Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
La llibertat de consciència i la llibertat religiosa en el Dret espanyol i comparat. Reflexos jurídics: ensenyament, matrimoni, assistència religiosa, objecció de consciència... Règim jurídic de les relacions entre poders públics i confessions religioses.
Crèdits ECTS:
4

Grups

Grup D1

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
MARIA JESUS GUTIERREZ DEL MORAL
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (50%)

Grup D2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
MARIA JESUS GUTIERREZ DEL MORAL
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (50%)

Competències

  • 1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenació jurídica.
  • 3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenació jurídica.
  • 4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenació jurídica.
  • 6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenació jurídica.
  • 8. Aprendre de manera autònoma.
  • 12. Adquirir valors i principis ètics.
  • 15. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dr
  • 17. Percebre el caràcter unitari de l'ordenació jurídica i adquirir consciència de la interdisciplinariedad dels problemes jurídics.

Continguts

1. Dret i fet social religiós: Dret eclesiàstic de l’Estat. 1.1. Concepte, origen i contingut del Dret eclesiàstic de l’Estat. 1.2. Dret eclesiàstic internacional, europeu, estatal i autonòmic. 1.3. Autonomia científica del Dret eclesiàstic estatal.

2. Síntesis de l'evolució històrica de les relacions Església-Estat. 2.1. El monisme precristià. 2.2. El cesaropapisme. 2.3. El dualisme gelasià. 2.4. El hierocratisme. 2.5. L’Estat modern: La reforma protestant i el regalisme. 2.6. El pensament il•lustrat i les primeres declaracions de drets. 2.7. Les relacions entre poders públics i confessions religioses avui.

3. Síntesis de la formació del Dret eclesiàstic espanyol. 3.1. Els règims constitucionals del segle XIX, i la dictadura del general Primo de Rivera. 3.2. La segona república. 3.3. El règim franquista. 3.4. La transició política.

4. Fonts del Dret eclesiàstic. 4.1. Classificació de les fonts del Dret eclesiàstic de l’Estat. 4.2. La Constitució de 1978. 4.3. L’Estatut d’Autonomia. 4.4. La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa. 4.5. Els Acords concordataris amb la Santa Seu. 4.6. Els Acords amb les confessions amb notori arrelament. 4.7. Els convenis eclesiàstics menors. 4.8. Els Convenis internacionals i europeus i la llibertat de pensament, de consciència i de religió: a) Declaració Universal de Drets Humans de 1948; b) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966; c) Declaració sobre l’eliminació de totes les formes d’intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions de 1981; d) Convenció de Drets del Nen de 1989; e) Conveni de Roma de 1950; f) Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2000; g) El Tractat de Lisboa. 9. Rellevància en l’ordenament jurídic de les normes internes les confessions religioses.

5. Principis constitucionals del Dret eclesiàstic de l’Estat. 5.1. Concepte i funció dels principis informadors. 5.2. Principi de llibertat religiosa. 5.3. Principi de aconfessionalitat o laïcitat estatal. 5.4. Principi d’igualtat religiosa i no discriminació per motius religiosos. 5.5. Principi de cooperació dels poder públics amb les confessions religioses.

6. El dret fonamental a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, i la seva tutela. 6.1. Noció, fonament i naturalesa jurídica. 6.2. Titulars del dret fonamental: individus i comunitats religioses. 6.3. Contingut i àmbit. 6.4. Límits. 6.5. La protecció de la llibertat religiosa: a) la tutela penal; b) la tutela administrativa; c) la tutela jurisdiccional.

7. L’objecció de consciència. 7.1. Noció, orígens i cobertura jurídica de l’objecció de consciència. 7.2. Les objeccions a l’àmbit militar. 7.3. Manifestacions de l’objecció de consciència: a) en matèria fiscal; b) a l’avortament; c) als tractaments mèdics; d) dins les relacions laborals; e) als juraments promissoris; f) a formar part d’un Tribunal del Jurat; g) altres.

8. Confessions i entitats religioses. 8.1. Noció de confessió, federació i entitat religiosa. 8.2. La personalitat jurídica dels ens religiosos. 8.3. Règim jurídic de les confessions i les seves entitats: a) règim general; b) règim especial de l’Església catòlica i de les confessions amb acord de cooperació. 8.4. Els nous moviments religiosos. Les sectes, problemes socials i jurídics. 8.5. El control estatal del fet religiós: a) Registre d’Entitats Religioses; b) Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. 8.6. El ministres de culte i els religiosos.

9. Règim econòmic, fiscal, i patrimonial de les confessions religioses. 9.1. Finançament de les confessions, mitjans propis i col•laboració estatal. 9.2. Règim fiscal de les confessions amb acord. 9.3. Els negocis jurídics. 9.4. Patrimoni històric, artístic, cultural i documental de les confessions religioses.

10. Assistència religiosa. 10.1. Noció, fonamentació, i models d’assistència religiosa. 10.2. L’assistència religiosa a situacions concretes: a) a les forces armades; b) als centres penitenciaris; c) als hospitals; d) Als centres d'assistència social i de beneficència. 10.3. Altres situacions.

11. L’ensenyament i la llibertat religiosa. 11.1. El dret a la educació i la llibertat d’ensenyament. 11.2. L’ensenyament de la religió als centres públics. 11.3. Creació i règim jurídic dels centres docents confessionals. 11.4. La llibertat de càtedra.

12. El sistema matrimonial espanyol. 12.1. El sistema matrimonial. 12.2. Eficàcia civil del matrimoni celebrat conforme al Dret canònic: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció, e) el Reglament Brussel•les II. 12.3. Eficàcia civil del matrimoni religiós evangèlic, islàmic i jueu: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció. 12.4. Referències als matrimonis contrets a l’estranger.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes participatives 21 19 40
Classes pràctiques 9 29 38
Prova d'avaluació 2 20 22
Total 32 68 100

Bibliografia

  • Ferrer Ortiz, Javier Fornés, Juan (2007 ). Derecho eclesiástico del Estado Español (6ª ed.). Pamplona: EUNSA. Catàleg
  • Souto Paz, José Antonio (2007 ). Comunidad política y libertad de creencias : introduccióna las libertades públicas en el derecho comparado (3ª ed.). Madrid [etc.]: Marcial Pons. Catàleg
  • Llamazares Fernández, Dionisio (2011 ). Derecho de la libertad de conciencia (4ª ed., reelaborada y puesta al día). Cizur Menor (Navarra): Thomson Civitas. Catàleg
  • Llamazares Fernández, Dionisio (2007- ). Derecho de la libertad de conciencia (3ª ed., reelaborada y puesta al día). Cizur Menor: Thomson Civitas. Catàleg
  • Jusdado Ruiz-Capillas, Miguel A. Cañamares Arribas, Santiago (2007 ). Derecho matrimonial canónico y eclesiástico del Estado (2a ed). Madrid: Colex. Catàleg
  • Jusdado Ruiz-Capillas, Miguel A. Cañamares Arribas, Santiago (2008 ). Derecho matrimonial canónico y eclesiástico del Estado (3ª ed.). Madrid: Colex. Catàleg
  • Suárez Pertierra, Gustavo (2016 ). Derecho eclesiástico del estado (2ª ed.). Valencia: Tirant lo Blanch. Catàleg
  • Martín, María del Mar (2014 ). Derecho y religión : lecciones introductorias de derecho eclesiástico . Granada: Comares. Catàleg
  • Rodríguez García, José Antonio (2011 ). Derecho eclesiástico del estado : manual de grado . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Asensio Sánchez, Miguel Ángel (cop. 2012 ). Derecho, conciencia y religión : derecho y factor religioso . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • León Benítez, María Reyes (2009 ). Derecho y factor religioso : ("ad um privatum") . Collado Villalba: Delta. Catàleg
  • Porras Ramírez, José María (2011 ). Derecho y factor religioso . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Ibán, Iván C (2004 ). Manual de derecho eclesiástico . Madrid: Trotta. Catàleg
  • Satorras Fioretti, Rosa Maria (2004 ). Lecciones de derecho eclesiástico del Estado (3ª ed. corr. y ampl.). Barcelona: José María Bosch. Catàleg
  • González del Valle, José Mª (2002 ). Derecho eclesiástico español (5ª ed. / |bactualizada por Miguel Rodríguez Blanco). Madrid: Civitas. Catàleg
  • Ibán, Iván C (2016 ). Manual de derecho eclesiástico (2a ed. rev.). Madrid: Trotta. Catàleg
  • Derecho canónico y Derecho eclesiástico del Estado III: Eclesiástico. (2010). Portal de Derecho. Iustel. Recuperat , a www.iustel.com

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Assistència i participació a classe Es valora la participació e intervenció en classe. 10
Pràctiques d'aula i exercicis pràctics d'autovaluació Es valora la realització i presentació de les pràctiques individuals o en grup encarregades, així com la participació activa a les classes pràctiques. En les pràctiques que s'han de lliurar per escrit es valorarà la presentació, l’expressió i la correcció lingüística, l'argumentació jurídica, l’extensió ajustada, així com la correcció del resultat. 25
Prova d'avaluació I i II Es valorarà la presentació, l’expressió i la correcció lingüística, l'argumentació jurídica, l’extensió ajustada, així com la correcció del resultat. Seran dos controls de contingut que s'han d'aprovar amb un 5 per fer mitjana. 65

Qualificació

La docència d’aquesta assignatura es farà seguint el programa proposat . S’estudiarà doctrina, jurisprudència i normativa. A les classes pràctiques es farà crítica de textos variats: legislatius, jurisprudencials i doctrinals; es resoldran casos pràctics sobre la matèria...
Se seguirà l’avaluació continuada, que implica l’assistència obligatòria a les classes pràctiques, i el lliurament de tots els treballs individuals o en grup que corresponguin. Els criteris de qualificació d’aquests treballs ja s’han detallat a cada activitat. Així mateix s’hauran de fer dos controls de continguts sobre la matèria al llarg del semestre, que s'hauran d'aprovar amb un 5, com a mínim, per fer mitjana.
Per tant, la nota final de l’assignatura serà el resultat d’aplicar un 65 % la nota mitjana dels controls de continguts, un 25 % la nota mitjana de les pràctiques, i un 10% pel compliment total de l’assistència i participació activa a classe de pràctiques.
Si l’alumne no fa les pràctiques o les suspèn no podrà recuperar-les, però podrà presentar-se als controls i si escau a la recuperació dels controls de continguts amb la data oficial. Abans d'anar a la recuperació directament es recomana presentar-se als controls.
El primer control de contingut consistirà en una prova tipus test y el segon control consistirà en dos preguntes breus de desenvolupament que poden tenir caire pràctic, amb paper i temps limitat.
L’examen de recuperació de continguts tindrà la mateixa forma que el control de contingut. La nota d’aquest examen només serà un 65% com a màxim de la nota final de l’assignatura.
Per altra banda, no es podran utilitzar ni el programa de l'assignatura, ni cap text normatiu a l'examen.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumne que no faci cap prova o control de contingut tindrà la consideració de No Presentat.

Observacions

En cas de copia en una prova d’avaluació o de plagi total o parcial en un treball de qualsevol assignatura, l’assignatura es considera suspesa amb un 0. Sense possibilitat de recuperació. El frau NO dona lloc a recuperació. Tot amb independència del possible expedient sancionador, conforme a la normativa vigent.

A les classes s'utilitzarà tant el català com el castellà. Si hi hagués alumnes Erasmus que no coneguin el català, s'utilitzarà el castellà.

Enllaços d'interès:

Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions. Subdirecció General de Relacions amb les Confessions. El Registre de Entitats Religioses. La Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. Normativa. Religions.

http://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/Portal/es/areas-tematicas/libertad-religiosa

"Observatorio del Pluralismo Religioso en España", depenent del Ministeri de Justicia. La diversitat religiosa a Espanya; Recursos i guies per a la gestió municipal de la diversitat religiosa; Recursos i guies per a la gestió de la diversitat religosa en institucions i centes públics.

http://www.observatorioreligion.es/

Assignatures recomanades

  • Dret i matrimoni religiós
  • Dret i pluralisme religiós