Dades generals

Curs acadèmic:
2018
Descripció:
Orígen i evolució del federalisme. Tipus de federalismes. Estudi d'alguns dels principals Estats federals. Problemes contemporanis del federalisme i de les federacions.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Competències

  • 1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenació jurídica.
  • CG1. Seleccionar, comprendre, analitzar i avaluar críticament la informació
  • 2. Conèixer les tècniques informàtiques d'obtenció d'informació jurídica bàsica: bases de dades de legislació, jurisprudència i bibliografia.
  • 3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenació jurídica.
  • CG3. Seleccionar, analitzar i avaluar críticament la informació
  • 4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenació jurídica.
  • CG4. Capacitat de comunicació oral i escrita
  • CG4. Analitzar situacions complexes i dissenyar estratègies per a la seva solució
  • 5. Redactar correctament textos jurídics.
  • CG5. Comunicar-se correctament de manera oral i escrita
  • 6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenació jurídica.
  • CG6. Aprendre de manera autònoma
  • 7. Conèixer una llengua estrangera.
  • CG7. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació aplicades a l'àmbit d'estudi
  • 8. Aprendre de manera autònoma.
  • CG8. Treballar en equip
  • 9. Treballar en equip
  • 10. Desenvolupar i sostenir en públic un discurs jurídic.
  • 11. Comprendre les funcions socials del dret com a instrument de govern de les societats modernes.
  • CE1. Comprendre les principals teories i enfocaments de les Ciències Polítiques i de l'Administració
  • CE2. Comprendre l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics
  • CE3. Comparar i avaluar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics
  • 13. Avaluar els costos i la sostenibilitat de les propostes legislatives i de determinades solucions doctrinals i jurisprudencials.
  • CE4. Realitzar anàlisis comparatives i avaluar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
  • CE5. Identificar i tenir capacitat d'aplicar els fonaments de la política comparada
  • CE6. Identificar i valorar els aspectes essencials de la política internacional
  • CE8. Identificar i valorar la dimensió històrica dels processos polítics i socials
  • CE9. Reconèixer i analitzar el comportament dels actors polítics i socials
  • CE9. Comprendre l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells
  • CE11. Analitzar i interpretar la realitat social i les situacions de canvi polític i social
  • CE20. Identificar el Dret com a producte històric i reconèixer, en la seva gènesi i conjunt, les principals institucions jurídiques

Continguts

1. TEMA 1. SORGIMENT I EVOLUCIÓ DEL FEDERALISME

          1.1. Confederació, Federació i Estat regional. La categoria d’Estat compost.

          1.2. Els elements de l’autonomia política. Autogovern i participació. Cooperació i conflicte en els sistemes federals.

          1.3. Avantatges i problemes actuals del federalisme.

2. TEMA 2. EL FEDERALISME AL CANADÀ

          2.1. Gènesi i evolució històrica del federalisme a Canadà. Característiques bàsiques del model federal canadenc.

          2.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Les províncies i territoris: especial referència al cas de Quebec. El règim de distribució de competències.

          2.3. Perspectives actuals del federalisme canadenc.

3. TEMA 3. EL FEDERALISME A BÈLGICA

          3.1. Antecedents històrics: el procés de federalització de l’Estat a Bèlgica. Característiques bàsiques del model federal belga; un model en crisi constant?

          3.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Les comunitats i regions. Les tècniques de distribució competencial.

          3.3. Perspectives actuals del federalisme a Bèlgica.

4. TEMA 4. EL FEDERALISME A SUÏSSA

          4.1. Antecedents i evolució de la Confederació helvètica. Característiques bàsiques del model federal suís.

          4.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els cantons. El règim de distribució competencial.

          4.3. Perspectives actuals del federalisme helvètic.

5. TEMA 5. EL FEDERALISME ALS ESTATS UNITS

          5.1. Característiques del federalisme als EUA. El debat entre federalistes i antifederalistes i el paper essencial del Tribunal Suprem en la seva evolució.

          5.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els Estats. La distribució competencial: del federalisme competitiu al federalisme cooperatiu.

          5.3. Perspectives actuals del federalisme als EUA.

6. TEMA 6. EL FEDERALISME A ALEMANYA

          6.1. Sorgiment i caràcters del federalisme alemany.

          6.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els Länder. La pèrdua de poder polític d’aquests i la seva participació al Bundesrat. La distribució competencial i les reformes del federalisme alemany.

          6.3. Perspectives actuals del federalisme a Alemanya.

7. TEMA 7. ÉS ESPANYA UN ESTAT FEDERAL?

          7.1. Característiques de l'Estat autonòmic. Constitució, Estatuts i model territorial.

          7.2. Problemes actuals: recentralització de les competències, insuficiència de les relacions intergovernamentals, inutilitat del Senat, problemes de finançament, dificultats per a reformar la Constitució.

          7.3. Perspectives de l'Estat autonòmic després de les últimes reformes estatutàries, i en el marc de l'actual crisi econòmica.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes expositives 14 0 14
Classes pràctiques 5 15 20
Lectura / comentari de textos 2 39 41
Total 21 54 75

Bibliografia

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Comentaris de text: es realitzaran dos comentaris de text a classe, en el marc de l'avaluació continuada. Es valoraran la claredat expositiva, la capacitat d'argumentar, la correcta comprensió dels textos i la capacitat d'analitzar-los adequadament, així com la correcció de les respostes donades a les diverses preguntes. 100

Qualificació

A) L'assignatura s'impartirà en règim d'avaluació continuada, i la nota s'obtindrà a partir de dues proves escrites, cada una d'elles consistent en un comentari de text amb diverses preguntes. Cada una de les dues proves valdrà el 50% de la nota. Els professors faran arribar prèviament als alumnes els materials que, si escau, aquests hagin d'emprar durant les proves, i que hauran de llegir i portar a classe els dies en els que aquestes es facin.

Totes dues proves es faran presencialment a classe, els dies que s'indicaran en el calendari de l'assignatura i que es donaran a conèixer el primer dia de curs. Si l'alumne no assisteix a classe el dia assenyalat per fer un comentari de text, obtindrà un no presentat en aquesta prova. Per tant, per cursar aquesta assignatura seguint l'avaluació continuada, cal que l'alumne s'asseguri expressament del fet que l'horari de les classes d'aquesta (dimarts de 16 a 19 h. dels mesos de febrer i març) no li coincideix amb el d'altres assignatures o amb qualsevol altra activitat o ocupació, doncs no es canviarà la data de realització dels comentaris de text.

B) Com s'ha indicat en l'anterior apartat, el sistema de superació de l'assignatura és l'avaluació continuada. Només per a aquells alumnes que no la superin per aquesta via, hi haurà un examen teòric final de recuperació, que constarà de diverses preguntes del temari a desenvolupar, i que valdrà el cent per cent de la nota.

Aquest examen teòric final de recuperació només el podran fer els esmentats alumnes que no hagin superat l'assignatura a través de l'avaluació continuada. En conseqüència, no es corregirà ni s'avaluarà cap examen de recuperació fet per un alumne que ja hagués superat l'assignatura per la via de l'avaluació continuada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de “No Presentat” procedirà quan l’alumne, no havent superat l'assignatura per la via de l'avaluació continuada, no es presenti després a l'examen teòric final de recuperació, en la data oficial que es fixi en el calendari d'exàmens aprovat per la Facultat.

Observacions

Per a cada tema concret podrà aconsellar-se bibliografia específica.