Estudia

• CG1 - Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
• CG2 - Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta.
• CG3 - Comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina.
• CE1 - Descriure i explicar l'estructura diacrònica general del passat.
• CE3 - Familiaritzar-se amb aspectes específics d'un o més períodes històrics, amb les seves continuïtats i discontinuïtats

1. Introducció a la Història Antiga

2. Cronologies i cultures

3. Fonts per a l'estudi de la Història Antiga

          3.1. Fonts escrites per a l'estudi de la Història Antiga

          3.2. Fonts materials per a l'estudi de la Història Antiga

4. Medi, climatologia i impactes de l'activitat humana

5. Hàbitat i habitatge

6. Demografia i poblament

7. Migracions i moviments migratoris

8. Economia i treball

9. Alimentació i fam

10. Jerarquització social

11. La família a l'antiguitat

• Barceló, Pedro (2014). Breve historia de Grecia y Roma (2a ed.). Madrid: Alianza. Catàleg
• Beard, Mary (2009). Pompeya : historia y leyenda de una ciudad romana (1a ed. en tapa dura). Barcelona: Crítica. Catàleg
• Beckman, Gary (2013-06-01). Foreigners in the Ancient Near East. Journal of the American Oriental Society, 133(2), 203-216, a https://omnia.udg.edu/discovery/fulldisplay?docid=cdi_proquest_journals_1437254914&context=PC&vid=34CSUC_UDG:VU1&lang=ca&search_scope=MyInst_and_CI&adaptor=Primo%20Central&tab=Everything&query=any,contains,foreigners%20in%20the%20ancient%20near%20east&offset=0 Catàleg
• Cabrero, Javier (2019 - 09??). Introducción a la historia de la antigüedad (Primera edición). Madrid: UNED. Catàleg
• Fayer, Carla. (2005). La Familia romana : aspetti giuridici ed antiquari. Roma: L'Erma di Bretschneider. Catàleg
• Frankfort, Henri (1998). Reyes y dioses : estudio de la religión del Oriente Próximo en la Antigüedad en tanto que integración en la sociedad y la naturaleza. Alianza. Catàleg
• Garnsey, Peter (1989). Famine and food supply in the graeco-roman world : responses to risk and crisis. Cambridge [etc: Cambridge University Press. Catàleg
• Greg Woolf (2016-01-01). Movilidad y estabilidad de las poblaciones en el mundo romano: una reflexión metodológica e historiográfica/Mobility and Stability of the Population in the Roman World: A Methodological and Historiographical Discussion. Gerión, 34(), 189-, a https://omnia.udg.edu/discovery/fulldisplay?docid=cdi_proquest_journals_1859435986&context=PC&vid=34CSUC_UDG:VU1&lang=ca&search_scope=MyInst_and_CI&adaptor=Primo%20Central&tab=Everything&query=any,contains,roman%20world%20mobility&offset=0 Catàleg
• Guy Bajoit Bajoit (2017). Le Modèle culturel aristocratique de la Rome antique. Louvain-la-Neuve: Academia L’Harmattan. Catàleg
• Hin, Saskia (2018). Ancient Demography. Dins Oxford University Press (Ed.), Oxford Bibliographies in Classics. . Recuperat , a 10.1093/OBO/9780195389661-0208
• Horden, Peregrine (2000). The Corrupting sea : a study of Mediterranean history. Oxford ;: Blackwell. Catàleg
• Marx, Werner, Haunschild, Robin, Bornmann, Lutz (2018-11-15). Climate and the Decline and Fall of the Western Roman Empire: A Bibliometric View on an Interdisciplinary Approach to Answer a Most Classic Historical Question. Climate (Basel), 6(4), 90-, a https://omnia.udg.edu/discovery/fulldisplay?docid=cdi_doaj_primary_oai_doaj_org_article_43b5a6d773324f939b5b8e196f44d364&context=PC&vid=34CSUC_UDG:VU1&lang=ca&search_scope=MyInst_and_CI&adaptor=Primo%20Central&tab=Everything&query=any,contains,climate%20and%20the%20decline&offset=0 Catàleg
• Osgood, Josiah (2019). Roma?: la creación del Estado Mundo ( Primera edición). Desperta Ferro Ediciones.
• Podany, Amanda H. (2016). El Antiguo Oriente Próximo : una breve introducción. Madrid: Alianza. Catàleg
• Urruela Quesada, Jesús (2018). La Civilización del Egipto faraónico. Madrid: Marcial Pons, Ediciones de Historia, S.A.. Catàleg

Activitats d'avaluació:

a. Per aprovar l'assignatura s'ha d'obtenir una qualificació mínima de 5 sobre 10 en la suma percentual de totes les activitats d'avaluació.

b. La qualificació final serà el resultat d'aplicar el percentatge de cada activitat d'avaluació en relació al global de l'assignatura.

c. Les proves i activitats d'avaluació són individuals. Les proves o activitats d'avaluació que siguin coincidents seran qualificades amb un suspens.

d. Únicament les persones que no hagin realitzat una o les dues proves escrites d'avaluació vinculades als temes 1 a 11 podran realitzar les proves escrites corresponents al final del quadrimestre.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Un No Presentat final a l'assignatura només es donarà en aquells casos que un/a alumne/a no hagi presentat CAP activitat d'avaluació.

Avaluació única:
L'avaluació única consistirà en una prova escrita relacionada amb el conjunt dels continguts.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

La tutoria s'efectuarà en els dies i horaris establerts pel professorat de l'assignatura.

La comunicació i interacció amb l'estudiantat s'efectuarà virtualment o presencialment, segons s'escaigui, mitjançant els canals oficials de la Universitat de Girona.

L'assistència a determinades activitats no contemplades en el disseny de l'assignatura però que tinguin relació amb ella tindran una valoració positiva en la nota final de l'assignatura.

En la nota final de l'assignatura també es valorarà la participació activa a les classes i, relacionades amb elles, la realització de les tasques encomanades al llarg del curs.

• Arqueologia i Antropologia de les migracions
• Arqueologia i Antropologia dels orígens dels estats. Del Pròxim Orient a Amèrica
• Arqueologia romana
• Història Antiga II
• Mètodes i tècniques de l'Arqueologia
• Protohistòria i Història antiga de la península Ibèrica mediterrània
• Treball de Final de Grau