Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Departament de Geografia

Protegir la biodiversitat, clau per al benestar i per a la prevenció de pandèmies.

Article extret de CCMA: Un estudi dirigit pel català Iago Otero demana invertir les prioritats del sistema econòmic i posar benestar i biodiversitat al davant de creixement.

L'augment del consum de recursos i emissions contaminants com a conseqüència del creixement econòmic no és compatible amb la conservació de la biodiversitat. Així s'afirma en un estudi publicat a la revista Conservation Letters. Tot i així, la majoria de polítiques internacionals de biodiversitat i sostenibilitat advoquen pel creixement econòmic, segons l'estudi que ha dirigit Iago Otero, del Centre Interdisciplinari de Recerca sobre la Muntanya de la Universitat de Lausana, Suïssa. L'article coincideix amb la pandèmia de la Covid-19, una malaltia que, com totes les que arriben als humans a través d'animals, es veuen afavorides per la pèrdua de biodiversitat i la desforestació.
 

L'estudi ha comptat amb la participació de 22 professionals d'uns trenta centres de recerca, entre els quals hi ha Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, Giorgos Kallis, de l'ICTA-UAB, i Beatriz Rodríguez-Labajos, investigadora de l'ICTA-UAB i de la Universitat de Califòrnia Berkeley. La contradicció sobre les mesures per preservar la biodiversitat es va posar de manifest després d'una revisió de treballs científics i polítiques internacionals sobre el tema. Fins ara, els escenaris de canvis de la biodiversitat consideren que l'economia ha de créixer. Es limiten a buscar opcions per minimitzar la pèrdua de biodiversitat que no comprometin el creixement econòmic. L'article, en canvi, recomana actuar a la inversa: partir d'objectius de conservació i benestar social i, a continuació, estudiar quines trajectòries econòmiques podrien complir-los. El document recomana que l'IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes), incorpori en els seus informes un escenari que vagi més enllà del creixement econòmic, com a part de la seva tasca actual de projecció de futur de la biodiversitat. 

Els autors remarquen la necessitat de fer un gir, tot i que la situació actual és greu, i fer augmentar la sensibilitat sobre la conservació del medi. Així ho ha comentat al 324.cat Iago Otero:

"Malgrat la duresa del moment, la situació actual pot ser una oportunitat perquè aquesta sensibilitat creixi i s'estableixin les bases d'una transició ecològica, on la protecció i la connexió amb la natura siguin el fonament d'una nova prosperitat col·lectiva."

La publicació coincideix amb la pandèmia per la Covid-19, que, com la majoria de malalties infeccioses, té relació amb la destrucció d'hàbitats i ecosistemes. Així, la desforestació facilita el contacte d'animals que porten patògens amb les comunitats humanes. I la pèrdua d'espècies i d'individus implica que el virus té menys diversitat d'animals per infectar. És el que s'anomena efecte dilució. D'una banda, amb més diversitat es redueix la densitat dels hostes del patogen. D'altra banda, els animals competeixen entre sí i es produeixen canvis de comportament que redueixen la transmissió. En un article publicat el 2017 a la revista Ecosphere, Richard Ostfeld, de l'Insitut Cary d'Estudis d'Ecosistemes, i Felicia Keesing, del Bard College –una escola privada d'arts liberals de Nova York-, van analitzar la tesi d'alguns investigadors que l'elevada biodiversitat significa un perill per a la salut humana perquè pot contenir més patògens. Els autors no van trobar cap prova per donar suport a la hipòtesi i., en canvi, van observar que una elevada diversitat protegeix els humans de la transmissió de moltes malalties. Després de revisar diversos articles, afirmaven que en el 80% dels casos les proves empíriques mostren que la biodiversitat protegeix de la transmissió de patògens.

L'OMS defineix zoonosis com malalties transmeses de forma natural entre animals i humans. Almenys el 61% de tots els patògens que afecten humans són zoonòtics i representen el71% dels que han sorgit en l'última dècada. És per això que l'estudi publicat ara té una gran actualitat. Els autors fan set propostes per garantir la prosperitat més enllà del creixement econòmic i per aturar la pèrdua de biodiversitat. La primera és establir límits als recursos i ús de terres necessaris per generar un producte. També demanen establir límits a les indústries extractives en àrees d'elevada biodiversitat i reexaminar amb detall la necessitat de noves grans infraestructures, com aeroports, preses i autopistes, i el seu impacte en ecosistemes i comunitats humanes sensibles. També demanen afavorir el suport governamental als sistemes agrícoles sostenibles i als aliments locals i ecològics, mitjançant reglaments i subsidis i ajustant els sistemes fiscals en conseqüència. I gravar els anuncis de productes que suposin una sobreexplotació de les espècies i els sòls i millorar l'etiquetatge i les campanyes d'informació. Dues propostes més es refereixen a reduir la setmana laboral i donar suport a les empreses que apliquen plans de repartiment de la feina pot reduir la pressió ambiental i els impactes sobre la biodiversitat. I finalment, demanen establir una planificació urbana compacta i ús compartit de l'habitatge. Els autors demanen l'ús d'indicadors econòmics, socials, biofísics i de benestar i no basar-se en el PIB, que no mesura benestar social.
 

El tipus de mesures que s'adoptin per recuperar l'economia després de la greu crisi actual, poden ser un risc i augmentar la destrucció d'hàbitats i de biodiversitat, com explica Otero al 324.cat. Ho serà "si les forces polítiques favorables a reactivar el creixement econòmic convencional, basat en combustibles fòssils i que surt de regulacions ambientals com l'acord de París, guanyen". I si l'opció guanyadora és la reactivació de l'European Green Deal (Acord Europeu Verd), com han demanat ministres de diversos països, també caldrà veure com es du a terme:

"El 'creixement verd' en què aquest acord es basa pot ser un miratge: el nostre treball mostra com, en les condicions actuals, el creixement econòmic no és tan fàcilment 'separable' dels impactes sobre la biodiversitat i el clima tot i que s'anomeni verd."

Coincidint amb aquest estudi, el CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) ha emès un posicionament per superar la crisi de la Covid-19 amb polítiques de sostenibilitat. El CADS afirma que a més de la pèrdua de milers de vides humanes, la pandèmia tindrà impactes molt rellevants i negatius en els àmbits social i econòmic, sobretot per a la població més vulnerable. El CADS recull l'avís del Fòrum Econòmic Mundial que "cap país està totalment preparat per afrontar una epidèmia o una pandèmia". També recorda que el risc d'una pandèmia causada per un agent infecciós "ja s'havia previst" i "amb tota probabilitat no serà l'última".

Tot i aquests avisos, el CADS creu que no s'actua conforme a les evidències i que la Covid-19 "ens interpel·la com a societat":

"Ens mostra com, fins i tot amb les evidències aportades pels informes científics, en termes generals tendim a no modificar les nostres pautes de comportament fins que no patim l'amenaça directa i immediata sobre les nostres vides."

Per això, afirma que "caldran actuacions per reduir la destrucció i la sobreexplotació dels ecosistemes naturals a escala global". I que la recuperació econòmica ha de passar per "l'aplicació de criteris de sostenibilitat en el model de producció i consum". Una economia, conclou, "que promogui el treball digne, sigui inclusiva i que, per tant, no deixi ningú enrere". Aquests estudis i informes van en la línia de les declaracions recents, sobre la Covid-19, del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), que demana, en el context posterior a la crisi, aprofitar-ho per fer grans passes "cap a inversions verdes com l'energia renovable, l'habitatge intel·ligent, les contractacions públiques ecològiques o el transport públic". Per la seva banda, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), ha tornat a destacar el lligam entre degradació del medi i emergència de noves malalties i ha fet una crida perquè tothom revisi la forma de treballar per "analitzar com podem reduir la nostra petjada en el món natural".

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.