El confinament de la població espanyola disposat per l’estat d’alarma decretat en data 14 de març té per objectiu combatre la propagació de la pandèmia internacional ocasionada pel COVID-19, evitant les situacions de contacte entre persones que fan possible el contagi.
Per això, l’article 7 del RD 463/2020 estableix limitacions al dret fonamental de llibertat de circulació de les persones que estableix l’article 19 de la Constitució Espanyola.
No obstant això, el mateix article preveu una sèrie d’excepcions, alhora que les directrius de bones pràctiques elaborades pel govern i dirigides a la ciutadania posen l’accent en l’ús de les opcions de mobilitat que millor garanteixin la distància interpersonal de 2 metres (essent preferible el transport individual al col·lectiu), el mateix en el centre de treball, ja que sembla poc probable la transmissió per l’aire de l’COVID-19 a distàncies majors de 1-2 metres.
Bo i comprenent la necessitat de limitar la llibertat de circulació, atesa la situació d’emergència excepcional que pateix el país, els sotasignats, persones i entitats que desenvolupem la nostra activitat en l’àmbit de l’ordenació del territori, la gestió del medi ambient, l’urbanisme, el desenvolupament comunitari i la mobilitat sostenible, fem les següents consideracions i sol·licitem a les autoritats que adoptin les mesures necessàries:
1. Les mesures de confinament s’han de ponderar atenent a la diversitat territorial espanyola en funció de les situacions de risc sanitari objectiu. Les circumstàncies no són les mateixes en un medi urbà compacte, en un medi urbà de baixa densitat, en un nucli rural o en un disseminat rural. S’ha de facilitar a la població la realització d’activitats motrius a l’aire lliure d’acord amb aquesta realitat.
2. Tots els països del nostre entorn que han adoptat mesures de confinament han contemplat igualment des del primer dia la necessitat que la ciutadania, de totes les edats, de forma individual, o en grups reduïts que pertanyen a una unitat de convivència, puguin accedir a la via i a l’espai públics diàriament de forma controlada i ordenada durant un període limitat de temps per fer una activitat motriu.
3. Cal protegir i incentivar l’ús de mitjans de transport o desplaçament no motoritzats, de caràcter individual, en parella o fins i tot en grup reduït de persones d’una mateixa unitat de convivència, a peu, amb bicicleta o patinet, en zones urbanes i rurals, doncs són part de la solució a curt, mitjà i llarg termini, en proporcionar formes segures de desplaçament, sense aglomeració i mantenint la distància de seguretat.
4. En el medi rural i a les zones periurbanes i urbanes, l’ús dels camins, senders senyalitzats, vies verdes, vies ciclistes, passeigs fluvials i litorals, senders en parcs urbans, circuits de salut, etc., s’ha de veure no com una amenaça a la salut pública sinó com una oportunitat perquè la ciutadania faci activitat motriu a l’aire lliure prop de la seva zona de residència de forma controlada, segura i responsable, mantenint la distància de seguretat.
5. A les zones escassament poblades, en què el contacte físic entre persones és només esporàdic i intervenint sempre una àmplia distància de seguretat, les persones residents han de poder seguir realitzant les seves activitats amb normalitat adoptant les mesures bàsiques de prevenció. Això comprèn específicament l’activitat agrícola, ramadera i hortícola, tant la destinada a la comercialització com a l’autoconsum.
6. Les autoritats han de traslladar pautes clares de comportament i de prevenció, facilitant els necessaris elements de protecció (com ara mascaretes), i prioritzant l’exercici cívic i responsable de la llibertat de circulació per part de la ciutadania dins dels límits permesos per les mesures de confinament, perseguint únicament els comportaments de les persones que objectivament atempten contra la salut pública.
7. La possibilitat de gaudir de l’entorn immediat de manera limitada i extremant les mesures de seguretat suposa, a més d’anar avançant cap a la normalitat de manera gradual, la incorporació d’aprenentatges i de pautes essencials per als moments posteriors en què es produirà una major interacció social. I en aquest sentit, cal demanar també a la ciutadania que sigui conscient de la importància d’enfrontar aquesta etapa d’una manera responsable, propiciant un context i un ambient social plenament compromís amb el bé comú.
8. L’ús de tecnologies de la informació geogràfica (SIG, APPs), pot ser una eina adequada al servei de la ciutadania i de les autoritats per al disseny d’accions i pautes de desconfinament en les pròximes setmanes i mesos. Els mapes permeten adoptar mesures específiques en funció de les dades sanitàries i socioeconòmics de cada territori.
9. La limitació de la llibertat de circulació i d’accés al medi ambient constitueix una limitació de drets fonamentals mentre el confinament prolongat de la població comporta riscos per a la salut física i psicològica de la ciutadania de totes les edats. Per tant, resulta necessari que les mesures de confinament s’apliquin sempre de manera ponderada, contemplant les situacions de risc objectiu associades a les característiques del territori, del poblament i dels mitjans de mobilitat o transport, així com de l’evolució de la gravetat de la pandèmia.