Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
Aquesta assignatura s’entén com a una continuació i aprofundiment de la didàctica de les ciències socials del mòdul 4. Aquí es tractaran les darreres aportacions de la investigació en la didàctica de les ciències socials i les possibilitats de portar-les a l’aula
Crèdits:
2

Grups

Grup GH

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Jesus Granados Sanchez
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat cursada.
  • Conèixer i analitzar les característiques històriques de la professió docent, la seva situació actual i les seves perspectives i interrelació amb la realitat social de cada època.
  • Comunicar-se adequadament, tant de manera oral com escrita, en els diversos contextos educatius, socials i culturals.
  • Interessar-se per la pròpia formació permanent, reconeixent aspectes de millora en el seu exercici professional.
  • Conèixer el potencial educatiu i pedagògic de les TIC per utilitzar-lo com a instrument per al disseny i desenvolupament de la docència.
  • Mantenir una actitud crítica i reflexiva davant de l’entorn social i cultural, l’entorn institucional en el que es treballa i en relació a la pròpia pràctica professional.

Continguts

1. Introducció a la innovació educativa. 1.1. La innovació en l'ensenyament de les ciències socials: concepte i procés. 1.2. Criteris d’un projecte innovador i anàlisi d’experiències educatives innovadores.

2. Innovar en el què: nous enfocaments i perspectives en didàctica de les ciències socials. 2.1. Noves tendències en l’ensenyament i aprenentatge de la geografia i la historia. 2.2. L’aprenentatge conceptual. 2.3. La demanda cognitiva i les bones preguntes. 2.4. L’educació per la sostenibilitat a la didàctica de les ciències socials.

3. Innovar en el com: tecnologies digitals i metodologies innovadores en didàctica de les ciències socials. 3.1. Les TIC i les càpsules didàctiques. 3.2. Els enfocaments problematitzats a l'àrea de Ciències Socials: problemes socials rellevants, treball per projectes i aprenentatge basat en reptes. 3.3. Educació democràtica i aprenentatge participatiu: educació per la ciutadania i aprenentatge servei. 3.4. La construcció d’un banc de recursos digitals per a l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, la història i les ciències socials. 3.5. Els enfocaments interdisciplinars.

4. Justificació de la inclusió de la pràctica reflexiva i d’aspectes innovadors en una programació educativa.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Elaboració individual de treballs 8,00 18,00 3,00 29,00
Treball en equip 7,00 12,00 2,00 21,00
Total 15,00 30,00 5,00 50

Bibliografia

  • Best, Brin i Padget, Steve (2014). Secondary starters and plenaries. Geography. Ready-to-use activities for teaching geography.. London: Bloomsbury.
  • Brooks, Clare et al (2017). The Power of Geographical Thinking. Cham: Springer.
  • Casas, Montserrat i altres (2005). Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials : la justificació i l'argumentac. Associació de Mestres Rosa Sensat. Catàleg
  • Egan, Kieran (cop. 2000 ). Mentes educadas : cultura, instrumentos cognitivos y formas de comprensión . Barcelona [etc.]: Paidós. Catàleg
  • EGAN, Kieran (1986). Teaching as Story Telling. An Alternative Approach to Teaching. Chicago: University of Chicago Press.
  • Enser, M. (2019). Making every geography lesson count. Six principles to support great geography teaching. Cornwall: Crown House Publishing.
  • Fórum Europeo de Administradores de la Educación de Cataluña (FEAEC) (2018). ¿Qué es innovar en Educación en el Siglo XXI? (CuadernosEducación82). Barcelona: Horsori.
  • Gilbert, Rob i Hoepper, Brian (2017). Teaching Humanities and Social Sciences. History, Geography, Economics and Citizenship in the Australian Curriculum (6th). Melbourne: Cengage.
  • Granados Sánchez, Jesús (2019). Definición y Justificación de un Marco Conceptual para la Didáctica de la GEografía. Dins Maria Joao Hortas, Alfredo Dias i Nicolás de Alba (Ed.), Enseñar y Aprender Didáctica de las Ciencias Sociales: la Formación del Profesor. Lisboa: EDICIONES ESCOLA SUPERIOR DE EDUCAÇÃO, INSTITUTO POLITÉCNICO DE LISBOA AUPDCS. Recuperat 13/01/2021, a http://didactica-ciencias-sociales.org/wp-content/uploads/2019/10/E-book-Simposio-XXX_vf_04_2020_comp.pdf
  • Granados Sánchez, Jesús (2017). La formulación de buenas preguntas en Didáctica de la Geografía. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 545-559. Recuperat , a https://dag.revista.uab.es/article/view/v63-n3-granados
  • Hadjichambis, Andreas et al (2020). Conceptualizing Environmental Citizenship for 21st Century Education. Cham: Springer Open.
  • HAYNES, Anthony (2001). Writing Successful Textbooks. Londres: A&C Black.
  • Hortas, Maria Joao, Dias, Alfredo i De Alba, Nicolás (2019). Enseñar y Aprender -Didáctica de las Ciencias Sociales: la Formación del Profesorado desde una Perspectiva Sociocrítica. Lisboa: EDICIONES ESCOLA SUPERIOR DE EDUCAÇÃO, INSTITUTO POLITÉCNICO DE LISBOA AUPDCS.
  • Jones, M. (2017). The Handbook of Secondary Geography. Sheffield: Geographical Association.
  • Jones, Mark i Lambert, David (2018). Debates in Geography Education (II) (2nd). Oxon: Routledge.
  • Lambert, David i Jones, Mark (2013). Debates in Geography Education (I). Oxon: Routledge.
  • Land, Ray et al (2016). Threshold Concepts in Practice.. Rotterdam: SensePublishers.
  • Land, Ray et al (2008). Threshold Concepts within the Disciplines.. Rotterdam: SensePublishers.
  • Medir, Rosa Maria; Calabuig, Salvador (2017). Darreres aportacions en l'ensenyament de la geografia a Catalunya i Espanya. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 597-614. Recuperat , a https://dag.revista.uab.es/article/view/v63-n3-medir-calabuig
  • Morgan, John (2012). Teaching Secondary Geography as if the Planet Matters. Oxon i Nova York: Routledge.
  • Muñiz, Osvaldo et al (2015). Geospatial Technologies and Geography Education in a Changing World. Geospatial Practices and Lessons Learned.. Tokio: Springer.
  • Pagès, Joan i altres (2009). Història, memòria i ensenyament de la història : perspectives europees i llatino. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Catàleg
  • Rawding, Charles (2013). Effective Innovation in the Secondary Geography Curriculum. A practical guide.. Oxon and New York: Routledge.
  • ROBB, Laura (2003). Teaching Reading in Social Studies, Science and Math. Nova York: Scholastic Inc..
  • Solé, Isabel (2012 ). La Comprensió lectora, una clau per a l'aprenentatge . Barcelona: Fundació Jaume Bofill :UOC Universitat Oberta de Catalunya.
  • Taylor, Mike et al (2015). Geography in Focus. Teaching and learning in issues-based classrooms. Wellington: NCZER Press.
  • Trepat, Cristòfol-A (1995 ). Procedimientos en historia : un punto de vista didáctico . Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona [etc.]. Catàleg
  • Tribó Traveria, Gemma (2005 ). Enseñar a pensar históricamente : los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia . Barcelona: ICE Universitat de Barcelona :Horsori. Catàleg
  • Young, Michael i Lambert, David (2015). Knowledge and the Future School. London: Bloomsbury.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Selecció d'un camp d'investigació i/o innovació i justificació de la motivació. Es tracta d'una activitat a realitzar de forma individual que no és recuperable. 10 No
Creació d'una estructura per a l'anàlisi de la literatura a partir de la concreció de preguntes rellevants que guiïn el procés de recerca bibliogràfica. Es tracta d'una activitat que no és recuperable. 30 No
Redacció d'un marc teòric crític sobre un camp de la innovació de la didàctica de la geografia, la història i les ciències socials.
L'alumne disposarà de recuperació de l'activitat en cas de suspendre el treball presentat, el qual s'haurà de tornar a fer, o afegir les parts que faltin, o corregir els aspectes que siguin necessaris. 60

Qualificació

Els criteris d’avaluació generals que es tindran en compte en l’avaluació seran els següents:

- Les activitats hauran de contenir els apartats demanats;
- L’originalitat i la qualitat del marc teòric.

Activitat 1: Selecció d'un camp d'investigació i/o innovació i justificació de la motivació.
- Es tracta d'un camp pertinent en la didàctica de la geografia, la història i les ciències socials.
- La proposta està ben acotada.
- La motivació per la selecció del camp d'investigació i/o innovació està ben justificada amb evidències empíriques (de la pròpia experiència o de la literatura).

Activitat 2: Creació d'una estructura per a l'anàlisi de la literatura a partir de la concreció de preguntes ellevants que guiïn el procés de recerca bibliogràfica.

- Capacitat de dibuixar els camps en els que necessita emmarcar la pròpia recerca.
- Formulació de preguntes pertinents, realistes i crítiques que serveixin per centrar el problema i com abordar-lo.
- Selecció d'un mínim de tres fonts bibliogràfiques que siguin determinants com a base de referència de la posterior recerca bibliogràfica.
- Justificació de la pertinència de les fonts seleccionades.

Activitat 3: Redacció d'un marc teòric crític sobre un camp innovador de la didàctica de la geografia, la història i les ciències socials.

La qualitat del marc teòric inclou:

- Tractar un buit en la literatura.
- Vàlua acadèmica de les fonts seleccionades;
- Relació entre les fonts utilitzades, tot construïnt un discurs crític;
- Aportació d’idees pròpies i novedoses;
- Referenciació adequada de les fonts bibliogràfiques.
- Creació d'un discurs lògic.

La valoració de la innovació del marc teòric es centrarà en:

- La capacitat de justificar el perquè de la innovació;
- L’originalitat i qualitat de la proposta;
- La integració i interrelació de diferents aspectes innovadors.
- Aportacions personals a la literatura existent.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Si les activitats d'avaluació no es lliuren a temps i de manera correcta, es considerarà no presentat.

La falta d'assistència a un 20% de les classes, també es considera com un no presentat.

Avaluació única:
L'avaluació única consisteix en la realització dels mateixos tres treballs de l'assignatura:

1. Selecció d'un camp d'investigació i/o innovació i justificació de la motivació. (10% de la nota);
2. Creació d'una estructura per a l'anàlisi de la literatura a partir de la concreció de preguntes rellevants que guiïn el procés de recerca bibliogràfica. (30% de la nota);
3. Redacció d'un marc teòric crític sobre un camp de la innovació de la didàctica de la geografia, la història i les ciències socials. (60% de la nota).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 a cada activitat d'avaluació.

Tutoria

Es podran concertar tutories a hores convingudes de forma presencial o bé virtuals, mitjançant videoconferència.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació amb l'estudiantat serà via moodle, correu electrònic i mitjançant les sessions presencials. L'alumnat estarà informat regularment de les sessions de treball, així com de les tasques d'avaluació que hauran d'entregar. Les dates d'entrega de les activitats d'avaluació es consensuaran amb l'alumnat.

Observacions

És interessant que els treballs d'aquesta assignatura es facin durant els primers mesos del segon semestre. Això facilitarà tant al professorat com a l'alumnat en el feedback dels treballs i en la seva millora, la qual serà determinant també per a enriquir el TFM.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
La docència de l'assignatura es faria de forma virtual en un context de pandèmia.

Modificació de l'avaluació:
L'avaluació s'ha modificat i adaptat als requeriments..

Tutoria i comunicació:
La tutoria es realitza a partir del correu electrònic, la videoconferència i l'atenció presencial.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.