Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2021
Descripció:
L'assignatura és una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper. El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània. Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --divulgació i gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOAN BOSCH BALLBONA
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (10%), Anglès (20%)

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE40- Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diferents manifestacions artístiques i musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal i local
  • CE43- Emprar els procediments propis de les tècniques historiogràfiques i de les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina

Continguts

1. Pròleg EL MERCAT ARTÍSTIC FLAMENC ENTRE LA REBELIÓ ANTI-ESPANYOLA I EL TRACTAT DE MÜNSTER (1648) Flandes des de la rebelió anti-espanyola al Tractat de Münster (1648)

2. LA PINTURA ALS PAÏSOS BAIXOS A CAVALL DELS SEGLES XVI I XVII: INSPIRATS PER ITÀLIA Marteen de Vos (1532-1603) Hendrick de Clerk (a. 1570-1630) Frans (1542-1612), Hyeronimus (1540-1610) i Ambrosius Franken (1544-1618) Adam van Noort (1562-1641) Otto van Veen (1556-1629) Wenzel Cobergher (1560-1634) L’adhesió al manierisme internacional: Cornelis van Haarlem, Hendick Goltzius, Karel van Mander, Abraham Bloemaert (1564-1651), Joachim Wttewael (c.1566-1638). Els Caravaggistes nòrdics: Gerrit van Hontorst (1590-1656) , Hendrick Terbrugghen (1588-1629), Dirck van Baburen (c. 1590/5-1624). Els paisatgistes flamencs: Gillis van Conixloo, Paul Bril, Jan Brueghel I

3. LA PINTURA AL FLANDES CATÒLIC DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVII Abraham Janssen (c. 1575-1632) Pieter Paul Rubens (1577-1640) A l’estela de Rubens Jacob Jordaens (1593-1678) Frans Snyders (1579-1657) el mestre de natures mortes Gaspar de Crayer (1584-1669) Anton van Dyck (1599-1641). Michael Sweerts (1624-1664) Caravaggistes flamencs: Gerard Seghers (1591-1651), Theodor Rombouts (1597-1637), Jan Janssens (1590-c. 1650). Pintors de Preziosenwände: Frans Franken II (1581-1641), Willem van Haecht (1593-1637), David Teniers II (1610-1690), Jan Brueghel I. Els mestres de la taula parada.

4. UNA PROPOSTA DIVERSA: LA PINTURA A LES PROVÍNCIES UNIDES Una invitació a mirar Del complexe a l’afirmació: una teoria artística no-vasariana Un naturalisme gairebé verídic Estètica catòlica vs. protestant

5. LA PINTURA D’HISTÒRIA Pieter Lastman (1583-1633) Jan Lievens (1607-1674) Rembrandt van Rijn (1606-1669) Des del taller de Reembrandt: Gerrit Dou (1613-1675); Isack Jouderville (ca. 1612-a.1648); Govert Flinck (1615-1660); Ferdinand Bol (1616-1680); Jan Victors (1619-post 1676); Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674); Samuel van Hoogstraten (1627-1678); Carel Fabritius (1622-1654); Nicolaes Maes (1634-1693); Barent Fabritius (1624-1673); Arent de Gelder (1645-1727)

6. LA PINTURA DE GÈNERE Haarlem: Frans Hals (1581/5-1666), Isaak (1591-1649) i Adriaen van Ostande (1610-1685). Delft: Pieter de Hooch (1629-p.1688) i Johannes Vermeer (1632-1675) Dordrecht: Nicholas Maes i Samuel van Hoogstraeten Leiden: Jan Steen (1625/6-1679), Gerard Dou, Gabriel Metsu ( 1629-1667) i Frans Mieris el Vell (1635-1681). Deventer: Gerard ter Borch (1617-1681) i Caspar Netscher (1635/6-1684) Amsterdam: Jacob van Loo Els paisatgistes: Hendrik Averkamp (1585-1634), Essaias van de Velde (c. 1590-1630), Hercules Seghers (1589/90-c. 1635), Aelbert Cuyp (1620-1691), Jan van Goyen (1596-1656), Meindert Hobbema (1638-1709), Philips Koninck, Salomon van Ruysdael (1600/3-1670), Jacob van Ruisdael (1628/9-1682), Paulus Potter (1625-1654). Els paisatgistes italianitzats: Pieter van Laer (1599-p. 1642), Jan Asselyn (c. 1615-1652), Nicolaes Berchem (1621/2-1683), Karel Dujardin (c. 1626-1678), Jan Baptist Weenix (1621-1660/1), Adam Pynacker (c. 1620-1673). Pintors d’arquitectures: Pieter Saenredam (1597-1665), Gerard Houckgeest (c. 1600-1661), Emmanuel de Witte (1616/8- 1692). Pintors de natures mortes: Pieter Claesz (1597/8-1661), Willem Heda (1599-1680/82), Willem Kalf (1619-1693)

7. Epíleg: Mirar a la vermeeriana manera: els universos entotsolats de Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 46,00 104,00 0 150,00
Total 46,00 104,00 0 150

Bibliografia

  • Alpers, Svetlana (1983). The Art of Describing. The University of Chicago.
  • Belkin, Kristin Lohse (1998). Rubens. Phaidon.
  • Franits, Wayne (2015). Vermeer. Phaidon.
  • Rosenberg, Jakob / Seymor Slive, E. / Ter Kuile, H. (1981). Arte y Arquitectura en Holanda 1600-1800. Cátedra.
  • Schama, Simon (1999). Rembrandt Eyes. Penguin.
  • Schama, Simon (1997). Embarrassment of Riches: An Interpretation of Dutch Culture in the Golden Age . Vintage Books.
  • Vlieghe, Hans (1998). Arte y Arquitectura Flamenca 1585-1700. Cátedra.
  • Westermann, Mariet (2000). Rembrandt. Phaidon.
  • Westermann, Mariet (1996). The Art of the Dutch Republic. Everyman Art Library.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Desenvolupament del temari per part de l'alumne/a 40 No
Assaigs de crítica d'art 30 No
Prova escrita entorn del següents temes:
El Viatge a Itàlia / El cicle pictòric de Maria de Medici / Van Dyck a Anglaterra / Van Dyck: els retrats / Rembrandt: el retrat / Els autoretrats de Rembrandt / Rembrandt: el pintor narrador / Vermeer en la pintura de gènere / Pintar la naturalesa: els paisatgistes nòrdics
30 No

Qualificació

Encara que aquests criteris semblin superats en l'actual era de la post-universitat (per raons d'autoestima i de respecte als estudiants i a la pròpia professió, el professor en aquest cas no és partidari ni de l'aprovat general ni de l'excel·lent general), la valoració de l'aprofitament del curs es farà en base a una combinació d'originalitat i rigor. L'originalitat del discurs ben elaborat (en formats oberts) fet amb veu pròpia i evitant el tan recurrent recurs del retalla i enganxa o el reciclat d'idees alienes sense reconeixer-les; i el rigor del coneixement de la matèria almenys al nivell d'un estat de la qüestió obtingut dels materials exposats a l'aula i del diàleg, almenys, entre un parell o tres de materials bibliogràfics de qualitat.

Si bé l'assistència no és obligatòria aquesta s'ha d'acreditar en un percentatge raonable si es vol seguir el sistema d'avaluació de treballs (entorn del 70% ). En cas de no assistitència en aquest percentatge, l'avaluació prevista un mer examen final.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:

La no presentació en alguna d'aquestes tres proves comportarà que la nota final de l'alumne sigui la de "No presentat".

Avaluació única:
L'alumne/a pot triar si assistir o no a les sessions d'aula. Es comnsideraran alumnes assistents aquells/lles que segueixin activament el 80 % de les activitats programades. Per els/les que triin l'opció de no assistir-hi en aquesta proporció s'ha previst una avaluacvió única.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Dimarts i Dijous: de 18 a 19.30. Despatx del professor

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.