilitat d'haver d'optar per una possible virtualització o semivirtualització de l'assignatura sí podria comportar, en funció de les circumstàncies que es puguin esdevenir, fer els ajustaments necessaris en l'estructura concreta de les proves que l'integren per tal d'adaptar-les a l'escenari virtual o semivirtual existent i en el que les proves referides hagin de ser realitzades per part dels i les estudiants. No obstant, es prioritzarà sempre que sigui possible la realització de proves d'avaluació en format presencial.

Las consecuencias derivadas de la evolución de la pandemia no comportarán un cambio en la naturaleza fundamental del sistema de evaluación descrito anteriormente. Con todo, por ejemplo, en lo que se refiere a la evaluación continua o en la recuperación final, la posibilidad de tener que optar por una posible virtualización o semivirtualització de la asignatura sí podría comportar, en función de las circunstancias que se puedan ocurrir, hacer los ajustes necesarios en la estructura concreta de las pruebas que lo integran con el fin de adaptarlas al escenario virtual o semivirtual existente y en el que las pruebas referidas tengan que ser realizadas por parte de los y las estudiantes. No obstante, se priorizará siempre que sea posible la realización de pruebas de evaluación en formato presencial.


Tutoria i comunicació:
A partir de les eines actualment existents, que van des del correu electrònic fins a la possibilitat de dur a terme de manera senzilla i simple una videoconferència en diferents formats, tant a través de l'aula com fora d'ella, de manera conjunta o personalitzada, seguiran perfectament actius els canals presencials, virtuals o semivirtuals de comunicació i tutorització entre professor i estudiants sense que això quedi afectat per la necessària observació de les recomanacions o indicacions, per exemple, en matèria de distància de seguretat.

A partir de las herramientas actualmente existentes, que van desde el correo electrónico hasta la posibilidad de llevar a cabo de manera sencilla y simple una videoconferencia en diferentes formatos, tanto a través del aula como fuera de ella, de manera conjunta o personalizada, seguirán perfectamente activos los canales presenciales, virtuales o semivirtual de comunicación y tutorización entre profesor y estudiantes sin que ello quede afectado por la necesaria observación de las recomendaciones o indicaciones, por ejemplo, en materia de distancia de seguridad.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.