Dades generals

Curs acadèmic:
2016
Descripció:
En aquest curs es desitja que l’alumnat conegui la importància del llibre com a objecte físic i suport de textos i imatges. L’aparició i desenvolupament de la forma còdex. Com es fa un llibre manuscrit? Els tipus de llibres més utilitzats a l’Europa occidental i els tipus de lectura al llarg de la història. El pes del llibre com a transmissor cultural i els canvis actuals.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Mª ELISA VARELA RODRIGUEZ
Idioma de les classes:
Català (45%), Castellà (30%), Anglès (10%), Francès (5%), Italià (10%)

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CT9. Reconèixer la diversitat cultural i les seves implicacions al llarg del temps i l'espai.
  • CED14. Coneixement d'aspectes específics (econòmics, socials, polítics, culturals) d'un o més períodes del passat de la humanitat.
  • CEP21. Capacitat per exposar idees i arguments historiogràfics per escrit i en el propi idioma, amb claredat, coherència i segons els cànons acadèmics.
  • CEP26. Capacitat d'identificar, localitzar, tractar i interpretar les fonts de la disciplina.
  • CEP27. Capacitat d'analitzar adequadament situacions i informacions complexes tant en el passat com en el present.

Continguts

1. Problemes historiogràfics al voltant de la història del llibre

2. La invenció de l'escriptura: el llibre a l'Antiguitat

3. L'època del manuscrit. La codicologia disciplina que estudia l'elaboració i l'organització del manuscrit

4. Dels primers segles del manuscrit a l'època carolíngia

5. La difusió i l'obertura del llibre (del segle X al segle XV)

6. Gutenberg abans de Gutenberg

7. La revolució de Gutengerg. La invenció de la impremta

8. Formes, continguts, pràctiques del llibre i amb el llibre: la transició del 1500

9. La relació de le lectores i lectors amb el llibre

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 45 48 93
Classes participatives 40 34 74
Pràctiques en empreses / institucions 15 18 33
Total 100 100 200

Bibliografia

  • Labarre, Albert (1970). Histoire du livre (1970). Paris: Presses Universitaires de France(PUF). Catàleg
  • Géjom. Paul (dir.) (2005). Lire le manuscrit médiéval (2005). Paris: Armand Colin. Catàleg
  • Quaderni Storici. Bolonya: Il Mulino. Catàleg
  • Febvre, Lucien; Martin, Henri-Jean (2005). La aparición del libro (2005). México: Fondo de Cultura Económica. Catàleg
  • Johannot, Yvonne (1994). Tourner la page. Livre, rites et symboles (1994). Grenoble: Éditions Jérôme Millon. Catàleg
  • Pedraza, Manuel José; Clemente, Yolanda; Reyes, Fermín de los (2003). El libro antiguo (2003). Madrid: Edit. Síntesis. Catàleg
  • Weitzman, Kurt (1990). El rollo y el códice. Un estudio del origen y el método de la iluminación de tex (1990). Madrid: Nerea. Catàleg
  • Escolar Sobrino, Hipólito (2000). Manual de Historia del libro (2000). Madrid: Gredos. Catàleg
  • Alturo Perucho, Jesús (2003). Història del llibre manuscrit a Catalunya (2003). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Catàleg
  • Arnall Juan, M. Josepa (2002). El llibre manusciit (2002). Vic: Eumo-Edicions Universitat de Barcelona-Servei de Llengua Catalana. Catàleg
  • Ruiz García, Elisa (2002). Introducción a la Codicología (2002). Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Catàleg
  • Scrittura e Civiltà (19772001). Florència: Leo. S. Olschki. Catàleg
  • Cavallo, Guglielmo Chartier, Roger Bonfil, Robert (cop. 1998 ). Historia de la lectura en el mundo occidental . Madrid: Taurus. Catàleg
  • Cavallo, Guglielmo (cop. 1992- ). Lo Spazio letterario del medioevo . Roma: Salerno. Catàleg
  • Libri e lettori nel medioevo : guida storica e critica (1989 ). Roma: Laterza. Catàleg
  • Sánchez Mariana, Manuel (1995 ). Introducción al libro manuscrito . Madrid: Arco/Libros. Catàleg
  • Cavallo, Guglielmo (1988). Le biblioteche nel mondo antico e medievale (1988). Roma-Bari: Gius. Laterza& Figli. Catàleg
  • Petrucci, Armando (1922). Medioervo da leggere. Guida allo studio delle testimonianze scritte del Medioevo (1992). Turí: Einaudi.
  • Cixous, Hélène (1995 ). La Risa de la medusa : ensayos sobre la escritura . Barcelona [etc.]: Anthropos [etc.]. Catàleg
  • Cixous, Hélène (2004 ). Deseo de escritura . Barcelona: Reverso. Catàleg
  • Reynolds, Leighton, D.; Wilson Nigel G., (1973). Copisti e filologi. La tradizione dei classici dall'Antichità ai tempi moderni. (1973). Padua: Antenore. Catàleg
  • Seidel, Bernardette (dir.) (1995). Lire, faire lire. Des usages de l'écrit aux politiques de lecture (1995). Paris: Le Monde édits.. Catàleg
  • Reynolds, Leighton, D.; Wilson Nigel G., (1973). Copisti e filologi. La tradizione dei classici dall'Antichità ai tempi moderni. (1973). Padua: Antenore. Catàleg
  • Lledó, Emilio; (1998). Imágenes y palabras (1998). Madrid: Santillana edit.. Catàleg
  • Petrucci, Armando, (2011). Libros, escrituras y bibliotecas (2011). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. Catàleg
  • Gelbert, Gisèle (1998). Lire, c'est aussi écrire (1998). Paris: Odile Jacob éditions. Catàleg
  • Lledó, Emilio, (1994). Palabras e imágenes. Conferencia entrega de los V Premios a la Investigación (1994). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Catàleg
  • Thüne, Eva-Maria (a cura de) (1998). All'inizio di tutto la lingua materna (1998). Turín: Rosenberg&Sellier. Catàleg
  • Zamboni, Chiara (2001). Parole non consumate. Donne e uomini nel linguaggio (2001). Nápols: Liguori. Catàleg
  • Zamboni, Chiara, (2006). Il cuore sacro della lingua (2006). Padua: Il Poligrafo. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes participatives, expositives i classes pràctiques Prova objectiva 25
Lectura de dos llibres i d'alguns articles o capítols de llibres seleccionats per aprofondir algunes parts del programa de l'assignatura 25% de l'avaluació 25
Anàlisi amb manuscrits sel·leccionats online d'alguns dels arxius i biblioteques a les quals es pot accedir en xarxa, els i les alumnes hauràn de triar un i fer l'anàlisi del citat manuscrit amb les indicacions de la professora. 25% 25
Exercici pràctic sobre alguns manuscrits seleccionats per tal d'identficar elements fonamentals dels manuscrits d'època medieval. Cada alumne o en parelles hauràn d'identificar els elements fonamentals que s'han de conèixer per poder treballar un manuscrit d'època medieval 25% 25

Qualificació

La informació sobre els criteris d'avaluació presents en aquesta fitxa és informativa i pot variar en funció de l'alumnat matriculat, el seu nivell de coneixements d'elements de la matèria, els quals podem fer variar les formes i percentatges d'avaluació de la matèria i també alguns elements de planificació del desenvolupament de la matèria i optar per la formació de grups de treballs més dinàmics a les classes.
1. Una prova escrita o oral de les explicacions, debats, lectures i aportacions realitzades a les classes = (aprox. 25%).
2. Avaluació de les pràctiques dels estudis de cas tant dels manuscrits estudiats per mitjà de la xarxa com dels estudiats als diversos centres visitats = (aprox. 25%).
3. Elaboració per escrit i presentació oral de l'anàlisi d'un manuscrit = (aprox. 25%).
4. Lectura de dos llibres o d'alguns capítols de diversos llibres s'avaluarà l'assoliment de les lectures per escrit = (aprox. 25%).

L'alumnat necessàriament haurà de presentar-se a l'avaluació marcada amb el núm. 1 i la marcada amb el núm. 4.
La realització de les pràctiques d'anàlisi de cas és imprescindible per a l'avaluació de la matèria.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumnat ha de presentar-se a les diverses avaluacions que s'inclouen en aquesta fitxa i justificar des de l'inici de curs qualsevol incidència relacionada amb la seva possible falta d'assistència.

La no presentació a l'avaluació de l'assignatura s'entén com un 0.

Observacions

La informació continguda en aquesta fitxa te un valor merament informatiu, pot ser modificada en funció del grup d'estudiants matriculats en la matèria i del seu nivell de coneixements.

Es recorda a l'alumnat matriculat que en el grau l'assistència a les classes és fonamental pel desenvolupament de la matèria i compte en la nota d'avaluació de l'assignatura.