Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Departament de Geografia

L'hort de terrasses ecològic més gran d'Àsia, situat a Bangkok

Aquest lloc és una navalla suïssa: controla inundacions, aprofita l'energia solar, se'n treu productes frescos, serveix per espai verd per a habitants de la ciutat, crea llocs de treball, oportunitats d’aprenentatge i molt més. L’arquitecte paisatgístic Kotchakorn Voraakhom explica com funciona.

El treball imaginatiu de'n Kotchakorn Voraakhom desafia el pensament que la urbanització ha de tenir un impacte negatiu sobre el planeta, ja sigui en forma d'inundació a causa de superfícies pavimentades, consum excessiu d'energia, diversitat de la biodiversitat o efecte de l'illa de calor. Amb la seva empresa Landprocess, Voraakhom ha dissenyat un nou terrat verd al campus Rangsit de la Universitat Thammasat, a uns 25 quilòmetres al nord del centre de Bangkok. Bangkok és extremadament vulnerable a les inundacions catastròfiques, de fet, segons el Banc Mundial, gairebé el 40 per cent de la ciutat, construïda sobre un delta fluvial, pot arribar a inundar-se cap al 2030.

Per si això no fos prou impressionant, la nova estructura, que es va obrir el desembre del 2019, inclou un sistema de gestió d’aigües inundables i l'hort de terrasses ecològic més gran d'Àsia. "Hem combinat els principis de l'arquitectura moderna del paisatge amb els coneixements agrícoles tradicionals per crear una navalla suïssa de solucions mediambientals, integrant la gestió de l'aigua, l'energia verda, l'espai públic verd i molt més", afirma Voraakhom. “Mentrestant, al 2050, el 80 per cent de la població mundial viurà a les ciutats i l’aigua serà una matèria escassa. Hem de començar a utilitzar els espais de la ciutat de manera més eficient per garantir una font segura i sostenible de producció d’aliments."

"Quan l'aigua de pluja arriba al terrat, cau en zig-zags tallats a les seves vessants mentre és absorbida pel sòl dels llits." L'excés d'aigua es canalitza a quatre basses de retenció, amb una capacitat de fins a 3 milions de galons al fons del monticle. "El procés retarda la velocitat de cabal de l'escorrentia de l'aigua de pluja en un 20 per cent en comparació amb un terrat normal de formigó. Això manté una gran quantitat d'aigua fora dels sistemes de clavegueram, evitant que la zona s'inundi durant les pluges fortes", explica.

Les terrasses esglaonades de la cúpula estan farcides de cultius ecològics, incloent-hi una varietat d’arròs tolerant a la sequera i moltes verdures i herbes indígenes."Hem plantat gairebé 50 espècies de verdures, herbes i arròs. Ja hem tingut una ronda de recol·lecció i la granja podrà subministrar a les menjadores del campus 20 tones d’arròs, herbes i verdures a l’any, proporcionant aproximadament 80.000 àpats” "Els residus d'aliments es composen per fertilitzar la granja, i l'aigua dels estanys de retenció s'utilitza per regar plantes, creant un sistema circular totalment localitzat." Com que totes les plantes es cultiven ecològicament, no hi ha contaminació per pesticides sintètics. "La granja també crea un hàbitat per als pol·linitzadors, restablint així la biodiversitat". 

"Els estudiants i els membres de la comunitat estan convidats a participar en la sembra, la recol·lecció i així successivament," diu Voraakhom. “L’agricultura és una part crucial del patrimoni del nostre país. La granja urbana està formant una nova generació d'agricultors ecològics amb habilitats del món real. També fomenta un sentiment de comunitat.”

L’edifici no només ofereix un gran nombre de verds a la ciutat, sinó que s’alimenta de l’energia verda. Integrats al disseny del sostre, els panells fotovoltaics instal·lats a la part superior del monticle generen 500.000 watts d’electricitat per hora. S’utilitza per alimentar l’edifici, incloses les bombes d’aigua que treuen l’aigua dels estanys de retenció per regar els conreus durant l’època seca. Gràcies al refredament passiu integrat, es necessita menys climatització amb gran energia: el sostre funciona per aïllar l'edifici de la calor. Mentrestant, les brises que bufen a través dels estanys de contenció refreden l’aire abans d’entrar a l’edifici. "Quan el vent bufa sobre l'aigua dels estanys, crea un microclima que també refreda l'ambient al voltant de l'edifici, ajudant a revertir l'efecte de l'illa de calor urbana", explica Voraakhom.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.