Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Anàlisi, des d'una perspectiva històrica i filosòfica, de les principals categories estètiques amb què s'ha reflexionat al voltant de l'obra d'art, amb atenció especial a la relació entre els textos teòrics (en els quals les esmentades categories han estat teoritzades) i les obres d'art o pràctiques artístiques (de l'època en què s'han formulat les esmentades teories).
Crèdits ECTS:
6

Grups

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE42- Adquirir, interpretar i aplicar els fonaments de la teoria de l'art i el pensament estètic al coneixement integral i integrat del fet artístic

Continguts

1. Introducció a l'experiència estètica

2. Les categories estètiques: La lletjor. [2.1 Antiguitat grecorromana; 2.2 Cristianisme medieval; 2.3 Lessing i la Il.lustració; 2.4 Rosenkranz i el Romanticisme; 2.5 Adorno i el segle XX]

3. Les categories estètiques: La bellesa [3.1 Plató i l'estètica grega; 3.2 La noció de bellesa en els textos de Plató; 3.3 Plató i l'art grec; 3.4 El llegat de l'estètica de Plató en l'art occidental]

4. Les categories estètiques: El sublim [4.1 L'aparició del sublim en les obres d'art; 4.2 Kant i la noció del sublim; 4.3 El sublim i l'estètica del Romanticisme]

5. Les categories estètiques: El sinistre [5.1 Casos pràctics del sinistre en fotografia, cinema i literatura; 5.2 Introducció a la psicoanàlisi; 5.3 La noció de sinistre en Freud; 5.4 El sinistre en l'art del segle XX]

6. Les categories estètiques: El banal [De l'experiència del quotidià en la pintura holandesa a la presència del banal en l'art contemporani. La noció del banal en Danto]

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 35,00 0 35,00
Cerca i anàlisi d'informació 0 10,00 0 10,00
Elaboració individual de treballs 0 15,00 0 15,00
Lectura / comentari de textos 0 40,00 0 40,00
Sessió expositiva 10,00 0 10,00 20,00
Sessió participativa 5,00 10,00 5,00 20,00
Sessió pràctica 5,00 0 5,00 10,00
Total 20,00 110,00 20,00 150

Bibliografia

  • Azúa, Félix de (2010). Autobiografía sin vida. Barcelona: Mondadori. Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (1991). La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Barthes, Roland (2007). La càmera lúcida. Nota sobre la fotografia. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Editor. Catàleg
  • Steiner, George (1997). "El lector infrecuente". Dins (Ed.), Pasión intacta (, p. 19-44). Madrid: Siruela. Catàleg
  • Dewey, John (2008). El arte como experiencia. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Eco, Umberto (2007). Historia de la fealdad. Barcelona: Random House . Catàleg
  • Vernant, Jean-Pierre (1986). La muerte en los ojos. Figuras del otro en la antigua Grecia. Barcelona: Gedisa. Catàleg
  • Quignard, Pascal (2005). El sexo y el espanto. Barcelona: Minúscula. Catàleg
  • Cohen, Jeffrey (1999). Of Giants. Sex, Monsters, and the Middle Ages. Minneapolis: University of Minnesota Press. Catàleg
  • Azara, Pedro (1980). De la fealdad en el arte moderno. El encanto del fruto prohibido. Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • Cohen, Jeffrey (1996). Monster Theory. Reading Culture. Minneapolis: University of Minnesota Press. Catàleg
  • Cortés, José Miguel G. (1997). Orden y caos. Un estudio cultural sobre lo monstruoso en el arte. Barcelona: Anagrama.
  • Lessing, G.E. (1977). Laocoonte. Madrid: Editora Nacional. Catàleg
  • Burucúa, José E (2007). La imagen y la risa. Los pathosformein de lo cómico en el grabado europeo de la . Cáceres: Periférica. Catàleg
  • Kayser, Wolfgang (2010). Lo grotesco. Su realización en literatura y pintura. Madrid: Antonio Machado Libros. Catàleg
  • Baudelaire, Charles (1989). Lo cómico y la caricatura. Madrid: Antonio Machado Libros. Catàleg
  • Grose, Francis (2011). Principios de la caricatura. Madrid: Katz. Catàleg
  • Rosenkranz, Franz (1992). Estética de lo feo. Madrid: Julio Ollero Editor. Catàleg
  • Rodríguez Tous, Juan Antonio (2002). Idea estética y negatividad sensible.La fealdad en la teoría estética de Rosenkr. Sevilla/Barcelona: ER/El viejo Topo. Catàleg
  • Adorno. Theodor W. (1980). Teoría estética. Madrid: Taurus. Catàleg
  • Bozal, Valeriano (2004). El tiempo del estupor. La pintura europea tras la segunda guerra mundial. Madrid: Siruela. Catàleg
  • Gómez, Vicente (1998). El pensamiento estético de Theodor W. Adorno. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Pedraza, Pilar (2009). Venus barbuda y el eslabón perdido. Madrid: Siruela. Catàleg
  • Roudinesco, Elisabeth (2009). Nuestro lado oscuro. Historia de los perversos. Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • Kristeva, Julia (1988). "Sobre la abyección". Dins (Ed.), Poderes de la perversión (, p. 7-45). Mèxic: Siglo XXI. Catàleg
  • Valis, Noel (2010). La cultura de la cursilería. Mal gusto, clase y kitsch en la España moderna. Madrid: Visor.
  • Bodei, Remo (1998). La forma de lo bello. Madrid: Visor. Catàleg
  • Eco, Umberto (2004). Historia de la belleza. Barcelona: Lumen. Catàleg
  • Azara, Pedro (1995). La imagen y el olvido. El arte como engaño en la filosofía de Platón. Madrid : Siruela. Catàleg
  • Gombricht, Ernst Hans (1999). Història de l'art. Barcelona: Columna. Catàleg
  • Galí, Neus (1999). Poesía silenciosa, pintura que habla. De Simónides a Platón. Barcelona: El Acantilado. Catàleg
  • Lombardo, Giovanni (2008). La estética antigua. Madrid: Antonio Machado Libros. Catàleg
  • Lomba Fuentes, J. (1987). Principios de filosofía del arte griego. Barcelona: Anthropos. Catàleg
  • Onians, J. (1996). Arte y pensamiento en la época helenística. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Plató (1997). Fedre. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Reale, Giovanni (2003). Por una nueva interpretación de Platón. Barcelona: Herder. Catàleg
  • Bruyne, Edgar de (1987). La estética de la Edad Media. Madrid : Visor. Catàleg
  • Eco, Umberto (1990). Art i bellesa en l'estètica medieval. Barcelona: Destino. Catàleg
  • Longino (1979). Sobre lo sublime. Madrid : Gredos. Catàleg
  • Ashfield, A.; Bolla, P. (1996). The sublime. A reader in British eighteenth-century aesthetic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Bodei, Remo (2011). Paisajes sublimes. El hombre ante la naturaleza salvaje. Madrid: Siruela. Catàleg
  • Burgard, Ch.; Saint-Girons, B. (1997). Le paysage et la question du sublime. Valence/París: Réunion des musées nationaux. Catàleg
  • Molinuevo, José Luis (2001). Estéticas del naufragio y de la resistencia. València: Alfons el Magnànim. Catàleg
  • Saint-Girons, Baldine (2008). Lo sublime. Madrid: Antonio Machado Libros. Catàleg
  • VVAA (2006). Visions du déluge de la Renaissance au XIX siècle. París: Réunion des musées nationaux. Catàleg
  • Guillén, Esperanza (2004). Naufragios. Madrid : Siruela . Catàleg
  • Burke, Edmund (1987). Indagación filosófica sobre el origen de nuestras ideas acerca de lo bello y lo . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Kant, Immanuel (2005). Crítica de la capacitat de jutjar. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Schiller, Friedrich (1992). De lo Sublime; Sobre lo Sublime. Málaga: Ágora. Catàleg
  • Freud, Sigmund (1981). Lo siniestro. Obras completas. Tomo III. Madrid : Biblioteca Nueva. Catàleg
  • Trías, Eugenio (1982). Lo bello y lo siniestro. Barcelona: Seix Barral. Catàleg
  • Pedraza, Pilar (2004). Espectra. Descenso a las criptas de la literatura y el cine. Madrid: Valdemar. Catàleg
  • Ceserani, Remo (1999). Lo fantástico. Madrid : Antonio Machado Libros. Catàleg
  • Cronenberg, David (1999). El placer de lo siniestro. València: De la mirada. Catàleg
  • Kuspit, Donald (2003). Signos de psique en el arte moderno y posmoderno. Mad : Akal. Catàleg
  • Didi-Huberman, Georges (1997). Lo que vemos, lo que nos mira. Buenos Aires: Manantial. Catàleg
  • Certeau, Michel De (2000). La invención de lo cotidiano. Mèxic: Universidad Iberoamericana. Catàleg
  • Todorov, Tzvetan (1997). Éloge du quotidien. Essai sur la peinture hollandaise du XVIIe siècle. París: Seuil. Catàleg
  • Crow, Thomas (2002). El arte moderno en la cultura de lo cotidiano. Madrid : Akal. Catàleg
  • Danto, Arthur (2002). La transfiguración del lugar común. Una filosofía del arte. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (1991). La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós . Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (2006). Estética y hermenéutica. Madrid : Tecnos. Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (1988). Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica. Salamanca: Sígueme. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes participatives Els estudiants participaran amb l'exposició d'anàlisis concretes d'obres i textos objecte del temari. 10 No
Casos pràctics [recerca, anàlisi i entrega en format digital] Durant el curs es programarà l'entrega d'alguns comentaris sobre casos pràctics a propòsit d'algunes qüestions plantejades durant les sessions lectives. 10 No
Lectura dels 3 llibres de lectura i anàlisi obligatoris de l'assignatura Elaboració de tres treballs a partir de la lectura de tres llibres fonamentals de curs. 30
Treball monogràfic de curs [recerca, anàlisi i entrega en format digital] Entrega treball escrit. 20
Realització de l'examen [Consistirà en el desenvolupament d'un tema del temari ( a escollir entre dues opcions proposades). Entrega per escrit. 30

Qualificació

S'especifica (en l'apartat "Activitats d'avaluació") el percentatge amb el que es valorarà cadascuna de les activitats desplegades en el curs.

Per a les classes participatives, s'avaluarà A) el treball previ de recerca d'informació i d'anàlisi, B) la claredat i l'ordre de l'exposició i C) la capacitat de respondre a les qüestions plantejades.

Per a les lectures obligatòries, s'avaluarà A) la lectura dels textos; B) la comprensió dels conceptes essencials dels textos; C) la capacitat d'anàlisi textual; D) la claredat i l'ordre expositius; E) la terminologia utilitzada.

Per als casos pràctics, s'avaluarà A) el treball previ de recerca d'informació i d'anàlisi, B) la claredat i l'ordre de l'exposició presentada.

Per al treball monogràfic, s'avaluarà A) el treball previ de recerca d'informació i d'anàlisi, B) la claredat i l'ordre de l'exposició; C) la comprensió dels elements essencials objecte d'estudi; D) la capacitat d'anàlisi; E) l'ús adequat de la bibliografia

Per a l'examen, s'avaluarà A) la lectura i la comprensió dels textos de lectura obligatòria de l'assignatura; B) la claredat i l'ordre de l'exposició; C) la comprensió dels elements essencials objecte d'estudi; D) la capacitat d'anàlisi.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no presentació d'un estudiant a l'examen implicarà la qualificació de No Presentat en les actes de la convocatòria.
La no presentació dels treballs escrits, o dels casos pràctics reclamats o de les intervencions orals programades, es qualificarà com a "zero", i com a tal computarà en l'avaluació numèrica total de l'assignatura en el seu percentatge equivalent.

Avaluació única:
En cas d'avaluació única, l'estudiant haurà de realitzar un examen final (que permetrà avaluar els continguts de l'assignatura desplegats en el temari) i tres informes de lectura de les 3 lectures obligatòries de curs.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 a partir de la suma percentual dels diferents exercicis obligatoris.

Tutoria

Durant la realització del curs, s'indicarà les hores que el professor estarà a disposició dels estudiants per fer tutories presencials. En el cas d'alteració del desenvolupament habitual del curs, s'habilitaran mecanismes de videoconferència per poder fer les tutories.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Amb un desenvolupament habitual del curs, la comunicació i interacció amb l'estudiant serà a través dels mecanismes ja establerts en les classes i en les tutories presencials.
També a través del correu electrònic xavier.antich@udg.edu
En el cas d'alteració del desenvolupament habitual del curs, s'habilitaran mecanismes per garantir la comunicació i interacció amb l'estudiant a través de trobades per videoconferència.

Observacions

L'assistència a les sessions lectives del curs es considera imprescindible per a poder desenvolupar adequadament el treball referent al programa i per assolir el nivell d'aprofundiment exigit en els temes i les lectures previstes amb garanties suficients per a poder superar l'assignatura satisfactòriament.

Assignatures recomanades

  • Art antic II. Grècia i Roma
  • Art Barroc
  • Art clàssic: escultura grecoromana
  • Art contemporani I
  • Art contemporani II
  • Art del Renaixement
  • Art d'època Moderna a Catalunya
  • Art i artistes a l'Europa Moderna
  • Art i cinema
  • Art i gènere
  • Art medieval hispànic
  • Crítica d'art
  • Darreres tendències de l'art contemporani
  • Estètica de la producció i de la recepció de l'obra d'art
  • Teoria de l'art

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En el cas que al llarg del curs s’hagués de passar a un 100% de docència virtual, la docència prevista com a presencial (classes expositives, pràctiques i participatives) passarà a ser no presencial a través de la plataforma habilitada ad hoc per a videoconferències.
La resta d'activitats continuaran com ja estan previstes.

Modificació de l'avaluació:
En el cas que al llarg del curs s’hagués de passar a un 100% de docència virtual, l’avaluació no es modificarà.

Tutoria i comunicació:
En el cas d'alteració del desenvolupament habitual del curs, s'habilitaran mecanismes per garantir la comunicació i interacció amb l'estudiant a través de trobades per videoconferència.
El professor estarà disponible i localitzable a través del correu electrònic xavier.antich@udg.edu