Dades generals

Curs acadèmic:
2019
Descripció:
Estudi de la llengua llatina.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
LLUIS LUCERO COMAS
Idioma de les classes:
Català (95%), Anglès (5%)

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE58- Adquirir coneixements de la llengua llatina i de les diverses llengües romàniques al servei de l'estudi de la llengua i de la literatura catalanes
  • CE66- Realitzar comentaris de text adequats a la disciplina, que tinguin en compte tant l'anàlisi estilística, formal i cultural com la identificació que pugui deduir-se dels trets propis de l'època, autor i obra estudiats

Continguts

1. Temes teòrics 1. Consolidació dels coneixements de morfologia llatina 1.1.Concepte de flexió: els casos 1.2.Morfologia nominal 1.3.Morfologia pronominal 1.4.Morfologia verbal 2. Sintaxi llatina descriptiva 2.1.Sintaxi nominal. Els casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu 2.2.Adjectius 2.3.Pronoms 2.4.Adverbis i preposicions 2.5.Sintaxi verbal: veu, temps, mode 2.6.Formes nominals: infinitiu, gerundi, participi, supí 2.7.Sintaxi de l’oració simple: transitivitat, activa, passiva 2.8.Coordinació: copulatives, disjuntives, adversatives 2.9.Subordinació 2.9.1.Substantives o completives: d’infinitiu; d’ut, ne, quominus, quin, quod; interrogatives indirectes 2.9.2.Adjectives o de relatiu 2.9.3.Adverbials o circumstancials: temporals, causals, comparatives, finals, consecutives, condicionals, concessives 2.9.4.Estil indirecte 3. Fonaments de mètrica i estilística llatines 3.1.El fonament de la mètrica llatina 3.2.Les normes de la quantitat sil.làbica 3.3.L’hexàmetre dactílic i el dístic elegíac

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes expositives 45 0 45
Classes participatives 19 0 19
Classes pràctiques 35 0 35
Prova d'avaluació 0 38 38
Resolució d'exercicis 0 10 10
Total 99 48 147

Bibliografia

  • Valentí i Fiol, Eduard (1995 ). Gramàtica llatina : morfologia i nocions de sintaxi . Barcelona: Curial. Catàleg
  • Valentí i Fiol, Eduard (1987 ). Sintaxi llatina (2ª ed.). Barcelona: Curial. Catàleg
  • Valentí i Fiol, Eduard (1993 ). Gramática de la lengua latina : morfología y nociones de sintaxis (8ª ed.). Barcelona: Bosch. Catàleg
  • Valentí i Fiol, Eduard (1987 ). Sintaxis latina (17 ª ed.). Barcelona: Bosch. Catàleg
  • Cano Alonso, Pedro Luis (1998 ). Introducció a l'estudi de la llengua llatina : mòdul 1 . Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Catàleg
  • Seva Llinares, Antoni (1993 ). Diccionari llatí-català . Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Peris i Juan, Antoni (1996 ). Diccionari bàsic llatí-català (1a ed.). Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Prova d'avaluació sobre morfologia: declinacions i conjugacions. Examen de morfologia. En aquesta prova, dividida en dues parts, caldrà identificar en primer lloc una sèrie de formes nominals, adjectives, pronominals i verbals, indicant cas, gènere, número i conjugació, quan correspongui; en segon lloc caldrà declinar i conjugar els enunciats que s’assenyalin. S’haurà d’aprovar aquest examen, com a condició indispensable, així és que caldrà repetir-lo tantes vegades com sigui necessari. 45
Prova d'avaluació amb exercicis de comprensió, de morfologia nominal, pronominal, verbal, semanticosintàctis, de lèxic, de derivació i de traducció. Examen de llengua. Consistirà en la realització d’exercicis de comprensió, de morfologia nominal, pronominal, verbal, semanticosintàctics, de lèxic, de derivació i de traducció, a partir d’un fragment de Suetoni, no preparat a classe. 45
Caldrà lliurar uns exercicis, que s'hauran dut a terme al llarg del curs, el dia de la segona prova. Elaboració de cinc unitats didàctiques de llengua. 10

Qualificació

Es realitzarà una avaluació continuada amb dues proves al llarg del curs.

• La primera prova es durà a terme un mes i mig després d’iniciar les classes, per tal de mostrar la consolidació dels coneixements morfològics. En aquesta prova, dividida en dues parts, caldrà identificar en primer lloc una sèrie de formes nominals, adjectives, pronominals i verbals, indicant cas, gènere, número i conjugació, quan correspongui; en segon lloc caldrà declinar i conjugar els enunciats que s’assenyalin.

La segona prova del curs es farà durant els períodes d’exàmens previstos per l’Equip de Govern de la Facultat.

• La segona prova servirà per avaluar els coneixements sobre llengua llatina que s’hauran adquirit durant el curs, i consistirà en la realització d’exercicis de comprensió, de morfologia nominal, pronominal, verbal, semanticosintàctics, de lèxic, de derivació i de traducció, a partir d’un fragment de Suetoni.

Caldrà dur a terme uns exercicis escrits, avaluables i obligatoris, que s'hauran de lliurar el dia que es realitzi la segona prova.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Si un estudiant no es presenta als exàmens, la seva nota serà no presentat.

Observacions

L’objectiu principal de l’aprenentatge del llatí és adquirir les habilitats que es consideren bàsiques pel que fa a la competència lingüística, que es limita a la comprensió dels textos escrits. Aquesta s’assolirà quan l’alumne sigui capaç de mostrar les seves habilitats en:
• l’anàlisi morfològica: identificar formes nominals, adjectives, pronominals i verbals, indicant cas, gènere, número i declinació, o bé persona, número, temps, mode i conjugació, quan correspongui; declinar i conjugar
• l’anàlisi sintàctica: identificar la funció dels elements de les oracions i les mateixes oracions simples, coordinades i subordinades
• la traducció de textos llatins extrets de la biografia de Juli Cèsar escrita per Suetoni
• l’anàlisi derivativa al català i al castellà i la formulació de les regles bàsiques