Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
Anàlisi interdisciplinària de la societat des de la perspectiva històrica com a recurs per entendre la dinàmica educativa en la societat del segle XXI. Estudi dels canvis culturals en la nostra societat i la influència en els models educatius d'avui.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup F

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
David Pujol Fabrellas  / Albert Torrent Font
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG1 Adquirir coneixements i interpretar documents de l'àmbit sociopolític amb la finalitat de comprendre el món i el paper de l'educació
  • CG5 Analitzar amb perspectiva històrica i actual situacions de discriminació entre homes i dones en contextos educatius i socials, així com elaborar metodologies per a la seva transformació
  • CG8 Reunir i seleccionar informació eficaç i eficient per a emetre judicis degudament fonamentats sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • CE1 Conèixer, comprendre i valorar críticament les tradicions culturals (filosòfiques, literàries, artístiques, tecnològiques) que conformen les teories i les pràctiques educatives actuals i les seves tendències futures
  • CE2 Analitzar els referents culturals, polítics i legals de caràcter local i global de les propostes educatives i formatives
  • CE14 Aplicar tècniques i estratègies afavoridores de les relacions interpersonals i la dinamització de grups

Continguts

1. Del passat al present: la importància i utilitat de la història de l'educació per a navegar segurs pels nostres temps.

          1.1. La investigació historicoeducativa.

          1.2. La metodologia històrica.

2. De la influència i actualitat d'alguns dels grans pedagogs del segle XX.

          2.1. Lorenzo Milani, o de com l'ensenyament ha d'estar al servei dels més desvalguts.

          2.2. Adolphe Ferrière, o de com l'aprenentatge serà actiu o no serà.

          2.3. Alexander S. Neill, o de com portar la llibertat i l'autogestió a l'extrem.

          2.4. Rosa Sensat, o de com aprendre a perdre el temps per tal de guanyar-lo.

          2.5. John Dewey, o de com l'educació ha de ser un procés vital i no pas una preparació a una vida futura.

          2.6. Anton S. Makàrenko, o de com un educador es pot convertir en un revolucionari.

          2.7. Célestin Freinet, o de com l'escola es pot convertir en un taller d'aprenentatge actiu.

3. De com un repàs per la història pedagògica catalana ens pot ajudar a saber-nos hereus d'una rica tradició amb la qual, mutatis mutandis, hauríem de saber enllaçar.

          3.1. Baldiri Reixac i les Instruccions per a l'ensenyança de minyons.

          3.2. Els precedents de la renovació i catalanització escolars.

          3.3. El moviment renovador durant el primer terç del segle XX.

          3.4. L'obra educativa de la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

          3.5. L'ensenyament durant la II República i la Guerra Civil.

          3.6. L'atzagaiada del Franquisme: depuració i exili.

          3.7. La recuperació de la nostra tradició pedagògica.

          3.8. L'educació en l'època democràtica.

4. Pedagogies del segle XXI

          4.1. Les pedagogies de la inclusió i la cooperació.

          4.2. La pedagogia lenta i serena.

          4.3. Les pedagogies del coneixement integrat.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 2,00 0 0 2,00
Aprenentatge basat en problemes (PBL) 22,00 88,00 6,00 116,00
Elaboració individual de treballs 4,00 11,00 0 15,00
Lectura / comentari de textos 2,00 10,00 0 12,00
Sortida de camp 5,00 0 0 5,00
Total 35,00 109,00 6,00 150

Bibliografia

  • LA INVESTIGACIÓ HISTORICOEDUCATIVA (0002). UF1. Catàleg
  • Gabriel, Narciso de. Viñao Frago, Antonio. (1997). La Investigación histórico-educativa :. Barcelona: Ronsel. Catàleg
  • Laspalas, Javier. (2002). Introducción a la historiografía de la educación. Pamplona: Eunsa. Catàleg
  • ALGUNS CLÀSSICS (0008). UF2.
  • Martí, Miquel. (1981). El Mestre de Barbiana (2ª ed.). Barcelona: Hogar del Libro. Catàleg
  • Martí Solé, Miquel. (2017). Carta a una mestra (Primera edició). Vic: Eumo Editorial. Catàleg
  • Dewey, John. (1985). Democràcia i escola. Vic: Eumo. Catàleg
  • Ferrière, Adolphe. (1982). La Escuela activa (2ª ed.). Barcelona: Herder. Catàleg
  • Ferrière, Adolphe. (1997). L'Autonomia dels escolars :. Vic: Eumo. Catàleg
  • Freinet, Célestin. (1990). Per l'escola del poble :. Vic: Eumo. Catàleg
  • Makarenko, Anton Semenovich. (2006). Poema pedagògic. Vic: Eumo. Catàleg
  • Neill, Alexander Sutherland. (1986). Summerhill. Vic: Eumo. Catàleg
  • Sensat, Rosa. (1996). Vers l'escola nova. Vic: Eumo. Catàleg
  • González-Agàpito, Josep. (1989). Rosa Sensat i Vilà, fer de la vida escola. Barcelona: Rosa Sensat [etc]. Catàleg
  • Carbonell i Sebarroja, Jaume. (1987). Els Grans autors i l'escola. Vic: Eumo. Catàleg
  • HISTÒRIA DE LA PEDAGOGIA CATALANA (0020). UF3.
  • Aisa, Ferran. (2008). Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya /. Barcelona: Edicions de 1984. Catàleg
  • Canals, M. Antònia. Mata, Marta. (2001). La Renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940- 1980) :. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Carbonell i Sebarroja, Jaume. (1977). L'Escola Normal de la Generalitat :. Barcelona: Ed 62. Catàleg
  • Costa-Pau, Josep. (1988). Súnion :. Vic: Eumo. Catàleg
  • Delgado, Buenaventura. (2000). La Institución Libre de Enseñanza en Catalunya /. Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Durán, Lluís. (1997). Pàtria i escola :. Barcelona [etc.]: Afers. Catàleg
  • Escolano Benito, Agustín. (2002). La Educación en la España contemporánea :. Madrid: Biblioteca Nueva. Catàleg
  • Fontquerni, Enriqueta. (1982). L'Ensenyament a Catalunya durant la guerra civil :. Barcelona: Barcanova. Catàleg
  • Galí, Alexandre. (1978-1986). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya :. Barcelona: Fundació Alexandre Galí. Catàleg
  • Marquès, Salomó. Mayordomo Pérez, Alejandro. Sureda, Bernat. González-Agàpito, Josep. (2002). Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939 :. Barcelona: Abadia de Montserrat. Catàleg
  • Marquès, Salomó. (2019). 1939: (Primera edicio: juliol del 2019). Barcelona: Rosa Sensat. Catàleg
  • Marquès, Salomó. (2005). L'Escola. Girona: Diputació de Girona [etc]. Catàleg
  • Monés Pujol-Busquets, Jordi. (1981). L'Escola a Catalunya sota el franquisme. Barcelona: Rosa Sensat [etc]. Catàleg
  • Monés Pujol-Busquets, Jordi. (1977). El Pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya :. Barcelona: Magrana. Catàleg
  • Pujol i Fabrelles, David. (1992). El mestre Antoni Balmanya i Ros :. Espolla: Ajuntament d'Espolla. Catàleg
  • PEDAGOGIES DEL SEGLE XXI (0004). UF4.
  • Carbonell i Sebarroja, Jaume. (2015). Pedagogías del siglo XXI :. Barcelona: Octaedro. Catàleg
  • Domènech Francesch, Joan. (2009). Elogi de l'educació lenta. Barcelona: Graó. Catàleg
  • Zabala, Antoni. (1999). Enfocament globalitzador i pensament complex :. Barcelona: Graó. Catàleg
  • Domènech Casal, Jordi. (2019). Aprenentatge basat en projectes, treballs pràctics i controvèrsies : (Primera edició). Barcelona: Rosa Sensat. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Realització d'un treball d'investigació històrica, a partir de les pautes que explicarà el professor el primer dia de classe. El treball s'exposarà a classe durant el mes de desembre.
40 No
Activitat de dimecres. L'assistència al seminari dona dret a l'avaluació. És una activitat no recuperable. 10 No
Lectura i comentari crític d'una lectura d'entre els clàssics de la Pedagogia. És un treball individual. 10 No
A partir de la lectura "El meu credo pedagògic", de John Dewey, heu de redactar el vostre propi credo pedagògic. No pot ser més llarg d'una pàgina: cal saber sintetitzar i anar a l'arrel. Què és per a vosaltres l'educació? Què és, o què hauria de ser, l'escola? Amb quins mètodes creieu? De quina manera hauria de contribuir el sistema educatiu al progrés social? L'últim dia de classe farem un debat a classe a partir d'aquestes vostres opinions. És un treball individual. Cada errada ortogràfica o gramatical descompta 0,15 punts. Una acumulació excessiva d'aquest tipus d'errors pot comportar la qualificació de suspès. La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents en algun exercici comportarà la no superació de l'assignatura.
10 No
Prova final. Es farà el dia marcat pels Estudis. 30 No

Qualificació

Veure els criteris d'avaluació de cada activitat. La còpia per qualsevol mitjà serà qualificada automàticament amb un 0 (nota final de l'assignatura). Per tal de poder ser avaluat de manera continuada cal haver presentat tots els treballs i haver participat en les activitats de classe.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat l'estudiant que no presenti en temps i forma totes les avaluacions demanades.

Avaluació única:
Segons estableixen els "Criteris i pautes generals d'avaluació" de la Facultat l'estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l'avaluació única. Consistirà en un examen de 10 preguntes relatives a aspectes del temari. En acollir-s'hi renuncia a l'avaluació continuada. Caldrà que ho sol·liciti a la Secretaria d'Estudis abans de trenta dies després d'iniciada l'assignatura. L'avaluació única és recuperable.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Podem fer tutories presencials o virtuals, individuals i en grup. Només caldrà prèviament posar-nos d'acord.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Per a qualsevol consulta o demanda puntual podeu enviar un correu electrònic (a través del Moodle) a:
david.pujol@udg.edu

Observacions

La filosofia de fons de l'assignatura es podria resumir a partir d'aquesta frase d'Édouard Claparède, extreta del llibre "L'educació funcional":
"La història de la pedagogia, quan no és més que un conjunt de lliçons que els malaurats alumnes de les facultats d'educació han d'ingurgitar per a un examen, es converteix en el cim de l'avorriment i la desolació. Tanmateix, es transforma en una epopeia palpitant quan se la considera com el quadre de les revolucions successives que ha promogut, en els observadors més vius, la visió d'un règim educatiu contra natura, esclafador de la vida i, fins i tot, contrari al mateix propòsit de l'educació, que consisteix a desplegar la vida!".

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.