• CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
• CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
• CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
• CTUdG11 Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
• CE1. Conèixer les teories i arguments dels filòsofs principals, que es troben en els seus escrits, així com les discussions de les línies intepretatives més importants dels mateixos.
• CE2. Emprar doctrines filosòfiques històriques per il·luminar debats contemporanis.
• CE7. Pensar i expressar de forma precisa la formulació de problemes filosòfics complexos i controvertits, i comprendre les estratègies principals concebudes per resoldre'ls.
• CE8. Llegir i interpretar textos filosòfics seleccionats de diverses èpoques i tradicions amb sensibilitat al context.
• CE10. Jutjar l'èxit d'arguments filosòfics típics.
• CE12. Utilitzar de forma crítica la terminologia filosòfica especialitzada.
• CE15. Adquirir la capacitat de moure's entre la generalització i la discussió filosòfica apropiadament detallada, de descobrir exemples per recolzar una posició o per criticar-la, i de distingir les consideracions pertinents de les quals no ho són.

1. Aristòtil evolutiu. Anàlisi de les etapes del pensament aristotèlic

2. Els principals conceptes metafísics aristotèlics: elaboració i significats

3. Lectura crítica d'una selecció dels textos més rellevants de la 'Metafísica'

• Aristóteles (1970). Metafísica (Trad. García Yebra). Madrid: Gredos.
• Aristóteles (1994). Metafísica (Trad. T. Calvo). Madrid: Gredos. Catàleg
• Aubenque, P. (1981). El problema del ser en Aristóteles. Madrid: Taurus. Catàleg
• Bermudo y otros (1983). "Aristóteles, el lugar de la diferencia" (por Víctor Gómez Pin). Barcelona: Vicens Vives.
• Brentano, F. (1983). Aristóteles. Barcelona: Labor. Catàleg
• Calvo Martínez, T. (1996). Aristóteles y el aristotelismo . Madrid: Akal. Catàleg
• Cassin, B. (1997). Aristote et le logos. París: Presses Universitaires de France.
• Cerezo, P. (1961). El concepto de "ousia" en Aristóteles . Madrid: Fac. de Filosofía y Letras.
• Gómez Pin, V. (1984). El orden aristotélico. Barcelona: Ariel. Catàleg
• Graham, D. (1987). Aristotle's Two Systems. Oxford: Clarendon Press. Catàleg
• Guthrie, W.K.C., s, (1993). Historia de la Filosofía, vol. VI: Introducción a Aristótele. Madrid: Gredos. Catàleg
• Heller, A. (1983). Aristóteles y el mundo antiguo. Barcelona: Ed. 62. Catàleg
• Jaeger,W. (1984). Aristóteles. Bases para la historia de su desarrollo intelectual. México: Fondo de Cultura Económica.
• Reale, G. (1985). Introducción a Aristóteles. Barcelona: Herder. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Assistència, participació i qualitat de les intervencions a classe, atès que el nucli del curs és l'aprofundiment directe i compartit en els textos aristotèlics.
Rigor conceptual, precisió expressiva, argumentació solvent i bona estructuració tant de l'examen com, en el seu cas, del treball voluntari.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No lliurar l'examen final

- El bon seguiment del curs pressuposa un cert coneixement de la filosofia antiga, en particular la platònica.
- Cal que tot estudiant es faci amb un exemplar de la "Metafísica" d'Aristòtil. Recomanada especialment per al treball a classe l'edició de ARISTÓTELES, "Metafísica", -Introd., trad. y notas de T. Calvo Martínez- Madrid, Gredos, Biblioteca Clásica, 1994
- La confecció d'un treball de curs (prèvia entrevista amb el professor) és voluntària, i no dispensa de l'examen.