Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural fins a l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
IRENE ABRIL VILAMALA
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE46- Adquirir, interpretar i posar en pràctica els coneixements instrumentals aplicats a la Història de l'Art (planimètrics i gràfics, fotografia i imatge en moviment, informàtics o materials propis de l'obra d'art)
  • CE48- Comprendre i expressar en termes divulgatius i científics la naturalesa específica de l'arquitectura i / o l'urbanisme, de la teoria i de la història de tots dos camps de coneixement

Continguts

1. Característiques bàsiques de l'arquitectura i l'organització de les ciutats de l'Antiguitat al segle XIX: La ciutat antiga. La ciutat medieval. La ciutat del Renaixement. La ciutat del Barroc. La ciutat industrial.

2. Visions de la ciutat: segles XIX-XX (preurbanisme i urbanisme). La crítica de la ciutat industrial. La visió culturalista de la ciutat. La visió sociològica de la ciutat. La visió naturalista de la ciutat. La visió tecnològica de la ciutat.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Altres 0 40,00 0 40,00
Cerca i anàlisi d'informació 5,00 31,00 15,00 51,00
Lectura / comentari de textos 0 35,00 0 35,00
Prova d'avaluació 3,00 0 0 3,00
Sessió expositiva 12,00 0 5,00 17,00
Tutories de grup 0 0 2,50 2,50
Tutories individuals 2,00 0 0,30 2,30
Total 22,00 106,00 22,80 150,8

Bibliografia

  • ASTENGO, Giovanni (1966). "Urbanistica" A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 541-642 (Vol.14). Fondazione Cini. Catàleg
  • SALVATORI, M.; FERRARI, O.;BRUSCHI, A.; PONTUALE, L. (1965). "Strutture, elementi e tipi " A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 96-284 (Vol. 13). Fondazione Cini. Catàleg
  • ZEVI, Bruno (1958). "Architettura" A: A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 615-700 (Vol. I). Fondazione Cini. Catàleg
  • BENEVOLO, Leonardo (1972). Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vols.). Madrid: Taurus. Catàleg
  • ROTH, Leland (1999). Entender la arquitectura : sus elementos, historia y significado. Gili. Catàleg
  • PEVSNER, Nikolaus (1994). Breve historia de la arquitectura europea . Alianza. Catàleg
  • BENEVOLO, Leonardo (1978). El diseño de la ciudad (5 vols.). Gili. Catàleg
  • ZEVI, Bruno (1981). Saber ver la arquitectura : ensayo sobre la interpretación espacial de la arquit. Poseidón. Catàleg
  • BENEVOLO, Leonardo ... [et al.] (1993). Principi e forme della città . Libri Scheiwiller. Catàleg
  • TOURNIKIOTIS, Panayotis (2014). La historiografia de la arquitectura moderna (Pevsner, Kaufmann, Giedion,etc.). Barcelona: Reverté. Catàleg
  • Rodà, Isabel (cop. 2014 ). Urbanisme i monumentalització : Roma i les ciutats a Catalunya . Barcelona: UOC. Catàleg
  • Carreras Güell, Jordi ([1992] ). Arquitectura i urbanisme : (1860-1935) . Cassà de la Selva: Arxiu Municipal. Catàleg
  • Harouel, Jean-Louis (1981 ). Histoire de l'urbanisme . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg
  • Harvey, David (2008 ). París, capital de la modernidad . Tres Cantos: Akal. Catàleg
  • Hazan, Éric (2011 ). París en tensión : urbanismo e insurrección en la ciudad de la luz . Madrid: Errata Naturae. Catàleg
  • Bohigas, Oriol (1963 ). Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme . Barcelona: Ed. 62. Catàleg
  • Wiebenson, Dora Placzek, Adolf (1983 ). Architectural theory and practice from Alberti to Ledoux (2nd ed.). [S.l.]: Architectural Publications. Catàleg
  • Tournikiotis, Panayotis (cop. 2014 ). La Historiografía de la arquitectura moderna : Pevsner, Kaufmann, Giedion, Zevi, Benevolo, Hitchcock, Banham, Collins, Tafuri (Ed. actualizada). Barcelona: Reverté. Catàleg
  • Kaufmann, Emil (1963 ). L'Architecture au siècle des lumières : baroque et post-baroque en Anglaterre, en Italie et en France . Paris: Julliard. Catàleg
  • Varriano, John (1990 ). Arquitectura italiana del Barroco al Rococó . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Frampton, Kenneth (cop. 2000 ). Le Corbusier . Madrid: Akal. Catàleg
  • Pizza, Antonio (2002 ). Viena - Berlín : teoría, arte y arquitectura entre los siglos XIX y XX . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg
  • Schorske, Carl E (1981 ). Viena Fin-de-Siècle : política y cultura . Barcelona [etc.]: Gili. Catàleg
  • Hernando, Javier (1989 ). Arquitectura en España, 1770-1900 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Berdoulay, Vincent Claval, Paul (2001 ). Aux débuts de l'urbanisme français : regards croisés de scientifiques et de professionnels : fins XIXe-début XXe siècle . Paris[etc.]: L'Harmattan. Catàleg
  • Laurence, Ray (2011 ). The City in the Roman West, c. 250 BC-c. AD 250 . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg
  • Harris, W. Victor (1999 ). The Transformations of Urbs Roma in late antiquity . Portsmouth: Journal of Roman Archaeology. Catàleg
  • Favro, Diane (1996 ). The Urban image of Augustan Rome . New York: Cambridge University Press. Catàleg
  • Rykwert, Joseph (1985 ). La Idea de ciudad : antropología de la forma urbana en elMundo Antiguo . Madrid: Hermann Blume. Catàleg
  • Greco, Emanuele (cop. 1999 ). La Città greca antica : istituzioni, società e forme urbane . Roma: Donzelli. Catàleg
  • Bozzoni, Corrado (2006 ). L'architettura del mondo antico . Roma [etc.]: GLF editori Laterza. Catàleg
  • Lloyd, Seton (1973 ). Arquitectura mediterránea prerromana . Madrid: Aguilar. Catàleg
  • Oliver-Bonjoch i Oliver, Jesús (2004 ). Arquitectura i societat a la Roma imperial . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg
  • Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg
  • Marín Sánchez, Rafel (DL 2000 ). La Construcción griega y romana . Valencia: Universidad Politécnica de Valencia. Servicio de Publicaciones. Catàleg
  • McKay, A. G (1998 ). Houses, Villas and Palaces in the Roman World . London: The Johns Hopkins University Press. Catàleg
  • Gros, Pierre (cop. 1996 ). L'Architecture romaine : du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire . Paris: Picard. Catàleg
  • Gros, Pierre (1994 ). Storia dell'urbanística. Il mondo romano (3º ed.). Roma: Laterza. Catàleg
  • Gerardo Boto Varela (2014). "Transformacions dels centres urbans des de l’Antiguitat Tardana. El policentris. Dins Pilar Giraldez, Marius Vendrell (Ed.), Centres històrics: el valor del context (, p. 25-45). patrimoni 2.0.
  • BENITO MARTIN, Felix (2002). La Formación de la ciudad medieval : la red urbana en Castilla y León /. Junta Castilla y León. Catàleg
  • Chueca Goitia, Fernando (1968). Breve historia del urbanismo. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Choay, Françoise (1970). El Urbanismo :. Barcelona: Lumen. Catàleg
  • Braunfels, Wolfgang (1983). Urbanismo occidental. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Mínguez, Víctor (2006). Las Ciudades del absolutismo :. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Catàleg
  • García Vázquez, Carlos (2004). Ciudad hojaldre :. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • García Vázquez, Carlos (2016). Teorías e historia de la ciudad contemporánea. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Weber, Max (1987). La Ciudad. Madrid: La Piqueta. Catàleg
  • Morris, A.E.J (1984). Historia de la forma urbana :. Barcelona [etc.]: Gili. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes expositives Es valorarà la capacitat d'expressar el coneixement dels continguts del temari de l'assignatura de forma clara, raonada i crítica. 30 No
Realització d'activitats pràctiques (en grup) Cinc activitats pràctiques (cada activitat valdrà un 10% de la nota). El conjunt de les activitats pràctiques (50% de la nota) serà recuperable sempre que tres o més activitats no s'hagin superat o que la nota del conjunt de les cinc activitats no arribi al 2.0.
Es valorarà la capacitat de treballar en equip per estudiar, analitzar, interpretar, relacionar i comentar fonts de naturalesa diversa amb l'objectiu de fonamentar els continguts bàsics de la primera part de l'assignatura i d'adquirir nous coneixements.
50
Realització d'activitat pràctica (individual) Es valorarà la capacitat d'estudiar, analitzar, interpretar, relacionar i comentar fonts de naturalesa diversa amb l'objectiu de fonamentar els continguts bàsics de la segona part de l'assignatura i d'adquirir nous coneixements. 20 No

Qualificació

Avaluació continuada consistent en:
- Cinc activitats pràctiques (en grup) (50% de la nota). Les activitats pràctiques (estudi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, etc.) tindran relació, respectivament, amb els cinc primers punts de la primera part del temari (La ciutat antiga. La ciutat medieval. La ciutat del Renaixement. La ciutat del Barroc. La ciutat industrial).
- Activitat pràctica (individual) (20% de la nota). L'activitat pràctica (estudi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, etc.) tindrà relació amb la segona part del temari (Visions de la ciutat: segles XIX i XX [preurbanisme i urbanisme]).
- Prova escrita (final) (30% de la nota). Constarà d'una o més preguntes relacionades amb la matèria impartida a classe.


Avaluació única consistent en:
- Prova escrita (final) (100% de la nota). Constarà d'una o més preguntes relacionades amb la matèria impartida a classe. Inclourà, també, una activitat pràctica (estudi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, etc.).


A través d'aquestes activitats i de la prova escrita l'estudiant haurà de demostrar haver assumit els continguts generals de la matèria. Es tindrà en compte, també, la claredat expositiva i la precisió argumental, així com l'enriquiment del contingut de la matèria amb les lectures recomanades.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT:
- l'alumne/a que no hagi realitzat cap de les proves d'avaluació.
- l'alumne/a que, malgrat haver realitzat part de les activitats de l'avaluació continuada, decideixi renunciar-hi, així com també a l'avaluació única. En aquest cas, caldrà informar-ne a la professora.

Avaluació única:
Prova escrita (100% de la nota). L'estudiant haurà de demostrar que ha assolit els continguts generals de la matèria a través d'una prova escrita en què s'avaluaran els continguts donats a classe. La prova inclourà la realització d'una activitat pràctica (anàlisi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, etc.).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0, tant si s'opta per l'avaluació continuada, com si es decideix fer l'avaluació única.
L'opció de l'avaluació continuada obliga a l'alumne/a a presentar TOTES les activitats d'avaluació. Si l'alumne/a no presenta totes les activitats de l'avaluació continuada, s'entendrà que hi renuncia i que opta per l'avaluació única.

Tutoria

Les tutories en grup es faran virtualment, a hores convingudes en la franja horària en què s'imparteixi l'assignatura (ja que aquesta franja horària servirà, principalment, per a la realització de les activitats pràctiques).
Les tutories individuals es concretaran a hores convingudes i seran, preferiblement, presencials (el mateix dia que s'imparteix l'assignatura).

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació amb l'estudiantat es portarà a terme a través dels canals oficials de la UdG.

Observacions

En el cas que s'opti per l'avaluació única, es recomana a l'estudiant el seguiment i la realització de les diferents activitats pràctiques (avaluables, només, en el cas que s'opti per l'avaluació continuada) que es desenvoluparan al llarg del curs, profitoses per a una bona consolidació dels continguts.

Documentals i pel·lícules recomanades:
The human scale (2012)
Gran Horizonte (2013)
El vientre del arquitecto (1987)

Assignatures recomanades

  • Art antic I. Proper orient
  • Art antic II. Grècia i Roma
  • Art Barroc
  • Art contemporani I
  • Art contemporani II
  • Art del Renaixement
  • Art i arquitectura a Espanya: les èpoques del Renaixement i del Barroc
  • Art medieval hispànic
  • Catedrals, monestirs i palaus
  • Cultura contemporània I
  • Cultures artístiques del món
  • Geografia d'Europa
  • Història antiga
  • Història contemporània
  • Història d'Amèrica Llatina contemporània
  • Història de l'Art de la Baixa Edat Mitjana
  • Història de l'art de l'Alta Edat Mitjana
  • Història d'Espanya
  • Història medieval
  • Història moderna
  • Història política i cultural

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En el cas que s'hagués de passar a un 100% de docència virtual, el funcionament de l'assignatura continuaria essent el mateix: un 50% de la matèria es donaria a través de classes expositives virtuals (gravades o en directe) i l'altre 50% es dedicaria a la realització de diferents activitats pràctiques.

Modificació de l'avaluació:
En el cas que s'hagués de passar a un 100% de docència virtual, el funcionament de l'avaluació continuaria essent el mateix; la única diferència seria l'examen final, que enlloc de ser presencial, es faria virtualment.

Tutoria i comunicació:
En el cas que s'hagués de passar a un 100% de docència virtual les tutories es concretarien a hores convingudes a través dels mitjans telemàtics oficials de la UdG.