La població d'óssos als Pirineus creix any rere any. El 2019 se'n van comptabilitzar 52 exemplars per tota la serralada a Catalunya, França, Andorra, l’Aragó i Navarra. Són dotze més dels 40 que es van detectar inicialment el 2018, tot i que indicis posteriors van elevar aquella xifra fins als 49. El balanç l'ha elaborat el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Ós Bru als Pirineus en una reunió telemàtica en què han participat representants de la Generalitat, el Consell General d’Aran, el Govern d’Andorra, l’Aragó, Navarra, França i la Fundación Oso Pardo.

Pel que fa al nombre de naixements, l'any passat es van registrar deu noves cries de cinc femelles diferents. Es tracta d'una xifra que no s'assolia des de l'any 2017 i suposa, així, un retorn als índexs de natalitat més elevats dels últims anys. Les femelles que s’han reproduït són Sorita (2 cadells), Isil (2 cadells), Caramelles (2 cadells), Bambou (2 cadells) i Fadeta (2 cadells).

Per contra, i després de dos anys sense tenir-ne indicis, es donen per morts l'any passat sis óssos, entre els quals hi ha la femella Hvala, reintroduïda el 2006, mare de diversos exemplars actuals i detectada per última vegada el 2017; el mascle Fifonet, i els dos cadells de la femella Sorita.

La mort de Cachou 

El recompte del 2019 no té en compte la mort recent de Cachou, l'ós bru que agents de Medi Ambient van trobar a la Vall d'Aran el 9 d'abril gràcies al collar GPS que li havien col·locat per controlar els seus atacs al bestiar. Entitats ecologistes ja han exigit al Govern que s'investigui la seva mort, que es va produir "en estranyes circumstàncies", i subratllen que es tractava d'un animal sa i jove (només tenia sis anys), cosa que fa pensar que la mort podria no haver sigut per causes naturals.

El recompte del 2019 constata que l'àrea geogràfica on es van trobar en algun moment indicis de la presència de l’ós bru als Pirineus (que no s’ha de confondre amb l’àrea on hi ha una presència permanent d’aquests animals) es va ampliar el 2019 en 3.000 quilòmetres quadrats respecte del 2018, i va arribar a representar una superfície de 10.400 quilòmetres quadrats. Bona part d'aquest increment, però, es deu a un desplaçament exploratori puntual que va fer el mascle Goiat la primavera de l’any passat, durant el qual va visitar zones molt meridionals del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa allunyades de les zones habituals.

L'àrea de distribució de l’ós s’estén principalment pels Pirineus centrals (7.800 km2). Als Pirineus atlàntics s’han localitzat les femelles Sorita i Claverina, i els mascles Nere, Cannellito i Rodri, sobretot al nord-est de Navarra i la banda francesa. Pel que fa al seguiment de l’espècie a Catalunya, durant el 2019 es van localitzar 440 indicis d’ós, dels quals 190 van ser fotografies i vídeos i 141 van ser mostres de pèls. En tot el Pirineu es van localitzar 2.004 indicis o rastres, a banda de les ubicacions dels exemplars equipats amb GPS.

A més, s’han analitzat nombroses mostres per a la identificació genètica, de les quals 78 provenen de Catalunya. La Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat 8 exemplars de 20 mostres rebudes i el laboratori francès Antagene, ha identificat 41 exemplars de 314 mostres (58 de Catalunya).