Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Anàlisi i coneixement de les manifiestacions arquitectòniques i del camp de la imatge a l'Europa occidental entre els segles III i X, art bizantí i art islàmic.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG04 Treballar en equip
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal.
  • CE 20. Adquirir i aplicar coneixements bàsics d'iconografia.
  • CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic.
  • CE 27. Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i/o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i el seu abast social.

Continguts

1. (09/16-10/16). INTRODUCCIÓ: LES COORDENADES DE L’ART MEDIEVAL. 1.Debats historiográfics a l’entorn d’un mite històric: la tradicional història dels estils i la història de les imatges a l'Edat Mitjana. 2. Els protagistes de les obres d’art. Els autors: dels artesans áulics als artistes empresaris; aprenentatge i/o influències. Els promotors i la seva legitimitat: reis, aristocràcia, clergat (monestirs, bisbes, capítols) i confrarias. Els receptors: individuals i col.lectius. Positures institucionals devant les imatges i les seves funcions. 3. El pes de la tradició i l’estil com discurs. Gales i fasts: arquitectura i art sumptuós durant l’Edat Mitjana. Espais del culte i espais del poder.

2. (10/16) EL LLARG DEIXANT DE L’IMPERI ROMÀ: ART DE L’ANTIGUITAT TARDIA. 2.1. Introducció: art tardimperial i triomf cristià. El problema historiogràfic de la "successió" d’estils i l’art provincial romà: dels Tetrarcas a Teodosi. (30/09/14) El mite del didactisme de l’art religiós. Imatges a les catacumbes: commendatio animae, litúrgia funerària i hel.lenisme popular. Sarcòfags de producció seriada i iconogràfía cristiana. Religió oficial i presència pública (Sta Mª Maggiore i Sta Pudenciana) 2.2. El llegat tardantic. Urbs transformades (Roma, Jerusalem, Milá) i implantades (Constantinopla, Ravena). Roma, pedrera de espoliacions. 2.3. La formulació d’espais cultuals cristians: -la basílica i la seva topografia multifuncional; -el martyrium, culte a les reliquies i immediatesa d’allò sagrat (St Sepulcre); -mausoleus, adopció del model de heroa; -baptisteris. 2.4. Pervivències tècniques i tipològiques dels regnes ostrogot, merovingi i llongobard. Arquitectura sacramental (baptisteris de Ravena, i Poitiers, basílica de Brescia; primers "grups bisbals"), martirial (Salona) i funerària (Jouarre, Hipogeu de les Dunes). Grècia, Siria i Egipte: cenobis (Qalat Seman) i basiliques contrabsidades. 2.5. Arts figuratives i sumptuaries. Nova síntesi: llenguatge clasiquizant en programes cristians (sarcófags, plaques d’ivori i manuscrits religiosos). Estímuls per a la veneració en Constantinopla: missoria y díptics. 2.6. )Ravena, programes polítics i visions apocalíptiques: mausoleu de Gal.la Placídia, baptisteris, S. Apolinar Nuovo. Llongobars: poder i dogma al mobiliari litúrgic. Manuscrits doctrinals i orfebreria votiva. 2.7. Reflexos provincials. El sincretisme copte. Roma als segles V-VII: cicles en frescos (Sta. Mª Antiqua) i mosaics (Sant’Agnese); sarcòfags antics i invenció de reliquies.

3. ART BIZANTÍ. (10/16-11/16) 3.1. Introducció. Art prebizantí. Els marges històric-cronològics de Bizanci. Nou model d’emperador, vicari de la Divinitat. L’Esglèsia triomfant: patriarques, bisbes i cenobis. De Teodosi II a Justinià: muralles, palau imperial, Sta Sofía, Sts Sergi i Bac, Sta Irene. La Ravena de Maximià: San Vital. Pintures per a la veneració i la profilaxis. La imatge de l’emperador-Vicari. Empreses libraries (códexs purpuris, científics i litúrgics), icones i ivoris àulics. 3.2. La Iconoclàstia bizantina (726-843). La polèmica prohibició de les imatges sagrades; el seu poder hipòtic: culte i devoció. La reacció iconódula: teólegs i obres (Saltiri Chludov). Les icones de Santa Catalina de Sinaí. 3.3. L’Imperi Mitjà (843-1204). L’esplendor artístic: dinasties macedònica i comnena. Constantinopla, Tesalònica i Nicea. Tipologies templàries i litúrgia: definició de quatre models de creu grega: (Nea Ekklesia, Katholikon de H. Lukas, Nea Moni y Gran Lavra). Edificis comnens: Dafni. Relleus escultòrics i mosaics: complement iconogràfic i estètic distribuit segons el calendari litúrgic. Els mosaics votius de Santa Sofía: la pietat de l’emperador. Pintura: llum, color i sumptuositat a l’estètica bizantina: Göreme, Panagia Chalkeon, Ohrid. El patronatge aristocràtic: Nerezi y el Threnos. Icones: usos apotropaics, devocionals i litúrgics. Diversitat temàtica i cambi de models canònics. La Eleoussa, Verge de la tendresa. 3.4. Sumptuositat àulica i esplendor artístic de la cort macedònica (867-1056). L’interès per la cultura antiga als cercles imperials. Constantí VII Porfirogeneta: l’emperador sabi. Simbolisme tipológic al Saltiri de París y el Rotlle de Josué. Manuscrits de luxe: usuaris àulics i monàstics. Diversitat iconogràfica dels llibres religiosos i profans. El anticlasicisme de Basili II. Arts suntuaries: manipulació de la sintaxis antiga (Capsa Veroli); dimensió estètica i mística dels materials preciosos. Reliquiaris, tríptics i encuadernacions. El Tresor de Sant Marc. 3.5. La proyecció de l’art bizantí (ss. X-XII). Els Balcans: frescos de Baçkovo, Ohrid, Kurbinovo. Rúsia: la conversió del príncip Vladimir; Santa Sofia de Kiev (Jaroslav) y Novgorod: empremta constantinopolitana. Arménia y Georgia. Sicília: programes reals dels normands (1130-1187), Cefalú, Palerm i Monreale; Exultet. Venécia: Sant Marc, constructors i artifexs del mosaic; Torcello i Aquileia.Regne Llatí de Jerusalem (1098-1187). 3.6. La dinastia paleòloga (ss. XIII-XV). Redefinició de l’art bizantí. Manuscrits (Constantinopla) i edificis (Nicea, Trebizonda i Sinaí). Miquel VIII Paleóleg. El heterodoxe renaixement cultural: la filosofia hel.lenística i la mística religiosa del hesychasmo. Multiplicació de centres. Nous volums templaris: Pammakaristos i la Parigoritissa. La promoció privada: la Chora i Teodor Metocrites. Mistra. Imatges monumentals: el dramatisme en Ohrid i la "impresionista" paracclesion de la Chora. El micromosaic a les icones. 3.7. L’expansió pels regnes cristians d’Orient. Sérvia: Esteve Dusán; la decoració pictòrica: de Studenica a Sopoçani. Bulgaria i Rumania. Rúsia: les "noves Constantinoples"; la revolució pictòrica de Teófanes el grec i Andrei Rubliev. Miniatures e icones de Armenia i Georgia. El colapse després de 1453.

4. ART DE L’ALTA EDAT MITJANA. (12/16) 4.1. En el llindà dels nous temps 4.2. La Gàl.lia: iconografia funerària, còdexs i orfebreria litúrgica. 4.3. Art a la Hispània tardantiga. L’art subantic: Tarragona, Mérida, Girona. Els visigots: aixovars funeraris. Monumentalització de l’Esglèsia hispana. L’organització topogràfica dels temples i la vella litúrgia hispana. Certituts arqueològiques (Villa Fortunatus, Casa Herrera, ...); edificis controvertits (Baños, la Nave, Quintanilla, ..). El mausoleu del sant bisbe: Montelios: visigot o altmedieval? Escultura monumental, mobiliari litúrgic i torèutica. La cesura artística-cultural amb la Antiguitat. 4.4. Art de les Illes Britàniques (I). L’art irlandès i northumbre des de Sant Agustí de Canterbury al Sínode de Whitby. Monolits i creus altes: Ruthwell, monument i document. Influxe e impacte de l’art cristià-mediterrani a la tradició figurativa irlandesa-celta. Iconografia sagrada i espiritualitat cenobítica als evangeliaris de Durrow, Lindisfarne, Kells: els laberints de les lletres. El paradigma del Amiatinus i Codex Aureus. 4.5. L’imperi carolingi. Implicació i identificació de l’Esglèsia i Estat: vers la unitat cultual i librària. El "Renaixement": la renovatio romani imperii i Carlemany. Reforma litúrgica: liturgia estacional i la topografia templària carolíngia: el desenvolupament del creuer, la bipolaritat i la articulació del "westwerk"-castellum. Les criptes i les relíquies. La planta central: capelles palatines i privades. El monestir: Centula i el plànol de Sankt-Gall (o la utopia benedictina). El triomf de l’arc i el clasicisme aplicado: la Torhalle de Lorsch. El palau: Aquisgrá, Roma secunda. Les imatges religioses i la postura oficial: les funcions ornamental i nmotécnica segons els Libri Carolini de imaginibus. El mosaic parietal: Saint-Germigny-des-Prés i el Laterà. La pintura mural: el hel.lenisme bizantí de Castelseprio; programes en temples (Münstair i Malles) i criptes (Auxerre). L’estuc: Cividale del Friuli, la introversió dels temples altmedievals. La miniatura: la interpretació de la figura humana a la llum del naturalisme tardorromà; conats de ilusionisme espaial. Centres de producció i la seva caracterizació: l’scriptorium reial, Orleans, Reims, Tours i Metz; els tallers de Carles el Calv. Il.luminació de textos profans. Ivoris. Orfebreria. 4.6. Art de la monarquia astur. Orígens i periodització. La supervivència de l"Ordo gothorum" al mon astur. La monumentalització de la hierópolis ovetense: Alfons II i la arquitectura àulica i martirial. La Càmara Santa i San Julián de los Prados (la tradició pictòrica del Baix Imperi i el soposat aniconisme hispà). L’arquitectura ramirense al Naranco: lèxic constructiu i ornamental (iconografia reial de San Miguel de Lillo) de l’última floració de l’arquitectura tardoantiga; Santa Cristina de Lena. Alfons III i la revitalització del "visigotismo". Santiago de Compostela; Valdediós i el seu pòrtic lateral. Creus i reliquiaris. Beato de Liébana. 4.7. El Sacre Imperi Romà-Germànic. L’art otonià. La "Renovatio" otònida: la confluència dels llegats carolingi, romà i bizantí. La política imperial, reflexos a l’arquitectura. La planta central, herència d’Aquisgrá (Ottmarsheim). L’evolució del "westwerk" i la bipolaritat (Hildesheim); la reorganització de les tribunes i la articulació dels paraments de la nau central (Gernrode). Exotismes edilicis (Padernborn). El desenvolupament de la cripta. La miniatura: de la tradició carolingia a la innovació bizantina. Centres de producció: Reichenau, Lorsch, Tréveris, Ratisbona, Colònia i Echternach. Els grans mestres: el "Magister Registrum Gregorii" i Liutart. Imatges de poder imperial. Promotors singulars: Bernward de Hildesheim, el arquebisbe Egbert de Treveris, l’abadessa Hitda. Els bronzos de Hildesheim. Antipendis i estatues de culte: Verge Mare i Crucificats. 4.8. El segle X hispà. Art mosàrab o de repoblació? La restauració de les velles ciutats i la reutilització d’edificis hispanogots. Castella: Berlanga, exotisme estructural; Mazote i Lebeña: el pilar compost i les voltes. Lleó: la diafanitat d’Escalada; el contràbsid de Peñalba. Arquitectura monàstica i vestigis eremítics: la Cogolla i la Peña. La fortuna dels beatos als scriptoria lleonesos. Llibres litúrgics i exegétics. La Marca Hispànica: cronologia, definició plàstica y tradició local. El conjunt d’Egara-Terrassa: solucions edilicies tardoantigues. Cuixà I. 4.9. Illes Britániques (2). L’art anglosaxó: de la pau d’Alfred el Gran al regnat de Canut el Gran. Ressorgiment i reforma del monaquisme. Els reflexos de la problemàtica arquitectònica continental. Miniatura: producció monàstica i àulica. La tradició insular i continental; el Linear drawing i el High Winchester Style. Ivoris.

5. ART ISLÁMIC. (01/17) 5.1. Introducció. Mahoma y el sorgiment de l’Islam (610-632). Periodització i caràcter de l’art islàmic. De la mesquita a la madrasa, el mausoleu o el "ribat"; dels "castells del desert" als grans conjunts àulics. Urbanisme i construccions públiques. El Corán i l’aniconisme de les mesquites. La iconografia dels palaus i el seu significat polític. L’Epigrafia: iconografia de la paraula. Arts decoratives: la islamització de models. 5.2. Siria e Irak. Arquitectura: continuisme i bizantinisme. La mesquita: teories al voltant del seu origen. Omeyes. La Cúpula de la Roca: influència de l’art cristià, simbolisme i fortuna. Al-Aqsa, "a modo de basílica". La gran mesquita de Damasc. El "castell del desert" i el palau (Qusayr Amrah, Jirbat al-Mafyar, Qasr al-Hayr). Ciutats i caravansars. Arts figuratives: continuitat romana. La iconografia palatina. Els "Grands abbasies". Nou centre de poder: de Damasc a Bagdag. Arquitectura: materials, soports i voltes; el iwan (Ctesifont), portals, l’alminar en espiral i les torres del foc. Les grans mesquites del periode. La tomba-baldaquí. La ciutat rodona d’Al-Mansur. El palau. El tractat d’Al-Sufi. 5.3. Iràn. Perses i selyukies fins el s. XIII. La decadència de les capitals abbasis: Bagdag i Samarra. Nayin i el canvi tipológic de la mesquita (Masyid i Jum'a de Isfahan). Arquitectura funerària: el "tetrápilo. Edilícia civil: Laskari Buzar. 5.4. Els mongols de Gengis Jan. Ortodoxia i mecenatge. Sultaniya. Els mausoleus: santuari d’Ahmad Yasari, la tomba de Tous (Korasán) i la de Gur i-mir (Samarkanda). L’iwan i la mesquita. El palau de Kash. La generalització del mocàrab. Miniatura (Shiraz) i pintura (Herat). 5.5. Egipte i Ifriqiya. Alexandría i Fustat. L’arquitectura tuluní. La mesquita de Ibn Tulum i l’influx de Samarra. La ziyada i l’alminar. Arquitectura civil: el Nilòmetre. Ifriqiya: la mesquita de Kairuán. Arquitectura religiosa aglabí: la mesquita en "T", cúpula i espai interior. La mesquita-fortalesa i la seva significació simbòlica. La decoració i la tradició cristiana. La mesquita de al-Goyuji: simbiosis religiosa-funerària i lloc de peregrinatge. Els mausoleus (Gafari y Sayida Atika). Les portes monumentals de Fustat. L’ornament: fusta pintada (sofites de Palerm) ivoris, ceràmica, texits i metalls. 5.6. Síria, Egipte i Anatòlia (s. XII-XV). Saladí. Ayyubies. Alepo, madrases i alcassaba: el sultá al-Zahir Gazi. Mamelucs. Els beylicats a Anatòlia. 5.7. Al-Andalus. La "invasió" i les seves consequències. Emirat: La mesquita de Còrdova i les seves etapes constructives. Califat: Abd al-Rahmán III: Medina al-Zahira i mesquita de Còrdova; la ampliació d’Al-Hakam: Ivories califals. Taifes: Toledo, Saragossa i Almeria. L’art dels ivoris taifas. Almorávids: la perdua de diafanitat espaial. ¿Art mardanisí?: el Castillejo i la Dar al-Sugrá. Almohades: monumentalitat i rigor religiós a les mesquites africanes. Art Nazarí. Arquitectura simbòlica i àulica Espai i ilusió. L’Alhambra: estructures i tipologies arquitectóniques. 5.8. "Art mudèxar" o Simbiosi d'arts islàmic i cristià a la Península Ibérica. La població mudèxar: naturalesa, estatus, oficis. El debat historiogràfic. ¿Constant històrica o estil? Simbiosis de tradicions. Sinagogues. Tipologies templàries, residencials i funeràries. Els focus regionals. Promotors: parròquies, ordres monàstiques i militars, capítols catedralicis. El gust mudéxar a les corts reials hispanes. De Alfonso VIII a Pedro I vs. Pere el Ceremoniòs: Tordesillas, Sevilla i l’Aljafería. Els Trastámaras i les seves empreses: Segovia i Saragossa.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 37 0 37
Classes participatives 2 2 4
Lectura / comentari de textos 2 16 18
Prova d'avaluació 0 53 53
Treball en equip 2 36 38
Total 43 107 150

Bibliografia

  • Lasko, Peter E (DL 1999). (1999). Arte sacro 800-1200. . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Ettinghausen, Richard, Grabar, Oleg (1996). Arte y arquitectura del Islam, : 650-1250. . Madrid: Cátedra.. Catàleg
  • Ettinghausen, Richard (1996 ). Arte y arquitectura del Islam : 650-1250 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Grabar, Oleg (1986 ). La Formación del arte islámico (4ª ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Grabar, André (1985 ). Las Vías de la creación en la iconografía cristiana . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Grabar, André (1966 ). La Edad de Oro de Justiniano : desde la muerte de Teodosio hasta el Islam . Madrid: Aguilar. Catàleg
  • Velmans, Tania (cop. 1999 ). Bizancio : el esplendor del arte monumental . Madrid: Lunwerg. Catàleg
  • Velmans, Tania (1986 ). El Arte bizantino . Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Lowden, John (cop. 1997 ). Early Christian and Byzantine art . London: Phaidon. Catàleg
  • Krautheimer, Richard (1988 ). Arquitectura paleocristiana y bizantina (2ª ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Krautheimer, Richard (1987 ). Tre capitali cristiane : topografia e politica . Torino: Einaudi. Catàleg
  • Dodwell, C.R (1995 ). Artes pictóricas en occidente : 800-1200 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Dodwell, C.R (1982 ). Anglo-Saxon art : a new perspective . Ithaca, N.Y.: Cornell University Press. Catàleg
  • Gómez-Moreno, Manuel (1998 ). Iglesias mozárabes : arte español de los siglos IX a XI . Granada: Universidad de Granada. Catàleg
  • García Guinea, Miguel Ángel Pérez González, José María Arias Páramo, Lorenzo (2007 ). Enciclopedia del Prerrománico en Asturias . Aguilar del Campoo: Fundación Santa María La Real. Centro de Estudios del Románico. Catàleg
  • Arias Páramo, Lorenzo (1999 ). La Pintura mural en el reino de Asturias en los siglos IX y X . Oviedo: Libreria Cervantes. Catàleg
  • García de Castro Valdés, César (1995 ). Arqueología cristiana de la Alta Edad Media en Asturias . Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. Catàleg
  • Conant, Kenneth John (1987 ). Arquitectura carolingia y romànica : 800-1200 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Hubert, Jean (1968 ). La Europa de las invasiones . Madrid: Aguilar. Catàleg
  • Hubert, Jean (1968 ). El Imperio carolingio . Madrid: Aguilar. Catàleg
  • Barral i Altet, Xavier, 1947- (1991 ). Catalunya i França meridional a l'entorn de l'any mil = La Catalogne et la France meridionale autour de l'an mil: colloque international D.N.R.S.. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Exposició oral i escrita per part dels alumnes de temes i questions relatives a la matèria del programa. s'avalua l'exposició del treballs col·lectius 5
Realització d'un treball en equip La nota serà col·lectiva del grup i individual. Si un/una alumne no col·labora amb el grup serà suspés/a en aquesta activitat. Un alumne que volgui fer el treball individual no tindrà nota i, per tant, no aprovarà l'assignatura 20
Estudi de la matèria i realització de proves escrites i orals en el marc d'un sistema d'avaluació continua
Examen escrit i individual del contigut de la matèria. Inclou una part de reconeixament d'obres, una altra de comentari d'obres i una altra discursiva sobre els problemes culturals i artístics de diferents periodes i àmbits culturals examinats per l'assignatura. 60
Comentari de lectures i ressolució de problemes relacionats amb l'assignatura. El comentari serà individual. La sospita i constatació de que un treball plagia un altre, del mateix curs o d'anteriors, serà motiu automàtic de suspensió del treball i l'assignatura 15

Qualificació

Els treballs per equips han d'especificar la participació de cadascú dels membres. No s'aplicarà la nota específica a qui no consti expressament com autor/a d'un part del treball. La nota del treball serà alhora personal i col·lectiva.

La presentació oral dels treballs col·lectius exigeix la presència de TOTS i CADASCÚ dels membres de l'equip. En cas contrari, repercutirà negativament en el conjunt del membres. La justificació de l'absència serà imprescindible. La intervenció de la resta dels alumnes en el debat es considerarà imprescindible i es puntuarà

Els treballs individuals de les lectures i problemes seran lliurats al professor EXCLUSIVAMENT en la data que es determinarà a inici de curs. NO s'admitirà ni avaluarà cap treball que no estigui presentat acadèmicament i escrit a ordinador. En els treballs sobre lectures es proposaran lectures en Anglés i en Francés

Els examens contaran amb una part d'identificació d'imatges, una altra de comentari d'imatges i una altra d'exposició raonada d'un tema. L'examen s'inicia amb una serie de 10 imatges que han de ser identificades per cada alumne. La identificació és una part fonamental de l'examen escrit.
Serà matèria d'examen tant els temes exposats a classe pel professor com els analitzats per cada grup d'alumnes en els seus respectius treballs.

CADASCUNA D'AQUESTES PARTS ÉS OBLIGATÒRIA. SENSE L'OBTENCIÓ D'UNA NOTA A CADA PART NO S'OBTINDRÀ LA NOTA DE L'ASSIGNATURA.

NO HI HAURÀ LA POSSIBILITAT D'EXAMINAR-SE DEL CONTINGUT DE TOTA L'ASSIGNATURA A UNA ÚNICA PROVA SENSE HAVER PRESENTAT ELS ALTRES TREBALLS, TANT EL DE LECTURES COM ELS DE COMENTARI DE VISITES O EXPOSICIÓ ESCRITA D'UNA PART DEL TEMARI.

ELS TREBALLS SOBRE UNA PART DEL TEMARI SERAN OBLIGATÒRIAMENT REALITZATS PER CADA ALUMNE A DINS D'UN GRUP I MAI DE MANERA INDIVIDUAL. LA POSADA EN COMÚ ÉS IMPRESCINDIBLE I ES VALORA COM UNA COMPETÈNCIA MÉS A ASSOLIR A AQUESTA ASSIGNATURA.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Obtindrà un no presentat qui no es presenti a fer l'examen, no qui s'hagi presentat i no ho acabi. Obtindrà un no presentat qui no tingui una nota en TOTES I CADASCUNA de les provas evaluatives de l'assignatura

Observacions

Es realitzaran tres sessions de classe en tres divendres, bé de contingut teòric, pràctic o de seminari