A la portada de la pàgina de l'ONU a Internet, el titular destacat fa referència (en l'actualització de el dimarts 10 disponible també dimecres 11 al matí) a l'informe climàtic de 2019 amb un titular més que contundent: "El canvi climàtic és més mortal que el coronavirus".

"És important que tota l'atenció que s'ha de posar en la lluita contra aquesta malaltia no distregui de la necessitat de combatre el canvi climàtic, la desigualtat i la resta de problemes als quals s'enfronta el món", ha assenyalat Guterres a la conferència de premsa de presentació d'aquest informe a la seu de l'ONU a Nova York.

El secretari general de les Nacions Unides va subratllar que tant el coronavirus com la crisi climàtica són "dos problemes molt seriosos" que requereixen una resposta "determinada", però que tenen una naturalesa molt diferent. La malaltia, ha subratllat, tindrà a priori un impacte temporal, mentre que l'emergència climàtica és una qüestió de llarg termini. En aquest sentit, ha demanat "no sobreestimar" la reducció d'emissions que segons alguns estudis s'està veient com a conseqüència de l'coronavirus, vinculades a la menor activitat en llocs com la Xina ia la reducció de l'trànsit aeri. El secretari general de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), Petteri Taalas, va confirmar que a la Xina es va veure al gener una millora de la qualitat de l'aire com a conseqüència del coronavirus, el que mostra l'impacte que l'activitat humana té en el clima. Taalas va apuntar que l'expansió del virus és "un drama", però ha insistit que l'impacte del canvi climàtic és d'una "magnitud molt més gran" per a la humanitat.

Ha quedat constància que el 2019 va ser el segon any més càlid de què es tenen dades des que es realitzen mesuraments instrumentals. El quinquenni 2015-2019 comprèn els cinc anys més càlids dels quals es té constància, i el període 2010 a 2019 ha estat el decenni més càlid mai registrat. A partir dels anys vuitanta, cada nou decenni ha estat més càlid que tots els anteriors des de 1850. L'any passat va acabar amb una temperatura mitjana mundial 1,1 ° C per sobre dels nivells preindustrials estimats, un valor superat únicament pel rècord de 2016, quan un episodi molt intens del Nen va agreujar l'augment de la temperatura mitjana mundial vinculat a la tendència general a l'escalfament.

La salut de les persones i els sistemes sanitaris paguen un preu cada vegada més alt a causa de les condicions de calor extrema. El 2019, les altes temperatures que es van registrar a Austràlia, l'Índia, el Japó i Europa van batre tots els rècords i van afectar negativament la salut i el benestar de la població. Al Japó, una intensa onada de calor va provocar més de 100 víctimes mortals i 18000 ingressos hospitalaris addicionals. A França, es van registrar més de 20000 visites a urgències per tractar malalties relacionades amb la calor entre juny i mitjan setembre, i durant dos importants onades de calor estiuenques es van produir 1462 morts addicionals a les regions afectades.

A més, per exemple, els canvis en les condicions climàtiques esdevinguts des del 1950 faciliten la transmissió de virus del dengue a través dels mosquits del gènere Aedes, amb el consegüent increment de el risc de contraure la malaltia. En paral·lel, la incidència mundial del dengue s'ha multiplicat dràsticament en els últims decennis, i el risc d'infecció afecta aproximadament la meitat de la població mundial. Al 2019 es va produir un gran augment en la quantitat de casos de dengue a tot el món.

La temporada del monsó va concloure amb acumulats totals de precipitació superiors a la mitjana a llarg termini, es van produir més de 2200 víctimes mortals arran de diverses inundacions que van tenir lloc a l'Índia, Nepal, Bangla Desh i Myanmar. Entre el juliol de 2018 i juny de 2019, al territori contigu dels Estats Units d'Amèrica la precipitació mitjana durant aquest període de 12 mesos va ser la més alta mai registrada (962 mm). En aquest mateix país, les pèrdues econòmiques totals degudes a inundacions a 2019 es van estimar en 20000 milions de dòlars. Al gener, algunes zones d'Amèrica de Sud es van veure afectades per condicions molt plujoses. Es van produir grans inundacions al nord de l'Argentina, l'Uruguai i el sud de Brasil, i en els dos primers països les pèrdues estimades van ascendir a 2500 milions de dòlars. Per altra banda, l'Iran es va veure greument afectat per les inundacions de finals de març i principis d'abril. A l'octubre i principis de novembre, importants inundacions van castigar moltes parts d'Àfrica oriental que fins llavors havien estat castigades per la sequera.