Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública de la comunicació, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època. L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.
Crèdits ECTS:
12

Grups

Competències

  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG04 Treballar en equip
  • E14. Conèixer els principals mitjans escrits, audiovisuals i digitals.
  • E15. Analitzar els diferents gèneres periodístics des de diverses perspectives, acadèmica, professional i crítica.
  • E16. Aplicar diferents nivells de lectura a fonts d'informació diverses.
  • E17. Conèixer les principals estratègies narratives i discursives per elaborar models informatius, interpretatius i d'opinió.
  • E18. Conèixer els principals recursos digitals (diccionaris, traductors automàtics, llibres d'estil, etc.) de diferents llengües, sobre tot català, castellà i anglès i utilitzar-los adequadament.
  • E19. Avaluar problemes lingüístics i textuals concrets i definir estratègies per superar-los.
  • E20. Desenvolupar estratègies d'argumentació gramatical.
  • E21. Avaluar materials de naturalesa normativa i els seus criteris subjacents o explícits per aplicar-los en el camp de la comunicació.

Continguts

1. Teoria i pràctica de la redacció periodística

          1.1. Qualitat informativa

          1.2. Característiques del discurs periodístic

          1.3. Anàlisi de la redacció periodística

2. Gèneres periodístics

          2.1. Concepte i tradició dels gèneres periodístics

          2.2. Composició modular i formal dels gèneres periodístics

3. Gèneres informatius i d’opinió. Acotacions generals

          3.1. Estratègies retòriques en els gèneres periodístics

          3.2. Diversificació dels gèneres en els diaris d’informació general

          3.3. Pluralitat en els gèneres d’opinió

4. Gèneres informatius

          4.1. La notícia

          4.2. La crònica

          4.3. El reportatge

          4.4. L'entrevista

5. Gèneres d'opinió

          5.1. L'editorial

          5.2. La columna d'autor

          5.3. L'article de fons

          5.4. La semblança o el retrat

          5.5. L'humor gràfic

          5.6. Cartes dels lectors

          5.7. El lector crític

6. Els mitjans de comunicació i la cultura de masses

          6.1. Una introducció als mitjans de comunicació i la cultura de masses

          6.2. Esfera pública i esfera privada

          6.3. L'opinió pública

7. El periodisme en la societat actual

          7.1. Tipus de publicacions

          7.2. Com es fa un diari

          7.3. Tipologia dels gèneres periodístics

8. El periodisme i la prosa de "no ficció"

          8.1. La veritat i la versemblança

          8.2. Estratègies narratives

          8.3. Naturalesa literària dels textos d'opinió

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 10 15 25
Assistència a actes externs 2 2 4
Classes pràctiques 50 50 100
Elaboració de treballs 22 17 39
Exposició dels estudiants 10 2 12
Prova d'avaluació 9 9 18
Total 103 95 198

Bibliografia

  • Armentía, José Ignacio i José María Caminos (2003). Fundamentos del periodismo imprso. Ariel . Catàleg
  • Atorresi, Ana (1995 ). Los Géneros periodísticos : antología . Buenos Aires: Colihue. Catàleg
  • Bezunartea, Ofa (DL 1998 ). 21 lecciones de reporterismo . Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio editorial =Euskal Herriko Unibertsitatea. Argitalpen zerbitzua. Catàleg
  • Briggs, Asa (cop. 2002 ). De Gutenberg a Internet : una historia social de los medios de comunicación . Madrid: Taurus. Catàleg
  • Brooks, Brian S. (cop. 2005 ). News reporting and writing (8th ed.). New York: Bedford/St. Martin's Press. Catàleg
  • Cantavella, Juan, 1949- (2004 ). Redacción para periodistas : informar e interpretar . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Casasús, Josep Maria (1987 ). El Pensament periodístic a Catalunya : assaig sobre l'evolució de les idees teòriques i professionals en matèria de periodisme . Barcelona: Curial. Catàleg
  • Gomis, Lorenzo (1989 ). Teoria dels gèneres periodístics . Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre d'Investigació de la Comunicació. Catàleg
  • Guillamet, Jaume (1994 ). Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya: 1641-1994 . Barcelona: La Campana. Catàleg
  • Kapuscinski, Ryszard (2005 ). Los Cínicos no sirven para este oficio : sobre el buen periodismo . Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • Kovach, Bill (2003 ). Los Elementos del periodismo . Madrid: El País (Santillana). Catàleg
  • Micó, Josep Lluís (2006 ). Periodisme a la xarxa : [llenguatge nou d'un ofici vell] . Vic: Eumo. Catàleg
  • Postman, Neil (1990 ). Divertim-nos fins a morir : el discurs públic a l'època del "show-business" . Barcelona: Llibres de l'Index. Catàleg
  • Santamaria, Luisa (1990 ). El Comentario periodístico : los géneros persuasivos . Madrid: Paraninfo. Catàleg
  • Soriano Clemente, Jaume (2007 ). L'Ofici de comunicòleg : mètodes per investigar la comunicació . Vic: Eumo. Catàleg
  • Terricabras, Josep Maria (1996 ). La Comunicació : tòpics i mites de filosofia social . Barcelona: Proa. Catàleg
  • Wolfe, Tom (1974). El nuevo periodismo. Anagrama. Catàleg
  • Gleick, James (2011). La información. Crítica. Catàleg
  • Gabilondo, Iñaki (2011). El fin de una época. Sobre el oficio de contar cosas. . Barril & Barral. Catàleg
  • Sampedro, V (2014). El cuarto poder en red. Por un periodismo (de código) libre. Barcelona: Icària.
  • McChesney, R.W (2015). Desconexión digital. Cómo el capitalismo está poniendo a Internet en contra de l. Barcelona: El viejo Topo.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectures crítiques Saber analitzar els diferents gèneres periodístics. 10
Treball en grup Saber treballar en equip 0
Assistència a actes culturals Participar dels mecanismes culturals de la societat 0
Controls de contingut Aplicar diferents nivells de lectura a fons d'informació diverses. 10
Exposicions públiques Comunicar-se oralment i per escrit 10
Elaboració i anàlisi de textos periodístics Avaluar materials de naturalesa normativa i els seus criteris subjacents o explícits per aplicar-los al camp de la comunicació. 20
Validació de continguts (examen final) Avaluar materials de naturalesa normativa i els seus criteris subjacents o explícits per aplicar-los al camp de la comunicació. 40
Seguiment (seriositat i responsabilitat en la feina; eficàcia en l’expressió, planificació i organització del text; millora progressiva en la qualitat dels textos i controls; qualitat lingüística; etc.) Avaluar materials de naturalesa normativa i els seus criteris subjacents o explícits per aplicar-los al camp de la comunicació. 10

Qualificació

AVALUACIÓ

Hi ha dos sistemes d’avaluació:

I) Avaluació continuada
II) Avaluació final




I. Avaluació continuada

Tot seguit, es detalla la tipologia d’activitats avaluables, el valor en la nota final (/100) i la previsió de calendari:


Llista d’activitats avaluables /Puntuació Previsió calendari

1. Exàmens (parcials i final) / 50



3. Elaboració i anàlisi de textos periodístics: / 40

4. Qualitat: /10


(*) Per poder fer el sistema d’avaluació continuada cal assistir, com a mínim, a un 70% de les classes.



II. Avaluació Final
El sistema d’avaluació final està previst sobretot per als alumnes que no assisteixin regularment a classe i no segueixin les activitats programades i avaluables.

Els alumnes que no segueixen l’avaluació continuada segueixen l’avaluació final. En aquest sistema, la nota final sorgirà de dues qualificacions diferents: l’examen final de validació de continguts teòrics (60%) i els treballs (40 %; activitats avaluables 2, 3 i 4).

L’examen final d’aquesta via no serà el mateix que el de l’avaluació continuada.

Els treballs, que en aquest sistema d’avaluació tindran un pes del 40 % en la nota final, s’hauran de lliurar quan el professor ho precisi o com a molt tard el dia de l’examen final. El professor indicarà amb antelació suficient les característiques d’aquests treballs, que es podran consultar a la web de l’assignatura.

L’alumnat que segueixi el model d’avaluació final s’ha de posar en contacte amb el professor de l’assignatura per comunicar-li aquesta via i per determinar amb ell les característiques i terminis de lliurament del treballs de curs

Seqüenciació de les activitats

El professor anunciarà en el moment oportú les dates i terminis de tota mena d’activitats, tant presencialment a l’aula en horari lectiu com a través de la pàgina web de l’assignatura.

En l’enunciat de cada prova el professor indicarà, de manera precisa, els criteris d’avaluació.


Avaluació: observacions generals
El valor numèric indicat al final de cada activitat equival al percentatge que representa cada activitat en el conjunt de la nota final. Exemples: /10 equival al 10%; /20 equival al 20%; /30 equival al 30%.


La nota final s’obtindrà passant el resultat obtingut a escala 10. Exemples:
50 > 5
90 > 9

Dins la nota Qualitat (/10) s’inclouen aspectes tan diversos com: assistència a classe; seriositat i responsabilitat en la feina; eficàcia en l’expressió, planificació i organització del text; millora progressiva en la qualitat d’elaboració dels textos i en les aptituds manifestades en els controls; qualitat lingüística; etc. D’aquesta manera, a final de curs el professor podrà disposar de prou elements objectivables per ponderar o, si s’escau, arrodonir a l’alça les notes finals.

Durant el curs es duran a terme altres activitats que no figuren en aquesta llista (com ara tallers, conferències, assistència a actes culturals, etc), de les quals es derivaran d’una manera o una altra activitats avaluables. D’aquí la importància d’assistir i participar en les activitats programades en l’assignatura, tant dins l’horari lectiu com fora de l’horari lectiu.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentat equival a zero.

Observacions

PLANTEJAMENTS METODOLÒGICS DE L'ASSIGNATURA
L’assignatura es desplegarà segons els conceptes teòrics oferts a classe, les ampliacions i consultes bibliogràfiques pertinents per part de l’alumnat, la comprensió i valoració de les lectures obligatòries, l’elaboració de treballs pràctics i l’adquisició progressiva de coneixements.

L’alumne interessat en la Comunicació Cultural i, més concretament, en els Gèneres Periodístics, hauria d’estar al cas d’aquells actes culturals que tenen lloc en el seu entorn més proper, al mateix temps que n’hauria de saber valorar l’interès cultural i periodístic. Des d’aquesta assignatura es potenciarà l’assistència i participació a tots aquells actes culturals que poden culminar el procés d’aprenentatge i estimular nous interessos. Aquest tipus d’activitats, lògicament, no es poden encabir dins l’horari lectiu i, per això, l’alumne hauria de fer l’esforç de destinar-hi una part del seu temps no lectiu.

L’assignatura està programada perquè se segueixi a partir de les diverses activitats que s’aniran proposant en el decurs de les classes presencials: lectures crítiques, investigació individual, treball en grup, assistència a actes culturals, controls de contingut, exposicions públiques i elaboració i anàlisi de textos periodístics. Una part d’aquestes activitats tindrà lloc durant les hores de classe i una altra part haurà de ser preparada pels alumnes. En tots els casos, les activitats es derivaran dels continguts teòrics i pràctics analitzats a les classes, d’aquí la necessitat d’assistir regularment a classe. Aquesta via és la més indicada tant per seguir el curs de manera solvent i racional, com per aconseguir les competències de manera gradual i progressiva, de manera que per l’alumne que segueixi el sistema d’avaluació continuada, l’examen final (indicat a l’apartat Avaluació) serà una validació general de continguts del curs.