En els últims anys han sortit múltiples estudis científics que posen en valor el paper que exerceix la natura a la salut de les persones. Al setembre informàvem que viure en barris amb zones verdes reduïa el risc de síndrome metabòlica . També es relaciona directament amb la longevitat o al desenvolupament d'el cervell dels nens. Ara, un nou estudi , liderat pel Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) , relaciona els espais verds de les ciutats amb la disminució de casos de morts prematures .L'estudi realitzat a Filadèlfia (Estats Units) estima que si la ciutat incrementés els seus espais verds un 30% es podria evitar més de 400 morts prematures per any , amb un benefici anual estimat de prop de 4.000 milions de dòlars.

"Tot i que cada urbs tingui les seves pròpies característiques, aquest estudi és un exemple per a totes les ciutats de l'món: es poden salvar moltes vides augmentant els arbres i reverdint els entorns urbans, fins i tot a nivells modestos", explica Mark Nieuwenhuijsen, coordinador d'l'estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal. Aquest estudi, publicat a la revista The Lancet Planetary Health, ha analitzat, per primera vegada, l'impacte dels espais verds sobre la mortalitat prematura en tota una ciutat. El ISGlobal, centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha treballat amb el Servei Forestal dels Estats Units. Disposar d'espais verds en entorns urbans s'associa amb beneficis per a la salut física i mental de les i els habitants de les ciutats.

Aquesta és la principal conclusió de la major revisió i més completa d'investigacions centrades en analitzar precisament quin impacte té la naturalesa sobre l'esperança de vida de la població. Aquesta és la recent revisió sistemàtica i metanàlisi que va realitzar ISGlobal, la Universitat de Colorado i l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Amb aquesta revisió van poder concloure que les àrees verdes residencials podrien protegir contra la mortalitat per totes les causes. La meta-anàlisi, que incloïa nou estudis longitudinals amb més de vuit milions de persones de set països diferents- Canadà, Estats Units, Espanya, Itàlia, Suïssa, Austràlia i Xina-, confirmava que un increment en àrees verdes al voltant de l'habitatge es associava de manera significativa amb una reducció en la mortalitat prematura.

En aquest nou treball, les i els investigadors van usar el meta-anàlisi per realitzar un estudi d'impacte en la salut i estimar el nombre de morts per totes les causes que es podrien evitar en tota una ciutat si s'incrementaren els espais verds. Amb la ciutat de Filadèlfia com a mostra, l'equip es va plantejar tres escenaris diferents per a l'any 2025. El més ambiciós l'objectiu d'un augment de l'30% en cadascun dels barris de la ciutat (actualment és de l'20%), tal com s'ha marcat el mateix Ajuntament, i dos escenaris més moderats. Els espais verds es van calcular a partir d'imatges àrees per satèl·lit dels arbres, comptabilitzant la cobertura formada per la copa, fulles, branques i tiges que es visualitzen des de dalt. Els resultats van mostrar que si Filadèlfia aconseguís el seu objectiu d'augmentar els espais verds a l'30% per 2025, s'evitarien 403 morts prematures de persones adultes cada any, un 3% de la mortalitat de la ciutat. Els escenaris més moderats també van mostrar descensos importants de la mortalitat: un augment de l'5% o de el 10% de la cobertura dels arbres podria resultar en una reducció anual de 271 i 376 morts a tota la ciutat, respectivament.

"Assolir aquest objectiu no està exempt de reptes. Les grans iniciatives de plantació d'arbres s'enfronten a molts problemes, incloses les pèrdues pel canvi climàtic, les plagues i les espècies invasores, així com el desenvolupament urbà ", explica Michelle Kondo, primera autora de l'estudi. "Els espais verds augmenten la biodiversitat i redueixen els impactes de l'canvi climàtic, fent que les ciutats siguin més sostenibles i habitables", afegeix Nieuwenhuijsen.Aquest estudi també demostra els barris amb un nivell socioeconòmic més baix serien els més beneficiats de l'augment dels espais verds. "Moltes de les morts evitades serien als barris més pobres, fins i tot amb un increment moderat d'arbres", explica Kondo. Val a dir que, de les deu ciutats més grans dels Estats Units, Filadèlfia és la més pobra i té una taxa de mortalitat més gran que la mitjana de país. "Els programes de reforestació urbana no només són fonamentals per millorar la salut pública, sinó que també poden reduir les inequitats en salut i fomentar la justícia ambiental", afegeix Kondo.