Departament de Ciències Ambientals

Identifiquen 66 espècies exòtiques que amenaçaran la biodiversitat europea en els propers anys

El catedràtic d'ecologia de l'Institut d'Ecologia Aquàtica i professor del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, Emili García-Berthou, és coautor de l’article firmat per 44 investigadors de 15 països diferents. Els científics han identificat espècies vegetals i animals exòtiques, encara no establertes a la Unió Europea, que representen la major amenaça potencial per a la biodiversitat i els ecosistemes de la regió

Un equip de 44 científics de quinze països diferents han publicat la llista de les 66 espècies invasores, vegetals i animals, que encara no s’han establert a la Unió Europea però que es preveu que n’amenacin la seva biodiversitat en els propers anys. D’aquestes, consideren vuit espècies de molt alt risc, 40 són d'alt risc mentre que a 18 se li atribueix un risc mitjà. Els científics han elaborat aquesta classificació a partir d'una llista de treball inicial de 329 espècies exòtiques considerades com a amenaça per a la biodiversitat.

El catedràtic d'ecologia de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (UdG), Emili García-Berthou, és un dels coautors de l’estudi finançat amb fons de la Comissió Europea i que s’ha publicat a la revista Global Change Biology, aquest 13 de desembre. La investigació ha estat liderada per la investigadora del Centre d'Ecologia i Hidrologia del Regne Unit, Helen Roy.

Els autors han explorat quines espècies exòtiques podrien ser invasores en el futur a la Unió Europea i han arribat a un consens sobre les que tenen més probabilitats d’arribar, establir-se, dispersar-se i tenir un impacte sobre la biodiversitat de la regió durant la pròxima dècada. L'enfocament és únic per l’escala continental examinada, l'amplitud dels grups taxonòmics i els hàbitats considerats, i els mètodes i fonts de dades utilitzats. Les espècies inclouen plantes, invertebrats i vertebrats tant terrestres, d'aigües continentals com marins.

Algunes de les espècies que representen el major risc són:

  • Channa argus ("northern snakehead"). És una espècie de peix originari de la Xina i est d'Àsia, però ara també establert al Japó, Estats Units i altres països. Viu en rius i zones humides on depreda espècies de peixos autòctons i té respiració aèria obligada, per la qual cosa pot viure fins quatre dies fora de l'aigua.
  • Limnoperna fortunei. El musclo daurat ("golden mussel") és originari de la Xina i el sud-est d'Àsia però es va establir a Hong Kong el 1965 i al Japó i Taiwan durant la dècada de 1990. Posteriorment, va envair els Estats Units i Amèrica del Sud. Altera la fauna autòctona a través del seu impacte sobre la xarxa tròfica dels ecosistemes aquàtics continentals.
  • Orconectes rusticus. Aquest cranc de riu és natiu de part dels Estats Units però invasor a altres parts d'Estats Units i al Canadà. És una espècie gran i agressiva de cranc de riu, que té més èxit a l'hora de dissuadir l'atac dels depredadors que altres crancs de riu i, per tant, competeix amb avantatge contra les espècies autòctones.
  • Plotosus lineatus ("striped eel catfish"). Aquest peix marí és autòcton de l'Oceà Índic i la Mar Roja però es va detectar a la Mediterrània per primera vegada el 2001 i posteriorment es va estendre ràpidament a tota la costa israeliana. Aquest peix gat verinós ara habita tots els substrats sorrencs i fangosos i provoca la disminució d’espècies autòctones per competència.

Altres troballes clau del treball inclouen que la major part de les espècies identificades són originàries de l’Àsia, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Les espècies aquàtiques és més probable que arribin a través del transport marí, mentre que els invertebrats terrestres tenen més probabilitats d'arribar juntament amb el comerç de mercaderies com ara plantes. Es preveu que les regions biogeogràfiques del Mediterrani, Continental, Macaronèsica i Atlàntica són les més amenaçades per a tots els grups taxonòmics, mentre que les regions del Bàltic, boreal i la Mar Negra tenen un risc menor. La regió alpina no sembla estar amenaçada per cap espècie.

La investigació, Invasive alien species – framework for the identification of invasive alien species of EU concern ENV.B.2/ETU/2013/0026, proporciona una base per l'anàlisi de risc d'aquestes espècies exòtiques per tal de valorar de manera integral l'amenaça que representen per a la biodiversitat de la UE.


Espècies exòtiques invasores 

Actualment hi ha més de 14.000 espècies exòtiques registrades a Europa amb més de la meitat provinents de territoris de fora de la UE, mentre que la resta són autòctones de parts de la UE i n'han envaït altres. Aquesta xifra augmenta ràpidament i, per a alguns grups, també és preocupant la seva taxa de dispersió. Moltes espècies exòtiques provoquen greus problemes per al medi ambient i la societat, són les anomenades espècies exòtiques invasores (IAS).

Notícies relacionades