Sr.  CALVO GARCIA, FRANCISCO

Plana personal

Categoria:
PROFESSOR ASSOCIAT
Departament:
PEDAGOGIA
Àrea de coneixement:
TEORIA I HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ

Currículum abreujat

Fran Calvo és diplomat en educació social per la Universitat de Barcelona, llicenciat en psicopedagogia per la Universitat de Girona, màster en intervenció social comunitària i màster universitari en psicologia de la salut per la Universitat Oberta de Catalunya i doctor en psicologia per la Universitat Ramon Llull. Actualment es forma com a terapeuta en el model familiar sistèmic en el Centre de Teràpia Familiar i de Parella KINE de Barcelona.

 

Des de l’any 2006 treballa com a educador social en el Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de Girona. Al CAS ha desenvolupat diverses tasques pròpies de l’atenció terapèutica-socioeducativa en aquests tipus de centres ambulatoris, amb persones amb trastorns per ús de substàncies. També ha estat responsable de diversos programes entre els quals destaquen el programa d’atenció a carrer de persones sense-llar (2006-2017) i el programa d’atenció en medi obert a persones consumidores de drogues injectades (2006-2019). Actualment és el responsable tècnic dels programes de reducció de danys associats als consums de drogues de la província de Girona en col·laboració amb el Servei de Promoció de la Salut de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya a Girona.

 

Forma part del grup d’estudi sobre conductes desadaptatives (ConDesa) que pertany al grup de recerca Psicopersona de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. També és membre del grup de recerca en Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi) i del projecte HEBE sobre apoderament juvenil que lidera la Universitat de Girona.

 

Ha publicat una vintena d’articles científics i participat com a presentador o comunicant en una cinquantena d’ocasions tant en congressos o jornades a nivell nacional com internacional.

 

Les seves línies de recerca principals actualment estan relacionades amb l’efecte i la prevenció simptomatològica de problemes de salut mental (incloses les addiccions) en persones en situació d’exclusió social extrema. La seva tesi doctoral versa sobre com les tecnologies de la informació i la comunicació i les xarxes socials en línia es posiciones com a un recurs d’intervenció efectiu en la millora del benestar psicològic de persones en situació de sensellarisme o exclusió residencial. També està interessat i hi participa en la recerca sobre l’ús de la tecnologia mòbil en població universitària, les atribucions causals que la població general realitza del sensellarisme i, per últim, sobre la influència de les aliances familiars i el procés de diferenciació del self en el procés incipient de la dependència a drogues i la exclusio residencial.