Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
S'estudien les característiques ecològiques dels sistemes aquàtics lenítics: llacs, llacunes i aiguamolls. L'estudi dels diferents ambients lenítics s'enfoca des d'un punt de vista funcional. S'analitzen des de les característiques físiques i químiques que determinen el funcionament del sistema, fins als diferents organismes que hi intervenen i a la seva funció en l'estructura del sistema. Es presenta, a més, el funcionament dels ecosistemes aquàtics més relevants, amb especial atenció als mediterranis.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup CA

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
FRANCISCO JAVIER DE QUINTANA POU
Idioma de les classes:
Català (80%), Anglès (20%)

Competències

  • Treballar en equip contribuint a l'elaboració de projectes específics i multidisciplinaris.
  • Capacitat per actuar, generar propostes i prendre decisions en la investigació i en l'activitat professional amb criteris ètics i de sostenibilitat.
  • Utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.
  • Comprendre els diferents nivells organitzatius de l'ecosistema i els seus components , la interacció entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades per a la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat.

Continguts

1. Física dels llacs Energia lumínica. Balanç de radiació solar. Espectre i intensitat. Coeficients d'extinció. Influència dels organismes. Color de l'aigua. Energia calòrica. Estratificació tèrmica i termoclines. Cicle tèrmic i tipus de llacs. Absorció i transmisió del calor. Balanç tèrmic. Masses d'aigua. Densitat i viscositat. Discontinuïtats espacials i plumes. Acció del vent. Turbulència. Moviments ondulatoris. Seques.

2. Composició de l'aigua Salinitat i conductivitat. Estratificació química: la meromixi. Gasos dissolts. pH i alcalinitat. Sistema carboni-carbonat. Oxigen: sol.lubilitat i distribució vertical. Influència dels organismes.

3. Nutrients Factors limitants. Nitrogen. Formes de nitrogen i circulació en els llacs. Fòsfor. Precipitació i redissolució. Altres factors limitants. Oligoelements. Matèria orgànica i potencial redox. Descomposició de la matèria orgànica i "microbial loop". Eutrofització.

4. Ecologia del fitoplàncton Característiques ecològiques dels principals grups de fitoplàncton. Escales espai-temps. Producció primària del fitoplàncton. Factors reguladors: llum, nutrients, turbulència. Estructura de la comunitat. Models.

5. Ecologia del zooplàncton Característiques ecològiques dels grups principals. Producció secundària. Estructura i composició de les comunitats. Micro i macrofagia. Depredació. Competència. Migracions.

6. Relacions tròfiques en sistemes lenítics Xarxes tròfiques. Interaccions entre els diferents nivells. Models tròfics i criteris d'agregació. Grandària corporal i espectres de biomassa. Transferència d'energia entre nivells tròfics.

7. Comunitats bentòniques El bentos profund. Distribució dels organismes en el sediment. Alimentació i competència. Alimentació forçada. Organismes implicats. El litoral lacustre. Gradients i cinturons de vegetació. Productivitat i factors que la determinen. Vegetació aquàtica i helofítica. Influència dels ecosistemes terrestres adjacents.

8. Tipus de llacs Origen i formació. Els llacs pirinencs: oligotròfia, dinàmica i característiques. Els llacs càrstics. L'Estany de Banyoles i la conca lacustre de Banyoles-Sant Miquel de Campmajor.

9. Aigües somes i aiguamolls Llacunes i basses. Sistemes temporànis i permanents. Circulació subterrània i aqüífers. Intercanvis aigua-sediment. Organismes d'aigües somes. Principals grups d'algues bentòniques i macròfits. Biomassa i producció de micròfits i macròfits. Invertebrats bentònics i litorals. Meiofauna. Estructura i composició de les comunitats. Distribució espacial. Influència del substrat.

10. Llacunes costaneres Morfologia i formació de llacunes costaneres. Règim hídric i circulació de nutrients. Estructura de les comunitats. La maresma. Llacunes atalasso-halines i àrees endorreiques. Fluctuacions de nivell i salinitat. Influència en l'estructura de la comunitat.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes expositives 17 38,5 55,5
Classes pràctiques 7,5 12 19,5
Total 24,5 50,5 75

Bibliografia

  • Brönmark, C. y Hansson, L. A., (1998). The biology of lakes and ponds. Oxford University Press. Catàleg
  • Horne, A. J. y Goldman, C. R. (1994). Limnology (2a). McGraw-Hill. Catàleg
  • Kalff, J. (2002). Limnology. Montreal, Canada: McGill University. Catàleg
  • Lampert, W. y Sommer, U. (1997). Limnoecology: the ecology of lakes and streams. Oxford University Press. Catàleg
  • Margalef, R. (ed.) (1979). La Limnologia. Quaderns d’Ecologia Aplicada. Diputació de Barcelona 4. Catàleg
  • Margalef, R. (1983). Limnología. Omega. Catàleg
  • Margalef, R. (1991). Teoría de los sistemas ecológicos. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. Catàleg
  • Mitsch, W. J. y Gosselink, J. G. (1993). Wetlands. Van Nostrand Reinhold. Catàleg
  • Moss, B. (1998). Ecology of fresh waters. Man and medium, past and future. Blackwell. Catàleg
  • Terradas, J., Prat, N., Escarré, A. y Margalef, R. (eds.) (1989). Sistemes naturals. Història Natural dels Països Catalans vol. 14.. Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Wetzel, R. G. (1981). Limnología. Omega. Catàleg
  • Wetzel, R. G. (2001). Limnology. Lake and River Ecosystems (3a). Academic Press. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes magistrals Examen 70
Pràctiques Examen pràctic 30

Qualificació

Mètodes docents:
El curs busca introduir en l'alumne en els principals continguts i procediments de la limnologia. Això comporta no sols la recepció i el treball de la informació sino la participació activa tant a nivell de classes teòriques, com pràctiques i seminaris.

Les pràctiques són obligatòries per aprobar dins l'evaluació continuada. Es realitzen en grup. Consisteixen en l'estudi del funcionament i de la composició d'organismes d'algun ecosistema aquàtic lenític. Es valoraran mitjançant un examen específic de pràctiques. La no assistència a alguna sessió pràctica es descomptarà en la qualificació: la nota final de pràctiques s'obtindrà de multiplicar la nota de pràctiques per 0.8 (no assitència a una sessió de pràctiques) o 0.5 (no assitència a dues sessions de pràctiques).



AVALUACIÓ

1. 70% - Examen continguts teòrics.
2. 30% - Examen de pràctiques.


1. Activitat recuperable.
2. Activitat recuperable.

Per aprovar l'assignatura cal haver aprovat cadascuna de les activitats avaluadores descrites. En la recuperació de les activitats recuperables la nota final s'obtindrà de la mitjana entre la primera prova i la recuperació. Si aquesta nota mitjana no arriba a 5, però s'ha aprovat la recuperació, la nota final d'aquesta activitat serà un 5.


Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Qualsevol activitat d'avaluació obligatòria no presentada tindrà la qualificació de 0. Una qualificació final de NP (no presentat) s'obtindrà només quan l'alumne no participi en cap de les activitats d'avaluació.