La geografia sempre ha sigut escenari i metàfora per a la poesia. Jacint Verdaguer va dedicar la seva obra més emblemàtica al Canigó, que “és una magnòlia immensa / que en un rebrot del Pirineu se bada”, i Maria Mercè Marçal va travessar les Terres de l’Ebre i es va perdre a Eivissa, on “les busques senyalaven una illa. I endevines / batallades, l’amor en punt a ses Salines”. La centralització i la despoblació fan que molts dels poetes catalans actuals visquin a Barcelona, però venen d'arreu i estan vinculats a molts punts del territori. Tot i que podria semblar que avui en dia no s’escriu sobre el territori d’una manera literal, aquest mapa de versos és una mostra de l’atracció lírica que encara genera la nostra geografia. Els poetes que hi apareixen són només una petita representació de l'activa vida poètica de casa nostra, ara que el confinament no ens ha deixat gaudir de la diada de Sant Jordi i tot i que les xifres fan evident que continua sent minoritària.