Dades generals

Curs acadèmic:
2019
Descripció:
En els grans conjunts monumentals de l'Edat Mitja es van consumar les primeres experiències d'integració artístiques del món occidental. Les grans fàbriques tants religioses com civils, urbanes o rurals, expressen a través de la seva arquitectura la significació de les institucions que acullen. Els programes visuals desplegats en l'interior dels seus diferents àmbits posen de manifest els interessos, aspiracions, espiritualitat i ideologia de comunitats religioses, reis o nobles.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
GERARDO BOTO VARELA  / JOAN MOLINA FIGUERAS
Idioma de les classes:
Català (60%), Castellà (20%), Anglès (10%), Francès (10%)

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE43- Emprar els procediments propis de les tècniques historiogràfiques i de les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina
  • CE48- Comprendre i expressar en termes divulgatius i científics la naturalesa específica de l'arquitectura i / o l'urbanisme, de la teoria i de la història de tots dos camps de coneixement

Continguts

1. (10/19) Els grans edificis medievals. De la tècnica a l'estètica; de la funció al símbol. Poder i representativitat

2. (10/19) L'orgien del cenobitisme: els primers grans monestirs. De Síria a Irlanda. L'edat d'or dels monestirs. Edificis per la vida cenobítica: l'adaptació a les regles i les seves reformes. Dels benedictins als cartoixos.

3. (10/19) Cluny, el paradigme dels monestirs benedictins. Magnificat opus: El gran taller de l'arquitectura i la plàstica romàniques. Darreres propostes de reconstrucció virtual del conjunt. El ressó a Europa. Ordres i desordre: La reacció de Citeaux com retorn als origens. Emporis monàstics als territoris ibèrics

4. (10/19) Una clausura, un claustre. Iter et paradisus. Llegir al claustre i llegir el claustre. Dispositius visuals, circulacions i paraliturgia. L'aniconisme com opció transversal

5. (11/19) Ordres mendicants i ordres contemplatives: monestirs al dessert i a les portes de la ciutat. Els monestirs, escenari del poder i la pietat dels reis. De Ramon Berenguer IV als Reis Catòlics. Santes Creus i Poblet; las Huelgas (Burgos); la cartoixa de Champmol; San Juan de los Reyes (Toledo) i els Jerònims de Lisboa

6. (11/19) Que és una catedral? L'art total. Organització, funcions i tipologies. Un espai fragmentat: el cor i les capelles laterals. L'edifici i el seu context urbà. European Cathedral Cities: heritage network

7. (11/19) La catedral com seu de la memòria, intitucional, monumental i individiual Relíquies, llegendes, imatges.

8. (12/19) Quan els homes es van tornar bojos: l'època de les grans catedrals (s. XII-XV). De Chartres a Sevilla. Tècnica, llum i color. Geografies de les catedrals gòtiques.

9. (12/19) Coronació i mort del rei (s. XIII-XV). De Reims a Westminster; de Palma a Praga.

10. (01/20) Del castell al Palau: la transformació de les residències del poder (s. XIII-XV). Els espais de representació del rei i l'aristocràcia a la ciutat. La nova cultura cortesna i les seves formes de vida. Arquitectura, decoració, representació.

11. (01/20) Els palaus del Papa: arquitectura i ideologia. De Roma a Avinyó. La retòrica política dels cicles del palau del Laterà. El refinament cortesà a Avinyó: la pintura com a locus amoenus.

12. (01/20) París, metròpoli medieval: del Palais de l'Ile de la Cité al Louvre. L'esplendor bizantí dels reis normands: el Palazzo Reale de Palermo i la Capella Palatina. Karlstein o l'apoteòsi sagrada de Carles IV.

13. (01/20) Entre Occident i Orient: els palaus a la Península Ibèrica. La Corona d'Aragó: espais de representació, espais per la litúrgia. La influència islàmica. Pedro I el Cruel i el Alcázar de Sevilla.

14. (01/20) De Flandes a Itàlia: el grans palaus de la ciutat. Arquitectura i representació a Flandes. Els monuments de les ciutats-república italianes: Siena, Venècia, Florència.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 50 45 95
Exposició dels estudiants 10 0 10
Prova d'avaluació 5 20 25
Sortida de camp 20 0 20
Total 85 65 150

Bibliografia

  • Fermor, P. L. (2010). Un tiempo para callar. Barcelona: Elba. Catàleg
  • Frankl, P. (2002). Arquitectura gótica. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Duby, Georges (DL 1993 ). La Época de las catedrales : arte y sociedad, 980-1420 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Erlande-Brandenburg, Alain (cop. 1993 ). La Catedral . Torrejón de Ardoz: Akal. Catàleg
  • Talleres de arquitectura en la Edad Media (1995). Barcelona: Moleiro. Catàleg
  • Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg
  • Recht, Roland (cop. 1999 ). Le Croire et le voir : l'art des cathédrales . [Paris]: Gallimard. Catàleg
  • Kunst, Hans-Joachim (1996 ). La Catedral de Reims : la arquitectura como escenario político . México, D.F.: Siglo XXI. Catàleg
  • Esquieu, Yves (1992 ). Autour de nos cathédrales : quartiers canoniaux du sillonrhodanien et du littoral méditerranéen . Paris: CNRS éditions. Catàleg
  • Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg
  • Jean Bony (1983). French gothic architecture of the 12th and 13th centuries. Berkeley Univ.. Catàleg
  • Boto Varela, Gerardo (2017). Materia y acción en las catedrales medievales (ss. IX- XIII) : construir, decorar, celebrar =. Oxford: BAR Publishing. Catàleg
  • Boto Varela, Gerardo (2016). Romanesque cathedrals in Mediterranean Europe :. Turnhout: Brepols. Catàleg
  • Herráez Ortega, Mª Victoria (2004). Congreso Internacional "La Catedral de León en la Edad Media" :. León: Universidad de León. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Prova escrita Capacitat d'assimilar informació, maduresa crítica en la seva exposició i en l'argumentació de propostes crítiques 59
Treball sobre un tema vinculat al programa. Capacitat d'anàlisi i maduresa expositiva, 25
Assistència a classe Es valorarà l'assistència a classe i la participació activa 1
Exposició del treball Exposició pública del treball 5
Seminari de lectures Capacitat d'expressar oralment els continguts princcipals de les lectures i d'oferir-ne una visió crítica 10

Qualificació

Capacitat per vertebrar i processar informació, destresa en l'estudi analític de casos, maduresa expositiva

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No realitzar alguna de les activitats d'activitats d'avaluació

Observacions

1. S'ofereix la possibilitat, a tots aquells alumnes que ho desitgin, d'aprofitar el treball de l'assignatura per, mitjançant la corresponent ampliació temàtica i expositiva, realitzar el treball de TFG necessari per concloure el grau.

2. Es proposarà una sortida d'estudis d'un dia per visitar la catedral de Tarragona, els monestirs de Santes Creus i Poblet.

3. Es proposarà una sortida de 3/4 dies per visitar palaus/monestirs/catedrals amb un pressupost econòmic.