Departament de Ciències Ambientals

L’efecte de l’escalfament del mar es nota ja a les llotges i a la taula

Un ’estudi de la UdG conclou que el nostre mar es tropicalitza a causa del canvi climàtic, i això, juntament amb altres causes com l’explotació pesquera, provoca canvis en les espècies que hi viuen i, en conseqüència, en la nostra gastronomia.

“Si els pescadors de les nostres confraries descarreguen a port cada vegada més gamba blanca, ens haurem d’acostumar a valorar-la i consumir-ne, i no quedar-nos només amb la gamba vermella”. Ho diu Margarida Casadevall, biòloga del departament de ciències ambientals de la Universitat de Girona. Juntament amb el biòleg Josep Lloret, és autora d’un estudi fet al cap de Creus, on es troben les aigües més fredes del litoral català i on s’ha constatat que cada vegada hi estan arribant, i s’hi reprodueixen (fet que demostra que s’hi assenten), més espècies provinents d’aigües més càlides. La gamba blanca n’és una, molt apreciada en la gastronomia d’Andalusia, però no en la de Catalunya, on té un gran valor la gamba vermella, com la coneguda gamba de Palamós. L’estudi de la UdG conclou que el nostre mar es tropicalitza a causa del canvi climàtic, i això, juntament amb altres causes com l’explotació pesquera, provoca canvis en les espècies que hi viuen i, en conseqüència, en la nostra gastronomia.

Temperatura del mar en alça

 

Que l’aigua que banya el litoral català és cada vegada més càlida es constata en les dades recollides a l’Estartit. Amb registres continus de temperatura de l’aigua de mar a diferents profunditats des de l’any 1974, i amb un mareògraf que es va posar en funcionament el 1990, l’Estartit es considera el punt de la costa catalana referent per analitzar l’evolució de la temperatura i el nivell de l’aigua de mar. Segons els registres obtinguts en aquest punt, la temperatura de l’aigua del mar en superfície ha pujat a un ritme de 0,31 graus cada decenni, de 0,27 graus en els primers cinquanta metres de fondària, i de 0,19 graus a 80 metres de profunditat. Pel que fa al nivell del mar, el ritme de creixement és de 3,1 centímetres cada deu anys.

Per a Margarida Casadevall, de la mateixa manera que al litoral català trobem espècies d’aigües càlides que abans no hi existien o no hi eren en abundància, com ara el tallahams, la llampuga i la gamba blanca, també hi ha espècies que eren abundants als caladors catalans i que han anat desapareixent o han patit una clara regressió. És el cas del moixó o peix d’argent i la llengua de bacallà o escolà. “Eren peixos habituals a la taula de moltes cases fa uns anys, però avui dia no tenen demanda i no es troben al mercat perquè van patir un cert desprestigi culinari i per això no hi ha prou consciència de la seva progressiva desaparició, tot i que ens hauria de preocupar”, assenyala la biòloga.

L’experiència dels pescadors

Els canvis en les espècies als caladors catalans es constaten també a les confraries. Cristina Mañas, gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós, indica: “Tot i que no hi ha estudis científics amb resultats concloents per culpar-ne la crisi climàtica, sí que és cert que hi ha espècies que apareixen i abans no hi eren. De gamba blanca, abans se’n pescava poca i ha anat incrementant-se: de les dues tones pescades el 2013 hem passat a les divuit tones del 2018. En canvi, no trobem verat, que necessita aigües més fredes”. Ho corrobora Trini Agúndez, secretària de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona: “A l’Escala, de verat abans no en teníem i aquest any sí; semblava que havia desaparegut i de cop i volta torna. En canvi, fa dos anys la sardina que pescàvem era molt petita i justeta, però ara ha millorat. Tot plegat descol·loca una mica”, admet. Pel que fa a l’anxova, diu: “La que pesquem ara no té res a veure amb la de fa vint anys. Per menjar-la és fantàstica, però per salar-la és justeta, perquè és més petita”.

Més seitó i menys lluç i verat

Que el canvi climàtic modifica el cicle de vida d’algunes espècies de mar ho confirma l’Institut de Ciències del Mar (ICM), que pertany a l’àrea de Recursos Naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques i és un dels centres de recerca marina més importants del Mediterrani. “Afecta sobretot les espècies que tenen reproducció només un cop l’any i a l’hivern i/o que viuen a més fondària”, asseguren fonts d’aquest organisme. Basant-se en estudis oceanogràfics realitzats des de fa anys, l’ICM apunta que la tendència és positiva per a les espècies que es reprodueixen a l’estiu. “És el que passa amb el seitó, que és d’aigües calentes i per això va en augment. I també és el cas de la gamba blanca”, diuen les mateixes fonts. En sentit contrari, afegeixen, “hi ha un efecte negatiu, per exemple, en el lluç, l’escamarlà, el verat, la sardina i la gamba, a més d’altres crustacis acompanyants (espècies de més fondària). Aquestes espècies es reprodueixen a l’hivern i, com que els hiverns cada cop són més curts, això ha afectat considerablement la seva zona de reproducció, i ha causat una disminució de les poblacions”, remarquen. L’ICM adverteix, però, que cal tenir en compte el factor de l’activitat pesquera. “Sobretot en aquestes espècies de fondària, l’explotació pesquera provoca una disminució més pronunciada”, apunta.

No tot és culpa del canvi climàtic

Enric Ballesteros, investigador científic del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), sosté que no està del tot clar que els canvis en el medi marí gironí estiguin inequívocament relacionats amb l’augment de la temperatura. “Només s’han detectat petits canvis de distribució en algunes espècies termòfiles que en els últims anys tendeixen a anar més al nord, però no són espècies d’ús comercial”, explica. És el cas del fadrí o del raor: “Són molt freqüents a les Balears. Fa trenta anys al cap de Creus era raríssim veure-n’hi i ara ja se n’hi comencen a trobar, tot i que encara són molt poc abundants”, assenyala Ballesteros abans de subratllar que en el cas de les dues espècies de peix esmentades “no hi ha cap dubte que la pujada de la temperatura és el factor clau perquè cada cop n’hi hagi més al litoral gironí”.

En canvi, l’augment del déntol, que és un peix d’aigües calentes, i el descens del llobarro, peix d’aigües fredes -“tots dos són molt preuats per als pescadors artesanals i als restaurants són caríssims”, diu el biòleg marí del CEAB-, “no és només atribuïble a la temperatura, sinó també a la pesca i les malalties”, apunta Ballesteros, que afegeix: “Aquests petits canvis no han modificat l’ecosistema ni han provocat canvis socials o en les conductes de pesca”. De tota manera, observa, “actualment només un 20% del peix que es consumeix a la Costa Brava està pescat aquí. Molt ve de les Balears o de Tunísia, ara tot s’ha globalitzat”.

Per a Ballesteros, el canvi climàtic no és actualment la pitjor amenaça per a les aigües de la Costa Brava. “Hi ha altres factors més importants, com ara la destrucció de l’hàbitat, la sobrepesca, les espècies invasores i, cada cop menys, la contaminació. Avui el canvi climàtic no és el principal cavall de batalla per a la conservació del medi marí, assegura. I afegeix: “Si conservem els ecosistemes en bon estat ecològic la resistència al canvi climàtic serà molt més gran; és l’únic mecanisme que tenim per actuar contra l’impacte d’aquest canvi”

Notícies relacionades